19-08-2018  (183 )

La presència de Leonardo a Catalunya, silenciada

La presència de Leonardo da Vinci a Catalunya, silenciada

La presència de Leonardo a Catalunya, silenciada

Escrit per José Luis Espejo | | Imprimir | | E-mail | Visites: 773
EBOOK-LEONARDO
Ja fa m√©s de deu anys que vaig comen√ßar a seguir-li la pista a l'esmunyed√≠s Leonardo. Amb el temps he arribat a la conclusi√≥ que aquest artista i fil√≤sof del Renaixement ha estat a Catalunya en almenys tres ocasions, com b√© sap qui m'hagi seguit en els meus llibres oa la meva p√†gina web. No √©s el meu prop√≤sit explicar el corpus de les meves raonaments en defensa d'aquesta discutida tesi (nom√©s n'hi ha prou treure el cap per aquesta secci√≥ per tenir nocions b√†siques d'ella). Per√≤ crec necessari aprofundir en una idea que ha assaltat la meva ment en els √ļltims mesos: evidentment, si investigo la pres√®ncia de Leonardo a Catalunya √©s perqu√® ning√ļ ho havia fet anteriorment. El que vol dir: 1) O b√© que Leonardo no va estar a Catalunya (√©s el que pensen alguns); 2) o que s√≠ va estar, per√≤ ho va fer amb discreci√≥, sense deixar rastre; o 3) finalment, alg√ļ ha volgut esborrar les pistes del seu pas per aquest pa√≠s.

Com √©s ben sabut, em nego a acceptar la primera possibilitat (que Leonardo no hagu√©s estat mai a Catalunya), perqu√® des del meu punt de vista les evid√®ncies de la seva pres√®ncia en aquest pa√≠s s√≥n aclaparadores. En alguna ocasi√≥ he insinuat que la segona possibilitat (que Leonardo hagu√©s amagat el seu rastre) √©s bastant probable, perqu√® com he explicat en els meus escrits, sens dubte hauria vingut com espia, en uns temps convulsos i canviants de la It√†lia del seu temps (en la qual Arag√≥ tenia un paper predominant, tant a nivell comercial com a pol√≠tic), aprofitant el "salconduit" del qual gaudien els "artistes" a l'estranger, pel fet de ser-ho (el seu cas no √©s √ļnic, les "ambaixades culturals" florentines , durant el Renaixement, s√≥n ben conegudes). Pel que fa a la tercera opci√≥ (que algun inter√®s ocult hi hagi pret√®s silenciar la pres√®ncia de Leonardo a Catalunya) mai m'he atrevit a formular-la obertament. Fins avui. Crec que √©s moment de treure-la a la llum, a la vista de les proves que s'amunteguen. Com veurem al final d'aquest article, no dubto que Leonardo va venir a Catalunya amb un "perfil baix" (com espia, √©s a dir, d'inc√≤gnit), per√≤ sembla evident que "alg√ļ" (potser un funcionari de la Cort de Madrid , a la fi del segle XVIII) sembla interessat en qu√® no se s√†piga res sobre el seu pas per aqu√≠. Amb quin prop√≤sit, ho veurem en el seu moment.

Amb el pas dels anys m'he convençut que Leonardo va haver d'estar a Catalunya en almenys tres ocasions.Significativament, aquestes tres visites van coincidir amb "turning points" en la seva vida i en la seva obra. Al contrari del que es creu, hi ha documents que semblen haver estat manipulats o fets desaparèixer, amb l'objectiu d'esborrar el seu rastre.
Primera visita (1481-1483): censura al monestir

La seva primera visita a Montserrat coincideix amb un moment important en la hist√≤ria de Flor√®ncia: havia acabat la guerra entre aquesta Rep√ļblica i N√†pols (aliada d'Arag√≥), per√≤ s'endevinaven nous conflictes a It√†lia.Giuliano della Rovere (el futur Juli II), amb seu a Aviny√≥, era en aquest moment abat comanditari (√©s a dir, no presencial) del monestir; el seu vicari era Lloren√ß Marull, que exercia al seu torn com abat del proper monestir de Santa Cec√≠lia de Montserrat.

No explicaré els motius que em fan pensar que Leonardo va estar en aquest monestir, almenys uns mesos, en el període 1481-1483. De tot això parlo en la secció Leonardo da Vinci d'aquesta pàgina web. Però sí m'estendré una mica en els motius que semblen indicar que la seva presència aquí ha estat silenciada pels propis monjos de Montserrat, en un moment molt determinat.
En dos articles (¬†Els manuscrits de Montserrat, no tan perduts i¬†M√©s sobre l'arxiu de Montserrat ) tracte d'elucidar el dest√≠ de l'arxiu de Montserrat, que no est√† tan clar com sembla a primera vista (segons la tesi que va ser destru√Įt pels francesos l'any 1811, i del qual no quedarien restes). No entrar√© ara en aquesta q√ľesti√≥. Per√≤ en un altre article al¬∑ludeixo a un seguit de cartes, en els lligalls II-2519 i II-2520 de¬†la Biblioteca del Palau Reial de Madrid, que deixen entreveure una pol√≠tica d'ocultaci√≥ i de destrucci√≥ de documents "inconvenients" per part d'un arxiver excessivament "gel√≥s" i obedient a l'autoritat (encap√ßalada per Francisco de Zamora, funcionari de la Cort de Madrid). D'aix√≤ escriu repetidament l'arxiver Miquel P√©rez de Vassa, que va ser apartat de la seva funci√≥ en benefici del m√©s "subm√≠s" (per a determinats interessos) Benet Ribas i Calaf.
En el meu article¬†Leonardo espia a Montserrat (any 1482) va presentar una carta, l'arxiver "oficial" (bene√Įt per l'autoritat), Benet Ribas, en la qual aquest anticipa que li va a enviar, al seu interlocutor de la Cort, una s√®rie de documents dels Reis i de grans personatges que han passat pel monestir. En concret, fa refer√®ncia a una carta dels Reis Cat√≤lics al monestir, en relaci√≥ a un assumpte relacionat amb els ermitans:
Scan_0064.jpg - 404.78 KB

Carta de Benet Ribas a Francisco de Zamora (1789).

En una altra carta, signada per Joan Boada (sacerdot a la ve√Įna vila d'Olesa), a m√©s de parlar d'algun assumpte privat, ens presenta el relat d'un "fingit pelegr√≠" itali√† que, en temps de l'ilustr√≠simo senyor Rull (Lloren√ß Marull, vicari de Montserrat, i abat de Santa Cec√≠lia), va ser acceptat per la comunitat. Dit "fingit pelegr√≠" havia de ser un espia (el propi terme "fingit" √©s clar referent a aix√≤), i per aix√≤ √©s molt probable que tal espia fos un artista (aquests eren, juntament amb alguns comerciants, els principals candidats a espia ; i eren aix√≠ mateix els m√©s protegits pels pr√≠nceps de l'√®poca, ja que solien disposar de salconduits especials; es coneix un, expedit per C√®sar Borja, a Leonardo da Vinci).
Scan_0512.jpg - 823.89 KB
Carta de Joan Boada a Francisco de Zamora (1789).
Espia itali√† a Montserrat en temps de Lloren√ß Marull (cap a l'any 1482). Qui podria ser sin√≥ el propi Leonardo da Vinci?Aquest, √©s ben sabut, va exercir durant tota la seva vida la funci√≥ d'espia. Charles Nicholl, en el seu c√®lebre biografia, l'anomena "els ulls i les orelles" de la Rep√ļblica florentina en les diferents missions (a Mil√†, en el seguici de C√®sar Borja, potser a Roma) que li van ser encomanades. Per qu√® no tamb√© a Barcelona, ‚Äč‚Äčon es jugava en gran part el dest√≠ d'It√†lia, com a pot√®ncia aliada de N√†pols, gran rival de Flor√®ncia?
Per√≤ √©s que a m√©s, segons aquest document, dit "fingit pelegr√≠" itali√† (¬ŅLeonardo ?: espia, i artista, protegit de la Signoria de Flor√®ncia) va ser adm√®s a la comunitat i va residir al monestir. No com a monjo ni com donato, sin√≥ com a empleat, segurament en funcions d'artista. No en va, al costat d'aquesta carta, veiem la imatge d'una est√†tua, dibuixada -segons sembla- pel mateix Fernando de Zamora, d'una Santa Cec√≠lia. Aix√≤ t√© la seva l√≤gica, si tenim en compte que el vicari de Montserrat en aquest moment (Lloren√ß Marull, el Rull de la carta) era abat de la ve√Įna abadia de Santa Cec√≠lia de Montserrat.
Doncs b√©, la missiva de l'esmentat Joan Boada assenyala que en aquests moments s'estan tirant (eliminant) cartes en relaci√≥ a un cert "subjecte" que provoca "murmuracions". A qu√® subjecte es refereix? Potser al identificat per tres inicials, situades sobre del dibuix de l'est√†tua de Santa Cec√≠lia a la qual vaig al¬∑ludir m√©s amunt: L d V (¬ŅLeonardo da Vinci?). Cal notar que aquestes inicials √©s l'√ļnic que queda d'una inscripci√≥ que ha estat esborrada deliberadament.

