El Còdex Cardona reapareix 22 anys després de la seva venda a NY, havent estat durant aquest temps de forma versemblant en una col. espanyola que ara el posa a la venda, suposadament amb permís d'exportació. Sembla que nombrosos misteris envolten aquest llibre, incloent la seva autenticitat

https://mapas.uoregon.edu/card/elements/card01r/000

DescripciĂł

El CODEX CARDONA És un Document important que descriu amb profusa informació i detall, el paisatge, la cultura, la vida quotidiana i els costums en els difícils anys del final de l’Imperi Asteca i l’assentament espanyol a Mèxic, incloent parts tan destacades com un mapa de la capital asteca que podria ser el primer mapa conegut d'aquesta ciutat. El còdec, fet en paper amate en format full, és compon de 806 pàgines (201 bifolds i una sola pàgina) amb unes 300 il·lustracions, a més de dos mapes plegables. Actualment s’organitza en cinc parts deslligades, a excepció dels dos mapes que estan lligats individualment.

Arnold J. Bauer en el seu llibre "La recerca del Còdec Cardona" va ser qui va introduir el públic en general a aquest còdec enigmàtic, i la persona que més l'ha investigat. Bauer recull opinions i testimonis de diversos experts que indiquen que el Còdec Cardona podria ser una comissió del capità Cardona, Alonzo Cardona i Villaviciosa, a petició del primer virrei de Nova Espanya, Don Antonio de Mendoza, per presentar-lo al rei Carles I d 'Espanya. S'hauria fet per tant a Mèxic cap el 1550 - 1560 per escribes asteques, artistes nahua, sota la supervisió i anotacions del clergat catòlic. La complexitat de l’obra, l’estil similar a altres còdexs de l’època, la llengua utilitzada i la menció de llocs com una església del segle XVI que no es va descobrir fins al 1982 a la Ciutat de Mèxic, són indicadors que donen suport a la datació del segle XVI, sent el mateix Bauer convençut d'això, com indica en l'últim capítol del seu llibre.

Tot i així, diversos enigmes continuen envoltant el Còdec, com el seu parador des de la data de la seva creació fins a la seva aparició als anys 80 del segle XX o l'ús de paper amat en lloc de paper europeu per a una obra de tanta importància, la qual cosa ha portat alguns experts a dubtar sobre la seva originalitat. En qualsevol cas, i malgrat els dubtes i enigmes que envolten el Còdec 40 anys després del seu descobriment i, és una obra monumental, de gran interès, que encara té molts secrets per revelar. Origen: -Jesuïta Francisco Calderón al voltant de 1630. Suggerit per Anthony Pagden (vegeu Bauer, A. La recerca del Còdec Cardona. Durham: Duke University Press, 2009) -Guillermo Rodríguez Esquivel, Arquitecte, Mèxic - Dipositat a Christie's London el 1998 -Col·lecció privada, Espanya Bibliografia: Bauer, A., "La recerca del Còdec Cardona". Durham: Duke University Press, 2009 Mesures biofídiques: 40 x 72 cm cadascuna aproximadament. Mapa de Ciutat de Mèxic: 75,5 x 81 cm Mapa de Coyoacán: 111 x 39 cm Preu inicial: Consultar. Paper d'amate

 

______________________________________________________________________

The Search for the Codex Cardona,

_______________________

A The Search for the Codex Cardona, Arnold J. Bauer explica la història de les seves experiències en el rastre d'un tresor cultural, un "llibre pintat" mexicà que va entrar per primera vegada a la vista pública a la casa de subhastes sotheby's de Londres el 1982, gairebé quatre-cents anys després que fos presumptament fet per artistes i escribes mexicans. Sobre folis de paper amate, el Còdec inclou dos mapes de grans dimensions i 300 il·lustracions pintades acompanyades de text en paleografia del segle XVI. El Còdec relaciona la trajectòria del poble nahua amb la fundació de la capital de Tenochtitlán i després se centra en les conseqüències de la conquesta espanyola fins a la dècada de 1550. Si és autèntic, el Còdec Cardona és un registre inestimable dels primers Mèxic. No obstant això, no hi ha evidència clara del seu origen, el que li va passar després de 1560, o fins i tot on és avui, després de la seva última aparició coneguda a la casa de subhastes christie a Nova York el 1998.

Bauer va veure per primera vegada el Còdec Cardona el 1985 al Laboratori Nuclear crocker de la Universitat de Califòrnia, Davis, on estudiosos de Stanford i la Universitat de Califòrnia estaven tractant d'establir la seva autenticitat. Se li va permetre aixecar suaument unes quantes pàgines d'aquest antic tresor, Bauer va ser enganxat. El 1986, el Còdec havia desaparegut de nou de la vista pública. La curiositat de Bauer sobre el Còdec i el seu parador el va portar per molts camins de forcació —des de Califòrnia a Sevilla i Ciutat de Mèxic, fins a la Biblioteca Firestone de Princeton, fins al Getty Museum de Los Angeles i Christie's a Nova York— i el va posar en contacte amb un elenc internacional de comissaris, agents, xarlatans i distribuïdors de llibres erudits. La Recerca del Còdec Cardona és un misteri que insereix qüestions de patrimoni cultural, el funcionament del comerç de llibres i manuscrits rars, la incertesa d'arxius i evidències, i l'efímera del passat i les seves restes.