La vaca cegahisto.cat



15-09-2013  (3514 lectures) Categoria: Articles

Jacme Ferrer de Blanes

Jaume Ferrer de Blanes (Vidreres, Selva, 1445 ‚ÄĒ Blanes, 1523) fou cosm√≤graf, escriptor i mercader.

Biografia

Amb només 13 anys va marxar a Nàpols, que en aquells moments funcionava com a capital de fet de la Corona d'Aragó. Va treballar al servei del rei de Nàpols, Ferran I, a la tresoreria reial i en temes de comerç marítim, navegació i cartografia fins l'any 1480, que tornà a Catalunya i s'instal·là a Blanes, des d'on va seguir connectat a la Corona. Va intervenir en l'elaboració d'un nou mapa de les terres i els oceans després del descobriment d'Amèrica, així com en el traçat de les delimitacions establertes en el Tractat de Tordesillas.

Format a N√†pols, Jaume Ferrer ocup√† diversos c√†rrecs a la cort de Ferran I de N√†pols i la seva muller Joana d'Arag√≤, germana de Ferran el Cat√≤lic. A banda dels c√†rrecs anteriorment mencionats, tamb√© exerc√≠ de ¬ęlapidari¬Ľ,[1] ¬ęjoyeller¬Ľ i ¬ęnegociant de pedres precioses¬Ľ de la reina, fet que el permet viatjar per compte de la reina per el Mediterrani, a partir de l'any 1472.

Jaume Ferrer redactà, vora l'any 1476 un Lapidari.[1] Aquest tractat a diferència d'altres lapidaris de l'època no conté moralitzacions.

Vers la seva obra cartogràfica cal destacar el cèlebre mapamundi fet per ell i que fou emprat en les discussions del tractat de Tordesillas, el 1494. En dit tractat es divideix el món en dues àrees d'influència entre el Regne de Portugal i els Regnes de les Espanyes.[2] Jaume Ferrer participà en les delimitacions d'aquestes àrees.

A la seva vellesa, redact√† un Sumari de caire espiritual en el qual es proposa assenyalar el cam√≠ de l'Home per tal d'assolir el seu objectiu final. Dit objectiu, es resumit, per Jaume Ferrer, en tres aspectes: el coneixement i l'amor a D√©u, el d'un mateix i la seva consciencia i la salvaci√≥ de l'√†nima. Dit sumari es √†mpliament basat en les obres de Dant,[3] en el qual Ferrer hi veu no solament a un excels poeta, sin√≥ tamb√© a un ¬ęgran propheta¬Ľ, pel que sent fervor√≥s entusiasme i devoci√≥.[4]


En paraules de Rafel Ferrer Coll, fidel criat d'en Jaume Ferrer, en la dedicatòria que aquest fa a Hipolita de Liori y de Requesens, comtessa de Palamós, del llibre Sentencias cathòlicas y conclusions principals del preclaríssim Theolech y diví Poeta Dant del seu amo:[5][6]

¬ę savi e catholich cresti√† mossen Jaume Ferrer de Blanes, home de molt clar y gentil enteniment y subtil√≠ssim ingeni, tenint que era de grand√≠ssima pr√†ctica aix√≠ en coses de la mar com de la terra, per haver navegat trenta tres anys. Ell ha visitat la sant√≠ssima Casa e Terra Santa de Jerusalem e lo dem√©s de Egipte, Alcayre, Damas, Alxiu, Venecia e moltes altres parts e prov√≠ncies del m√≥n; e as√≠ en servey dels Reys Catholichs de Hespanya don Fernando y dona Isabel y del rey don Alfonso de N√†pols e de son fill don Alfonso, rey de Cypre, com en les lletres dels mateixos reys encare se mostra; e altrament perque era molt gran cosm√≤graf y mirablement pr√†ctich en la mar y esperi mentat de moltes grans coses, segons en la metexa obra (la que m√©s endavant se indicar√°) se demostra tenia la vida sua ornada de tantes virtuts que de elles per mon simple y bon entendre tinch lo millor callar. ¬Ľ

Vers les seves habilitats de navegant, aquestes son mencionades en dues cartes del rei de Xipre, la primera √©s datada del 28 de Setembre de 1478 dirigida al patr√≥ de nau Pere Antich de Ragosa, recomanant-li que tinga totes les degudes atencions a en Ferrer de Blanes, no tan sols per √©sser un enviat del rei de N√†pols, sin√≥ per √©sser un navegant molt ent√®s en tot lo referent a la navegaci√≥; i en la del dia seg√ľent el mateix monarca se desf√† en elogis en pro de sa ¬ęheroica pr√†ctica de navegar¬Ľ.

