MAGAZINE SOBRE HISTÒRIA (Iniciat com AUCA satírica el 1960.. en edició de M. Capdevila a la classe de F.E.N. )
VOLTAIRE: "El temps fa justícia i posa a cadascú al seu lloc.."- "No aniràs mai a dormir..sense ampliar el teu magí"
"La història l'escriu qui guanya".. així.. "El poble que no coneix la seva història... es veurà obligat a repetir-la.."
09-06-2014 (9502 lectures) | Categoria: Carta |
1. Edici贸 de Barcelona 15 de febrer de 1493 |
1 | Colom | 1.聽Edici贸 Barcelona , sense t铆tol, en聽foli , sense data i l'impressor sense nom. L'exist猫ncia de certes ortografies influenciades pel聽catal脿 era, des del principi, probablement publicat a聽Barcelona . Alguns historiadors primerencs van assumir que l'impressor era Johan Rosenbach, per貌 m茅s recentment ha estat identificada com probablement Pere Posa de聽Barcelona a partir de la similitud tipogr脿fica. [1] La data de l'edici贸 es calcula que 茅s a finals de mar莽 o principis d'abril de 1493. Nom茅s s'ha trobat una c貌pia d'aquesta edici贸. Va ser descoberta el 1889, en el cat脿leg del comerciant anticuari J. Maisonneuve a Par铆s, i es va vendre per l'exorbitant preu de 65.000聽francs al col路leccionista brit脿nic聽Bernard Quaritch . [2] Despr茅s de publicar una edici贸 i traducci贸 de facs铆mil el 1893, Quaritch va vendre la c貌pia original a la biblioteca Lenox, que ara forma part de la聽Biblioteca P煤blica de Nova York , on roman. [3] | |
2.聽Edici贸 ambrosiana | 1 | Colon | 2. L'聽edici贸 ambrosiana , en聽quart , data, nom de l'impressor i ubicaci贸 no s'especifica. De vegades se suposa que va ser impr猫s despr茅s de 1493 a聽N脿pols o en algun lloc d'It脿lia, a causa de la freq眉ent interpolaci贸 de les lletres聽i i聽j(com煤 en itali脿, per貌 no en castell脿); per貌 uns altres van insistir que es va imprimir a Espanya; [4] una an脿lisi m茅s recent ha suggerit que va ser impresa a聽Valladolid cap al 1497 per Pedro Giraldi i Miguel de Planes (el primer itali脿, el segon catal脿, que pot explicar la interpolaci贸). [5] Nom茅s es coneix una c貌pia, descoberta el 1856 a la聽Biblioteca Ambrosiana de聽Mil脿 . La carta ambrosiana estava originalment en possessi贸 del bar贸 Pietro Custodi fins que va ser dipositat, juntament amb la resta de papers, a la Biblioteca Ambrosiana el 1852 despr茅s de la seva mort. [6]Despr茅s del seu descobriment, es va publicar una transcripci贸 en 1863, i un facs铆mil en 1866.聽[7] | |
3.聽Primera edici贸 romana | 20 | Colom | 3.聽Primera edici贸 romana ,聽De insulis indiae supra Gangem nuper inventis , sense data i sense nom, per貌 assumida impresa per Stephanus Plannck a聽Roma (sobre la base de similitud tipogr脿fica) probablement c. Maig de 1493. El text normal, sense adorns o segells t铆pics de l'猫poca, t茅 l'aspecte de ser impr猫s a la pressa, i probablement sigui el primer de les edicions llatines. [8] L' obertura de salutaci贸 nom茅s provoca a聽Ferran II d'Arag贸 ("invissimi Fernandi Hispaniarum Regis"), evitant notablement la聽Isabella I de Castella ; es refereix al destinatari com "Raphael Sanxis" (nom incorrecte, cognom escrit en聽catal脿 ), i al traductor com "Aliander de Cosco". Es va publicar en聽quart , quatre fulls (34 l铆nies per p脿gina). | |
4.聽Segona edici贸 romana | 33 | Colom | 4.聽Segona edici贸 romana ,聽De insulis indi (a) i supra Gangem nuper inve (n) tis , sense data i l'impressor sense nom, assumida per Stephen Plannck a Roma per similitud tipogr脿fica (id猫ntica a la primera edici贸). Es tracta d'una edici贸 corregida, presumptament llan莽ada a finals de 1493;la salutaci贸 es refereix ara a Ferdinand i Isabella ("invictissimorum Fernandi et Helisabet Hispaniarum Regum"), el nom del destinatari donat com "Gabriel Sanchis" (nom correcte, cognom ara en catal脿 mitja i ortografia castellana) i el traductor com " Leander de Cosco "(en lloc d'Aliander). Es publica en quart, quatre fulls (33 l铆nies per p脿gina). [9] | |
5.聽Tercera edici贸 romana | 10 | Colom | 5.聽Tercera edici贸 romana ,聽De insulis indi (a) i supra Gangem nuper inve (n) tis per l'impressor romana Franck Silber (que era conegut com "Eucharius Argenteus"). La primera edici贸 est脿 datada expl铆citament i inscrita amb el nom de l'impressor: el colof贸 鈥嬧媎iu "聽Impressit Roma Eucharius Argenteus Anno dni M.cccc.xciij ". Tamb茅 茅s una edici贸 corregida: es refereix al destinatari com "Gabriel Sanches" (nom castell脿), el traductor com "Leander de Cosco" i saluda tant a Ferran com a Isabella. No est脿 clar si aquesta edici贸 de Silber precedeix o segueix la segona edici贸 de Plannck. [10] Es publica en tres fulls sense numerar, una en blanc (40 l铆nies a la p脿gina). [11] | |
6.聽Edici贸 d'Anvers | 1 | Colom | 6.聽Edici贸 Anvers ,聽De insulis indi (a) i supra Gangem nuper inve (n) tis per Thierry Martins a聽Anvers , 1493, directament de la primera edici贸 romana. | |
7.聽Primera edici贸 de Basilea | 5 | Colom | 7.聽Primera edici贸 de Basilea ,聽De Insulis inventis . 脡s l'煤nica edici贸 primerenca que manca la frase "Indie supra Gangem" en el t铆tol, que substitueix "聽Insulis in mari Indico " ("illes al mar de l'脥ndia"). En cas contrari, sembla ser una reimpressi贸 de la primera edici贸 romana (nom茅s fa saber Ferran II, encanteris Raphael Sanxis, Aliander de Cosco). 脡s la primera edici贸 amb聽xilografies il路lustratives-vuit d'elles. [12]Dues de les xilografies ("Oceana Classis" i la canoa / galera 铆ndia) es van plagiar de xilografies anteriors per a un llibre diferent. [13] Aquesta edici贸 est脿 sense data, sense el nom de l'impressor ni la ubicaci贸 indicada, per貌 sovint se suposa que s'ha impr猫s a聽Basilea en gran mesura perqu猫 una edici贸 posterior (1494) que es va imprimir a la ciutat usava les mateixes xilografies. Alguns han especulat que l'impressor d'aquesta edici贸 ha estat Johannes Besicken聽[14] o Bergmann d'Olpe. [15] Es va publicar a vuit fulls (vuit l铆nies per p脿gina). | |
8.聽Segona edici贸 de Basilea | 50 | Colom | 8.聽Segona edici贸 de Basilea ,聽De insulis nuper in mar Indico repertis , datat i nomenat, impr猫s per Johann Bergmann a聽Basilea , el 21 d'abril de 1494. Aquesta 茅s una reimpressi贸 de la primera edici贸 de Basilea (utilitza quatre de les sis xilografies). Aquesta edici贸 es va publicar com a ap猫ndix d'un drama de prosa,聽Historia Baetica de Carolus Verardus, una obra sobre la聽conquesta de Granada de 1492. [16] | |
9.聽Primera edici贸 de Par铆s | 3 | Colom | 9.聽Primera edici贸 de Par铆s ,聽Epistola d'insulis repertis de novo , directament des de la primera edici贸 romana (acaba nom茅s Fernando II, Rafael Sanxis, Aliandro de Cosco). La p脿gina de t铆tol t茅 un gravat en fusta d'脿ngel que apareix als pastors. Sense data i l'impressor sense nom, per貌 la ubicaci贸 es mostra com "聽Impressa parisius in camp gaillardi" (Champ-Gaillard a聽Par铆s , Fran莽a). L'impressor no t茅 nom, per貌 una reedici贸 posterior que el mateix any l'identifica com Guyot Marchant. En quart, quatre fulls (39 l铆nies per p脿gina). | |
10.聽Segona edici贸 de Par铆s | 3 | Colom | 10.聽Segona edici贸 de Par铆s ,聽Epistola d'insulis de nou repertis probablement per Guyot Marchant de Par铆s.Reimpressi贸 directa de la primera edici贸 de Par铆s. | |
11.聽Tercera edici贸 de Par铆s | 2 | Colom | 11.聽Tercera edici贸 de Par铆s ,聽Epistola de insulis noviter repertis . Reimpressi贸 de l'edici贸 anterior de Par铆s, per貌 aquesta t茅 un dispositiu de gran l'impressor a la part posterior de la portada, que identifica a Guyot Marchant com 'impressor (ergo la deducci贸 que les dues edicions anteriors tamb茅 va ser per ell). [17] | |
12.聽Traducci贸 alemanya | 6 | Cristoferus Colon | 12.聽Traducci贸 alemanya ,聽Ein sch枚n h眉bsch lesen von etlichen Inslen , tradu茂da a聽alemany a聽Strassburg , impresa per Bartholomeus Kistler, datada el 30 de setembre de 1497. | |
13.聽Primera edici贸 de versos italians | 1 | cholombo | 13.聽Primera edici贸 de versos italians ,聽La lettera delle isole novamente trovata , Primera edici贸 de la versi贸 en vers italiana de Giuliano Dati, publicat per Eucharius Silber a Roma, i amb data expl铆cita del 15 de juny de 1493. | |
14.聽Tercera edici贸 de versos italians | 1 | christofano colombo | 14.聽Tercera edici贸 de versos italians ,聽Questa i la hist貌ria de l'inventioe delle diese isole Cannaria in Indiane , reimpressi贸 de l'edici贸 de versos de Dati. Ubicaci贸 sense edici贸 i sense edici贸 desconeguda. | |
15.聽Segona edici贸 de versos italians | 1 | xpofano colombo | 15.聽Segona edici贸 de versos italians ,聽La lletra dell'isole questa trovate novament il re dispagna , traducci贸 revisada de vers de Giuliano Dati, impresa a聽Flor猫ncia per Laurentius de Morganius i Johann Petri, de data 26 d'octubre de 1493.聽[18] T茅 un fam贸s xilografia a la seva portada, que posteriorment va ser reutilitzat per a una edici贸 de 1505 de la聽Carta de聽Amerigo Vespucci a Soderini . [19] | |
16.聽Cinquena edici贸 de versos italians | 1 | xpofano colombo | 16.聽Cinquena edici贸 de versos italians ,聽Isole trovate novament pel Re de Espanya , reimpressi贸 de Dati verse, sense data i sense nom (post-1495), manca de gravat de t铆tol. | |
17.聽Quarta edici贸 de versos italians | 2 | xpofano colombo | 17.聽Quarta edici贸 de versos italians ,聽La lettera dell'isole che trovata novament el re dispagna , reimpressi贸 de Dati verse, de Morganius i Petri a Flor猫ncia, de data 26 d'octubre de 1495. | |
18.聽Primer manuscrit de fragment itali脿 | 1 | colombo | 18.聽Primera traducci贸 de聽manuscrits en itali脿 'itali脿, celebrada a la聽Biblioteca Ambrosiana de聽Mil脿 . La nota del traductor itali脿 afirma que es tracta d'una c貌pia d'una carta escrita per Col贸n "a certs consellers" a Espanya i enviada per "el tresorer" (茅s a dir, Gabriel S谩nchez) al seu germ脿 "Juan S谩nchez "(anomenat en el text), un comerciant a Flor猫ncia. | |
19.聽Segon manuscrit de fragment itali脿 | 1 | colombo | 19.聽Segon fragment de manuscrit de fragment聽itali脿celebrat a la聽Biblioteca Nazionale Centrale de聽Flor猫ncia . El traductor itali脿 simplement assenyala que 茅s una c貌pia de la "carta que venia d'Espanya" ("copia della letera venuta di Spagna"). Hi ha una estreta relaci贸 entre aquest fragment florentino i la primera edici贸 llatina, que suggereix que es deriva de l'altra, o ambd贸s utilitzaven el mateix document espanyol. [20] | |
20.聽Tercer fragment itali脿 路路路路路路路路路路路路路路路路路路路路路路路路路路路路路路路路路路路路路路路路路路路路路路路路路路路路路路路路路路路路路路路路路路 | 1 | colombo | 20.聽Tercer fragment de fragment de manuscrit itali脿realitzat tamb茅 per la Biblioteca Nazionale Centrale de Flor猫ncia. No cont茅 cap nota del traductor sobre el seu origen o proced猫ncia. |
Val la pena assenyalar aqu铆 que la primera traducci贸聽francesa coneguda va apar猫ixer a聽Li贸 el 1559, en un volum de Charles Fontaine. [21] La primera traducci贸 de l'angl猫s coneguda va apar猫ixer en la聽Revista d'Edimburg el 1816.聽[22]
'聽Arxiu General de Simancas es conserva un manuscrit que coincideix gaireb茅 exactament amb el text de la carta publicat a Barcelona. Una de les difer猫ncies m茅s cridaneres 茅s que aquest document diu聽Guanabam a la primera illa albirada pels descobridors, mentre que la versi贸 impresa diu聽Guanaham .
