Les primeres assemblees de Pau i Treva van tenir lloc al segle XI, en un context de violència feudal creixent. La primera assemblea documentada es va celebrar l’any 1027 als prats de Toluges, al comtat de Rosselló, sota la presidència de l’abat Oliba, bisbe de Vic. (segons el Liber feudorum maior o els escrits de l'abat Oliba)

• 1027: Toluges (Rosselló) — primera assemblea coneguda.
• 1033: Vic — ampliació de les disposicions de treva.
• 1064: Barcelona — noves normes incorporades als Usatges de Barcelona.
• 1068: Girona — confirmació i extensió de les mesures.
• 1173: Fontdaldara — convocada per Alfons I el Cast.
• 1192: Nova assemblea amb reforç de les proteccions.
• 1214: Barcelona — presidida pel cardenal Pere de Benevent en nom de Jaume I.

Aquestes assemblees van ser l’embrió de les Corts Catalanes, i van establir períodes de treva (dies sense violència) i espais protegits com les sagreres al voltant de les esglésies

El moviment de Pau i Treva de Déu va tenir un impacte profund en la societat medieval catalana, especialment entre els segles XI i XIII. Va ser molt més que una iniciativa religiosa: va transformar la manera com es regulava la violència i es construïa el poder social.

• Protecció dels més vulnerables: Les assemblees prohibien actes violents contra clergues, pagesos, comerciants i pelegrins durant certs dies de la setmana i en espais sagrats com les sagreres.
• Participació popular: Tot i ser impulsat per l’Església, el moviment va sorgir com a resposta popular a la violència feudal. Les assemblees reunien clergues, nobles i el poble, creant un espai de diàleg inèdit.
• Control de la noblesa: Els comtes van veure en la Pau i Treva una eina per limitar el poder dels senyors feudals i reforçar el seu propi lideratge.
• Impuls al comerç i la vida urbana: La protecció de mercats i comerciants va afavorir el desenvolupament de nuclis urbans al voltant de les esglésies, dinamitzant l’economia local.

• Precedent del parlamentarisme: Les assemblees de Pau i Treva van ser un embrió de les Corts Catalanes, convertint-se en un dels primers exemples de parlamentarisme europeu.
• Codificació legal: Les disposicions de les assemblees van ser incorporades als Usatges de Barcelona, influenciant el dret català medieval.

• Autoritat moral: L’Església va guanyar prestigi com a garant de pau i ordre, utilitzant l’excomunió com a eina de control social.
• Neutralització de moviments revolucionaris: Tot i que el poble impulsava el moviment, l’Església va canalitzar-lo per evitar que qüestionés l’ordre establert, protegint els seus propis interessos patrimonials.

Aquest moviment no només va reduir la violència, sinó que va sembrar les bases d’una societat més estructurada, amb espais de negociació i drets reconeguts. Si vols, podem explorar com es reflecteix aquest llegat en la cultura catalana actual o en altres moviments pacifistes medievals.