El Còdex Cardona reapareix 22 anys desprĂ©s de la seva venda a NY, havent estat durant aquest temps de forma versemblant en una col. espanyola que ara el posa a la venda, suposadament amb permĂs d'exportaciĂł. Sembla que nombrosos misteris envolten aquest llibre, incloent la seva autenticitat
DescripciĂł
El CODEX CARDONA És un Document important que descriu amb profusa informaciĂł i detall, el paisatge, la cultura, la vida quotidiana i els costums en els difĂcils anys del final de l’Imperi Asteca i l’assentament espanyol a Mèxic, incloent parts tan destacades com un mapa de la capital asteca que podria ser el primer mapa conegut d'aquesta ciutat. El còdec, fet en paper amate en format full, Ă©s compon de 806 pĂ gines (201 bifolds i una sola pĂ gina) amb unes 300 il·lustracions, a mĂ©s de dos mapes plegables. Actualment s’organitza en cinc parts deslligades, a excepciĂł dels dos mapes que estan lligats individualment.
Arnold J. Bauer en el seu llibre "La recerca del Còdec Cardona" va ser qui va introduir el pĂşblic en general a aquest còdec enigmĂ tic, i la persona que mĂ©s l'ha investigat. Bauer recull opinions i testimonis de diversos experts que indiquen que el Còdec Cardona podria ser una comissiĂł del capitĂ Cardona, Alonzo Cardona i Villaviciosa, a peticiĂł del primer virrei de Nova Espanya, Don Antonio de Mendoza, per presentar-lo al rei Carles I d 'Espanya. S'hauria fet per tant a Mèxic cap el 1550 - 1560 per escribes asteques, artistes nahua, sota la supervisiĂł i anotacions del clergat catòlic. La complexitat de l’obra, l’estil similar a altres còdexs de l’època, la llengua utilitzada i la menciĂł de llocs com una esglĂ©sia del segle XVI que no es va descobrir fins al 1982 a la Ciutat de Mèxic, sĂłn indicadors que donen suport a la dataciĂł del segle XVI, sent el mateix Bauer convençut d'això, com indica en l'Ăşltim capĂtol del seu llibre.
Tot i aixĂ, diversos enigmes continuen envoltant el Còdec, com el seu parador des de la data de la seva creaciĂł fins a la seva apariciĂł als anys 80 del segle XX o l'Ăşs de paper amat en lloc de paper europeu per a una obra de tanta importĂ ncia, la qual cosa ha portat alguns experts a dubtar sobre la seva originalitat. En qualsevol cas, i malgrat els dubtes i enigmes que envolten el Còdec 40 anys desprĂ©s del seu descobriment i, Ă©s una obra monumental, de gran interès, que encara tĂ© molts secrets per revelar. Origen: -JesuĂŻta Francisco CalderĂłn al voltant de 1630. Suggerit per Anthony Pagden (vegeu Bauer, A. La recerca del Còdec Cardona. Durham: Duke University Press, 2009) -Guillermo RodrĂguez Esquivel, Arquitecte, Mèxic - Dipositat a Christie's London el 1998 -Col·lecciĂł privada, Espanya Bibliografia: Bauer, A., "La recerca del Còdec Cardona". Durham: Duke University Press, 2009 Mesures biofĂdiques: 40 x 72 cm cadascuna aproximadament. Mapa de Ciutat de Mèxic: 75,5 x 81 cm Mapa de Coyoacán: 111 x 39 cm Preu inicial: Consultar. Paper d'amate
Â
______________________________________________________________________
The Search for the Codex Cardona,
_______________________
A The Search for the Codex Cardona, Arnold J. Bauer explica la història de les seves experiències en el rastre d'un tresor cultural, un "llibre pintat" mexicà que va entrar per primera vegada a la vista pública a la casa de subhastes sotheby's de Londres el 1982, gairebé quatre-cents anys després que fos presumptament fet per artistes i escribes mexicans. Sobre folis de paper amate, el Còdec inclou dos mapes de grans dimensions i 300 il·lustracions pintades acompanyades de text en paleografia del segle XVI. El Còdec relaciona la trajectòria del poble nahua amb la fundació de la capital de Tenochtitlán i després se centra en les conseqüències de la conquesta espanyola fins a la dècada de 1550. Si és autèntic, el Còdec Cardona és un registre inestimable dels primers Mèxic. No obstant això, no hi ha evidència clara del seu origen, el que li va passar després de 1560, o fins i tot on és avui, després de la seva última aparició coneguda a la casa de subhastes christie a Nova York el 1998.
Bauer va veure per primera vegada el Còdec Cardona el 1985 al Laboratori Nuclear crocker de la Universitat de Califòrnia, Davis, on estudiosos de Stanford i la Universitat de Califòrnia estaven tractant d'establir la seva autenticitat. Se li va permetre aixecar suaument unes quantes pĂ gines d'aquest antic tresor, Bauer va ser enganxat. El 1986, el Còdec havia desaparegut de nou de la vista pĂşblica. La curiositat de Bauer sobre el Còdec i el seu parador el va portar per molts camins de forcaciĂł —des de Califòrnia a Sevilla i Ciutat de Mèxic, fins a la Biblioteca Firestone de Princeton, fins al Getty Museum de Los Angeles i Christie's a Nova York— i el va posar en contacte amb un elenc internacional de comissaris, agents, xarlatans i distribuĂŻdors de llibres erudits. La Recerca del Còdec Cardona Ă©s un misteri que insereix qĂĽestions de patrimoni cultural, el funcionament del comerç de llibres i manuscrits rars, la incertesa d'arxius i evidències, i l'efĂmera del passat i les seves restes.
Afegeix-hi un comentari: