20-09-2010  (4352 lectures)

Antic regne de Catalunya

Cervantes, a La Galatea

Introducció

"Catalunya era un regne" fins 1714, i n'hi ha moltíssimes proves i evidències històriques, però hi ha gent que ho nega per així deslegitimar el terme derivat d'aquest fet: "Corona Catalano-Aragonesa", o darrerament per negar el dret a la independència.

Tot i que el nom "Corona Catalano-Aragonesa", amb aquests termes, s'esmenta poc històricament (de fet s'encunya el segle XIX), és la denominació amb que es coneix actualment a Catalunya la històrica Corona d'Aragó, ja que expressa millor la realitat de la unió dels dos regnes. El fet de que Catalunya era un "regne" el recolzen (entre d'altres) els set manuscrits (fins al s. XV) del "Llibre dels feits del rei en Jacme"[1] com a documents oficials que acrediten aquesta denominació.

A "CASTILLA Y LE√ďN" tenen una situaci√≥ molt semblant, hist√≤ricament va passar a ser la "CORONA DE CASTILLA", i amb aquest √ļnic nom √©s com apareix als documents hist√≤rics, per√≤ actualment est√† acceptat per infinitat d'institucions entre elles el govern d'Espanya, l'expressi√≥ "CORONA CASTELLANO-LEONESA".

Per tant, si es tracta de la unió de dos regnes es pot designar perfectament com "CORONA CATALANO-ARAGONESA", igual que el cas de la "CORONA CASTELLANO-LEONESA" designa la unió dels dos regnes històrics.

Amb la finalitat de negar la legalitat d'aquest nom, la soluci√≥ que han trobat alguns √©s dir que Catalunya no va ser mai un regne que nom√©s era un comtat, at√®s que a la cap√ßalera dels manuscrits Jacme I i els seus descendents s'anomenen "Comtes de Barcelona", per√≤ no tenen en compte que Jacme I no era Comte, ni del comtat d'Urgell, ni del d'Emp√ļries, ni del de Foix, ni del de Pallars (que formaven l'antic principat de Catalunya, del qual ell n'era pr√≠ncep). Un territori esdev√© regne quan el seu senyor √©s coronat rei, aix√≠ doncs, el "principat de Cathalunya" o conjunt dels diferents comtats, a partir de la coronaci√≥ com rei d'Anf√≥s (fill de Ramon berenguer IV i Peronella), √©s a dir: "el principat", va esdevenir de facto, el "Regne de Catalunya", com certifica el seu rei Jacme I.

Tant √©s aixi, que des dels Reis Cat√≤lics fins l'arribada dels borbons,[2] el t√≠tol m√©s important de l'hereu de la corona era el de Pr√≠ncep de Girona. Hi ha infinitat de documents on es tracte "√ļnicament" amb el t√≠tol de Pr√≠ncep de Girona, al Pr√≠ncep Joan hereu dels Reis Cat√≤lics o Carles I i Felip II quan eren Pr√≠nceps.[3]

Cathalunya era un regne segons Jacme I

Alguns diuen que el terme "regne", referint-se a Catalunya, (21 refer√®ncies, 3 ref. x 7 manuscrits) pot ser degut a un error de transcripci√≥ o d'interpretaci√≥, at√®s que els set manuscrits (fins al s. XV) del "Llibre dels feits del rei en Jacme" s√≥n nom√©s transcripcions dels originals (el manuscrit m√©s antic dels que es conserven, data de l'any 1313, i el rei Jaume I va morir l'any 1276). Per√≤ haurien de saber que el Ms. de l'Escorial t√© la certificaci√≥ d'exactitud de Felip I (de Catalunya), ja que el va fer copiar del de Poblet, per al seu √ļs propi.

Hi ha dues famílies de manuscrits la llatina i la catalana. En els estudis comparatius, llati-català, els experts coincideixen en que ambdós es van copiar, per separat, d'uns originals en català del s.xiii, (atès que, hi ha detalls reals al ms.1313 que no hi són al ms.1343 i viceversa), el fet que coincideixin és una proba de que que no hi ha error (per la Llei de Chapman-Kolmogorov). Queda l'opció de que el rei hagués manat un canvi al copista, però això només passaria l'asseveració "Catalunya-Regne" com a màxim cap a Jaume II o al seu fill. Tanmateix al dubtar dels Ms. s'invaliden les cròniques que són la columna vertebral de la història de la "Corona d'Aragó".

Els que neguen l'exactitud no saben que M.D. Mart√≠nez San Pedro, a la "Cr√≤nica latina de Jaime I"[4] escriu com el rei tenia molta cura en la perfecci√≥ i comprovaci√≥ de la c√≤pia del llibre ("..per cuius perfectionem et comprobationem..") i aix√≠ ho fa saber al seu cos√≠: "En el intervalo, el d√≠a 5 de Julio de 1313, Jaime √ŹI escribe a su primo, el rey Sancho de Mallorca, anunci√°ndole el env√≠o de un "libro de los hechos" del abuelo com√ļn Jaime. El texto de la carta es como sigue":[4]

Ilustri principi Sanccio Dei gratia regi Maioricarum, comiti
Rossilionis et Ceritanie, ac domino Montispesulani, karissimo
consanguineo suo, Iacobus per eamdem Rex Aragonum... re-
cepta littera vestra super mittendo ad vos litorum actuuin fe-
licis recordationis regis Iacobi avi comunis, significamus vobis
quod iam ipsum librum transcrifoi mandaveramus, et nunc,
post receptionem, vestre littere supradicte, translatum libri
ipsius perfici fecinus ac etiam comiprobari, per cuius perfec-
tionem et comprobationem cursor vester usque nunc hafouit
remanere. Sicque comprobatum per cursorem predictum".  

√Čs molt important per tant l'estudi fet, per ra√≥ d'aquesta gran cura que tenia Jaume II en la comprobaci√≥ de la fidelitat de la c√≤pia. En el seg√ľent par√†graf d'aquesta "Cr√≤nica latina de Jaime I"[4], (LXXIV. De prava responsione facta Regi per nob√¨les de Aragonia super auxilio quod petebat), at√®s que diu "Catalonia que √©s el m√©s noble (nobilius) i el m√©s honorable (honorabilius) regne d'Yspania"... i a les comparacions que segueixen explicita molt b√© que son entre dues entitats diferents (dos regnes diferents) "Aragonia" i "Catalonia", -l'adressa als "nob√¨les de Aragonia" els que no s√≥n de Catalonia-, i...els coneix molt b√© "car sots dura gent dentendre rao"... A les versions en llat√≠ no ho diu explicitament amb aquesta frase (s'ha de deduir del context).[4].

...Qui dixit: Ignoramus, Domine, in terra ista quid bovaticum, et ut vos
verbis non detineam, quando hoc fuit propositum in consilio, omnes una
voce vociferati sunt, dicentes se in hoc articulo non faceré quod vos vultis.
Tunc respondens ait: Repleti nimia admiratione duram gente vos intuendo
probamus ad iudicandum, et clare perspiciendum iudicium
rationis. Considerare debuistis condicionem negocii, et nostram iuxta hoc
intentione, que apparet omnino sine reprehensione.Quod enim nos facimus,
intuita Dei facimus, et ut Yspaniam defendamus, ac per hoc nobis
et vobis apud omnes gentes famam perpetuarti aequiramus, ut noverit universus
orbis quod per nos Yspania sit salvata. Et cum Catalonia que est
nobilius et honorabilius Regnum Yspanie habens quatuor comités videlicet
Urgellensem, Empuriarum, Foxensem, Pallarensem. Habet
etiam tot nobiles, ut pro uno de Aragonia sint in Catalonia quatuor, et pro
uno milite quinqué, et pro uno clerico quinqué, et pro uno honorabili
cive quinqué; cum Catatonia inquam velit non iuvare, et dare nobis de
suo, vos qui tenetls honores pro nobis ad valorem viginti milium, triginta
milium, quadraginta milium solidorum, deberetis citius et melius nos iuvare,
maxime quia totum vobis ipsis remaneret etiam cum augmento...

Diu exactament el mateix al Cap-392 de la resta de Còdex en català del "Llibre dels feits del rei en Jacme"., a partir del de 1343: "...E el dix: No sabem en esta terra, senyor, que ses bouatge, e dich uos que quan hoiren dir aquesta cosa que tots cridaren a vna uou que non farien re. E direm nos: Gran maraueylans donam de uosaltres, car sots dura gent dentendre rao, car be deuriets guardar lo negoci qual es, e deuriets guardar siu fem nos per bon enteniment o per mal: car creem per cert que nuyl hom nons poria en real notar aço, car nos ho fem la primera cosa per Deu, la segona per saluar Espanya, la terça que nos e uos haiam tan bon preu e tan gran nom que per nos e per uos es saluada Espanya. E fe que deuem a Deu, pus aquels de Cathalunya, que es lo meylor Regne Despanya, el pus honrat, el pus noble, perço car hi ha ·IIII· comtes, ço es lo comte Durgell, el comte Dampuries, el comte de Fois, el comte de Paylas: e hay Richs homens, que per ·I· que aqui naja na ·IIII· en Cathalunya, e per ·I· caualler na en Cathalunya ·V·, e per ·I· clergue que aci haja la na ·X·, e per ·I· ciutada honrat na en Cathalunya ·V·: e pus aquels de la pus honrada terra Despanya nos uolgren guardar en dar a nos del lur, uosaltres que tenits nostra honor, qui ·XXX· milia qui ·XX· milia, qui ·XL· milia sous, bens deuriets aiudar, e maiorment car tot se romandria en uos, ab mes que nos uos hi anadiriem del nostre...."

Al Cap-119 de la resta de Còdex en català del "Llibre dels feits del rei en Jacme"., a partir del de 1343 diu: "E l'alcaid e tots los vells e el poble de la terra eixiren contra aquestes galees al port de la Ciutadella e demanaren: -De qui són les galees? E dixeren que del rei d'Aragó e de Mallorques e de Catalunya e que eren missatgers seus.", està dient d'una forma implícita que Catalunya és un regne...

Al Cap-11 de la resta de C√≤dex en catal√† del [ "Llibre dels feits del rei en Jacme", a partir del de 1343 diu:"...quens faeren fer, que manssem Cort a Leyda, de Cathalans e D'aragoneses, en la qual fossen larchabisbe, els bisbes, els abats, els richs homens de cadahun dels Regnes...". √Čs al principi del regnat i nom√©s hi havia dos regnes, Jacme est√† definint Catalunya com a "regne"...

Jacme II al seu cosí Sanç rei de Mallorca l'anomena: "Ilustri principi Sanccio Dei gratia regi Maioricarum, comiti Rossilionis et Ceritanie, ac domino Montispesulani", és a dir tant els comtats del Roselló i la Cerdanya com Montpeller seguien tenint entitat pròpia, no formaven part del regne de Mallorca, tenien el mateix "senyor"

Catalunya era un regne segons la carta de Joana la Boja a Joan d'Agramunt

Sobrecarta de la Reina Do√Īa Juana en que se inserta el asiento hecho por orden del Rey su Padre con Juan de Agramonte para ir con dos navios al descubrimiento de Terranova. Falta la conclusi√≥n , y seg√ļn apunte a la cabeza de la copia es de Octubre de mil quinientos once. (Arch. de Sim.) [11]

Do√Īa Juana...Por cuanto por parte de vos¬†Juan de Agramonte, catal√°n, natural de L√©rida, que es en el reino de Catalu√Īa , me fu√© fecha relaci√≥n quel Rey mi Se√Īor √© Padre mand√≥ tomar √© tom√≥ cierto concierto √© asiento con vos para que vos hay√°is de ir, √© vay√°is, √° vuestra costa y misi√≥n ..

Amador de los ríos

Juan Fern√°ndez Amador de los R√≠os¬†(Doctor en derecho y filosofia y letras, Catedr√°tico¬†por oposici√≥n¬†de Historia de Espa√Īa) en el seu llibre de Historia de Espa√Īa (Pamplona 1914), diu: Ramon Berenguer IV (1162-1196) este reuni√≥¬†las coronas de Catalu√Īa y Arag√≥n, denomina a los berengueres pr√≠ncipes¬†de Catalu√Īa, el pa√≠s¬†espa√Īol incorporado por los francos a su imperio en la lengua germana de estos, fue llamada Gotalandia (tierra de Godos) por ser parte de la Hispania Goda que suprimida la "D" se pronunci√≥ Gotalania, este territorio comprendia al principio la Marca Hisp√°nica, ya que no se puede negar que el nombre de Catalu√Īa procede de Gotalania como se ve que¬†(segun Ammiano , Marcelino, Jornandes, Prisco e Idacio) de los Godos procedi√≥¬†el nombre de Catal√°unicos dado el territorio en que fue vencido Atila, derivado de Catalauni.
Fue de los nombres geogr√°ficos nuevos de la reconquista el de Catalu√Īa el mas antiguo, el cual escrito Catalonia aparece en una escritura en el a√Īo 844 de cuyo nombre se form√≥ el de catalanes, dado a sus naturales con que los conoc√≠an¬†los √°rabes a principios del siglo VIII. Borrell I se intitul√≥ Conde de Barcelona como pr√≠ncipe¬†de la tierra g√≥tica¬†(Gotalania), desde entonces los Condes de Barcelona se llamaron Pr√≠ncipes de Catalu√Īa de aqu√≠¬†tambi√©n¬†viene el nombre de Principado de Catalu√Īa... y aun hay m√°s....

Antecedents històrics del concepte "Corona d'Aragó i de Catalunya"

La definici√≥ ¬ęCorona Aragonum et Catalonie¬Ľ apareix en el Privilegi d'annexi√≥ de Mallorca a la Corona del 16, sep, 1286.[4]..

Citada entre moltes altres en aquestes tres fonts:

  • Ferran Soldevila, Hist√≤ria de Catalunya, Barcelona, ed. Alpha, 1962, p. 383, nota 29
  • Gran Enciclop√®dia Catalana,
  • Gran Enciclop√®dia Aragonesa.

A les Corts de Monsó de 1289, el conjunt dels territoris i estats era designat amb els noms de Corona Reial, de Ceptre Reial o de Corona d'Aragó i de Catalunya. Tot i així, ja al segle XIII es va començar a emprar la denominació Corona d'Aragó, Corona Reial d'Aragó, Regnes d'Aragó, o simplement Aragó, expressions que es generalitzarien a partir del segle XIV.

Es veu perfectament doncs, que el terme "Corona d'Aragó i de Catalunya" es va emprar mentre eren dos regnes o tres, però a mida que es van anar incorporant nous regnes, es va emprar "Corona d'Aragó" o simplement "Aragó", simplificant, per no haver de dir tota la llista: Regne d'Aragó, e de Catalunya, e de Mallorques, e de València, e de Sardenya, e de Sicília, e de Nàpols... i va quedar el nom del "regne" que sempre s'esmentava el primer, per ser el més antic històricament, no pas perquè fos el més important.

Encara que, a partir d'un cert moment, "hist√≤ricament", el t√≠tol de "Regne de Catalunya" aparegui poc en els documents, sabem que Catalunya va portar la veu cantant amb un "ratio" segons Jacme I de: richs homens 4:1, cavallers 5:1, clergues 10:1, homens honrats 5:1, sous 40.000:0 (caldria afegir... de galeres 100:0...) En aquest cas concret (el de la conquesta de M√ļrcia) els nobles del regne que Jacme I anomena "Aragonia" no van donar ni un sou, en altres expedicions i altres moments la cosa podria ser ser una mica diferent.

Apart d'altres mitjans (i dels exposats per Jacme), a la conquesta de Mallorca i a partir d'ella, el "regne de Catalu√Īa" va aportar a la seva meitat de la "Corona" (proporci√≥ que aniria cambiant amb les noves incorporacions), una cosa que el "regne d'Arag√≥", mai no havia tingut: el mar, amb el comer√ß que va donar la riquesa a Catalunya. Si les galeres s'haguessin pogut moure per un Ebre navegable fins al Cinca, el "regne d'Arag√≥" hauria pogut conquerir tot sol, Mallorca, Sardenya, Sic√≠lia, N√†pols..., per√≤ l'Ebre no √©s (ni era) navegable, deixant el "regne d'Arag√≥" sense possibilitat de tenir la seva flota.

En canvi el "regne de Catalunya" ha viscut tota la seva història sempre de cara al mar, i no oblidem que la grandesa de la "Corona d'Aragó" va arribar a partir de les conquestes mediterrànies, que van anar ampliant el front marítim..., conquestes que no s'haurien pogut acomplir sense les naus i els ports catalans. Per tant, per tot els fets esmentats, tot i que el nom "Corona d'Aragó" apareix profusament a una innombrable quantitat de documents i és el nom, amb que es coneix universalment, podem emprar sense faltar a la veritat, el terme "Corona Catalano-Aragonesa", que és el que millor reflecteix la realitat històrica.

Parlant de la numeració dels reis, un dels reis més importants en temes nàutics (instruments, cartes, taules astronòmiques, bombardes, etc..), Pere el Cerimoniós (IV d'Aragó), s'anomena a si mateix en els documents, "Pere terç d'Aragó" (Armand de Fluvià)

Dit per de Melo, Çurita, Lope de Vega i Cervantes

Francisco Manuel de Melo, PORTUGU√ČS, va ser un escriptor, pol√≠tic i militar portugu√®s. Historiador, pedagog, moralista, dramaturg i poeta, va esdevenir un representant important de la literatura barroca peninsular. Va formar part igualment de la hist√≤ria liter√†ria, pol√≠tica i militar d'Espanya, al capdavant de l'ex√®rcit de la qual va servir tant en la guerra de Flandes com en la revolta de Catalunya del 1640.
En 1631 va rebre la distinció de l'Orde de Crist de mans de Felip IV de Castella i la seva presència a la Cort madrilenya va esdevenir constant. Va tenir relació amb els cercles intel·lectuals castellans i va tenir tracte i amistat amb Francisco de Quevedo.

1645, Francisco Manuel de Melo, Historia de los movimientos, separaci√≥n y guerra de Catalu√Īa


"abrasando sus campa√Īas, arruinando sus pueblos, consumiendo sus tesoros, vituperando sus honores y √ļltimamente reduciendo la ilustre NACI√ďN CATALANA miserable esclavitud; que a fin de conseguir su castigo les convidaba el rey con la honestidad de los partidos, disimul√°ndose en todos el enojo que los mov√≠a, por lo cual, no s√≥lo dec√≠ales era l√≠cito rehusar como violent√≠simo y tir√°nico el cetro de Felipe, sino que tambi√©n deb√≠an nombrar y escoger un pr√≠ncipe justo y grande".

1562, Anales de la corona de Arag√≥n. Jer√≥nimo Zurita y Castro ARAGON√ąS. historiador.

Victoria y despojos della; y castigo cruel en los vencidos. Ejecut√≥se cruel√≠simamente la victoria contra los sicilianos, excediendo el almirante el modo de la venganza de la muerte de su sobrino Juan de Lauria no dejando ninguno a vida, y mand√≥ pasar a cuchillo muchos nobles mecineses que hall√≥ que se hab√≠an rendido; entre los cuales fueron Federico Russo, Perono Russo, Ram√≥n de Ansal√≥n, Jaime de Scordia y Jaime Capichi y otros barones muy principales. Lo cual se hizo con grande nota de la NACI√ďN CATALANA. Y el rey don Fadrique se volvi√≥ a Mecina con lo restante de su armada.

La santa liga, 1595 - 1603, Lope de Vega Carpio, castellà, "MONSTRUO DE LA NATURALEZA", com deia Cervantes, "EL GRAN LOPE DE VEGA",

ROMA Bien Marco Antonio le venga. ESPA√ĎA Bien Barbarigo batalla. VENECIA ¬°Qu√© bien don Iuan de Cardona con la NACI√ďN CATALANA! ROMA ¬°Y qu√© bien H√©ctor Esp√≠nola los ginoveses alaba¬° ESPA√ĎA ¬°Y cu√°n diestro Iuan Andrea rompe, enviste y desbarata¬° VENECIA Huyendo sale Uchal√≠. ROMA Ya toma puerto en la playa.

Cervantes, a La Galatea

¬ę..Cont√≥ el mesmo sacerdote que os he dicho; y fue que, viniendo Timbrio caminando por el reino de Catalu√Īa, a la salida de Perpi√Ī√°n, dieron con √©l una cantidad de bandoleros, los cuales ten√≠an por se√Īor y cabeza a un valeroso caballero catal√°n, que por ciertas enemistades andaba en la compa√Ī√≠a, como es ya antiguo uso de aquel reino, cuando los enemistados son personas de cuenta, salirse a ella y hacerse todo el mal que pueden, no solamente en las vidas, pero en las haciendas: cosa ajena de toda cristiandad y digna de toda l√°stima..¬Ľ (fol. 91r).[5]

 

Història

Va ser un Comte -per herència- de Barcelona, Anfós (fill de Peronella i Ramon Berenguer), el que siguent Comte va passar a ser a més a més, Rei d'Aragó en una posterior elecció (segons els furs d'Aragó), no a l'inrevés. Un territori es converteix en regne, quan el seu senyor és coronat rei, Cathalunya va ser un regne, quan va ser coronat Anfós a Saragossa.

El rei convocava Corts allà on volia (hem vist l'exemple de Leyda), però a partir de Pere el Gran, van existir permanentment i en paral·lel, les Corts d'Aragó i les Corts de Catalunya, després les de Mallorca, les de València, les de Sicília, les de Nàpols, el sistema federal aragonès.

El comte de Barcelona era nom√©s comte del comtat de Barcelona, per√≤ segons explica el mateix Jacme I, tenia uns altres 4 comtes vassalls seus: "el comte d'Urgell, el comte d'Amp√ļries, el comte de Foix, el comte de Pallars", a la uni√≥ d'aquests 5 comtats √©s el que ell anomena Regne de Cathalunya, i l'opini√≥ de Jacme I √©s inapel¬∑lable.

Els Comte-Reis, almenys fins Ferran el Cat√≤lic, usaven el catal√†, al parlar o al redactar documents oficials, (en aquests √ļltims, alternant amb el llat√≠) i, encara que la cort era itinerant (els comte-reis estaven en persona a les guerres, i la cort amb ells), van voler ser enterrats a Catalunya (Poblet, Santes Creus). Fins i tot les princeses reines consorts en altres regnes en enviudar, es retiraven a algun lloc de Catalunya (Pedralbes per exemple)

En tots els territoris de "la Corona d'Aragó" - fins Ferran el Catòlic -, la justícia s'impartia des de la "Cancelleria i el Consell reial". A Saragossa des de Pere el Gran, els aragonesos no van acceptar el Consell Reial "català i la impartia el Justícia d'Aragó que no tenia competències ni a Catalunya, ni a València, ni a Mallorca, etc ..

Ferran el Catòlic va ananr treient poder a la "Cancelleria" i passant-lo al Consell Reial ", Ferran no va perdonar mai el fet que Catalunya, amb Navarra, fes una guerra de 11 anys contra el seu pare Joan II, en considerar que l'hereu era el príncep de Viana (el primogènit) i no ell (Fernando), com havia disposat la seva mare Joana Enríquez

Fins fa relativament poc (300 anys), la insígnia reial (o comtal) pertanyia a una casa no a un regne. Per tant, va ser Ramon Berenguer qui va portar el seu escut al regne d'Aragó. (Quan Felip I "el Bell" va regnar a Castella, - mentre Fernando seguia sent rei només de la "Corona Catalano-Aragonesa" i els seus dominis" - va portar la insígnia dels Àustria - bandera blanca amb la creu vermella de sant Andreu -.

Els colors de l'escut d'Arag√≥-Catalunya s√≥n els colors de Carlemany, Arag√≥ mai va ser s√ļbdit de Carlemany, la naturalesa del Pirineu aragon√®s ho va impedir (t√© en la seva zona les muntanyes m√©s altes - Aneto, etc ..-, la seva bandera (Creu d'Alcoraz), tenia una creu roja sobre fons blanc, amb quatre caps de moro en els quadrants. Encara que alguns autors reclamen avui per a Arag√≥ la creu de sant Jordi)

Els comtes-reis, eren comtes per herència i, a Catalunya prestaven jurament sense més, però per ser reis d'Aragó, com diu Zurita, abans de prestar jurament, (per ser estrangers), els havien de triar les Corts d'Aragó. A Carles I en arribar a Espanya, li va passar el mateix (era estranger) - per cert, les primeres Corts en reconèixer-el van ser les Catalanes --

La coronació tenia lloc a Saragossa, però el llenguatge emprat en la cerimònia, era el català. El fet que hagi prevalgut el títol de "comte de Barcelona" al costat del de "rei d'Aragó" indica que "són i eren complementaris" (en una mateixa persona). El rei manava a Catalunya no com a "rei d'Aragó" si no per ser "comte de Barcelona" que implicava des d'Anfós ser rei de Cathalunya. El lloc de la coronació no senta lligam amb ell, hi habia reis que els coronava el papa a Roma, peró no passaven a ser reis de Roma.

Ni catalans, ni valencians, ni mallorquins, ni sicilians, ni napolitans es van considerar mai aragonesos, els papes Borja són un clar exemple, eren valencians (senyors de Xàtiva) encara que d'origen aragonès (Osca), però es consideraven catalans (a Roma s'els anomenava "el clan dels catalans"). D'aquí, la frase del cardenal Bembo: OH DIO!, LA CHIESA IN MANI DI CATALANI!

Algunes de les cites que fan diferència entre Aragó (Regne) i Catalunya (Regne-Principat-Comtat)

  • ‚ÄĒJaume I. Llibre dels feits cap.119:

¬ę¬†E l'alcaid e tots los vells e el poble de la terra eixiren contra aquestes galees al port de la Ciutadella e demanaren: -De qui s√≥n les galees? E dixeren que del rei d'Arag√≥ e de Mallorques e de Catalunya e que eren missatgers seus.¬†¬Ľ

  • ‚ÄĒJaume I. Llibre dels feits cap.167:

¬ę¬†E tal consell no em donets que mal tornaria jo en Catalunya e en Arag√≥ e ab gran vergonya de mi si jo aital llogar com aquest no prenia.¬†¬Ľ

  • ‚ÄĒJaume I. Llibre dels feits cap.241:

¬ę¬†E ab l'ajuda de D√©u e ab aquells qui tenen nostres feus en Catalunya e honors en Arag√≥.¬†¬Ľ

  • ‚ÄĒJaume I. Llibre dels feits cap.392:

¬ę¬†pus aquels de Cathalunya, que es lo meylor Regne Despanya, el pus honrat, el pus noble... E ha hi rics-homens que per un que aqu√≠ (regne d'Arag√≥) n'haja n'ha quatre en Catalunya e per un cavaller n'ha en Catalunya cinc, e per un clergue que ac√≠ all√† n'ha deu, e per un ciutad√† honrat n'ha en Catalunya cinc.¬†¬Ľ

  • ‚ÄĒAlfons II el franc al mestre del Temple.abril 1290:

¬ę¬†consideratis malis ac dampnis Terre Sancte illatis per inimicos fidei, ut per venerabilem et dilectum nostrum fretem Berengarius de S.Justo magistrum milice Templi in Aragonia et Cathalonia nuper intelleximus fuimus(...)¬†¬Ľ

  • ‚ÄĒB. de Vilaragut a Jaume, rei de Sic√≠lia. 1290[5]

¬ę¬†e recomten aqueles letres quel prinse a dada sa fila ha Karlot de Fransa (...) e renonsia a la donacio que li era estada feta Darago e de Catalunya (...)¬†¬Ľ

  • ‚ÄĒcap√≠tols missatgers Jaume II. mar√ß 1295:

¬ę¬†Essi per aventura lo rey Daragon no pogues retre Sicilia(...) lo rey Daragon enten que per a√ßo la sua pau no romanga abans la aya ben e complidament el e tot √ßo que a la Corona Daragon e al Comptat de Barcelona pertany.¬†¬Ľ

  • ‚ÄĒRamon Muntaner, cap.CCXCVI:

¬ę¬†E divenres mat√≠ venc, la gr√†cia de D√©u,de bona pluja, que pres tot Aragon e Catalunya e Regne de Valencia e de Murcia e dur√† entr√≤ per tot lo dicmenge tot dia.¬†¬Ľ

  • ‚ÄĒcr√≤nica Pere ter√ß, cap.I 42:

¬ę¬†Com lo dit infant En Jacme (...) renunci√† de fet als dits regnes d'Arag√≥, de Valencia, de Sardenya, e de Corsega e al comdat de Barcelona e a tots drets que hagu√©s per dret de primogenitura.¬†¬Ľ

  • ‚ÄĒPere el Cerimoni√≥s, Cr√≤nica; cap. 3, p.36:

¬ę¬†E maman fer segells nous en qu√® fos intitulat e nomenat lo Regne de Mallorques ab lo t√≠tol dels altres regnes, lo qual ordenam en aquesta forma: En Pere, per la gr√†cia de D√©u, rei d'Arag√≥, de Val√®ncia, de Mallorques, de Sardenya e de C√≤rsega, e comte de Barcelona. √Čs ver que els de Mallorques conceberen algun desplaer com n√≥s metem Val√®ncia en nostre t√≠tol ans de Mallorques e ho proposaren danant n√≥s, e n√≥s responguem un dia en la nostre cambra, que jatsia que antigament Mallorques fos ans de Val√®ncia en lo t√≠tol, en temps d'alguns nostres predecessors, per√≤ lo Regne de Val√®ncia √©s molt ennoblit e mellorat. E puis diguem-los rient que en aquell lloc del t√≠tol no ha√ľda ventura de Mallorques de romanir a la Corona d'Arag√≥, ans era estada donada e retuda dues vegades, e aix√≠ ara vol√≠em assajar si melloraria la ventura en lo tercer lloc del t√≠tol. E ells aix√≠ riguerense'n, e no ens en parlaren pus enant.¬†¬Ľ

  • ‚ÄĒAlfonso el liberal, Anexi√≥n de Mallorca; 1286:

¬ę¬†"..tempore separabimus regnum et insulam Maioricarum a regno sive dominio ac corona Aragonum ac Catalonie... dominio ac corone Aragonum et Catalonie... successores nostri domini Aragonum et Catalonie.."¬Ľ4

REINO DE CATALU√ĎA
  • "de mi padre, que fu√© natural de Barcelona, en el reino de Catalu√Īa, y de los nobles caballeros de ella"
    1647 - 1649 Mar√≠a de Zayas y Sotomayor. Desenga√Īos amorosos. Parte segunda del Sarao y Entretenimiento honesto.


  • "En este tiempo andaba la ciudad y reino de Catalu√Īa alborotado con muchas compa√Ī√≠as"
    1617 Juan Valladares de Valdelomar. Caballero venturoso


  • "sali√≥ de Portugal y busc√≥ toda la Andaluz√≠a y el reino de Catalu√Īa y Arag√≥n, y entr√≥ en el reino de Francia"
    1499 An√≥nimo La historia de los nobles caballeros Oliveros de Castilla y Art√ļs d'Algarbe


  • " y fue que, viniendo Timbrio caminando por el reino de Catalu√Īa, a la salida de Perpi√Ī√°n, dieron "
    1585 Miguel de Cervantes Saavedra, La Galatea


  • "de irme √° Barcelona, por haber oido decir del reino de Catalu√Īa grandes bienes. Pero ya, se√Īor"
    1626, Jer√≥nimo Alcal√° Y√°√Īez y Ribera. El donado hablador Alonso, mozo de muchos amos. Segunda parte


  • "aquella insigne ciudad de Barcelona, cabeza del reino de Catalu√Īa, insigne y famosa por sus grandes"
    1626, Jer√≥nimo Alcal√° Y√°√Īez y Ribera. El donado hablador Alonso, mozo de muchos amos. Segunda parte


  • " Hab√≠a en aquel tiempo muchos bandidos en el reino de Catalu√Īa, y entre ellos el capit√°n Testa de Ferro"
    1607 - 1645 Diego Duque de Estrada. Comentarios del desenga√Īado de s√≠ mismo. Vida del mismo autor.


  • "su hermano de Casiano) fue sabida por todo el reino de Catalu√Īa y Arag√≥n, y muy llorada de sus padres "
    1552 Alonso N√ļ√Īez de Reinoso. Los amores de Clareo y Florisea y los trabajos de la sin ventura Isea.


  • "a los Valvasores de que tratamos, en el reino de Catalu√Īa, que son los siguientes: el Valvaso"
    1587 Andr√©s de Poza. De la antigua lengua, poblaciones y comarcas de las Espa√Īas.


  • "en todas facultades ing√©nios peregrinos. En el reino de Catalu√Īa cuando yo pas√© por √©l, no v√≠ cosas"
    1673 Jusepe Martínez, Discursos practicables del nobilísimo arte de la pintura


  • "Barcelona es cibdad noble, rica y gentil; tiene los mejores edificios de casas de toda la Europa. Es cabe√ßa del reyno de Catalu√Īa es tierra muy f√©rtil"
    1519 Martín Fernández de Enciso, Suma de geografía que trata de todas las partidas y provincias del mundo

Algunes de les cites que fan diferència entre Catalunya (Regne-Principat-Comtat) i Espanya

A l'Edat Mitjana tot i que a vegades s' inclo√Įen Catalunya i la corona catalano-aragonesa dins el concepte geogr√†fic d' Espanya (o Spanya) entesa com a la Pen√≠nsula Ib√®rica, tamb√© hi ha molts exemples de textos que distingeixen Catalunya d' Espanya:

  • Al segle XIII el francisc√† occit√† Matfre Ermangaud de Besiers en parlar de la Pentecosta al seu monumental poema "Lo Breviari d' Amor", diu que, quan moltes gents "de totas nacios" escoltaren de boca dels ap√≤stols les seves respectives parles, es meravellaren de gran manera, puix que n'hi havia "de Proen√ßa e de Fran√ßa, d'Englaterra, de Gascuenha, d'Espanha, de Cataluenha, de Flandres e de Bretanha..."
  • Cr√≤nica de Bernat Desclot (cap. 85): "En la cort de Roma hi havia dos honrats clergues de Catalunya e de Spanya"
  • Salconduit del rei Eduard III d' Anglaterra als "mercatores fideles de partibus Ispaniae, Catalonie et Majoricarum" (En aquest cas cal puntualitzar que se cita Mallorca, ja que era l'√®poca del regne independent de Mallorca)
  • A Bruges (Flandes), els mercaders considerats de "naci√≥ espanyola" eren els castellans (i els bisca√Įns, que m√©s tard es van separar) mentre els catalans eren de la "natio Cathalana"
  • A Roma l'esgl√©sia de Santiago dels Espanyols aglutinava b√†sicament als castellans, mentre que els naturals de la corona catalano-aragonesa disposaven de l'esgl√©sia de Santa Maria de Montserrat
  • El canceller de Castella i escriptor Pedro L√≥pez de Ayala, a la seva obra "Rimado de Palacio", oposa catal√°n a espa√Īol, franc√©s, ingl√©s, lombardo i escoc√©s
  • El poeta franc√®s Fran√ßois Villon oposa les catelennes a les espagnoles, grecques, egiptiennes, allemandes, etc
  • Pel que a l'oposici√≥ entre el territori catal√† i el territori hisp√† (en el sentit de l'Espanya sarra√Įna) es poden posar com a exemple molts documents de l'√®poca de Ramon Berenguer I (segle XI) els quals assenyalen el conf√≠ extrem de la terra conquerida: "in extremis finibus Marchiarum iuxta Hispaniam" o tamb√© "in extremis finibus Marchiarium contra Ispaniam" . √Čs a dir la "Marca" √©s Catalunya i "Hisp√†nia" l'Al-Andalus. La historiografia sarra√Įna anomenava "Afrany" el territori que rebr√† el nom de Catalunya i "francs" els habitants de la Marca. Borrell II √©s definit com el "rei dels francs". D' altra banda tamb√© el Poema del Cid quan fa refer√®ncia al comte Berenguer Ramon II fa refer√®ncia als "francs".
  • Francesc Eiximenis, Com usar b√© de beure e menjar. Normes morals contingudes en lo "Ter√ß del Cresti√†": catalans e spanyols beuen en grans ta√ßes. Moros en cantarells pochs, e d' un cantarell beuen tots. Francesos beuen en gobellets pochs o petits
  • A la Cr√≤nica de Ramon Muntaner es diu en relaci√≥ a les comunicacions que hom pot fer la via de Barcelona anant de Narbona a Barcelona, la via de Tortosa reprenent el curs des de Barcelona a Tortosa i, tot seguit, la via d' Espanya en prosseguir cap al sud del litoral peninsular, i hom tamb√© pot batre tot Principat, e Plaja Romana, e la ribera de Pisa, e de G√®nova, e de Proen√ßa, e Catalunya, e Espanya e Barbaria
  • A la Cr√≤nica de Pere el Cerimoni√≥s quan el cardenal Bernat d' Albi√† arriba a Barcelona provinent de Castella, es diu que era vengut d' Espanya
  • A la Cr√≥nica de Pere el Cerimoni√≥s en relaci√≥ a una possible invasi√≥ benimer√≠ del rei del Marroc es diu que hi ha preocupaci√≥ pel passatge del rei Benamer√≠ en Espanya, lo qual entenia a conquerir tota Espanya e lo regne de Val√®ncia
  • Mart√≠n de Alpartil en la seva "Chonica actitatorum" diu en diverses ocasions Yspani et Cathalani quan es refereix als reialmes de Castella i Arag√≥ com a subjectes.
  • En una comissi√≥ arbitral formada a Londres el 1303 per tal de solucionar les disputes entre Felip el Bell de Fran√ßa i Eduard II d' Anglaterra, figuraven, junt amb els representants de bisbes, nobles, viles i ports, "differents autres habitants de Genes, Catalogne, Espagne, Germanie, Z√©lande, Frise, Danemark et Norv√®ge"
  • Tamb√© el rei Eduard II, en una carta de privilegis als estrangers subratlla que "Circa bonum omium mercatorum subscriptorum Regnorum, terrarum et Provinciarum; videlicet Alemaniae, Franciae, Ispaniae, Portugaliae, Cathaloniae, Ducati nostri Aquitaniae"
  • En una treva entre Eduard III i Felip de Valois el 1340, es diu: "Et soient auxit compris dins les dites treves, ly Espagniel, ly Catelayn, ly Genoveys, ly Provincial, ly Esvesque..."
  • A l'Edat mitjana en relaci√≥ al dret o normes jur√≠diques es distingia entre les "Costumas de Catalunya" i el "Costum d'Espanya (les Partidas castellanes)
  • Usatge 124, Alium namque - "Altre noble, honest e profit√≥s usatge meseren los sobredits pr√≠nceps, que ells tengueren, e a lurs successors manaren tenir per tots temps, √ßo √©s que tenguessen cort e gran companya, e fessen condit, e donassen soldadas, e fessen esmenas, e tenguessen just√≠tia e jutjassen per dret, e mantenguessen lo opremut, e acorreguessen al assetjat, e quant volguessen menjar que fessen cornar, que tots, nobles e no nobles, se venguessen dinar; e aqu√≠ partissen los vestiments que haurian, entre los magnats e entre lur companya, e aqu√≠ menassen hosts ab qu√® anassen a destroir Espanya, e aqu√≠ fessen cavallers novells"

Algunes de les definicions d'Espanya" al diccionari català-valencià-balear

  • En alguns textos medievals, la part de la Pen√≠nsula Ib√®rica no catalana o dominada encara pels sarra√Įns.
  • Lo senyor En Ramon Berenguer, comte e march√®s de Barcelona, apoderador (subjugador) d'Espanya, Usatges 52.
  • Si nau o leny va en Barberia o en Espanya, Consolat, c. 78.
  • Tota nau o cocha qui sia de dues cubertes qui vage o venga de C√†yler, ne de T√ļnitz, ne de Sic√≠lia, ne de Ven√®cia, ne de G√©nova, ne de Pisa, ne de N√†pols, ne de Spanya, ne de Barberia, pach XX liures, doc. a. 1315 (Capmany Mem. ii, 78).
  • E aqu√≠ manen osts en qu√® vayen destruir Espanya, e fassen cavalers, Usatge civ.
  • Arm√† cinch galees e un leny e pens√† de batre tot principat e plaja romana e la ribera de Pisa e de G√©nova e de Prohen√ßa e de Cathalunya e Espanya e Berberia, Muntaner Cr√≤n., c. 194.

Vegeu també

Referències

  1. Marsili - María D. Martínez San Pedro, La Crónica Latina de Jaime I. Gráficas Ortiz - Almeria. Feb.2008.- ISBN 84-398-1153-5
  2. Cr√≥nica general de Espa√Īa: √≥ sea Historia ilustrada y descriptiva de sus provincias, sus poblaciones m√°s importantes de la pen√≠nsula y de ultramar. Rubio: "..al entronizarse en Espa√Īa la dinast√≠a de los Borbones con Felipe V, ces√≥ el dictado de pr√≠ncipe de Gerona...", 1865, p.¬†132‚Äď [Consulta: 16 octubre 2012].
  3. Antonio Capmany y de Montpalau. Compendio cronol√≥gico-hist√≥rico de los soberanos de Europa...:"..Margarita, muger que fu√© de Juan Principe de Gerona, hijo de Fernando el Cat√≥lico...". en la oficina de D. Miguel Escribano, 1784, p.¬†80‚Äď
  4. Rafael Olivar Bertrand (1947). Pol√≠tica matrimonial de los pr√≠ncipes de Arag√≥n y Catalu√Īa, con respecto a Francia, en el siglo XIV - ¬ę¬†.. ac corona Aragonum ac Catalonie.. dominio ac corone Aragonum et Catalonie.. successores nostri domini Aragonum et Catalonie..¬Ľ. Editorial Alberto Mart√≠n.
  5. Miguel de Cervantes Saavedra. ..y fue que, viniendo Timbrio caminando por el reino de Catalu√Īa""accessdate=16 October 2012. Obras de Miguel de Cervantes Saavedra. Baudry, 1841, p.¬†63‚Äď.

Còdex

Enllaços externs




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.