DETALL LETRAS.jpg - 715.47 KB
Inicials L d V sobre del dibuix de l'estàtua de Santa Cecília (any 1789).

Primera evid√®ncia d'una ocultaci√≥ de la pres√®ncia de Leonardo a Catalunya, implementada, en aquest cas, pels propis monjos de Montserrat (en concret, per la seva arxiver cap, Benet Ribas). Cal notar que Joan Boada, autor de la carta en q√ľesti√≥, diu al final al seu interlocutor (que no coneixem) que t√© degudament informat a Francisco de Zamora (√©s a dir, a la Cort de Madrid). Aix√≠ doncs, a qui sembla interessar la destrucci√≥ de proves del seu pas per Montserrat? Sens dubte, a la Cort, amb la col¬∑laboraci√≥ submisa del propi monestir.

Segona visita (1494): censura al diari de viatges de Jer√≥nimo M√ľnzer

En el meu article¬†El Sant Sopar de Solsona, model per a l'√öltim Sopar de Leonardo? sostinc que Leonardo va haver inspirar-se en un retaule catal√† (El Sant Sopar de Solsona, de Pere Teixid√≥) per pintar el seu Sant Sopar de Mil√†. Les homologies iconogr√†fiques s√≥n for√ßa eloq√ľents (suggereixo al lector que revisi l'esmentat article). Per√≤ quan podria haver vist, en persona, aquesta predel¬∑la, situada en una petita ermita d'un remot lloc del centre de Catalunya? (M√©s en concret, a Santa Constan√ßa de Linya, prop de Nav√®s).
COMPARATIVA-1
Comparativa entre el Sant Sopar de Pere Teixidó i la de Leonardo.
Com exposo en el meu article¬†Leonardo, ¬Ņa Barcelona el 1494? la lectura del diari de viatges de Jer√≥nimo M√ľnzer, durant el seu trajecte per Espanya i Portugal, en els anys 1494 i 1495, aporta el seg√ľent passatge:
  • 8. Complimento que ens facin eis mercaders alemanys Entre d'altres mercaders alemanys que. hi vivien en aquell temps, estaven Gregorio Raspeig, d'Augsburg; Erardo Wigant, anomenat Frank, de Mergentheim, ciutat de Franc√≤nia, i Wolfang Ferber, de Ulrria; aix√≠ mateix es trobava a la ciutat fra Joan, de l'Ordre de Sant Francesc, a qui coneix molt el doctor Stahel, el seu amic Nicol√°s i Leonardo, que t√© un germ√† a la casa dels teutons de Nuremberga, tots els quals ens van regalar amb extremada liberalitat . Convidats a casa seva, ens van servir en vaixelles d'or i plata; vam menjar i beure a l'√ļs catal√†; durant el banquet, m√ļsics amb diversos instruments van tocar cont√≠nuament per sola√ßar-nos, van cantar cors i van ballar a l'estil morisc. De ben segur que no es farien tals compliments ni a un bar√≥ ni a un comte d'Alemanya: que menges, quines fruites, quan diverses classes de reparadors vins! I com que no √©s possible donar total idea d'aix√≤, fem recaure les lloances en els nostres hu√©sped√≠es, en els seus fills i en els seus amics.
Cal notar que aqu√≠ s'esmenta el nom, el cognom i el lloc d'origen de diversos personatges alemanys. No obstant aix√≤ se'ns oculta el cognom i la nacionalitat del tal Leonardo, del tal Nicolau, i per descomptat del francisc√† de nom Joan. Es diu que el tal Leonardo t√© un germ√† en l'Ordre Teut√≥nica, a Nuremberg. At√®s que no sabem res dels germans de Leonardo da Vinci (Antonio, el gran, tindria 18 anys en aquesta data), i que aquell tenia -en aquests dies- un col¬∑laborador alemany de nom Giulio, no podem descartar que el tal Leonardo sigui en realitat Leonardo da Vinci, Aquest tenia acc√©s a alemanys en el just moment en qu√® Jeroni M√ľnzer departia a Barcelona amb individus d'aquesta nacionalitat -i amb un tal Leonardo- al comen√ßament de la tardor de l'any 1494. I qui era Nicolau? No m'estranyaria que fos Nicolau Maquiavel, que en aquest moment comen√ßava la seva carrera com a diplom√†tic al servei de la Rep√ļblica de Flor√®ncia, en els mesos previs a la Revoluci√≥ que va suposar la caiguda dels Medici.
A qu√® devem el "oblit" per part de Jer√≥nimo M√ľnzer, important cosm√≤graf del Renaixement (amic de Martin Behaim), de la identitat del tal Leonardo? √Čs que a la pr√≤pia insist√®ncia d'aquest en mantenir l'anonimat? O a la manipulaci√≥ del manuscrit original per ocultar aquest detall? Aix√≤ √©s una cosa que mai podrem saber, perqu√® pel que es veu l'original ha desaparegut.
Novament, silenci sobre la pres√®ncia de Leonardo a Catalunya. Potser el seu promotor sigui el propi artista i espia florent√≠. Sigui com sigui, la trobada de M√ľnzer amb el tal Leonardo va tenir lloc a Barcelona el setembre de 1494, un any abans que comenc√©s el Sant Sopar de Mil√†. Seria llavors quan va con√®ixer el Sant Sopar de Pere Teixid√≥, a la petita ermita de Nav√®s, al centre del pa√≠s?
Tercera visita (1504): censura al Palau Reial de Madrid
En diversos articles de la secció Leonardo da Vinci al·ludeixo a la presència de Leonardo a Catalunya, en la segona meitat de l'any 1504, com és evident en el Còdex Madrid II, datat cap a aquestes dates. En primer lloc, és ostensible en el dibuix del castell de Salses, acabat d'estrenar (amb enfrontament amb França inclòs) un any abans.
1504-SALSES.jpg - 251.22 KB
Castell de Salses (a dalt), dibuixat per Leonardo en el Còdex Madrid-II.
Però així mateix notem la seva presència en un altre dibuix, també en el Còdex Madrid-II, on apareix a l'anvers una muntanya, amb una construcció a dalt, al costat de la qual llegim -semiborrado- el nom Rocafor, i en el revers tenim -en un llistat de roba- una peça anomenada ' "un catelano Rosato" (una capa catalana de color rosa). Això no és casualitat.El dibuix i el llistat (en dues cares del mateix foli) al·ludeixen a un viatge que va tenir com un dels seus fites el priorat de Sant Genís de Rocafort, a mig quilòmetre de Martorell, no lluny del lloc des d'on hauria pres apunts per al paisatge de la Gioconda (vegeu el meu article Leonardo, la Gioconda i Martorell )
1504-ROCAFOR-2.jpg - 181.91 KB
A l'anvers, mig esborrat, llegim Rocafor; al revers, es transparenta "Un catelano Rosato" (una capa catalana).Còdex Madrid-II (1504).
1504-ROCAFOR-3.jpg - 293.05 KB
Sant Genís de Rocafort (Martorell). A dalt a la dreta, dibuix de Leonardo en el Còdex Madrid-II.
1504-ROCAFOR-1.jpg - 294.51 KB
Tot i que les lletres han estat esborrallades expressament, llegim clarament Rocafor. Compari amb la cal·ligrafia de Leonardo.
1504-ROCAFOR-4
Sabem que Rocafor és Sant Genís de Rocafort, al costat de Martorell, per detalls com aquest: esquerra, Sant Genís; dreta, dibuix del Còdex Madrid II (Rocafor).
Alg√ļ es va prendre la mol√®stia d'esborrar les paraules situades al costat del dibuix de Leonardo en el C√≤dex Madrid-II. No dubto que Leonardo va tractar d'ocultar el seu rastre, per√≤ algun censor li va donar un cop m√†, per silenciar el seu pas per Catalunya.
En definitiva, almenys tres proves de la pres√®ncia de Leonardo a Catalunya han estat manipulades o eliminades: 1) Les cartes que al¬∑ludeixen a Leonardo a Montserrat, segons la missiva de Joan Boada (vegeu m√©s amunt); 2) El dibuix de la Santa Cec√≠lia, en qu√® s'ha esborrat el text sobre d'aquell, del qual nom√©s s'intueixen les inicials L d V (¬ŅLeonardo da Vinci?); 3) El top√≤nim Rocafor en el C√≤dex Madrid-II. Per√≤ cal notar aix√≠ mateix la seg√ľent pintura:
53_FIG_% 2053
Gioconda de Madrid, recentment restaurada. El fons estava pintat de negre
Aquesta √©s la Gioconda de Madrid, germana de la de Par√≠s (va ser realitzada emprant per a aix√≤ el mateix cartr√≥). En un determinat moment, a finals del segle XVIII, el fons va ser pintat de negre. Alg√ļ no volia que es reconegu√©s el paisatge.
Tant els papers provinents de Montserrat amb destinaci√≥ al funcionari de la Cort Francisco de Zamora, com el C√≤dex Madrid-II, com el quadre conegut com Gioconda de Madrid tenen alguna cosa en com√ļ. Els tres van ser guardats al Palau Reial de Madrid. No √©s aventurat pensar que alg√ļ en la Cort no desitjava que es vincul√©s a Leonardo amb Catalunya. D'aqu√≠ que s'eliminessin i manipularan aquests documents, i aquest quadre. ¬ŅAmb quin motiu? Des del meu punt de vista, donada la col¬∑laboraci√≥ -entusiasta- de l'arxiver de Montserrat en aquest moment (Benet Ribas i Calaf), no caldria descartar un m√≤bil religi√≥s. Leonardo era un conegut lliurepensador. √Čs que Espanya no era coneguda com "martell d'heretges"?
O, potser, la motivació és diferent. Ho deixo al lliure i informat criteri del lector.