Poc despr√©s de la tornada d'en Colom del seu primer viatge a les √ćndies, Jaume Ferrer, es requerit a presencia dels Reis Cat√≤lics per l'Arquebisbe de Toledo, en una missiva datada a Barcelona el 26 d'agost del 1493:[7]

¬ę Jayme Ferrer especial amigo nuestro¬†: nos quer√≠amos Tablar con vos algunas cosas que cumplen: por ende rogamos vos que vista esta letra nuestra partais y vengais aqu√≠ √° Barcelona, y traed con vos el Mapa Mundi y otros instrumentos tocantes √° Cosmograf√≠a. Barcelona 26 de Agosto del noventa y tres. El Cardenal ¬Ľ

El motiu d'aquesta carta cal cercar-lo, sens dubte, en la necessitat d'acotar els l√≠mits de les noves terres, ja que calia precisar els l√≠mits de les √ćndies Orientals, que havien de pert√†nyer a Portugal amb les √ćndies Occidentals recentment descobertes per Colom. A partir d'aquest moment Ferrer es sovint consultat per els reis vers la q√ľesti√≥, assolint un paper prominent en la redacci√≥ del tractat de Tordesillas, el 1494: un mapamundi fet per ell fou emprat en les discussions d'aquest. I particip√† decisivament a l'hora de marcar la l√≠nia divis√≤ria d'aquest.

Lapidario de Burgos

A Castella se'l coneixia com el Lapidario de Burgos fins i tot amb domicili a la "calle de San Esteban"...[8][9][10]

¬ę c√©lebre joyero , conocido por el Lapidario de Burgos , que ten√≠a su tienda pr√≥xima al castillo en las estrechas y mezquinas callejas que por la parte de San Esteban quedaban de la antigua juder√≠a

[11]

Notes

  1. El terme Lapidari es aplicat, durant l'edat mitjana, als estudiosos i als texts que es refereixen a les propietats terapèutiques i màgiques de les pedres.
  2. (...)queden e finquen para los dichos sennores Rey e Reyna de Castilla e de Aragón, etc e para sus subçesores e sus reynos(...)
  3. Cifuentes i Comamala, LLuís. La ciència en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement. segona (en català). Edicions Universitat Barcelona, 2006 (Balquerna, 3). ISBN 9788447531202 [Consulta: 28/05/2009].
  4. TORRENT, Jaume ferrer de Blanes, Els Comptes de Mòdica i la descoberta del nou món, pag. 93
  5. Butllet√≠ del Centre Excursionista de Catalunya n¬ļ47, Desembre de 1898, pag. 287
  6. El mencionat llibre es trobat per en Rafel Coll després de la mort d'en Jaume Ferrer
  7. Butllet√≠ del Centre Excursionista de Catalunya n¬ļ47, Desembre de 1898, pag. 295
  8. Diego Barros Arana. Compendio de historia de America, 1865, p.¬†113‚Äď [Consulta: 8 agost 2011].
  9. Víctor Balaguer. En Burgos: recuerdos de esta ciudad insigne. El progreso editorial, 1895 [Consulta: 8 agost 2011].
  10. Roselly de Lorgues (comte). Historia de Cristobal Colon y de sus viajes: escrita en frances segun documentos autenticos sacados de Espa√Īa e Italia. E. Gautier, 1863, p.¬†153‚Äď [Consulta: 8 agost 2011].
  11. Spain. Ejército. Artillería. El memorial de artillería en el cuarto centenario del descubrimiento del nuevo mundo. Imprenta del Cuerpo de artillería, 1892 [Consulta: 8 agost 2011].

Vegeu