La lletra no 茅s la de Col贸n ni porta la seva signatura. De fet, el聽1818 va ser catalogat per l'arxiver Tom谩s Gonz谩lez com "c貌pia de m脿 de Llu铆s de Sant脿ngel" per la similitud amb la lletra de l'escriptor de raci贸.
El text del manuscrit va ser publicat per primera vegada per Mart铆n Fern谩ndez de Navarrete el 1825, transcrit en la seva Coleccion de Viages.[12] Es va demostrar (i mantenir durant 170 anys) que aquest document era una c貌pia manuscrita de la carta impresa a Barcelona, 鈥嬧媝erqu猫 per escriure "Guanabam" (en comptes de "Guanahani") a la carta de Simancas nom茅s 茅s possible mirant un original impr猫s en car脿cters g貌tics, on la "h" i la "b" es confonen, apart que el grup "ni" sembla una "m" g貌tica, una confusi贸 impossible si la lectura s'hagu茅s fet a partir del manuscrit de Simancas.[13] Tot i aquestes evid猫ncies, suportades entre altres, pel propi Navarrete, per Henry Harrise i per Carlos Sanz al seu recull magistral de las 17 edicions conegudes el 1961 (on enumera les 144 c貌pies existents a tot el m贸n, entre totes les edicions -de l'edici贸 de Roma-Planck2 de la BNC n'hi ha 33- ),[14] tot i aquestes evid猫ncies, Demetrio Ramos al seu estudi de 1986 va pensar que es podria tractar d'un hipot猫tic esborrany en net lliurat a la impremta de Pere Posa per a la seva impressi贸.[15]
L'exist猫ncia d'aquesta carta de manuscrits va ser desconeguda fins que va ser descoberta el 1985. La carta manuscrita es va trobar com a part d'una col路lecci贸 coneguda com el聽Llibre Copiador , un llibre que contenia c貌pies manuscrites de nou cartes escrites per Col贸n als聽monarques cat貌lics , amb dates que van anar del 4 de mar莽 de 1493 al 15 d'octubre de 1495, copiat per la m脿 d'un escriptor a finals del segle XVI. Set d'aquestes nou cartes eren desconegudes pr猫viament. El seu descobriment va ser anunciat el 1985 per un comerciant d'anticuarios a Tarragona. Va ser adquirit el 1987 pel govern espanyol i actualment es troba dipositat '聽Arxiu General d'脥ndies de聽Sevilla . [27] Es va publicar una edici贸 de facs铆mil a Rumeu d'Armes (1989). Es pot trobar una transcripci贸 i traducci贸 'angl猫s a Zamora (1993). [28]
Encara que els acad猫mics han incl貌s tentativament el聽Llibre Copiador com a probable aut猫ntic, encara es troba en les primeres etapes d'un escrutini acurat i cr铆tic, i s'ha de tractar una mica amb cautela. [29] La primera carta del llibre de c貌pia pret茅n ser una c貌pia de la carta original enviada per Crist貌for Colom als Reis Cat貌lics de Lisboa que anuncien el descobriment. Si 茅s aut猫ntic, 茅s anterior 'edici贸 de Barcelona, 鈥嬧媎e fet precedeix totes les versions conegudes de la carta. [30] Cont茅 difer猫ncies significatives tant de la lletra espanyola a Santangel com de la lletra llatina a S谩nchez -nombretament m茅s detalls sobre els informes de l'脥ndia, inclosos els noms natius pr猫viament no esmentats d'illes (espec铆ficament: "Cuba", "Jamaica", "Boriquen" i "Carib"), i una estranya proposta d'utilitzar els ingressos de les 脥ndies per llan莽ar una croada per conquistar Jerusalem. Omet alguns dels detalls m茅s orientats 'economia de les edicions impreses. Si 茅s aut猫ntic, aquesta carta soluciona pr脿cticament el "problema de S谩nchez": confirma que la carta llatina a Gabriel S谩nchez聽no 茅s una traducci贸 de la carta que el c貌dex espanyol va dir que Col贸n va enviar als monarques i va suggerir fortament que la carta de S谩nchez era nom茅s una Traducci贸 llatina de la carta de Colom enviada a Luis de Santangel.
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: