Jaume Ferrer de Blanes (Vidreres, Selva, 1445 — Blanes, 1523) fou cosmògraf, escriptor i mercader.
Amb nomĂ©s 13 anys va marxar a NĂ pols, que en aquells moments funcionava com a capital de fet de la Corona d'AragĂł. Va treballar al servei del rei de NĂ pols, Ferran I, a la tresoreria reial i en temes de comerç marĂtim, navegaciĂł i cartografia fins l'any 1480, que tornĂ a Catalunya i s'instal·lĂ a Blanes, des d'on va seguir connectat a la Corona. Va intervenir en l'elaboraciĂł d'un nou mapa de les terres i els oceans desprĂ©s del descobriment d'Amèrica, aixĂ com en el traçat de les delimitacions establertes en el Tractat de Tordesillas.
Format a Nà pols, Jaume Ferrer ocupà diversos cà rrecs a la cort de Ferran I de Nà pols i la seva muller Joana d'Aragò, germana de Ferran el Catòlic. A banda dels cà rrecs anteriorment mencionats, també exercà de «lapidari»,[1] «joyeller» i «negociant de pedres precioses» de la reina, fet que el permet viatjar per compte de la reina per el Mediterrani, a partir de l'any 1472.
Jaume Ferrer redactà , vora l'any 1476 un Lapidari.[1] Aquest tractat a diferència d'altres lapidaris de l'època no conté moralitzacions.
Vers la seva obra cartogrà fica cal destacar el cèlebre mapamundi fet per ell i que fou emprat en les discussions del tractat de Tordesillas, el 1494. En dit tractat es divideix el món en dues à rees d'influència entre el Regne de Portugal i els Regnes de les Espanyes.[2] Jaume Ferrer participà en les delimitacions d'aquestes à rees.
A la seva vellesa, redactà un Sumari de caire espiritual en el qual es proposa assenyalar el camà de l'Home per tal d'assolir el seu objectiu final. Dit objectiu, es resumit, per Jaume Ferrer, en tres aspectes: el coneixement i l'amor a Déu, el d'un mateix i la seva consciencia i la salvació de l'à nima. Dit sumari es à mpliament basat en les obres de Dant,[3] en el qual Ferrer hi veu no solament a un excels poeta, sinó també a un «gran propheta», pel que sent fervorós entusiasme i devoció.[4]
En paraules de Rafel Ferrer Coll, fidel criat d'en Jaume Ferrer, en la dedicatòria que aquest fa a Hipolita de Liori y de Requesens, comtessa de PalamĂłs, del llibre Sentencias cathòlicas y conclusions principals del preclarĂssim Theolech y divĂ Poeta Dant del seu amo:[5][6]
« | savi e catholich crestiĂ mossen Jaume Ferrer de Blanes, home de molt clar y gentil enteniment y subtilĂssim ingeni, tenint que era de grandĂssima prĂ ctica aixĂ en coses de la mar com de la terra, per haver navegat trenta tres anys. Ell ha visitat la santĂssima Casa e Terra Santa de Jerusalem e lo demĂ©s de Egipte, Alcayre, Damas, Alxiu, Venecia e moltes altres parts e provĂncies del mĂłn; e asĂ en servey dels Reys Catholichs de Hespanya don Fernando y dona Isabel y del rey don Alfonso de NĂ pols e de son fill don Alfonso, rey de Cypre, com en les lletres dels mateixos reys encare se mostra; e altrament perque era molt gran cosmògraf y mirablement prĂ ctich en la mar y esperi mentat de moltes grans coses, segons en la metexa obra (la que mĂ©s endavant se indicará) se demostra tenia la vida sua ornada de tantes virtuts que de elles per mon simple y bon entendre tinch lo millor callar. | » |
Vers les seves habilitats de navegant, aquestes son mencionades en dues cartes del rei de Xipre, la primera és datada del 28 de Setembre de 1478 dirigida al patró de nau Pere Antich de Ragosa, recomanant-li que tinga totes les degudes atencions a en Ferrer de Blanes, no tan sols per ésser un enviat del rei de Nà pols, sinó per ésser un navegant molt entès en tot lo referent a la navegació; i en la del dia següent el mateix monarca se desfà en elogis en pro de sa «heroica prà ctica de navegar».
Poc després de la tornada d'en Colom del seu primer viatge a les Índies, Jaume Ferrer, es requerit a presencia dels Reis Catòlics per l'Arquebisbe de Toledo, en una missiva datada a Barcelona el 26 d'agost del 1493:[7]
« | Jayme Ferrer especial amigo nuestro : nos querĂamos Tablar con vos algunas cosas que cumplen: por ende rogamos vos que vista esta letra nuestra partais y vengais aquà á Barcelona, y traed con vos el Mapa Mundi y otros instrumentos tocantes á CosmografĂa. Barcelona 26 de Agosto del noventa y tres. El Cardenal | » |
El motiu d'aquesta carta cal cercar-lo, sens dubte, en la necessitat d'acotar els lĂmits de les noves terres, ja que calia precisar els lĂmits de les ĂŤndies Orientals, que havien de pertĂ nyer a Portugal amb les ĂŤndies Occidentals recentment descobertes per Colom. A partir d'aquest moment Ferrer es sovint consultat per els reis vers la qĂĽestiĂł, assolint un paper prominent en la redacciĂł del tractat de Tordesillas, el 1494: un mapamundi fet per ell fou emprat en les discussions d'aquest. I participĂ decisivament a l'hora de marcar la lĂnia divisòria d'aquest.
A Castella se'l coneixia com el Lapidario de Burgos fins i tot amb domicili a la "calle de San Esteban"...[8][9][10]
« | cĂ©lebre joyero , conocido por el Lapidario de Burgos , que tenĂa su tienda prĂłxima al castillo en las estrechas y mezquinas callejas que por la parte de San Esteban quedaban de la antigua juderĂa |
Afegeix-hi un comentari: