23-10-2010  (161 lectures) Categoria: Science

Dagerreotip - 1er Daguerreotip de la península

Càmera de daguerrotip creada per la Maison Susse Frére, 1839
L'Atelier de l'artiste (el taller de l'artista) , Louis Daguerre, 1837.
París, Boulevard du Temple , a l'abril o maig de 1838, per Daguerre.
Retrat al daguerreotip de Lucrecia Guerrero Uribe. 1848. Autor: Fermín Isaza. Medellín, Colòmbia.
José de San Martín,
en un retrat al daguerreotip de 1848, Museu Històric Nacional d'Argentina.
Edgar Allan Poe,
en un retrat al daguerreotip de¬†1848, reprodu√Įt el 1904.
.

El daguerreotip (del francès daguerréotype) va ser el primer procediment fotogràfic anunciat i difós comercialment de manera oficial l'any 1839 de capturar imatges amb una càmera. Va sorgir a partir de les experiències prèvies inèdites de Joseph-Nicéphore Niépce (1765-1833), tractant de perfeccionar l'invent de la litografia va conseguitr fixar químicament les imatges reflectides en el interior d'una càmera obscura. Niépce va aconseguir obtenir la seva primera fotografia d'un paisatge en 1826, empleant un exposició de vuit hores. Poc abans de morir es va associar amb el decorador Louis-Jacques Mandé Daguerre (1787-1852), l'home del qual prové el nom i va perfeccionar el mètode de Niepce a partir d'una tècnica amb una placa de coure, coberta amb una solució de plata, i així, va aconseguir reduir el temps d'exposició a mitja hora i va rebre la glòria de l'invent.[1] La imatge es revelava amb vapors de mercuri, que donava una imatge detallada amb una superfície delicada que s'havia de protegir amb un vidre i segellar per evitar que s'ennegrís en entrar en contacte amb l'aire. El 1839, Daguerre completà el seu mètode, anomenat daguerrotip[2] i va ser donat a conèixer a París, a l'Acadèmia de les Ciències francesa.

Contingut

L'estudi de retrats

Una gran quantitat d'estudis van obrir les seves portes a partir de 1840, però els daguerrotips eren bastant cars i només se'ls podien permetre les persones adinerades, principalment l'artistocràcia i la incipient burgesia. S'ha de tenir en compte la complexitat dels Daguerrotips tant tècnicament com econòmicament, ja que no va ser fins al 1891 que no es va començar a comercialitzar la pel·lícula fotogràfica gràcies a Kodak, popularitzant així la fotografia. El retrat era la utilització més popular, tot i que també es feien daguerrotips per a fins documentals, antiguitats, fenòmens naturals o esdeveniments. Tot i això, era el calotip el mitjà en què se solia dur a terme aquesta fotografia de paisatges naturals i urbans, d'arquitectura, de vegetació, etc.[3]

Els estudis dels daguerrotips estaven normalment situats a dalt de tot d'un edifici, degut als sostres de vidre que deixaven entrar tota la llum natural possible. La persona retratada es situava en una plataforma elevada que podia girar buscant la llum del sol per la correcta il·luminació. S'utilitzaven artilugis mecànics per subjectar la persona retratada, ja que havia de posar durant llargs períodes de temps. El cos sí que podia mantenir-se immòbil, però era inevitable cert moviment en els ulls, per això s'havia de pintar posteriorment sobre la imatge presa.[4]

Procés[5]

Primer, un assistent netejava la placa de plata fins que la superfície reflectia molt bé la llum. Aquesta, després es portava en una sala fosca i era tractada amb productes químics com el clorur de iode o de brom. La placa amb la coberta de plata cap avall era exposada a vapors de iode dins d'una caixa hermètica on un got contenia la substància, prenent la superfície un color daurat o groc, indici que quedava sensibilitzava a la llum, raó per la qual es mantenia protegida de qualsevol il·luminació fins que era col·locada en una càmera fotogràfica.

A continuació es col·locava la placa tractada dins la càmera i quan la persona estava preparada, es retirava la coberta per tal de què la placa fos impressionable, aleshores el temps d'exposició s'havia de controlar.

Un cop passat el temps necessari, la placa de plata exposada es portava a la sala fosca on es revelava la imatge mitjançant els vapors del mercuri escalfat. Els vapors s'adherien a les zones exposades formant una amalgama blanca de mercuri i plata, les zones no exposades a les que romania el iodur de plata, no reaccionaven amb el mercuri. Aleshores aquesta es fixava banyant-la amb tiosulfat de sodi i a continuació es netejava amb aigua destil·lada i s'assecava.

També, existien tècniques com l'entonat, que millorava el contrast i la qualitat de la imatge a la vegada que prevenia la corrosió. L'entonat és una invenció del francès Hippolyte-Louis Fizeao. Després de banyar la placa a hiposulfit, l'escalfava col·locant-la horitzontalment sobre una feble flama, llavors li deixava caure a sobre una solució de clorur d'or, amb el que se li donava més intensitat a les parts de llum de la imatge, fent que la superfície fos menys fràgil.

Pel que fa als acabats, tamb√© s√≥n freq√ľents els daguerreotips que presenten color en algunes zones, tot i que la majoria solen ser monocrom√†tics (blanc i negre). Aquests van ser acolorits a m√† utilitzant una barreja de pigments i goma ar√†biga que era posada sobre la imatge revelada.[6] Ara b√©, quan un daguerreotip queda sobreexposat, √©s a dir, rep m√©s llum de l'adequada, les altes llums tendeixen a un color blau cobalt molt intens a causa d'un fenomen qu√≠mic. Al segle¬†xix es considerava un error, i qui fes aix√≤, era un daguerrotipista de poca qualitat.[7]

Finalment el retrat-daguerrotip es cobria amb una placa de vidre per protegir-la i es podia muntar en un marc de decoració i es presentava al client. Cal dir, que al principi aquests retrats eren molt petits i per apreciar els detalls s'havien de mirar amb una lupa.

Funcionament

Els daguerreotips es distingeixen d'altres procediments fotogr√†fics perqu√® la imatge es forma sobre una placa de coure platejat. √Čs a dir, nom√©s √©s un daguerreotip si el suport √©s d'aquest tipus.

La imatge revelada està formada per partícules microscòpiques d'aliatge de mercuri i plata, ja que el revelat amb vapors de mercuri produeix amalgames a la cara platejada de la placa. Prèviament aquesta mateixa placa era exposada a vapors de iode perquè fos fotosensible.[8]

A la fi de l'any 1840 s'havien aconseguit tres progressos tècnics en el daguerrotip. En primer lloc, es va aconseguir una lent fins a 22 vegades més brillant. A més, es va augmentar la sensibilitat de les plaques davant la llum al ser recobertes per substàncies halògenes (acceleradors o substàncies ràpides), amb la qual cosa el temps d'exposició es va reduir. Finalment, les plaques es van daurar per a enriquir els tons.

Els daguerreotips es distingeixen d'altres procediments perquè la imatge es forma sobre una superfície de plata polida com un mirall. Per economitzar, normalment les plaques eren de coure platejat, ja que només era necessari disposar d'una cara platejada.

