Hem d'agrair a Estelle Irizarry el gran ressò que està aconseguint als mitjans de comunicació amb la seva tesi catalana, igual que hem d'agrair a En Charles Merrill la seva proposta de Tarroja (que per cert s'hi oposa 180º), són discutibles però, les conclusions d'Irizarry sobre el "motiu causant" del que ella interpreta com ladinismes en els escrits d'En Colom.
Tot i que els documents originals que queden d'En Colom sĂłn poquets, els podem passar per un programa FLAS (Forensic Language ADN Signature) com el que fa servir Irizarry i algun profit en traurem. Com ha fet En LluĂs Yzaguirre, amb un corpus de 39.895 paraules (5.222 diferents), amb un resultat d'un perfil catalĂ , encara que sense determinar-ne el credo.
Cal aclarir, però, que hi va haver ladinismes de mestres jueus que van influir en els catalans no jueus, i "catalanismes" que van influir en el ladĂ global (fet acceptat per Irizarry al seu llibre) – "cas Ăşnic, diu Irizarry; a Catalunya els jueus parlaven catalĂ i el 1391 el van estendre per tot arreu"-, el cas de les vĂrgules n'Ă©s un clar exemple, atès que tambĂ© s'empraven en el catalĂ no ladĂ.
Al mateix temps hem de remarcar que, a part del gran nombre de paraules i girs compartits entre el catalĂ i el ladĂ, en el lèxic catalĂ -cartogrĂ fic, astronòmic i mariner en què es movia En Colom, hi havia altres ladinismes –com just acabo de dir– per influència dels experts en el tema, que eren i havien estat jueus durant segles (un argument que ja vaig exposar al 6è Simposi Sobre la Descoberta Catalana d'Amèrica, en què em vaig referir als jueus catalans Abraham Bar Hiyya Ha-BargelonĂ, David Yomtob, Sen Bonet, Ben Gerson, Abraham i Jafuda Cresques-Jacme Ribes, Zacut, etc.). Sabem del seu contacte amb Zacut: "...diole muchos livros de astronomia..."
És a dir, el 85% dels arguments aportats per Irizarry al seu llibre es poden emprar per demostrar que En Colom era català , "sense determinar-ne el credo" i que havia après el castellà "parlat" amb gent aragonesa (d'aquà les vacil·lacions ortogrà fiques als escrits i els sufixos "ico") i el 15% restant provindria dels entorns on va viure.
D'altra banda, no podem dir que tots els documents d'En Colom sĂłn traduccions o còpies, hem d'acceptar uns mĂnims (p.e.: que la lletra de les postil·les dels llibres d'En Colom Ă©s seva), cosa que ens permetrĂ dir que no sabia italiĂ , que escrivia un bon llatĂ (amb girs propis de Catalunya), que les catalanades sĂłn seves, que signava Colom amb ema, etc. És a dir que, si hi ha ladinismes, no els podem atribuir al traductor, perquè llavors ens diran que les catalanades tampoc sĂłn d'En Colom.
¿I que, potser, En Colom no podia haver escrit alguna cosa en castellà ? Si no acceptem que les catalanades d'alguns documents castellans són de la seva pròpia mà , ja podem plegar. Ens trobarem amb un cas semblant al principi d'incertitud de Heissemberg: serà tornar a començar de zero.
En Colom ha passat a la història com el personatge que ha aportat mĂ©s neologismes nĂ utics al castellĂ , la majorĂa dels quals sĂłn d'origen catalĂ . Acceptant una influència dels traductors, estem rebaixant el mèrit d'En Colom.
Nito Verdera: La lengua de Colom
Durant els deu Ăşltims anys, traduint del catalĂ al castellĂ , m'he trobat amb casos com "quin enrenou-enrenuevo fas", "tĂş rai", "enraonar-enrazonar" o altres expressions que, a l'hora de traslladar al castellĂ , no tenen el mateix matĂs que en catalĂ . Fa 500 anys els traductors tenien idèntic problema i acabaven deixant la paraula original castellanitzada.
El marqués de Villena ens diu que va traduir "Los trabajos de Hércules" del català al llatà i, curiosament, la versió catalana s'ha perdut, com en tants d'altres casos (Quixot, Llatzaret, Celestina, etc.) Això no vol dir, però, que no puguem analitzar les traduccions sempre que anem amb compte amb les deduccions que en puguem treure.
Manel Capdevila
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: