1.- Troballa
Tot fullejant el Tractat dâArmoria dâEn Jaume Ramon Vila, llibre manuscrit del segle XVII on sâhi poden trobar dibuixats i pintats gairebĂŠ tots els escuts dâarmes que tenien aleshores quelcom a veure amb la Corona Catalano-Aragonesa i que es custodia actualment a la Biblioteca de Catalunya, em vaig trobar amb els escuts de la Santa Seu i el de lâEsglĂŠsia Romana com a entitats genèriques (1). A aquests escuts en segueix un altre, tambĂŠ a tota pĂ gina, mostrant les armes del Papa Paulo V Borghese i que va acompanyat dâuna amplia i detallada explicaciĂł (2), redactada pel mateix Jaume Ramon Vila. Em va estranyar aquesta particularitat, ja que era lâĂşnic papa en tots els quatre volums de lâobra que tĂŠ aquest tracte de preferència, de manera que vaig sentir curiositat per saber el perquè. AixĂ, doncs, em vaig posar a llegir amb cura.
Mentre avançava en la lectura, va aparèixer en el text el mot âBarcelonaâ, i, a continuaciĂł, salta la sorpresa: llegeixo que, arran de la seva recent elecciĂł com a PontĂfex MĂ xim --parlem de lâany 1605--, els representants del Consell de Cent de la Ciutat volien enviar-li una carta de felicitaciĂł i reconeixement com a fill dâuna famĂlia barcelonina que en temps reculats havia marxat a establir-se a ItĂ lia.
Un Papa Borghese dâarrel catalana? Un membre dâuna famĂlia tan poderosa a Roma, originĂ ria de Barcelona? Vejam.
AixĂ doncs, llegeixo com En Jaume Ramon Vila relata de manera molt detallada i amb mostres evidents dâalegria, la seva reverència envers el nou papa contemporani seu i de llinatge barcelonĂ. DesprĂŠs arribo a un parĂ graf que resulta ser la transcripciĂł de la carta escrita en llatĂ que van enviar els Consellers de la Ciutat de Barcelona al papa electe. EstĂ datada el 30 de Juliol de 1605 (3), i estĂ escrita en un llenguatge ampul¡lĂłs, repetitiu i barroc, ple de lloances, dâenhorabona i bons desitjos envers el nou PontĂfex. Alhora, se li recorda la seva procedència catalana. Tot seguit apareix la carta de resposta papal, datada el mes de novembre del mateix any, en llatĂ tambĂŠ (4), adreçada amb tota amabilitat i amb el to paternalista que comporta el seu cĂ rrec, als âDilectes fills Cònsols de la RepĂşblica Barcelonesaâ, en la qual es pot llegir que reconeix la seva ascendència barcelonina.
Llegint el text amb mĂŠs deteniment, em va sorprendre trobar-me davant dâun document que semblava inèdit. En efecte, estem parlant dâun fet històric del qual els manuals i les enciclopèdies no en diuen res. NomĂŠs ho fa En J. R. Vila en aquesta digressiĂł histĂłrica (2).
â...en principi dels presents llibres de Armoria (en los quals se aportan tots los escuts de Armes pertanyents...a cosas del Principat de Cathalunya tant del estament Ecclesiastic, com Militar , y Reyal) que las de la Santedad del Papa Paulo Quint....per lo interes i honrra que al present Principat ...li ha redundat de la sublimaciĂł al Sumo Pontificat de la sua persona, per quant la casa, y familia tan principal dels Burguesos de la qual ell devalla encara que de algun temps a esta part estigua domisiliada en Roma...te son principi de Cathalunya...qui son los qui fan la Aligua negra en camp de or: Es en los escuts dels militars dels presents llibres...que en lo primer volum del llibre segon en la lletra B se amostra: las quals armes dels Burguesos..., aporta... el Papa Paulo Quint en son escut per esser de esta familia...com se veu en la part superior dell. I encara que en la part inferior aporte un drac de color de or, en camp blau, deu esser que quant los de esta casa...sos passaren de Cathalunya a italia, degueren emparentar, y succeyr allĂ a alguna casa principal de alla que feien las ditas armas del drac...y lo afegiren ...en la part inferior del escut...â
Busco en el volum I la pĂ gina a la qual fa referència (5) i ens trobem amb lâescut de lâĂ liga negra i amb el nom de Burguès a sota. Al darrere, la nota explicativa ens diu: âLo camper dâor. Una aguila de sable, membrea de gĂźella, armea dâor. De esta casa de Burgues que ha temps es acabada en Catalunya devallan los Burguesos de Roma de la qual lo Papa Paulo Quint daquest nomâ. Aquesta imatge coincideix amb la que tĂŠ lâescut papal en la part superior. Continua en Vila:
âEn saberse en Barcelona que fonc per lo mes de Juny del any 1605 la elecciĂł ...del Cardenal Camillo Burgues...(o Burguesio)...en Summo Pontifice...a 16 de Maig del dit any...y en ella prengue per nom Paulo Quint fou molt gran i universal lo contento que en esta ciutat se tingue, aixi i las esperansas del bon gobern...com que son llinatge dels Burguesos te de esta terra;â
Per això els Consellers van enviar-li una carta al Papa i al cap dâuns mesos van rebre la seva resposta. De les dues lletres, Vila ens informa que â...se son tretes dels originals que estan en lo Archiu de la Casa de la Ciutat...â
En Francesc MagrinyĂ , company de lâINH, expert en filologia clĂ ssica, em va enllestir les traduccions al catalĂ i amb elles la prova fefaent que demostra lâascendència catalana dâaquest Sant Pare.
Resumint la carta dels Consellers podem llegir expressions de felicitaciĂł, mostrant en ella els seus sentiments amb paraules com aquestes: â...hi ha una certa inclinaciĂł particular del nostre esperit envers el nom de V.B., el qual nom ens anuncia un honor i una benevolència a lâentorn de V.B no pas petits... I donem grĂ cies ...a tot aquest Principat de Catalunya âdes del qual la teva nissaga guia el llinatgeâ ...I això serĂ amb un admirable desenvolupament de les nostres terres...â
En els parĂ grafs mĂŠs significatius de la resposta pontifĂcia hi constatem que el papa assevera que ĂŠs descendent del patriciat de Barcelona: â...ens fa feliç el fet que ens recordeu que la nostra famĂlia procedeix de la noble ciutat vostra... Esperem que sigueu, merces als llaços de parentiu, mes obedients a nĂłs... Pel que fa a nĂłs, mirem dâaprofitar tota ocasiĂł per expressar fins a quin punt us estimem, aixi com sabeu per experiència...â.
La âdigressiĂł històricaâ que segueix a lâescut dâarmes papal acaba aquĂ. Res mĂŠs ens diu En Vila respecte al papa Borghese. Ell va deixar constĂ ncia dels fets per a la posteritat en el seu llibre manuscrit.
2.- ComprovaciĂł
Com que havia llegit que aquests documents els havia copiat dels existents a lâArxiu de la Ciutat de Barcelona, vaig considerar indispensable corroborar la troballa i fer lâacarament amb els documents originals. Per tant, hi vaig anar.
Un cop a la sala-biblioteca de lâArxiu em porten el lligall corresponent a totes les còpies manuscrites de les cartes enviades pels Consellers de lâany 1605 (6) i en el lloc i data que pertoca apareix la còpia de la lletra que van dirigir al Papa, en llatĂ, exactament tal com la mostra En Vila. La meitat de la feina ĂŠs feta. Ara toca buscar la resposta del PontĂfex. Em porten un altre lligall on sâhi troben les cartes originals manuscrites rebudes i adreçades al Consell de Cent, ordenades segons la data. Busco amb tota atenciĂł però no hi ha res que sâhi assembli. Miro mĂŠs endavant i mĂŠs endarrere de la data però tampoc no trobo res. En tot el plec de cartes no hi ĂŠs la del Papa. Ho dic al personal que tĂŠ cura de la biblioteca de lâArxiu i em donen a entendre que les meves referències deuen estar equivocades, perquè tot estĂ al seu lloc i res no es pot perdre. Jo insisteixo dient que les referències sĂłn les mateixes que les de la carta anterior i que ĂŠs una carta papal i que no pot haver desaparegut, que ĂŠs un paper important. Amb tot lâafany de col¡laboraciĂł em duen uns altres plecs que poden tenir possibilitats, com per exemple, cartes de reis, però el document no surt per enlloc.
Les bibliotecĂ ries no saben on buscar. Ja em concedeixen credibilitat però troben inversemblant que falti un document perquè això no passa mai. Quan ja arribem a un punt mort, amb el desĂ nim conseqĂźent dâambdues parts, com a Ăşltim recurs però sense gaire esperança, mâindiquen una prestatgeria on sâhi veu una col¡lecciĂł de volums perquè busqui allĂ . SĂłn llibres impresos i agrupats ordenadament per dates, que contenen tots els documents antics de lâArxiu editats en anys successius del segle XIX. Es tracta del Dietari de lâAntic Consell BarcelonĂ, dit tambĂŠ Manual de Novells Ardits.
Agafo el volum VIII, del 1899, que correspon a lâany que mâinteressa, 1605, i sense remenar massa em trobo la carta de Paulo V allĂ, impresa, en llatĂ, exactament igual a com la tinc manuscrita. GairebĂŠ no mâho puc creure! Aquesta carta impresa en aquest llibre demostra que, evidentment, lâoriginal era a lâArxiu, almenys fins al 1899. Hi va estar dipositada allĂ durant quasi bĂŠ tres-cents anys!
El personal de la biblioteca de lâArxiu es queda estupefacte. No ĂŠs possible que hagi desaparegut un document! I encara mĂŠs dâun papa! Les bibliotecĂ ries em diuen molt amablement que ho posaran en coneixement dels arxivers i que mâenviaran un correu amb les conclusions. Mentrestant, encarrego un pdf. amb les còpies de tot el que he trobat i de moment em dono per satisfeta pel fet que puc demostrar de manera definitiva el que mâinteressa: hi ha constĂ ncia certa i demostrada que les cartes sĂłn verĂdiques (7).
LâendemĂ rebo un correu on seâm notifica âque el mĂŠs probable ĂŠs que la carta no sâhagi conservatâ. Vaja, ĂŠs evident, però això haurĂ passat en algun moment al llarg del segle XX. I ĂŠs que la categoria del remitent de la carta i el fet que aquest proclami la seva procedència barcelonina potser no va agradar a algĂş, o bĂŠ va agradar massa. No sĂŠ si es pot parlar de censura o de rapinya. Sigui el que sigui, la carta va ser retirada amb tot el sigil. NomĂŠs es van oblidar de fer desaparèixer la còpia impresa al âDietari...â
Una altra prova dâautenticitat
Ara bĂŠ, el manuscrit del Tractat dâarmoria i la seva còpia impresa de les cartes creuades entre els Consellers i el Papa, ÂżsĂłn tal vegada els Ăşnics documents que han guardat la seva confessiĂł com a descendent dâuna famĂlia barcelonina i per tant catalana?
Aquesta ĂŠs una pregunta que jo mâanava fent des del primer moment. Tenia interès a saber si Paulo V va manifestar pĂşblicament la procedència del seu llinatge. El silenci que sâha guardat arreu sobre aquest aspecte, el desconeixement que es tĂŠ de la seva persona, que no sigui la que es desprèn de lâaurèola de prohom romĂ i gran pontĂfex del Barroc ja ens podria donar la clau de perquè ha passat a la posteritat com a descendent dâuna eminent famĂlia italiana. I punt! El seu primitiu cognom catalĂ , italianitzat tan fonèticament com ortogrĂ fica, va quedar silenciat. Si els seus antics conciutadans el guardaven a la memòria, amb el pas del temps es va anar oblidant. Les cartes que explicaven el fet van ser desades com calia a lâarxiu de Barcelona i tan sols els erudits de lâèpoca en deurien recordar la existència. Record que de mica en mica tambĂŠ es va anar esvaint.
Però En Pep Mayolas, investigador de lâINH, sabedor del tema que jo tenia entre mans, justament quan buscava altres dades del seu interès, em notifica que ha trobat, casualment, la segĂźent entrada extreta dâun dietari dâEn Jeroni Pujades (8), jurista, contemporani del Papa i dâEn Vila, corresponent al 20 de maig de 1605, o sigui dos mesos abans que els consellers escriguessin al Papa. (Mâho envia gentilment, per reforçar aquest article, tot i que ell acaba de fer el descobriment paral¡lel de la descendència catalana del Papa Borghese).
En aquesta entrada es pot llegir:
âDivendres a 20 per una tartana que venia de Gènova i havia tocat a QuedaquĂŠs se sabĂŠ que era mort Papa LeĂł successor de Clement, que sols havia viscut elet [...] sinc dies naturals. Y que per mort sua era estat elet Paulo Quint que era cardenal Burgesio. Diuen se fa catalĂ i de Barcelona, que preten baixar de la casa de Don Joan Burguès, senyor de Talavera, en Segarra. Y en effecte es besnĂŠt de catalĂ . I lo abbat de Sant Pere de Rodes micer Francesch Charaps me ha dit que estudiĂ en Bolonya ab dit Burgesio i ab un germĂ seu. I jo he vist, parlat i tractat en Barcelona al senyor Aeneas Burgesio, fill del dit germĂ del Papa. Lo que Aeneas stiguĂŠ molt temps al carrer dâen Pedritxol en companyia del capiscol de Barcelona T. TarragĂł i desprĂŠs se nâanĂ a Tarragona ab lo prior Carnisser i allĂ emprenyĂ una donzella de gent honrada i ne haguĂŠ un fill i se nâanĂ a Roma. Y com lo cardenal ho sabĂŠ fĂŠu casar ab procura al dit Aeneas ab la dita donzella i ell cada any la provehia de 200 lliures, i lo Aeneas morĂâ.
Mâinforma En Pep Mayolas que aquest Jeroni Pujades âera un jurista amb vocaciĂł dâhistoriador, tĂtol que mĂŠs dâun acadèmic li atorga gustosament per la seva dèria dâanotar esdeveniments notables i actes històrics (com el desenterrament de les despulles de sant Oleguer o el descobriment de les restes del comte Borrell II a Sant Pau del Camp). Havia heretat el costum del seu pare de dur un dietari amb aquesta mena de notĂcies, però ho fa amb una grĂ cia especial, posant-hi cullerada quan ĂŠs testimoni directe de la notĂcia o com quan coneix la persona objecte de lâapunt, com en el cas de lâAeneas Burguesioâ.
Es fa necessĂ ria la recerca dâinformaciĂł sobre aquest parent papal per poder estirar el fil conductor i identificar les arrels familiars. I altre cop, En Pep M. em remet generosament a un estudi fet per Dolors Sanahuja i Torres (9) que parla de Els Burguès, una famĂlia de mercaders a la recerca de lâascensiĂł social. La famĂlia es mou per Viladecans, GavĂ , Barcelona...â Aquest estudi ĂŠs molt complet i aporta moltes dades, encara que lâautora no sap que estĂ parlant de la famĂlia del Papa Borguese.
Faig un resum, centrant-me en el que interessa en aquest cas:
Aquest Joan Burguès, parent del papa, del qual parla En Jeroni Pujades, ĂŠs fill dâEn Galceran Burguès, de Viladecans i dâIsabel de So, de Cervera. Quan el pare mor, deixa a en Joan diverses possessions i castells. En Joan tambĂŠ aconseguĂ del rei Felip II, lâany 1586 el tĂtol de barĂł de Talavera. Però en Joan mor sense descendència i amb ell sâacaba la nissaga que entroncava per via directa amb En Guillem, el primer Burguès del qual seân tĂŠ notĂcia, senyor de Viladecans i GavĂ , germĂ dâEn Bartomeu i veĂŻns tots dos del barri de Santa Maria del Mar de Barcelona des de mitjans del segle XIII. Una famĂlia de mercaders, amb botiga, que treballaven en el comerç del cotĂł, espart, lli, estopa, llana... Representants tots dos de lâestament de Ciutadans Honrats de la Ciutat.
La descendència dâEn Guillem anĂ prosperant i adquirint noves terres i fent inversions com a base de prestigi social. Els seus fills i nĂŠts augmentaren el patrimoni i mercadejaren per tot el Mediterrani implicant-se amb la polĂtica dâexpansiĂł dels Comtes-Reis. Branques de besnĂŠts arribaren a establir-se a Mallorca, NĂ pols i Sardenya:
Arnau Burguès (besnet), sâestableix a Mallorca al segle XIV.
Francesc Burguès (besnet). Establert a Barcelona, del segle XIV.
Jaume Burguès (besnet), sâestableix a Sardenya al segle XIV.
A NĂ pols estĂ documentat com a seguici dâambaixadors. No es parla dâassentament pròpiament dit, tot i que ĂŠs possible. TambĂŠ hi ha una llarga relaciĂł de dades de la branca familiar que recala a lâilla de Sardenya de la qual ĂŠs possible que un Burguès fes el salt cap a Siena. De la branca barcelonina, la famĂlia segueix la tònica de lâascensiĂł social fins al segle XVI en què ens trobem el seu Ăşltim descendent, En Joan: ârepresentant de la famĂlia tan principal de la qual ell (el Papa) devallaâ.
On es troba, doncs, la baula que uneix la famĂlia del Papa amb la dâEn Joan Burguès i de So? Això ho hem dâanar a buscar a ItĂ lia(10).
Seâns diu que el fundador de la dinastia Borguese fou un mercader de llana sienès, de principis del segle XIV, anomenat Tiezzo di Monticciano. Segurament una filla seva deuria entroncar amb els Burguès catalans i el fill dâaquest matrimoni va donar nom a la descendència: els Burguesio. Una altra possibilitat fora que el mateix Burguès de Sardenya anĂŠs a establir-se a Siena com a mercader de llana i mĂŠs tard se li haguĂŠs modificat el nom per convertir-lo totalment en italiĂ .
Fos com fos, trobem als segles segĂźents, una sèrie de descendents dâaquesta famĂlia que aconseguiren una certa preponderĂ ncia pĂşblica, tot ascendint en lâescala social:
Agostino Borghese, combatent, anomenat comte palatĂ, al S. XIV-XV.
Niccolo B. literat i polĂtic. S.XV.
Pietro B. Instal¡lat ja a Roma. Senador. S.XV-XVI.
Marcantonio B. Pare del Papa. Jurista, degĂ dels advocats consistorials. S.XVI.
Recordem que hem llegit que En Guillem, de Barcelona, al S. XIII era un ric comerciant de tota mena de fibres tèxtils; que els seus fills segueixen el negoci i recorren la MediterrĂ nia i que alguns sâestableixen a Sardenya i potser a NĂ pols. Ja els tenim a ItĂ lia. No costa imaginar que fent el mateix tipus de negocis, les relacions entre comerciants poden arribar a ser mĂŠs amicals i propiciar nous assentaments i fundar famĂlies. Si el Papa es diu ell mateix besnĂŠt de catalĂ , corroborem, tal com assegura en Jeroni Pujades que aquesta ĂŠs la seva famĂlia catalana per via directa. Tot això sense desdenyar la possibilitat que un Burgues mateix fĂłs anat a establir-se a Siena i se nâhaguĂŠs censurat el nom.
3.- El personatge
Cal que parlem una mica dâaquest Papa Paulo V. DesprĂŠs de tot el que sâha dit, ens preguntem com era personalment, quina va ser la seva actuaciĂł durant un pontificat que es va desenvolupar al llarg de quinze anys, encara que no ĂŠs el propòsit dâaquest article fer un extens anĂ lisi de la seva vida i mandat, que, per altra banda, ha estat objecte dâestudis minuciosos. Es tracta sols de donar una visiĂł general i ressaltar i entendre alguns aspectes que ens interessen, sempre amb vistes al que sâha exposat anteriorment. Fem-hi una repassada:
Camillo, futur papa Paulo V, va nĂŠixer a Roma el 17 de setembre de 1552 en el si dâuna famĂlia de lâoligarquia dominant: els Borghese-Astalli, que sâhavia anat enriquint i posicionant grĂ cies a una polĂtica matrimonial i a la compra de diverses possessions dins i fora de la capital (11). (Tot això ens recorda el procedir de la seva famĂlia catalana que actua de la mateixa manera a Barcelona).
Seguint la tradiciĂł familiar, Camillo va fer brillants estudis jurĂdics i eclesiĂ stics a Bolonya, que, per cops de sort, el van apropar a les persones dels PontĂfex regnants aleshores, que era el que tothom intentava fer: Gregori XIV, Climent VIII, i LleĂł XI, del qual va ser successor. Al conclave va ser elegit papa per la seva fama de moderat i allunyat de partidismes. Un cop al Soli, va defensar els drets de la Santa Seu en els conflictes generats a la RepĂşblica de Venècia i amb el Rei dâAnglaterra, entre dâaltres.
Va condemnar les obres dâEn Copèrnic al 1616 i va vetar les dâEn Galileu, amb qui sâhavia entrevistat quan aquest va ser jutjat per heretge (12). La Història posterior lâha jutjat severament pel seu nepotisme (cosa, per altra banda, molt comuna a lâèpoca en tots els Ă mbits del poder), pel fet dâafavorir alguns membres de la seva famĂlia amb grans tĂtols i distincions nobiliĂ ries, que van encimbellar a perpetuĂŻtat el seu cognom i llinatge a les mĂŠs altes esferes italianes.
Se li deu lâembelliment de Roma i lâacabament de la basĂlica de Sant Pere, fet que el va dur a relacionar-se amb diversos grans artistes de lâèpoca. Tenim, entre dâaltres, un magnĂfic retrat seu dâen Caravaggio. TambĂŠ ĂŠs grĂ cies a la seva intervenciĂł que sâenriqueix la Biblioteca Vaticana amb nombroses aportacions i lâArxiu, el qual ja va començar a envoltar de secretisme (13).
Va canonitzar sant Carles Borromeo i beatificar Felip Neri, Ignasi de Loiola , Francesc Xavier i Teresa de JesĂşs. Respecte a aquesta Ăşltima, En Pep Mayolas, que estudia la vida de la Santa relacionant-la amb una abadessa del Monestir de Pedralbes de Barcelona, em fa arribar la notĂcia trobada en un article de la Doctora Maria ToldrĂ , al blog Castell interior (14) del desembre del 2014, on es comenta lâinterès entusiĂ stic de les ciutats de Tortosa i Tarragona, tan allunyades dâĂvila i dels afers de les ciutats de la Meseta (Âżhem de recordar que aleshores Castella era un altre estat governat per un rei compartit?) per adherir-se a la peticiĂł de beatificaciĂł de Teresa, cosa que no deixa de sorprendre.
Llegim el segĂźent a lâesmentat lâarticle: â...la RelaciĂłn de 1615 inclou una descripciĂł de les festes de Tarragona, que comença recordant les tres sĂşpliques trameses des de la ciutat al papa a favor de la beatificaciĂł {...} les cartes van ser enviades pels procuradors de Tortosa i els cònsols de Tarragona al papa... on sâafirmava de Teresa âser ella natural de aquestos regnesâ....âi la gran obligaciĂł que tenim com [que era] natural de la Espanya Tarraconenseâ.
En Pep M. tambĂŠ mâaporta informaciĂł extensa i contrastada, continguda en lâobra de lâEric Frattini La Santa Alianza, Cinco Siglos de Espionaje Vaticano (15), en la qual es retrata la cara fosca dâaquesta alta personalitat papal i on mâavança (16) en una brillant sĂntesi que es tracta dâun â...PontĂfex que transforma una part de la xarxa dâespionatge del VaticĂ en un escamot dâassassins de personatges estratègics que puguin destorbar dâalguna manera els interessos de lâEstat Pontifici: un cos policial i persecutori, com una InquisiciĂł dins del VaticĂ . En aquest sentit ĂŠs un papa sinistreâ.
La frase sencera ĂŠs dâuna contundència que tomba dâesquena, però repassant el llibre vaig veient que ĂŠs aixĂ i que no ĂŠs pas lâĂşnic ni el primer. Vegem-ho: a mitjans del segle XVI, el papa Pius V, dit lâInquisidor, funda la secreta âSanta Aliançaâ lâany 1566 (17) (que com a tal mai ha estat reconeguda oficialment per lâEsglĂŠsia Catòlica) â...amb lâĂşnic objectiu dâacabar amb la vida de lâheretge Isabel I dâAnglaterra i recolzar la catòlica Maria Estuardoâ (18). Però la dita InstituciĂł no sâatura aquĂ i creix al llarg dels anys per preservar la puresa de la fe catòlica en front de la creixent envestida de la reforma protestant. Es tracta dâuna xarxa dâespionatge polĂtica i religiosa que sâestĂŠn pels regnes europeus i que, desprĂŠs de Paulo V, continuarĂ segles i segles. La documentaciĂł i els fets que aporta lâobra dâEric Frattini fan feredat.
Mirat amb els nostres ulls dâara ens esgarrifa pensar que el mĂŠs alt dirigent polĂtic i religiĂłs del mĂłn conegut aleshores poguĂŠs actuar aixĂ, sense escrĂşpols i amb total impunitat, però situats en el pensament catòlic del segle XVI, amb els âenemics de la feâ escampant-se per Europa, introduĂŻts dins dels diferents estats, el pensament dominant era lluitar a mort contra aquesta invasiĂł per aturar-la i reduir-la tot el possible amb tots els mitjans a lâabast. Aquesta premissa passava per davant de tot, i per altra banda el Concili de Trento, al segle anterior, va marcar fèrriament el devenir de la polĂtica de lâesglĂŠsia durant molts segles.
Això Ês sols un apunt per perfilar la seva personalitat. El que ens interessa ara Ês la seva possible relació amb el Principat i amb Barcelona, al llarg de la seva vida i si aquests perfils poden significar alguna cosa en la dita relació.
