CARTA DE COLOM - CARLOS SANZ - La vaca cega desconfiada

09-06-2014 (9502 lectures)

Categoria: Carta

CARTA DE COLOM - CARLOS SANZ

PRIMERA CARTA DE COLOM - CLASSIFICACIÓ DE CARLOS SANZ - DIFUSIÓ PER EUROPA, 1493-1497

1. Edició de Barcelona 15 de febrer de 1493	1	Colom	1. Edició Barcelona , sense títol, en foli , sense data i l'impressor sense nom. L'existència de certes ortografies influenciades pel català era, des del principi, probablement publicat a Barcelona . Alguns historiadors primerencs van assumir que l'impressor era Johan Rosenbach, però més recentment ha estat identificada com probablement Pere Posa de Barcelona a partir de la similitud tipogràfica. [1] La data de l'edició es calcula que és a finals de març o principis d'abril de 1493. Només s'ha trobat una còpia d'aquesta edició. Va ser descoberta el 1889, en el catàleg del comerciant anticuari J. Maisonneuve a París, i es va vendre per l'exorbitant preu de 65.000 francs al col·leccionista britànic Bernard Quaritch . [2] Després de publicar una edició i traducció de facsímil el 1893, Quaritch va vendre la còpia original a la biblioteca Lenox, que ara forma part de la Biblioteca Pública de Nova York , on roman. [3]
2. Edició ambrosiana	1	Colon	2. L' edició ambrosiana , en quart , data, nom de l'impressor i ubicació no s'especifica. De vegades se suposa que va ser imprès després de 1493 a Nàpols o en algun lloc d'Itàlia, a causa de la freqüent interpolació de les lletres i i j(comú en italià, però no en castellà); però uns altres van insistir que es va imprimir a Espanya; [4] una anàlisi més recent ha suggerit que va ser impresa a Valladolid cap al 1497 per Pedro Giraldi i Miguel de Planes (el primer italià, el segon català, que pot explicar la interpolació). [5] Només es coneix una còpia, descoberta el 1856 a la Biblioteca Ambrosiana de Milà . La carta ambrosiana estava originalment en possessió del baró Pietro Custodi fins que va ser dipositat, juntament amb la resta de papers, a la Biblioteca Ambrosiana el 1852 després de la seva mort. [6]Després del seu descobriment, es va publicar una transcripció en 1863, i un facsímil en 1866. [7]
3. Primera edició romana	20	Colom	3. Primera edició romana , De insulis indiae supra Gangem nuper inventis , sense data i sense nom, però assumida impresa per Stephanus Plannck a Roma (sobre la base de similitud tipogràfica) probablement c. Maig de 1493. El text normal, sense adorns o segells típics de l'època, té l'aspecte de ser imprès a la pressa, i probablement sigui el primer de les edicions llatines. [8] L' obertura de salutació només provoca a Ferran II d'Aragó ("invissimi Fernandi Hispaniarum Regis"), evitant notablement la Isabella I de Castella ; es refereix al destinatari com "Raphael Sanxis" (nom incorrecte, cognom escrit en català ), i al traductor com "Aliander de Cosco". Es va publicar en quart , quatre fulls (34 línies per pàgina).
4. Segona edició romana	33	Colom	4. Segona edició romana , De insulis indi (a) i supra Gangem nuper inve (n) tis , sense data i l'impressor sense nom, assumida per Stephen Plannck a Roma per similitud tipogràfica (idèntica a la primera edició). Es tracta d'una edició corregida, presumptament llançada a finals de 1493;la salutació es refereix ara a Ferdinand i Isabella ("invictissimorum Fernandi et Helisabet Hispaniarum Regum"), el nom del destinatari donat com "Gabriel Sanchis" (nom correcte, cognom ara en català mitja i ortografia castellana) i el traductor com " Leander de Cosco "(en lloc d'Aliander). Es publica en quart, quatre fulls (33 línies per pàgina). [9]
5. Tercera edició romana	10	Colom	5. Tercera edició romana , De insulis indi (a) i supra Gangem nuper inve (n) tis per l'impressor romana Franck Silber (que era conegut com "Eucharius Argenteus"). La primera edició està datada explícitament i inscrita amb el nom de l'impressor: el colofó diu " Impressit Roma Eucharius Argenteus Anno dni M.cccc.xciij ". També és una edició corregida: es refereix al destinatari com "Gabriel Sanches" (nom castellà), el traductor com "Leander de Cosco" i saluda tant a Ferran com a Isabella. No està clar si aquesta edició de Silber precedeix o segueix la segona edició de Plannck. [10] Es publica en tres fulls sense numerar, una en blanc (40 línies a la pàgina). [11]
6. Edició d'Anvers	1	Colom	6. Edició Anvers , De insulis indi (a) i supra Gangem nuper inve (n) tis per Thierry Martins a Anvers , 1493, directament de la primera edició romana.
7. Primera edició de Basilea	5	Colom	7. Primera edició de Basilea , De Insulis inventis . És l'única edició primerenca que manca la frase "Indie supra Gangem" en el títol, que substitueix " Insulis in mari Indico " ("illes al mar de l'Índia"). En cas contrari, sembla ser una reimpressió de la primera edició romana (només fa saber Ferran II, encanteris Raphael Sanxis, Aliander de Cosco). És la primera edició amb xilografies il·lustratives-vuit d'elles. [12]Dues de les xilografies ("Oceana Classis" i la canoa / galera índia) es van plagiar de xilografies anteriors per a un llibre diferent. [13] Aquesta edició està sense data, sense el nom de l'impressor ni la ubicació indicada, però sovint se suposa que s'ha imprès a Basilea en gran mesura perquè una edició posterior (1494) que es va imprimir a la ciutat usava les mateixes xilografies. Alguns han especulat que l'impressor d'aquesta edició ha estat Johannes Besicken [14] o Bergmann d'Olpe. [15] Es va publicar a vuit fulls (vuit línies per pàgina).
8. Segona edició de Basilea	50	Colom	8. Segona edició de Basilea , De insulis nuper in mar Indico repertis , datat i nomenat, imprès per Johann Bergmann a Basilea , el 21 d'abril de 1494. Aquesta és una reimpressió de la primera edició de Basilea (utilitza quatre de les sis xilografies). Aquesta edició es va publicar com a apèndix d'un drama de prosa, Historia Baetica de Carolus Verardus, una obra sobre la conquesta de Granada de 1492. [16]
9. Primera edició de París	3	Colom	9. Primera edició de París , Epistola d'insulis repertis de novo , directament des de la primera edició romana (acaba només Fernando II, Rafael Sanxis, Aliandro de Cosco). La pàgina de títol té un gravat en fusta d'àngel que apareix als pastors. Sense data i l'impressor sense nom, però la ubicació es mostra com " Impressa parisius in camp gaillardi" (Champ-Gaillard a París , França). L'impressor no té nom, però una reedició posterior que el mateix any l'identifica com Guyot Marchant. En quart, quatre fulls (39 línies per pàgina).
10. Segona edició de París	3	Colom	10. Segona edició de París , Epistola d'insulis de nou repertis probablement per Guyot Marchant de París.Reimpressió directa de la primera edició de París.
11. Tercera edició de París	2	Colom	11. Tercera edició de París , Epistola de insulis noviter repertis . Reimpressió de l'edició anterior de París, però aquesta té un dispositiu de gran l'impressor a la part posterior de la portada, que identifica a Guyot Marchant com 'impressor (ergo la deducció que les dues edicions anteriors també va ser per ell). [17]
12. Traducció alemanya	6	Cristoferus Colon	12. Traducció alemanya , Ein schön hübsch lesen von etlichen Inslen , traduïda a alemany a Strassburg , impresa per Bartholomeus Kistler, datada el 30 de setembre de 1497.
13. Primera edició de versos italians	1	cholombo	13. Primera edició de versos italians , La lettera delle isole novamente trovata , Primera edició de la versió en vers italiana de Giuliano Dati, publicat per Eucharius Silber a Roma, i amb data explícita del 15 de juny de 1493.
14. Tercera edició de versos italians	1	christofano colombo	14. Tercera edició de versos italians , Questa i la història de l'inventioe delle diese isole Cannaria in Indiane , reimpressió de l'edició de versos de Dati. Ubicació sense edició i sense edició desconeguda.
15. Segona edició de versos italians	1	xpofano colombo	15. Segona edició de versos italians , La lletra dell'isole questa trovate novament il re dispagna , traducció revisada de vers de Giuliano Dati, impresa a Florència per Laurentius de Morganius i Johann Petri, de data 26 d'octubre de 1493. [18] Té un famós xilografia a la seva portada, que posteriorment va ser reutilitzat per a una edició de 1505 de la Carta de Amerigo Vespucci a Soderini . [19]
16. Cinquena edició de versos italians	1	xpofano colombo	16. Cinquena edició de versos italians , Isole trovate novament pel Re de Espanya , reimpressió de Dati verse, sense data i sense nom (post-1495), manca de gravat de títol.
17. Quarta edició de versos italians	2	xpofano colombo	17. Quarta edició de versos italians , La lettera dell'isole che trovata novament el re dispagna , reimpressió de Dati verse, de Morganius i Petri a Florència, de data 26 d'octubre de 1495.
18. Primer manuscrit de fragment italià	1	colombo	18. Primera traducció de manuscrits en italià 'italià, celebrada a la Biblioteca Ambrosiana de Milà . La nota del traductor italià afirma que es tracta d'una còpia d'una carta escrita per Colón "a certs consellers" a Espanya i enviada per "el tresorer" (és a dir, Gabriel Sánchez) al seu germà "Juan Sánchez "(anomenat en el text), un comerciant a Florència.
19. Segon manuscrit de fragment italià	1	colombo	19. Segon fragment de manuscrit de fragment italiàcelebrat a la Biblioteca Nazionale Centrale de Florència . El traductor italià simplement assenyala que és una còpia de la "carta que venia d'Espanya" ("copia della letera venuta di Spagna"). Hi ha una estreta relació entre aquest fragment florentino i la primera edició llatina, que suggereix que es deriva de l'altra, o ambdós utilitzaven el mateix document espanyol. [20]
20. Tercer fragment italià ··································································	1	colombo	20. Tercer fragment de fragment de manuscrit italiàrealitzat també per la Biblioteca Nazionale Centrale de Florència. No conté cap nota del traductor sobre el seu origen o procedència.

Val la pena assenyalar aquí que la primera traducció francesa coneguda va aparèixer a Lió el 1559, en un volum de Charles Fontaine. [21] La primera traducció de l'anglès coneguda va aparèixer en la Revista d'Edimburg el 1816. [22]

MANUSCRIT DE SIMANCAS

Martín Fernández de Navarrete va donar a conèixer el manuscrit de la carta conservat ' Arxiu General de Simancas .

Text complet del manuscrit

' Arxiu General de Simancas es conserva un manuscrit que coincideix gairebé exactament amb el text de la carta publicat a Barcelona. Una de les diferències més cridaneres és que aquest document diu Guanabam a la primera illa albirada pels descobridors, mentre que la versió impresa diu Guanaham .

La lletra no és la de Colón ni porta la seva signatura. De fet, el 1818 va ser catalogat per l'arxiver Tomás González com "còpia de mà de Lluís de Santàngel" per la similitud amb la lletra de l'escriptor de ració.

El text del manuscrit va ser publicat per primera vegada per Martín Fernández de Navarrete el 1825, transcrit en la seva Coleccion de Viages.^[12] Es va demostrar (i mantenir durant 170 anys) que aquest document era una còpia manuscrita de la carta impresa a Barcelona, perquè per escriure "Guanabam" (en comptes de "Guanahani") a la carta de Simancas només és possible mirant un original imprès en caràcters gòtics, on la "h" i la "b" es confonen, apart que el grup "ni" sembla una "m" gòtica, una confusió impossible si la lectura s'hagués fet a partir del manuscrit de Simancas.^[13] Tot i aquestes evidències, suportades entre altres, pel propi Navarrete, per Henry Harrise i per Carlos Sanz al seu recull magistral de las 17 edicions conegudes el 1961 (on enumera les 144 còpies existents a tot el món, entre totes les edicions -de l'edició de Roma-Planck2 de la BNC n'hi ha 33- ),^[14] tot i aquestes evidències, Demetrio Ramos al seu estudi de 1986 va pensar que es podria tractar d'un hipotètic esborrany en net lliurat a la impremta de Pere Posa per a la seva impressió.^[15]

CARTA ALS MONARQUES CATÒLICS (LLIBRE COPIADOR)

L'existència d'aquesta carta de manuscrits va ser desconeguda fins que va ser descoberta el 1985. La carta manuscrita es va trobar com a part d'una col·lecció coneguda com el Llibre Copiador , un llibre que contenia còpies manuscrites de nou cartes escrites per Colón als monarques catòlics , amb dates que van anar del 4 de març de 1493 al 15 d'octubre de 1495, copiat per la mà d'un escriptor a finals del segle XVI. Set d'aquestes nou cartes eren desconegudes prèviament. El seu descobriment va ser anunciat el 1985 per un comerciant d'anticuarios a Tarragona. Va ser adquirit el 1987 pel govern espanyol i actualment es troba dipositat ' Arxiu General d'Índies de Sevilla . [27] Es va publicar una edició de facsímil a Rumeu d'Armes (1989). Es pot trobar una transcripció i traducció 'anglès a Zamora (1993). [28]

Encara que els acadèmics han inclòs tentativament el Llibre Copiador com a probable autèntic, encara es troba en les primeres etapes d'un escrutini acurat i crític, i s'ha de tractar una mica amb cautela. [29] La primera carta del llibre de còpia pretén ser una còpia de la carta original enviada per Cristòfor Colom als Reis Catòlics de Lisboa que anuncien el descobriment. Si és autèntic, és anterior 'edició de Barcelona, de fet precedeix totes les versions conegudes de la carta. [30] Conté diferències significatives tant de la lletra espanyola a Santangel com de la lletra llatina a Sánchez -nombretament més detalls sobre els informes de l'Índia, inclosos els noms natius prèviament no esmentats d'illes (específicament: "Cuba", "Jamaica", "Boriquen" i "Carib"), i una estranya proposta d'utilitzar els ingressos de les Índies per llançar una croada per conquistar Jerusalem. Omet alguns dels detalls més orientats 'economia de les edicions impreses. Si és autèntic, aquesta carta soluciona pràcticament el "problema de Sánchez": confirma que la carta llatina a Gabriel Sánchez no és una traducció de la carta que el còdex espanyol va dir que Colón va enviar als monarques i va suggerir fortament que la carta de Sánchez era només una Traducció llatina de la carta de Colom enviada a Luis de Santangel.