Inconvenients

  • Al principi dels temps d'exposici√≥ eren molt llargs. Per exemple, 10 minuts amb llum brillant, per aix√≤ el 1839 nom√©s es prenien vistes exteriors. Per√≤ aquests temps es van reduir progressivament mitjan√ßant l'√ļs de¬†lents Petzval i d'¬ęacceleradors qu√≠mics¬Ľ.[9] A partir de 1841 els retrats van poder realitzar-se en menys d'un minut.
  • S√≥n peces √ļniques. No permeten tirar c√≤pies en no existir un negatiu apropiat. En realitat, un daguerreotip √©s alhora¬†negatiu i positiu, podent veure d'una o altra forma segons els angles d'observaci√≥ i d'incid√®ncia de la llum que rep. Per√≤ un daguerreotip es pot reproduir, com qualsevol altre objecte, fotografiant-lo de nou.
  • Els vapors de mercuri, del revelat, s√≥n molt perjudicials per a la salut.
  • Les imatges resultants s√≥n fr√†gils. No s'han de tocar fora del seu estoig o caixa de protecci√≥, perqu√® es fan malb√© irreversiblement. S'han de conservar sense obrir els estoigs.
  • Generalment, la imatge original est√† invertida lateralment, com en un mirall. En el cas de les vistes, √©s molt important tenir en compte que una imatge invertida pot produir errors en la identificaci√≥ del lloc exacte de la presa. Vegeu la imatge adjunta de¬†Barcelona el¬†1848, amb una vista de la Muralla del Mar i una aparent¬†Casa Xifr√©, que en realitat √©s la ve√Įna Casa Vidal Quadras (cantonada¬†"Passeig d'Isabel II " i¬†" Pas de Sota Muralla "), des del Passeig de Colom. Ambdues cases tenen fa√ßanes similars, amb porxos, al Passeig d'Isabel II.

Història

Niépce i Daguerre van formar una associació el 14 de desembre de 1829, després de la signatura del contracte dos homes ja no es van tornar a veure, però es va mantenir el contacte per algun temps.

Daguerre mancava de la formaci√≥ cient√≠fica de Nic√©phore Ni√©pce, qui havia aconseguit fixar imatges per efecte de la llum en un material fotosensible, de fet aquest nom√©s va modificar una mica l'invent de Ni√©pce perfeccionant l'√ļs de iodur de plata, l'acci√≥ del vapor de mercuri i la dissoluci√≥ dels residus de iode amb una soluci√≥ salina calenta, per√≤ com que Ni√©pce mor el 1833, Daguerre negocia un acord amb Claude Ni√©pce, fill del difunt, pel qual li atorgava la meitat dels diners al fill de Ni√©pce, per√≤ li donava exclusivitat de la patent a Daguerre. Aix√≠, Daguerre s'encarrega de promocionar l'invent posteriorment i d'esborrar el cr√®dit del seu company.¬†[1]

Entre els anys 1836 i 1838 Daguerre va realitzar nombrosos assajos previs a la divulgació. Per exemple, a l'abril o maig de 1838, va obtenir la coneguda vista titulada Boulevard du Temple, amb una exposició de prop de 10 minuts. Aquesta imatge és considerada la primera fotografia en la qual apareix la silueta d'una persona: un client d'un enllustrador, a l'angle inferior esquerre, ampliant la vista. Anteriorment Daguerre havia pres altres vistes de París i realitzat bodegons.

El juliol de 1839 el govern franc√®s va comprar aquest procediment¬†i a trav√©s de l'Acad√©mie des Sciences el va difondre perqu√® tothom pogu√©s usar-lo lliurement i sense patents.[10] Molts diaris van publicar la not√≠cia i el m√®tode a seguir en tots els continents. Es van realitzar demostracions p√ļbliques en diversos pa√Įsos, entre elles es poden assenyalar les realitzades aquest mateix any a¬†Espanya i Els¬†Estats Units o l'any seg√ľent en¬†M√®xic,¬†Brasil i¬†Uruguai. Les primeres cambres comercials fabricades seguint les recomanacions de Daguerre van ser la fabricada pel seu cunyat¬†Alphonse Giroux i la dels¬†germans Susse.

Els daguerreotips van ser coetanis amb altres procediments fotogr√†fics, com el¬†calotip del brit√†nic¬†Fox Talbot que es va difondre menys per tenir una patent. Per√≤ a partir de¬†1855 es va imposar el procediment del negatiu de vidre al¬†col¬∑lodi√≥ humit i la¬†c√≤pia en paper a l'alb√ļmina.

La passi√≥ pel daguerrotip es va estendre per Europa i els seus cultivadors l'utilitzaven per reproduir monuments i paisatges, seguint els consells del seu inventor. Naturalment, tamb√© va haver-hi homes que immediatament van compendre la import√†ncia de l'invent, com per exemple¬†Arago y Gay Lussac, que no va ocultar la seva fascinaci√≥ davant la "matem√†tica exactitud" i "imaginable presici√≥" dels detalls reprodu√Įts per la c√†mera;¬†Charles Robert Darwin va renunciar als seus dibuixos i va preferir la fotografia per il¬∑lustrar¬†La expresi√≥n de las emociones en el hombre y los animales (1872);¬†Eug√®ne Delacroix va comparar l'invent amb un "diccionari" de la Naturalesa i va aconsellar als pintors que el consultessin ass√≠duament;¬†William Randolph Hearst, magnat de la premsa americana, va comen√ßar a il¬∑lustrar amb fotografies els articles del¬†Examiner.[1]

El daguerrotip va comportar una gran competència als pintors i miniaturistes, ja que els dibuixos i gravats no podien competir amb el realisme de la fotografia. La situació es va agreujar fins a tal punt que algunes agrupacions artístiques franceses arribaren a demanar al Govern la prohibició del daguerreotip perquè el consideraven una seriosa amenaça i una competència deslleial.[11]

Daguerreotip a Espanya

Barcelona el 1848. Vista al daguerreotip, amb la Muralla del Mar i la Casa Vidal Quadras. La imatge està invertida lateralment.

A Espanya es van realitzar daguerreotips entre 1839 i¬†1860 com a m√†xim, mentre que en altres pa√Įsos com els Estats Units es va estar utilitzant durant un major per√≠ode. Actualment, el daguerrotip original m√©s antic que es conserva a Espanya va ser realitzat per un aficionat el setembre de 1848, probablement com un homenatge al daguerrotip d'Alabern (explicat posteriorment). Intenta, per tant, reproduir aquesta primera imatge, des d'un punt de vista lleugerament picat, en el qual veiem la casa Xifr√© des del costat oposat. Pertany a una col¬∑lecci√≥ particular i el podem trobar al¬†Museu d'Art Modern de Tarragona. No obstant aix√≤, es conserva un daguerrotip encara m√©s antic de l'any 1840, de les vistes dels terrats de Cadis, que es custodia en el¬†Museu Paul Getty de Los Angeles (Calif√≤rnia).

Barcelona va ser una de les ciutats que s'incorporaren gaireb√© instant√†niament al nou procediment. El Dr. Felip Monlau, metge barcelon√≠, assabentat de l'invent que havia creat Daguerre, propos√† a la Reial Acad√®mia de Ci√®ncies Naturals i Arts de Barcelona que compr√©s un daguerreotip i amb la col¬∑laboraci√≥ del gravador¬†Ramon Alabern i Casas van realitzar, el 10 de novembre de 1839, la que s'ha considerat primera demostraci√≥ p√ļblica del daguerreotip a la¬†pen√≠nsula Ib√®rica.[11] Ramon Alabern i Casas, obtingu√© des d'un terrat del pla de palau la primera imatge fotogr√†fica de Barcelona, l'edifici de la Llotja.[2] L'acte va ser acompanyat per una banda de m√ļsica militar i el comen√ßament i final de l'exposici√≥ necess√†ria per impressionar la placa, que va durar 22 minuts, es va anunciar amb trets de fusell. El diari "El Constitucional" del dia 8, va anunciar l'acte i entre altres coses deia:

‚ÄúSi el tiempo lo permite, se sacar√° una vista de la Lonja y de la manzana de la casa Xifr√©, por lo que se previene a los vecinos de estos edificios que se retiren de sus balcones y ventanas durante los pocos minutos de la exposici√≥n‚Ķ si alg√ļn espectador se desentiende de este ruego, quedar√° su indocilidad indeleblemente marcada en la plancha.‚ÄĚ