Els estudis biogrĂ fics que sâhan confegit sobre ell expliquen que abans de ser nomenat cardenal, â...ĂŠs enviat pel papa Climent VIII a Madrid, com a Nunci Extraordinari prop de Felip II el 1593, a causa dels seus alts coneixements en matèria jurĂdica. AllĂ, va establir bones connexions amb els alts membres de la cort i amb el mateix Felip II. Mercès als serveis prestats a Espanya, Climent Vlll li va concedĂr la pĂşrpura cardenalĂcia...â (19). O sigui que coneixia Espanya perquè hi havia fet estada durant tres anys: del 1593 al 1596, â...on va tractar dâobtenir del monarca espanyol la seva cooperaciĂł per a contenir lâamenaça dels turcs contra la Cristiandatâ (20).
El nunci papal va portar un diari dâaquest viatge, que estĂ recollit en un manuscrit a la Biblioteca vaticana (21). Ăs important per a nosaltres perquè ens indica lâitinerari que va seguir a dins de la penĂnsula: Borghese va estar a âPalamĂłs (arribada?), Barcelona, Martorell, Montserrat, Igualada, Cervera, Lleida, Fraga, Bujaraloz, Saragossa i Madridâ. Els noms indiquen els llocs on va fer estada. Per tant, a banda de visitar Montserrat com era preceptiu aleshores, va estar a Barcelona.
Em va cridar lâatenciĂł que fos el mateix Paulo V qui es proclamĂŠs catalĂ i de Barcelona. Pel que es diu, sembla que els barcelonins no ho sabien i ell els ho recordĂ , la qual cosa vol dir que tota la seva ascendència, durant tres-cents anys, va transmetre de generaciĂł en generaciĂł la memòria dels orĂgens i potser tambĂŠ un cert contacte amb la famĂlia troncal de Barcelona, ja que estava al cas del seu Ăşltim descendent, en Joan Burguès i de So, mort feia uns 50 anys.
TambĂŠ seân desprèn dâaixò que proclamar aquesta estirp donava prestigi: ser barcelonĂ era molt valorat aleshores i el Papa sâenorgulleix de procedir dâuna famĂlia del Principat.
En Francesc MagrinyĂ , en anotacions adjuntes a la seva traducciĂł de la carta del Papa, em fa adonar dâalguns detalls importants en el parĂ graf on diu: â...pel que fa a nosaltres mirem dâaprofitar tota ocasiĂł per expressar fins a quin punt us estimem, aixĂ com sabeu per experiència...â on hi troba indicis â...que el papa vulgui dir que fa els possibles per afavorir Barcelona, cosa que ja havia fet anteriormentâ, diu. âI quan ho havia fet això?â
En un primer moment no vaig saber-lo relacionar amb res concret, però desprĂŠs de rebre lâentrada dâEn Jeroni Pujades vaig entendre que aquesta experiència no podia ser dâaltra que la que feia referència a lâepisodi que sâexplica sobre Aeneas Burguesio, el nebot del Papa que a Tarragona va deixar prenyada una donzella honrada i que la va abandonar sense reconèixer-ne el fill i fugĂ cap a Roma. Però el seu oncle cardenal se nâassabentĂ i el fĂŠu casar per poders i cada any dotava la vĂdua, ja que seâns diu que Aeneas mor, amb dues-centes lliures. O sigui que tenim una mostra de dignitat dâun familiar que vol reparar el dany dâhonor dâuna donzella i aquest familiar ĂŠs el cardenal, ara ja Papa, que segueix afavorint una tarragonina en situaciĂł desvalguda, no solament donant-li la honorabilitat de dona casada, sinĂł tambĂŠ amb una dotaciĂł econòmica anual. I això ens deixa entreveure que ĂŠs un personatge que, malgrat tenir les seves ombres, ens mostra lâaltra cara mĂŠs humana, amb un alt sentit de la justĂcia.
Altrament tambĂŠ podem pensar en la bona disposiciĂł envers la seva antiga pĂ tria a lâhora de recollir les sĂşpliques arribades des de Tortosa i Tarragona per la beatificaciĂł de Teresa de JesĂşs, Ignasi de Loiola i Francesc Xavier, tots tres nascuts en terres que ell havia visitat, la història dels quals deguĂŠ conèixer de primera mĂ .
AixĂ doncs, podem proclamar la retrobada existència dâun Summe PontĂfex dâestirp catalana, lâĂşltim de la llista que va inaugurar Benet XIV, el papa aragonès de la famĂlia dels Luna als segles XIV-XV. Ăs interessant adonar-se que Camillo Borghese, que no va tenir cap recança de reconèixer una llunyana procedència catalana, pertany a aquella mena de personatges, tan influents i poderosos, que van contribuir a enlairar i perpetuar el poder de lâEsglĂŠsia catòlica fent Ăşs de tot tipus de mitjans: els ortodoxes i els âaltresâ. Però la història dels pobles i la de les religions tĂŠ colors diversos i la polĂtica i la diplomĂ cia de lâesglĂŠsia tambĂŠ ha usat en tot temps tant de la mĂ dreta com de lâesquerra.
Pensem que, si no fos per lâentrada del jurista Pujades i dels llargs comentaris històrics dâEn Vila, aquell prevere desconfiat que va escriure la història de puny i lletra sense permetre que passĂŠs per lâimpremta per mor de la censura, lâascendència catalana dâaquest Sant Pare no sortiria recollida en cap altre lloc conegut fins ara, i menys en cap document oficial. TambĂŠ podem pensar, fins que no es demostri el contrari, que si alguna manifestaciĂł va fer o es va escriure a favor del seu origen catalĂ en alguna crònica al seu pas pel paĂs, o posteriorment, un cop a la Seu de Roma, forces hi hagueren que no en van permetre la publicaciĂł o bĂŠ aquesta va ser censurada tot seguit. En cap de les seves biografies sâesmenta altra cosa que la seva nissaga sienesa.
El Papa Paulo V va morir a Roma el 1621 dâuna apoplexia als 69 anys dâedat. EstĂ enterrat a la sumptuosa capella que porta el seu nom, obra de Bernini, a lâesglĂŠsia de Santa Maria la Maggiore dâaquesta ciutat.
Montse Montesinos
Bibliografia:
1.- Jaume RamĂłn Vila, Tractat dâArmoria, volum IV. PĂ gs. 2 a 5. Manuscrit. Sala de Reserva. Biblioteca de Catalunya.
2.- Idem, pĂ gs: 6 a 9.
3.- Idem, pĂ gs: 7 i revers.
4.- Idem, pĂ gs: 8, revers i 9.
5.-Idem, volum I, pĂ gs: 143 i 144.
6.- Lligall de còpies de cartes manuscrites enviades pels Consellers de la Ciutat de Barcelona, amb data de lâany 1605. Arxiu de la Ciutat de Barcelona.
7.- Dietari de lâAntic Consell BarcelonĂ, dit tambĂŠ Manual de Novells Ardits. Barcelona 1899.
8.- Jeroni Pujades: Dietari. Vol.15 (1601 â 1605), pĂ gs 386-406. Editor, Jose MÂŞ Casas Homs / Rafael Dalmau 1975.
9.- Dolors Sanahuja i Torres. âEls Burguès, una famĂlia de mercaders a la recerca de lâascens socialâ. Anuario de Estudios Medievales, Vol 27, nÂş 2, 1997
10.- Historia de los Borghese de Siena. https://es.wikipedia.org/wiki/Borghese
11.-Treccani: Paulo V. Enciclopèdia (electrònica) dels Papes. Volker Reinhard. La Cultura Italiana: http://www.treccani.it/enciclopedia/paolo-v_%28Enciclopedia-dei-Papi%29/
12 i 13.- Idem.
14.--Dra. Maria ToldrĂ . Blog: https://castellinterior.wordpress.com/2014/09/08/santa-teresa-de-jesus-patrona-despana/ Desembre 2014.
15.- Eric Frattini. La Santa Alianza. Cinco Siglos de Espionaje vaticano, Ed. Espasa Calpe S.A., 4ÂŞ ediciĂł, febrer 2005.
16.- Pep Mayolas. Mail personal del 19 de Maig de 2015.
17 i 18.- La Santa Alianza...Obra citada. IntroducciĂł, pag.16-18.
19.-âDiario de la RelaciĂłn del viaje de MonseĂąor Camillo Borghese, auditor de la Re. CĂĄmara de Roma en EspaĂąa enviado a la Corte como Nuncio Extraordinario del Papa Clemente VIII en 1594 al rey Felipe IIâ publicat per Alfredo Morel Fatio al seu llibre âLâEspagne au XVI et au XVII siècleâ Heilbronn 1878 (entre altres referències).
20.- Idem.
21.- âRelazione del viaggio e legazione di Monsegnor Camillo Borghese, poi Papaâ manuscrit de la Biblioteca Vaticana, cod. IV, 280, indicat per FouchĂŠ-Delbosc, 1944.
It's a best article about handle the future technology. Thanks for taking the time to discuss this, I feel happy about and I like to learning more about this topic. keep sharing your information regularly for my future reference. This content creates a new hope and inspiration with in me. Thanks for sharing article like this. The way you have stated everything above is quite awesome. Keep blogging like this. Thanks.