REFERÈNCIES

Anar ↑ Sanz López (1962: pàgina 19)
Anar ↑ Winsor (1891: p. 13); Sanz López (1962: pàgina 18)
Anar ↑ La carta espanyola de Colón 'Àngel de Luis de Sant, Escribano de Ración del Regne d'Aragó, de data 15 de febrer de 1493 , fascimile amb MP Kerney trans., 1893, Londres: Quaritch. en línia
Anar ↑ Harrisse, 1866: pàg. 26
Anar ↑ Sanz (1959: p. 194)
Anar ↑ Thatcher (1903: p.41 )
Anar ↑ La transcripció de la lletra ambrosiana va ser publicada per G. Daelli amb un pròleg de Cesare Correnti (1863: pàgs. 63-86 ), seguida d'una traducció 'italià. Daelli & Corrent erròniament va suposar que va dirigir-se a Rafael Sanxis.Un fascimile va ser publicat per Gerolamo d'Adda (1866: p. Xxxv-xliii ), amb la identificació correcta de ser una carta a Santangel.
Anar ↑ Harrisse (1866: p. 10)
Anar ↑ Un fascimile de la segona edició romànica (Plannck) es reprodueix en The Latin Letter of Columbus: impresa en 1493 i anunciant el descobriment d'Amèrica . Londres: Quarcy. en línia .
Anar ↑ Harrisse (1866: p. 14) assumeix que Silber precedeix 'edició corregida de Plannck.
Anar ↑ Per a una transcripció llatina (amb traducció anglesa) de la tercera edició romana (Silber), vegeu RH Major, pàg. 1 .
Anar ↑ Les vuit xilografies són 1. escut d'armes de Castella i Lleó , 2. un vaixell amb les paraules "Oceanica classis", 3. aterrant a "Insula hyspana" amb galera / canoa en primer pla; 4. tipus de mapa amb illes anomenades; 5. Una repetició de gravat en "Oceanica classis". 6. fort de la Nadal que es construeix, finalment a la desena pàgina (falta en algunes còpies) 7. un retrat de Fernando d'Aragó, sobre els escuts de Castella i Lleó i Granada i (en recte) armes de Granada. (Henry Harrisse, 1866: pàgina 16 ). Algunes de les xilografies es reprodueixen en l' edició de 1494 .
Anar ↑ Veure Davies (1911: pàg. Xxix). Erhard Reuwich va fer els gravats per a una edició de 1486 de PeregrinatioBernard of Breydenbach a Terram Sanctam , publicat a Mainz. La imatge "Oceana Classis" es copia d'una xilografia que mostra el port de Modone , mentre que la canoa / galera índia es copia del port de Rodes .
Anar ↑ Harrisse (1866: p. 9 , pàg. 13).
Anar ↑ Clough, 1994: p. 301 )
Anar ↑ M. Edney (1996, 2009) "La carta de Columbus: referent a les illes descobertes recentment al mar de l'Índia", a la Universitat del sud de Maine, reprodueix la transcripció fascimile , llatina i traducció ' anglès, de la 1494 edició de Basilea.
Anar ↑ El colofó Marchant es reprodueix a Harrisse (1866): pàg. 22
Anar ↑ Per obtenir una còpia del vers Dati, vegeu RH Major, (1848: p. Lxxiii )
Anar ↑ Per a una fascimile de l'edició de 1505 de la carta de Vespucci a Soderini publicada per Pacini, vegeu B. Quaritch, Els primers quatre viatges d'Amerigo Vespucci (1893: pàg. 11 )
Anar ↑ Jane (1930: pàg.35)
Anar ↑ Charles Fontaine (1559) La descripció de les terres trouvées del nostre temps, amb el somni de les millors belles antiguitats, contenint part de l'excel·lència magnificència de les riqueses, els triomfs i les grans antiguitats , Lió: Benoit Rigaud. Vegeu Harrisse (1866: pàgina 55).
Anar ↑ Revisió d'Edimburg , desembre de 1816, pp. 505-11 . Aparentment basat en l'edició de Basilea.
Anar ↑ FERNÁNDEZ DE NAVARRETE, Martín . Pàg.167 . Transcripció del manuscrit de la carta de l'Arxiu de Simancas, amb llicències importants.
Anar ↑ MORALES PADRÓN, Francisco . Primeres cartes sobre Amèrica , 1990.
Anar ↑
- SANZ LÓPEZ, Carlos. La Carta de Colón: 15 de febrer a 14 de març de 1493 . Madrid: Gráficas Yagües, 1962.
Anar ↑ RAMOS PÉREZ, Demetrio. La carta de Colón sobre el descobriment . Diputació provincial de Granada, 1983.
Anar ↑ Arran Márquez (2006: p. 44); Diaz-Trechuelo (2006: p.47)
Anar ↑ Margarita Zamora (1993) Lectura de Columbus , Berkeley: premsa de la Universitat de Califòrnia. Disponible en línia a la col·lecció UC Press E-Books: transcripció i traducció ' anglès (accés el 12 de febrer de 2012).
Anar ↑ Zamora (1993), Henige (1994)
Anar ↑ Davidson (1997: p. 197)

versió per imprimir

Comentaris publicats

Afegeix-hi un comentari:

Nom a mostrar:

E-mail:

	Genera una nova imatge
Introduïu el codi de seguretat

Accepto les condicions d'ús següents:

Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.