La placa es va sortejar entre el p√ļblic que va haver de comprar els bitllets de la rifa. El n√ļmero premiat va ser el 56. El dia 14 de novembre es va verificar aquest resultat en els locals de l'Acad√®mia, on es va exposar durant uns dies el daguerreotip. Finalment se li va lliurar al ciutad√† agraciat i des de llavors es desconeix el parador d'aquell primer daguerreotip. Contr√†riament, la c√†mera utilitzada es conserva actualment a l'Observatori Fabra de Barcelona; √©s una Giroux que porta una placa amb la signatura del propi Daguerre.[12]

Pocs dies despr√©s es va realitzar una altra demostraci√≥ a¬†Madrid.,[13][14][15] per ser precisos el 18 de novembre a les 15:00 hores, a mans de metges i farmac√®utics d'origen catal√†. Entre ells hi havia Joan M. Pou, Joaqu√≠n Hysern, Josep Camps i Mariano de la Pau Graells (de Logronyo). Tot i aix√≤, l'experi√®ncia de Madrid va ser totalment independent de la presa de Barcelona, ja que aquests no van con√®ixer de l'experi√®ncia catalana fins al dia 20 de novembre, en qu√® va ser recollida per la premsa madrilenya. Aix√≠ doncs, la imatge va ser la cl√†ssica vista del Palau Reial des de l'altra riba del riu Manzanares. Com va passar a Barcelona, el daguerreotip va ser exposat al p√ļblic en l'anomenada Llotja dels Alemanys del carrer Montera, encara que en aquest cas no va ser sortejat. Malauradament, aquest daguerreotip es va destruir accidentalment el 1978, a la Facultat de Farm√†cia de Madrid.

Existeixen evidències que a l'octubre de 1839 ja va passar un daguerrotipista per Lisboa, Funchal i Santa Cruz de Tenerife.[16] Aquest primer daguerrotipista era l'abat francès Louis Compte, que viatjava a bord de la fragata mercant Oriental, que es trobava en viatge donant la volta al món, encara que el vaixell es va enfonsar en sortir de Valparaíso.[17] Les demostracions de Compte a Rio de Janeiro i Montevideo el 1840 són una referència en la història del daguerreotip a Amèrica del Sud.

A Espanya es conserven molt poques vistes d'exteriors fetes amb daguerreotip. Es coneixen dues vistes de Maó; 08:00 vistes de les obres de la carretera de Madrid a València, amb presos treballant encadenats, una vista de Barcelona, una vista de Cadis, una vista de la catedral de Màlaga, una vista del pati dels lleons de l'Alhambra de Granada (Andalusia), una vista presa des de La Giralda de Sevilla, una vista del Monestir de l'Escorial i dues més de Madrid. En canvi, els retrats al daguerreotip són més nombrosos.

Referències

  1. ‚ÜϬ†Anar a :1,0 1,1 Gubern, Rom√°n.¬†Historia del cine (en castell√†). Tercera edici√≥. Barcelona: Editorial Lumen, 1993, p.¬†15-16.
  2. ‚ÜϬ†Anar a :2,0 2,1 Brotons, R√≤mul.¬†El triomf de la imaginaci√≥, 60 invents que han canviat el m√≥n (o gaireb√©). Barcelona: Albert√≠ Editor, 2010, p.¬†44.¬†ISBN 978-84-7246088-1.
  3. ‚ÜĎ Alonso, Francisco.¬†Daguerrotopistas, calotipistas y su imagen de la Espa√Īa del siglo XIX.
  4. ‚ÜĎ ¬ęRecursos audiovisuales de precine | Museo del Cine | Girona¬Ľ. www.museudelcinema.cat. [Consulta: 4 desembre 2016].
  5. ‚ÜĎ ¬ęSussex PhotoHistory¬Ľ (en angl√®s).
  6. ‚ÜĎ Historicos, Procesos Fotograficos. ¬ęDaguerrotipo¬Ľ. PROCESOS FOTOGRAFICOS HISTORICOS, 05-07-2007. [Consulta: 4 desembre 2016].
  7. ‚ÜĎ Carranza, Erasto ¬ęEl daguerrotipo en el siglo XXI¬Ľ.¬†Alquimia, 2013, p√†g.¬†18-25.
  8. ‚ÜĎ Kurtz, Gerardo F. ¬ęOrigen de un medio gr√°fico y un arte. Antecedentes, inicio y desarrollo de la fotograf√≠a en Espa√Īa¬Ľ. A:¬†Summa Artis. Origen de un medio gr√°fico y un arte. Antecedentes, inicio y desarrollo de la fotograf√≠a en Espa√Īa. Madrid: Espasa Calpe, S. A, 2001, p.¬†88.¬†ISBN 84-239-5492-7 [Consulta: 9 agost 2010].
  9. ‚ÜĎ Les contribucions de¬†John Frederick Goddard i¬†Antoine Claudet van permetre una major extensi√≥ del daguerreotip.
  10. ‚ÜĎ Gernsheim, H.; Gernsheim, A..¬†A Concise history of photography (en angl√®s). Londres: Thames and Hudson, 1965.¬†OCLC 425560 [Consulta: 3 febrer 2010]. ¬ęNo obstant aix√≤, Daguerre va obtenir una patent a Anglaterra cinc dies abans de fer-se p√ļblic el procediment.¬Ľ
  11. ‚ÜϬ†Anar a :11,0 11,1 ¬ęEl daguerrotip. Els or√≠gens de la fotografia a Barcelona¬Ľ.¬†N√ļvol.
  12. ‚ÜĎ ¬ęLa primera fotograf√≠a hecha en Espa√Īa ‚Äď Revista R@mbla¬Ľ. Revista R@mbla. [Consulta: 4 desembre 2016].
  13. ‚ÜĎ Newhall, B.; Fontcuberta, J..¬†Hist√≤ria de la fotografia. Des dels seus or√≠gens fins als nostres dies. Barcelona: Editorial Gustavo Gili SA, 1983, p.¬†300.¬†ISBN 84-252-1163-8.
  14. ‚ÜĎ L√≥pez Mond√©jar, P.¬†Hist√≤ria de la fotografia a Espanya. 4a ed.. Barcelona: Lunwerg editors, 1999, p.¬†16.¬†ISBN 8477826609.
  15. ‚ÜĎ ¬ęLa fotografia (fotografia art√≠stica a Catalunya)¬Ľ.¬†Web.¬†Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
  16. ‚ÜĎ Teixidor, Carles.¬†La fotografia a les Can√†ries i Madeira: l'√®poca del daguerreotip, el col¬∑lodi√≥ i l'alb√ļmina: 1839-1900, 1999.¬†ISBN 84-605-8665-0.
  17. ‚ÜĎ B√©cquer Casaballe, A. i Cuarterolo, MA.¬†Imatges del Riu de la Plata: cr√≤nica de la fotografia rioplatense: 1840-1940. Buenos Aires: Editorial del Fot√≤graf, 1983 [Consulta: 9 agost 2010].

Vegeu també

Enllaços externs

  • Vista de Madrid al daguerreotip. Imatge invertida lateralment. Vista amb l'esgl√©sia del Carme, de Madrid, presa des del carrer Espoz i Mina, cap a l'any 1854. En construcci√≥ hi ha l'edifici n√ļmero 2 de la Porta del Sol, acabat el 1856. No √©s la fotografia m√©s antiga de Madrid, ja que es conserven altres vistes anteriors al daguerreotip i al calotip (en paper a la sal). Aquest daguerreotip ha estat adquirit per l'Estat espanyol, i assignat al Museu Nacional del Romanticisme de Madrid.




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.