¬ŅUn nou cas de censura?
Vegeu http://www.joseluisespejo.com/index.php/leonardo-da-vinci/343-ragona-aragona-taragona .
Cal observar aquesta imatge, extreta de www.leonardodigitale.com :
MAPA europa.jpg - 67.64 KB
Foli 1006 (vers) del Còdex Atlàntic. A sobre del mapa d'Europa hi ha un espai en blanc, que ha estat esborrat.
Cal notar que a sobre d'aquest mapa apareix un espai en blanc, esborrat d'alguna manera. Qu√® hi havia en aquest espai? ¬ŅEs tracta d'un nou cas de censura? I en aquest cas, qu√® s'estava amagant? Vegeu aix√≠ mateix que l'A que encap√ßala el mapa es distingeix amb total claredat. Realment √©s una A, i no un gargot. I a la seva esquerra, una mica m√©s avall, un M perfectament perfilada.
I ara cal observar aquesta versió del mapa:
MAPA EUROPA-2.jpg - 178.05 KB
L'espai en blanc es transforma en un requadre molt ben perfilat, amb una banda més fosca a la seva dreta.
L'espai en blanc es transforma en un requadre ben perfilat. En definitiva, hi ha dues versions d'aquest foli. Quina √©s l'aut√®ntica? Crec que cap d'elles. En un determinat moment "alg√ļ" va esborrar aquest requadre, o ho va ocultar, per tapar alguna cosa inconvenient. Despr√©s aquest espai en blanc ha estat manipulat per fer-ho visualment m√©s "acceptable".Sigui com sigui, aquesta doble manipulaci√≥ √©s una prova tangible que s'ha tractat d'amagar un secret, que potser al¬∑ludeixi a l'estada de Leonardo a Montserrat, o b√© al paper de la societat secreta de la doble A en les destinacions d'Europa . De tots dos aspectes trobem indicis al mapa.
Sigui com sigui, It√†lia i Spagna apareixen destacades. S√≥n les √ļniques entitats geogr√†fiques que apareixen amb el seu nom, tot i saber que en aquests temps ni It√†lia ni Espanya formaven Estats nacionals units (per molt que el folklore patri√≤tic afirmi el contrari).
El meu amic David Vilas√≠s m'envia la seg√ľent imatge:
Foli 1006-R.JPG - 356.79 KB
Cara oposada del foli 1006 (recte). Aquí es veu el mateix espai en blanc, el que indica que un tros de paper hauria estat "enganxat" al buit prèviament retallat.
D'acord a David Vilasís, aquest espai hauria estat prèviament retallat, donat el seu caràcter incòmode. Segurament, no hi hauria hagut prou amb l'ocultació de la cara "vers" (en la qual es troba el mapa), ja que el seu contingut s'hauria transparentat a la cara oposada. D'aquí que s'hagi efectuat una pràctica tan "cutre" com a pura i simplement retallar la pàgina. Encara -insisteix David Vilasís- caldria veure l'original per comprovar si això va poder ser així. El que està clar és que aquest "pegot" en blanc tractaria de substituir l'original tallat.
http://www.joseluisespejo.com/index.php/leonardo-da-vinci/329-la-visita-de-leonardo-a-cataluna-silenciada

Més sobre l'Arxiu de Montserrat (i Leonardo)

En l'article Els manuscrits de Montserrat, no tan perduts , exposo les vicissituds de l'arxiu de Montserrat, desaparegut -suposadament- a causa de la crema d'aquest monestir, pels francesos, l'any 1811.
I així mateix em faig ressò de la "ominosa pèrdua" dels apunts que, en els Anals de Montserrat de Benet Ribas i Calaf, comprenen els anys 1475-1484, els quals coincidirien amb la suposada presència de Leonardo a Montserrat (que hauria tingut lloc , d'acord amb la meva teoria, entre els anys 1481 i 1483), i així mateix amb el abaciato -comandatario- del cardenal Giulio della Robere, futur papa Juli II.
ANALES.jpg - 332.76 KB
Folis originals de les cròniques Montserrat de Benet Ribas i Calaf
Però així mateix indico que en el mateix moment en què Benet Ribas estava elaborant els seus Anals, un altre arxiver, Miguel Pérez de Vassa, redactava la seva Ultimatum, un recull de "regestas" i apunts, directament extrets de l'arxiu, en paral·lel a la tasca de Benet Ribas. I a diferència d'aquest, documenta abundantment les dates (anys 1475-1484) que falten de les cròniques Montserrat abans esmentats.
MANUSCRITO.jpg - 843.69 KB
Una de les pàgines del Ultimatum de Miguel Pérez de Vassa
Miguel P√©rez de Vassa, ressentit amb Benet Ribas per haver-li estat arrabassat el c√†rrec d'arxiver major, al qual aspirava, fa una s√®rie d'apunts que -si es demostren certs- deixen entreveure una pol√≠tica d'ocultaci√≥ i de "males pr√†ctiques" per part del cap de l'arxiu en el moment. Podem destacar els seg√ľents:
Pérez de Vassa denuncia l'estat lamentable en què es troba l'arxiu:
Reis i magistrats, provid√®ncies i recursos especials de Montserrat. Els apuntamientos d'aquest t√≠tol poguessin ser curiosos i preciosos a no haver tingut tanta entrada, i maneig en el nostre arxiu, la ignor√†ncia i la satisfacci√≥ que sovint qualifica de in√ļtils, i √†dhuc de nocius, els pergamins i papers corcats, sense estalviar-se amb les cartes i provid√®ncies reals.
Nota: Em remeto a prova al repertori de l'arxiu [que] va apuntar l'arxiver Reventós (en el meu poder), foli 150, cartes reals, etc.
Jo mateix no creiera seu abandonament, que de no desgr√†cia, a no haver-ho palpat a la compulsa, i en altres ullades de¬†l'arxiu. Mas recollint en els meus esborranys, a la manera que solem dir del que havia perdut l'abocat, quant vaig considerar √ļtil a la hist√≤ria ia la legislaci√≥ i govierno de casa meva, prenc el treball de copiar-lo a valgui el que Vali√®re, prevenint que moltes cartes i c√®dules les vaig trobar (qui ho creur√†), no en calaix separat i distingit com correspon, sin√≥ fets una baralla a les borses dels manuals de notaris, i entre aquests papers rebutjats, ja desenganxats els segells, etc., que em¬†frisa.
Segons Pérez de Vassa, Benito Ribas li nega "de mala fe" alguns documents, o se'ls oculta:
1440. Ibidem. Regnat de Don Alonso 5√®. Pren possessi√≥ d'aquesta abadia el reformador monjo cassinesa [Muntanya Cassino]¬†a sol¬∑licitud del rei, Cuias cartes sobre aquest negoci resistit pels monjos claustrals [] l'arxiver Revent√≥s existien en el quadern a principis d'aquesta cent√ļria [segle XVIII]; mes o es van treure de l'arxiu o els nego de mala fe l'arxiver Ribas a la compulsa del +¬†1786. Necess√†riament contindria aquest quadern les contradiccions i les raons perqu√® el rei va entrar monjos italians per reformar als naturals en aquesta la seva real casa, i constarien tamb√© les for√ßoses fetes als reformadors casinenses per restituir a Casino, passats deu anys d'estada a Montserrat ...
Item. P√≠danse els testimonis comprovants de la manca de moltes cartes i provisions reiales que consta van entrar a l'arxiu ... De les cartes reals existents, la indec√®ncia i¬†aband√≥, signanter els dels [] don Fernando i donya Isabel,¬†que va negar l'arxiver Ribas a la primera compulsa, i en la segona trobem in Bursa de Manuals, i en altres tals racons, [] que compari [] d'algunes en la tercera esp√®cies concluientes de la vigilant intervencion dels senyors reies en costes, difer√®ncies, [] de Montserrat, i dels recursos de monjos, hermita√Īos, i fins i tot dels Donatos, fets constantment al sobir√† ...
Els documents es tracten amb descuit, o pura i simplement "es perden":
Ja vaig apuntar el descuit en custodiar amb la corresponent decència les cartes, cèdules i providències règies,que les dels nostres aquests insignes sobirans, que van escriure moltíssimes en assumptes de policia de Montserrat, la seva reforma, i d'altres monestirs claustrals, no existeixen totes, i de les existents unes són còpies simples, altres amb sola el senyal del seu segell, i gairebé totes fetes una baralla, que vaig procurar extractar en els meus esborranys i apuntaré amb tal distinció marginal, sense ordre [].
Pel que fa a la policia de Montserrat, trobada que falten moltes, acotades en diversos apuntamientos antics, i remetré llista, per que vostra senyoria les vegi en el reial arxiu, si fan al cas.
1481. El rei, entre els preliminars de la reforma que tractava, i les diverses instruccions donades a diferents regents (tenim un quadern d'elles, diu l'arxiver Reventós en el seu repertori que tinc en el meu poder, i es va compulsar el seu testimoni, negat o perdut dit quadern), va escriure a Joan Pi, el seu agent a Roma, que instés perquè el cardenal abat comandiatario renuncia a l'abadia de Montserrat, a [] Peralta, abat de la Gruta a Sicília, amb pensió de 400 ducats ...
Pérez de Vassa presenta desordenadament una sèrie de materials que falten en els Anals de Benet Ribas, que dit sigui de passada, no deixa de ser un mer catàleg d'apunts notarials de compres, vendes i similars, sense atendre els esdeveniments polítics, socials, culturals i per descomptat religiosos que tenien lloc al monestir.
Aix√≠, trobem algunes pistes sobre la voluntat de l'abat comandatario Giuliano della Rovere d'expulsar els claustrals benedictins, per posar al seu lloc als Jer√≤nims (cal notar que en aquest temps Leonardo va pintar el seu Sant Jeroni, ¬Ņpotser per enc√†rrec de Montserrat?) :
Les institucions de 1480, capitularmente formades, i remeses a Barna, amb les institucions donades al monjo procurador N. Cardona, en ocasi√≥ en qu√® es agenciava amb el Cardenal abat comandatario l'expulsi√≥ dels benedictins i l'entrada dels geronimos; negociat que va tallar el rei cat√≤lic Fernando. No √©s cre√Įble que hizieren sense el seu inspecci√≥ (pel que es veu) ni que sense el seu benepl√†cit fora a negociar a Roma el monjo RN Cardona.
Posteriorment Pérez de Vassa aclareix que aquests plans van ser rebutjats, i en el seu lloc els reis catòlics es van afanyar per unir el monestir de Montserrat a la Congregació benedictina de Valladolid:
En l'epoca de la clausura, va arribar a tal estat en el temporal i espiritual, que no aprofitant diversos plans de reforma intentats per a la seva objecció, ni el fet d'haver vingut de Muntanya Cassino abat, i deu monjos embiados pel Papa a instàncies del Senyor Rei don Alonso el 5è, es va pensar en el regnat de don Joan el 2n entrar als geronimos.
El fill Ferran el Cat√≤lic va embarassar la negociaci√≥ (molt avan√ßada a Roma) i va obligar a Alejandro Sis√® [Roderic de Borja]¬†a expedir la famosa butlla de reforma i uni√≥ de Montserrat amb la Congregaci√≥ benedictina de Valladolid, de Castella, amb cuios executoriales es va entaular, compel ¬∑ lix els claustrals, ori√ľnds tots de la Corona d'Arag√≥, a abra√ßar-la, com ho van fer quatre, o ser expel¬∑lits com ho van ser els altres; b√© que poc despr√©s la van abra√ßar els m√©s.
També explica com havent cedit els reis l'abadiat, primer a Joan de Peralta (1483-1493) i posteriorment a l'abat Cisneros (1493), desfan les maniobres del cardenal de Volterra Pietro Soderini, al començament dels 1500, per obtenir de Giulio della Rovere la preeminència i les rendes de Montserrat:
1507. Carta al cardenal vulterrano [Pietro Soderini] bisbe, estrenyent a desistir de la citació de Montserrat, i plet que ens va posar, pretenent pertenecerla la pensió dels 200 ducats que va percebre juliol 2n, quando cardenal -donada a Nàpols el 31 de gener-, i en efecte va desistir, i consta de la seva resposta al rei, data a Bolonya, Reventós foli 68, n.2.
En definitiva, Pérez de Vassa, a diferència de Benet Ribas, sí que entra a fons en el dia a dia del monestir. Aquest consigna fins als menors detalls. Per exemple, l'adquisició, l'any 1621, d'un quadre de Rubens:
1621. Pintura especial del davallament de la creu, del famós pintor Rubens, treballat a Anvers.
O bé les obres al monestir, executades per Jacopo Vernegali (italià), a partir de l'any 1489:
1490. Comandament pagar 50 [] de la taula de Barcelona.
1991. En el seu real nom haze l'abat Peralta el concert amb els picapedrers, fusters i [] d'obres (el mateix Manual) compulsades aquestes i altres memòries d'ambdós reies, mancant de les seves cartes, de diversos apuntamientos, que convencen fins a coses menudes, el seu vigilància sobre aquest santuari els reglaments que en el dia es neguen d'aquest gran rei amb una mala fe i audàcia sorprenent.
En el primer d'aquests par√†grafs es fa constar, potser, l'adquisici√≥ d'una "taula" (√©s a dir, una pintura) provinent de Barcelona. O es refereix potser a la "taula de canvi", un banc local? √Čs una cosa que ignoro.
P√©rez de Vassa apunta amb minuciositat -encara que tamb√© amb desorden- els diferents fets que van tenir lloc al monestir a les dates en qu√® Leonardo -hipot√©ticamente- hauria visitat Montserrat (1481-1483). Per exemple, es detalla el nou impuls donat al eremitori de Montserrat. Els ermitans passen a disposar de la seva pr√≤pia capella, amb campana i amb porta forana. D'altra banda, trien al seu propi portaveu i responsable (que en aquests anys seria Bernat Bo√Įl, el qual, en 1493, amb altres monjos de Montserrat, va acompanyar a Crist√≤for Colom en el seu segon viatge a les √ćndies):
Nom√©s cal de Reis. Vaig al apuntament que la seva senyoria [Francisco de Zamora]¬†vol dels hermita√Īos: prevenint que res del insinuat en la meva carta, que els hi va haver sugetos al monestir i abat de Santa Cec√≠lia, error en qu√® moriria a no veure en la necessitat de afinar, i fundar les esp√®cies que dono per a la nova hist√≤ria. El meu ierro el va ocasionar l'apuntament que vaig trobar sense any, ni Papa, de Butlla a l'Abat de Santa Cec√≠lia, perqu√® els hermita√Īos puguin tenir les seves capelles amb Compana i porta forana. Ara trobada que va ser l'indult d'Inocencio 8√®, i l'any clau 1481. Bienque fins al 84 no va ser Papa Innocenci (segons la cronologia de Graveson) per√≤ l'abat de Santa Cec√≠lia era vicari de Montserrat in spiritualibus per l'abat comanditari cardenal dela Robere , que infereixo que en qualitat de vicari se li dirigia l'indult per als hermita√Īos de Montserrat a l'abat de Santa Cec√≠lia.
Nota: Si fins 1482 no van tenir les seves capelles, la campana ni porta foraneas es conven√ß que no va ser ermita, com lleugerament s'escriu Sant Miquel, sin√≥ convent, o cella monachorum, amb esgl√©sia consagrada, i tan principal com la intitula l'escriptura citada ... i es fa molt versemblant que a Sant Miquel estaven subjectes els primers hermita√Īos, i Guarin.
Estatuts. La seva admissi√≥ a la comprovaci√≥ en la reforma ja intentada, i remesos les seves cap√≠tols a Roma pels monjos claustrals, l'any 1481 (ja apuntada). Un era el cap√≠tol 7, que no es rebi per hermita√Īo a ning√ļ nisi probatus in omni objectione. L'anterior, feta pel Nunci Ortiz any 1476, comandament amb preceptes [] que als hermita√Īos se'ls assenyali un d'ells per a president, que juri donar part de les culpes que demanin c√†stig, i que nom√©s un any duri la seva presid√®ncia.
En definitiva, com hem vist més amunt, si hi hagués hagut un document que certifiqués la presència d'alguna obra de Leonardo al monestir, sens dubte Pérez de Vassa ho hagués consignat en el seu Ultimatum. Cal notar els apunts que fa de l'adquisició del quadre de Rubens (en 1621), de la taula de Barcelona (en 1490), o de les obres a l'església (a partir de 1489, dirigides per un italià); o fins i tot de la construcció de les capelles dels ermitans, en 1481 (el que suposaria l'adquisició d'ornaments o obres d'art).
Si no ho va fer √©s perqu√® tal document -que certifiqu√©s la pres√®ncia de Leonardo al monestir- no constava a l'arxiu. Aix√≤ pot expressar quatre possibilitats: a) Mai va existir tal document; b) Aquest document va existir per√≤ es va perdre (cal notar les cont√≠nues al¬∑lusions a la p√®rdua de papers); c) O b√© existia, no es va perdre, per√≤ no li va ser lliurat (i posteriorment es va consumir en l'incendi de l'arxiu, en 1811, o en els dip√≤sits dels arxius secrets del Vatic√†, en els anys 1960). I d) finalment, tal document podria haver estat destru√Įt, com proposo en el meu article¬†Leonardo, espia a Montserrat .
No podem descartar cap d'aquestes possibilitats. M'inclino a pensar que algun document acreditatiu de l'adquisició d'almenys el Sant Jeroni de Leonardo (des del meu punt de vista, pintat a Montserrat, i exposat en aquest monestir fins almenys finals del segle XVIII, quan serviria d'inspiració al Sant Jeroni -en 1980 convertit en Fra Garí- esculpit per Pau Serra a 1776). Si aquest document no va arribar a les mans de Miguel Pérez de Vassa, com hem vist més amunt, seria perquè o bé s'hauria perdut, o li hauria estat ocultat per part de Benet Ribas.
SAN JERONIMO.JPG - 221.34 KB
El Sant Jeroni de Pau Serra (1776). Compari amb el de Leonardo (esquerra)
√Čs certament sospit√≥s que els Anals d'aquest √ļltim es trunquin durant l'abadiat de l'abat -comanditario- Giuliano della Rovere, que coincideixen amb la suposada estada de Leonardo al monestir (1481-1483). I encara ho √©s m√©s si tenim en compte que Benet Ribas s√≠ que disposava d'abundant documentaci√≥, com fa constar P√©rez de Vassa, i que a m√©s en els seus Anals va ometre tota informaci√≥ que no fos estrictament notarial, prescindint de la vida religiosa i secular que va tenir lloc en el citat santuari (al contrari del que va fer el seu col¬∑lega -i adversari- P√©rez de Vassa).
Cal preguntar-se si Benet Ribas no estava ocultant alguna cosa, potser com a conseq√ľ√®ncia a la seva obedi√®ncia a un element estrany al monestir: Francisco de Zamora. D'aquesta individu em disposo a parlar a continuaci√≥.

Francisco de Zamora, el gran interrogant

D'aquest √ļltim dic en l'article¬†Els manuscrits de Montserrat, no tan perduts :
La idea d'elaborar una hist√≤ria eclesi√†stica i natural de Montserrat la va tenir el funcionari de la Cort Francisco de Zamora (mort en 1812), mentre recorria el pa√≠s per tal de realitzar una descripci√≥ dels seus pobles i dels seus paisatges. Aquest viatge √©s descrit en el seu¬†Diari dels viatges fets a Catalunya. Tot comen√ßa l'1 de juny de 1789, quan el viatger i espia castell√† decideix editar una hist√≤ria natural de la muntanya, il¬∑lustrada amb un pla i vistes panor√†miques (que es conserven al monestir). M√©s endavant, el projecte s'amplia a la part geogr√†fica i hist√≤rica. Aquesta √ļltima encarregada a Benet Ribas, en aquell temps membre de l'Acad√®mia de Bones Lletres de Barcelona, ‚Äč‚Äč"antiquari" i arxiver de Montserrat (nomenat oficialment al juliol de 1789, en detriment de Miguel P√©rez de Vassa, mort en 1806).
D'acord amb Xavier Altés, Francisco de Zamora, patrocinador -i animador- del projecte, hauria encarregat al pare Ribas l'elaboració de l'esmentada història amb els materials preservats a l'Arxiu. Fruit d'aquesta feliç idea, no s'ha perdut tot amb la seva suposada destrucció a mans dels francesos en 1811.
En el meu llibre¬†Els missatges ocults de Leonardo da Vinci escric el seg√ľent:
Ja sabem que alguns plecs d'aquest treball [Els Anals de Montserrat de Benet Ribas] (entre els anys 1475 i 1484), corresponents a la part conservada al monestir de Montserrat, s'han perdut. El recobriment amb una capa negra de¬†La Gioconda de Madrid s'hauria efectuat amb pocs anys de difer√®ncia -si no simult√†niament- que fa a la confecci√≥ d'aquesta hist√≤ria del monestir de Montserrat. Aix√≤ em fa sospitar. √Čs que alg√ļ va poder pretendre esborrar tota evid√®ncia del pas de Leonardo per Catalunya, robant les p√†gines que falten¬†de les¬†cr√≤niques Montserrat (que coincidirien amb la seva pres√®ncia al monestir), i tapant el paisatge de¬†La Gioconda de Madrid? ¬ŅVa poder ser de cas Francisco de Zamora?
Aix√≤ no deixa de ser una hip√≤tesi, una mica fulletonesca. Per√≤ la consigno com una possibilitat, per molt remota o absurda que pugui semblar. El que no √©s tan fulletonesc, sin√≥ una realitat indiscutible, √©s que en un determinat moment es va esborrar el nombre d'inventari original (el 199) i es va canviar per un altre (el 666). Aquest n√ļmero male√Įt pot al¬∑ludir a l'any d'inventari abans ressenyat (el 1666), o potser pretengui macular a aquesta pintura amb un segell diab√≤lic, maligne. √Čs que es pensava que era ¬ęcosa del dimoni¬Ľ? Potser el mateix individu que va canviar el nombre d'inventari va posar sobre el fons una capa de pintura negra. Amb aix√≤ -pensar√≠a- quedaria desactivat el malefici diab√≤lic, i la dona del quadre no seria m√©s que una bella cara amb un vestit elegant (i un vel transparent).
En definitiva, contemplo la possibilitat -com una hip√≤tesi- que el projecte d'Hist√≤ria de Montserrat impulsat per Francisco de Zamora, amb la col¬∑laboraci√≥ de Benet Ribas, s'hagu√©s vist interromput davant la troballa d'algunes dades que es consideren inconvenients. Un d'ells seria la pres√®ncia -indeseada- de Leonardo, del qual -gaireb√© simult√†niament- se li manipula la Gioconda de Madrid (d'ell o d'alg√ļ del seu taller), fins al punt de pintar de negre el fons, afegint sobre aquesta capa negra un cridaner 666, l'anomenat "nombre de la B√®stia".
53.FIG.  53.jpg - 153.66 KB
La Gioconda de Madrid
Però encara poden existir altres raons. Per exemple, l'escabrosa història del monestir després de la seva subjecció a la Congregació benedictina de Valladolid.

La tortuosa història de Montserrat a partir de 1493

Ja hem vist -arriba- com Miguel P√©rez de Vassa explica els detalls de l'arribada dels monjos castellans a Montserrat. Els dos primers abats (Cisneros i Pedro de Burgos) s'integren sense dificultat al monestir, i fins i tot s'oposen a Valladolid a causa dels seus exanciones excessives a Montserrat. Per√≤ amb el temps s'enquista l'enemistat i l'enfrontament entre dos sectors de la comunitat: la que t√© origen en la Corona d'Arag√≥ (que inclou Val√®ncia, Arag√≥, Catalunya i les illes), i la que prov√© de Castella i d'altres territoris peninsulars sota la seva influ√®ncia. Referent a aix√≤ Anselm M. Albareda i Josep Massot i Muntaner escriuen en¬†Hist√≤ria de Montserrat (edici√≥ del 2012, p√†gina 95 i seg√ľents):
"Durant a els abadiats dels parells Cisneros i Burgos, ingressaren a Montserrat MOLTS novicis catalans i foren refusades els quantitats extraordinàries reclamades per Valladolid. Més tard, però, hom vaig procedir a l'inversa. Consta de font autoritzada. Les dissenssions entre els monjos catalans i els monjos castellans a Montserrat arriben a un tal punt que Felip II, el juny de 1583, obtingué que Gregori XIII Trametes a Montserrat com a visitador Apostolic el bisbe de Lleida, Benet de Tocco ...
Despr√©s de Moltes Dificultats, Benet de Tocco Obri La visita a Montserrat el 9 de maig de 1584, Davant 1 quarentena de monjos i 3 Ermitans, i des del 14 de maig Fins al 5 de gener de l'any seg√ľent s'ocupa activament en a els Afers que li pertocaven, sobretot a l'interrogatori de les Diverses seccions de la comunitat i tambi√©n d'd'algunes persones laiques.Tocco comunica al Sant Pare que el grav√≠ssim malestar del monestir era atribu√Įt ALS monjos de Castella, que negaven l'H√†bit ALS pretendents de la Corona d'Arag√≥ i malversaven a els B√©ns del santuari.
La soluci√≥ Semblava f√†cil: ja que els monjos fills de la terra √©s mostraven Capacitats per a regir s√†viament el monestir, com ho acabava de palesar l'abadiat del fam√≤s pari Garriga, que cadasc√ļ vinqu√©s tranquil a casa su. √Čs el que demanaven el novembre de 1584 els monjos catalans: que a els castellans 'se'n Vagen a viure a Castella', que √©s procuri la reforma dels claustrals de Catalunya i que √©s Formi -almenys amb Sant Feliu de Gu√≠xols i els cases dependents de Montserrat ... - "una prov√≠ncia per si '. AQUESTA Soluci√≥, per√≤, topa amb 1 obstacle irremovible: el poder reial que des d'ara Trobem sempre, incondicionalment, Al costat dels Abats de Valladolid i contra a els consellers de Barcelona, Fins a l'extrem -cal haver tingut el document original a els mans per a Creure-ho- de Demanar Felip II al papa que excomuniqu√©s el visitador Apostolic si, per tal d'acabar a els Greus conflictes de Montserrat, desunia el Nostre monestir de la Congregaci√≥ de Valladolid! ".
"Bernat de Tocco vaig morir a Montserrat, de febrer tifoide, el 31 de gener de 1585, sense haver pogut enllestir a els Afers que li eren encomanats ... Pocs mesos Després [el bisbe d'Albarrasí] La Figuera fou Nomenat bisbe de Lleida i visitador ÚNIC de Montserrat. El 28 de octubre reprengué la visita ... La taverna del bisbe Figuera no era gens fàcil, ja que la situaciò del monestir s'havia enverinat encara més -fins arribar, el 16 de març de 1585, a l'expulsió dels monjos castellans, a la qual intervingué una partida de bandolers reclutada al Pirineu, frustrada per la ràpida intervenció del virrei-, i tampoc no Pogue dur-la a bon Terme: el 13 de febrer de 1586 moria sobtadament. Poc Després, el 14 de maig, vaig morir también su Ajudant Joan de Bardají ".
"A la guerra expedita dels Segadors, AQUEST Estat de coses Fini per uns Quants anys. El dia 24 de febrer de l'any 1641, la Diputació de Barcelona Feu acompanyar a la frontera, amb Tots els honors, Cinquanta zinc monjos castellans -entre a els quals hi havia l'abat Juan Manuel de Espinosa-, 3 escolans i uns quants servents de la mateixa terra que vivien a Montserrat. Felip IV a els Rebé a Madrid on, després de dir Greus Dificultats, fundaren l'església i el monestir, sota la invoació de Montserrat, anomenat familiarment el Montserratico, que més tard esdevinguè abadia. Els monjos catalans de Montserrat demanaren al papa, amb la recomonació del rei de França, que a els deslligués de la Congregació de Valladolid i que fos erigida una Congregació catalana independent. Tot just acabada la guerra, però, Valladolid, sense abandonar el nou monestir de Madrid, reprengué amb més Coratge els antigues posicions de Montserrat ".
En definitiva, el malestar entre les dues comunitats (aragonesa-catalana i castellana) es va resoldre temporalment, l'any 1641, amb l'expulsió dels monjos castellans, que van fundar a Madrid l'anomenat Montserratico. Posteriorment la dominació val·lisoletana es va reprendre si és possible amb més força.
Miguel Pérez de Vassa explica amb tot luxe de detalls el nivell de tensió -i confrontació- que es va viure a Montserrat durant més d'un segle. Ens parla de excomunions, sí, però també de penes de presó i de galeres, d'extorsions, d'expulsions, de dimissions, d'assassinats impunes (entre ells dels abats Tocco i Figuera), i de tot tipus d'abusos, en un monestir en el qual es desenvolupava una lluita sense quarter entre els monjos originaris de l'antiga Corona d'Aragó, i aquells que venien de Castella. Per cert, eren els primers els que -la major part de les vegades- es portaven la pitjor part.
Aquesta història tan folletinesca, i tan poc edificant, que va caracteritzar al monestir durant decennis, i que va provocar un sobtat descens de la pietat popular i de les vocacions, no era un bon reclam per escriure la Història de Montserrat que Benet Ribas i Francisco de Zamora es van proposar. Potser aquí hi ha el veritable motiu de la paralització del projecte.
En el seg√ľent apartat exposo, com a annex, diferents apunts de Miguel P√©rez de Vassa, on es descriuen, amb tot luxe de detalls, nombrosos episodis de la disputa intestina que es va desenvolupar a Montserrat durant la major part dels segles XVI i XVII, entre les comunitats catalanoaragonesa i forana.

Annex: Apunts de Miguel Pérez de Vassa sobre les lluites intestines, a Montserrat, entre els segles XVI i XVII (inèdit)

1489. Comença la congregació. Butlla d'Innocenci 8 a sol·licitud dels reis catòlics (i Paulo 2n any 1466 havia donat facultat de congregar capítol general i que l'abat de Valladolid fos el cap) i d'aquesta butlla consten diverses lleis.Sobretot la dominació de Valladolid sobre els monestirs units.
Ex Solsona, p√†gina 96. Barcelona. Reforma de Valladolid. La execuci√≥n i possessi√≥ pel vicari general de Barcelona.Escriptura difusa, de la qual consta l'ordre del Papa i Rei, per i¬†xpeler als monjos claustrals que no volguessin admetre la reforma; com en efecte ho van ser, a excepci√≥ de quatre, que la van abra√ßar, i d'alguns hermita√Īos. Any 1493.
√Čs in Arxiu. Diu: suum originale unde extraximus (llegiu la p√†gina 100) on expressament sul precepte i censura que quedin els monjos claustales qui voluerent vivere in obedi√®ncia et clausura, i els que no, que es expelan. I segueix l'elecci√≥ de Cisneros.
127. Prior maior de Montserrate (o prep√≤sit). Consta ser-ho fr. Matheo Penya (un dels claustrals que van admetre la Reforma) de l'escriptura en qu√® van fer procuraci√≥ de ec√≤nom a un prevere conventual quedos en cap√≠tol any 1493 la major part dels monjos, i entre ells Cisneros, nomenat el pen√ļltim. Diu que aquesta original a l'arxiu al manual de Faner.
128. retro. Extracte ex Solsona. Diu letram (l'escriptura precedent) die mercury 13 mensis Junii anui 1493. I al marge: ex hoc instrumentus apparat, fr. Garcias de Cisneros et fr. Joanes de Tudela erant conventuals alio existent Priore davant reformationem, que [] 3 juliis. Ja es veu que si expressa l'escriptura realitzada per Matheo Pe√Īa, [], mes poc despr√©s va ser electe prelat.
129. Carta original a l'Arxiu. La resta il·legible, encara que sembla posar "retornant a Madrid aquest [] de 1784. Instància ...
Carta dels reis don Fernando i donya Isabel a Lorenzo Suarez de Figueroa seu ambaixador a Roma, encarregant-li la confirmaci√≥ de les damunt dites constitucions, dels cap√≠tols del qual principals fa esment i d'altres negocis fa a la uni√≥ d'altres monestirs. Feta a Sevilla en 1500. Nota: no obstant aquestes constitucions, i les que tenim impreses de 1515, 25, 46, i 50, t√© l'aud√†cia Bovets de citar el paper, desprecialissimo tot lleng√ľeteria, en qu√® s'impugna la [] dels priors, i s'afirma que no va tenir constitucions la congregaci√≥ fins a l'any 1550.
3. Que en els monjos claustrals va ser visible la defer√®ncia i promptitud d'√†nim en acceptar la reforma. El seu prior, fr.Matheo de Tena (de Pe√Īa), i altres que s'infereix no procedir dels individus de la corona d'Arag√≥ els plets, sin√≥ de l'Imperi dels generals i castellans.
4.Que el mateix Cisneros va pensar a desunir aquesta casa de la congregació, per tot el que l'inquietaven els capitulars als seus fills, com consta en papers dels anys 1497-1499-1500-1505. I d'això consta per les institucions fetes any 1497-1500 en què amb una carta real dels reis don Fernando i donya Isabel consta aixi ho l'any 1499, com de 1500, i la que any 1510 experimentava (Cisneros) que el passat des 1500. Nota il·legible al marge.
La desitjava apartar de Castella, com més al llarg consta d'una carta signada de la seva pròpia mà, que si mal no em engany va veure ja la vostra senyoria [Francisco de Zamora], en què en resolució d'una a la seva gran amic i familiar fr .Pedro de Burgos, inter àlies, aquestes paraules: Vita suplicacion de l'exencion d'aquest monestir, i par-me bé, i plugiese a Déu, i ens costés qualsevol cosa, que fóssim apartats d'aquests dimonis. Nota: altres queden copiades, i d'aquí no queda dubte que eren de Cisneros. (Al costat, il·legible).
Perqu√® era tal, Sr., la indignaci√≥ del Papa contra el [] i congregaci√≥ que no haver obe√Įt les seves censures (cosa aspera de referir) que tenia el sant Varon¬†no comprengu√©s Montserrat la convinacion d'extingir la congregaci√≥ com als templers.
Any de 1518. Sabem que sent ja abat fr. Pedro de Burgos, com piu i docte, es va indignar, i va haver de buscar traces?per assossegar als monjos oprimits amb multitud de preceptes i censures de la congregació i visitadors. Nota: que amb prou feines [] catalans.
Nota: consta del apuntat altres.
Tota aquesta carta aquesta tan indignada contra tots nosaltres en aquesta matèria que cada hora ens diuen que ens han de destruir com als templers i tot per a tals i pitjors ens tenen doncs el nostre pontífex papa mai ens crida sinó heretges i tanta indignació mostra que cosa que faci la nostra congregació se li demani no la vol sentir, que mes concedir el seu grandíssim sofriment i justificació que té en les coses de justícia, ens ha sostingut que ja la congregació no sigui dreta, i que agora siguem escoltats per ens defensar, que si les coses de Roma fossin com en temps passats no fossim aca arribats, que ens posessin en una presó, d'on mai sortíssim.
Nota: la carta sense dubte de Pedro de Burgos, pàgina 63.
Any 1527. Va comen√ßar a descobrir-se en aquesta casa els lla√ßos de la seva caiguda, diu, que causa que en la visita del General es mana amb penes espirituals i corporals que ning√ļ pugui dir que era millor que fos governat Montserrat per catalans, per castellans, per aragonesos, o per valencians. Inferint d'aqu√≠ la¬†desuni√≥ que havia produ√Įt l'entrada dels castellans. Que cada gall ha de cantar en el seu galliner. [] Inculcant en els oficis i oficials de la terra: cita a Abad Oliva, autor la doctrina, diu va ser molt acceptada en el de Ven√®cia, i en el de Monte Cassino.
Nota. Però amb tot, encara que sigui així, pregunta: perquè ha de ser mes preferit el castellà que el franc, o per ventura que a Castella té Montserrat mes rendes almoines que a França? No, que unes benes que tenia Montserrat al priorat de Castella, que és al costat de València; la congregació se'l treu ha mes de 50 anys.
Apa [] 65 1528
Representació que al general fr. Alonso de Boxo que li fa fra Pere de Burgos, abat de Montserrat. Pretenia el general que Montserrat concorregués al donatiu demanat pel rei a la congregació i caminant constrenyiments, censures.
Aquest gran abat, valer√≥s i docte s'oposa s'oposa fent veure que √©s contra just√≠cia i esc√†ndol del principat: lo qual com prov√≠ncia de la Corona d'Arag√≥ mai va dependre ni va contribuir als donatius ni cosa d'interessos de la Corona de Castella, que aquella corona contribu√Įa per si sola, i no referia que article d'uni√≥ amb la congregaci√≥ de Castella contravingu√©s Montserrat, doncs ho feia freq√ľentment, i [] pagar aqu√≠ i all√† . Que el magistrat [] desfachadas ordes molt estretes, i justificades, que el que de cap manera podia contribuir amb la congregaci√≥ de cuius repartinentor estava escandalitzada aquesta prov√≠ncia ja piqui d'un enrenou, en vista que no tenint Montserrat mes de mil ducats de renda ferma, li hagin taxado a 750 , d'on inferien queen aquest repartiment no s'ha tingut una altra consideraci√≥ sin√≥ treure diners d'aqu√≠ . Conclou que se serveixi la seva rever√®ncia sobreseure d'aquesta pretensi√≥ i revocar els mandats. Censures ...., Si no √©s que expressament mani el Rei que contribu√≠s Montserrat juntament amb la congregaci√≥, en una altra manera t√©ngame Reverend√≠ssima per excusat, ja que no puc faltar a l'defensi√≥ d'aquesta santa casa. Nota: no porta data per√≤ seria pels anys 1528, o 30. √Čs digna d'llegir-se i d'imitar-..
Any 1545. El [] general que a la sazon era de Montserrat (aix√≤ sembla dir, que era fill, i ho dubto ) va treure generalment gaireb√© tots els monjos que eren de la Corona d'Arag√≥, i en els seus llocs posar castellans ; a fi i efecte que no concorregueren en el govern dels oficis. acota lacarta del pr√≠ncep que mana tornessin tots i isquen els castellans que havien vingut fills d'aquestes cases . Perqu√® amb ells en cada habitatge era alimentada, i sense ells destru√Įda. Per la qual cosa es va seguir any 1547 haver en tall generals tantes inquietuds. VS podr√† rumiar de Llibre 16 de Corts, foli 24, cap√≠tol 8.
Carta de l'Arxiu Reial de Barcelona de la Casita del Príncep, després Rei Felipe 2, any 1565.
1565. No pot ser, perquè ja era Rei.
Venerable devot, religiós i ben estimat meu: bé sabeu que la casa de la nostra Sra. De Montserrat era de tanta devoció, i bon exemple, que no solament els naturals del Principat de Catalunya, i d'aquells regnes d'Aragó, i de tots els [] i senyorius, sinó també d'aquesta [] concorrien a ella, perquè i alguns dies aquí hem entès com per haver-se tingut alguna inadvertència i descuit en la dita monestir, que no només s'ha tret l'abat prior dels catalans, però tot i tots els altres monjos, que eren d'aquells regnes de la Corona d'Aragó, perquè no entressin en cap ofici d'ella, ni estiguessin en ella, els han enviat part a Nàpols, part a Castella, i habes posat als monjos d'aquí de Castella . Nota: que no fa [] a favor dels catalans com a nació.
Que aquella casa ha rebut, segurament diu, molt gran detriment perquè els d'aquell principat, i dels reynos de la Corona d'Aragó, veient que en elles no hi ha persones conegudes d'aquells regnes, ni menys qui els faci el recolliment que antigament s'acostumava a fer, i així també que això les caritats, almoines i devocions d'aquella han minvat , i de cada dia minven, i disminució, si en aquella casa no tornen els religiosos d'aquells regnes, i no posen aquells en els oficis i càrrecs de la casa, com abans eren, perquè amb ells aquella casa augmentava. Nota: Poden atriburse aquesta clàusula als catalans?
Nota: la genu√Įna intel¬∑lig√®ncia de la voluntat del Rei: tots, i no sols els catalans, el retorn, i oficis. Diu el pr√≠ncep que es queixen els principals i els criats, que en les corts no es podran escusar, desazonen, i algun de llustre com vosaltres. Diu a m√©s √©s cosa baixa el treure els fills naturals de la terra, i de les seves pr√≤pies natures, i casa , que es pot seguir inquietud, i en aquells regnes molt gran alteraci√≥. Nota: Veu aqu√≠ com no va recelar el pr√≠ncep l'alteraci√≥ i queixa de nom√©s el principat.
Per remei serà ben ... I vós diem encarreguem i manem que per tragués tot escàndol feu tornar tots els monjos i religiosos d'aquells regnes estaven en aquesta casa (veu aquí com no manen tornin només els catalans ) itreure d'ella els estrangers i tornar-los a les seves cases (aquests eren de Castella, amb que no són estrangers els aragonesos i valencians, ni només naturals els catalans ), i que els oficis de la caa siguin administrats pels fills [] aquella, i naturals de la terra, que no per altres estrangers .
Aix√≠ anar d'aqu√≠ els Catalans, per excloure els aragonesos i valencians, √©s donar suport en una teranyina capa√ß precisament d'enredar a una mosca. √Čs evident que contra el context de la caseta, i voluntat dels reis, manifestada mil vegades.
Conclou manant que que en cap temps pugui sonsacarlos a altres fora de perill [], jutjats i que de no fer el general el que mana el príncep seria forçat posar-se en això el remei, que al servei de Déu d'aquella casa, i quietud d'aquells regnes (no diu d'aquell principat) convé que aquesta és nuesta voluntat. Data a Valladolid a 12 d'agost.
p√†g.94. Carta del nou general fr. Alonso Barrantes, en qu√® demana i suplica al sant convent acabin les pesadumbres. √Čs cert que el seu estil i termes mereixia cessessin els plets, per√≤ el seu antecessor va exacerbar horriblement els √†nims dels monjos de la Corona d'Aragon, amb desterraments, empresonaments i amb informes infamatorios donats al rei i al Papa, que obliga a seguir-los, fins guanyar-los , i fer constar la just√≠cia amb qu√® pleiteaban en defensa de la constituci√≥ de la casa, contra la injust√≠cia amb que el general va atropellar amb tot.
Pàgina 95.
Paper dif√ļs en qu√® es resumeixen les raons justificatives de l'oposici√≥ feta des de l'any 1611 contra les constitucions de Sahag√ļn, i neced [] l'any de 1613, en qu√® el cap√≠tol general sense traslladar, ni amb venir Montserrat, van triar en definitiva per abat a Correa, lo qual vi fulminant a galeres contra els que es van resistir a la seva elecci√≥ , recolzat en una carta de Felip 3r que es va llegir p√ļblicament en prendre possessi√≥, que consta haver el general informat infamando als monjos de la Corona d'Arag√≥ ferms (ia tots els castellans havien desistit de la defensa deguda, i signada l'any del 1611), la qual carta reial [] p√†gina 158 que per fi va retratar el Rei en vista del que en el gran plet seguit van fer constar els monjos de la corona d'Arag√≥. Nota: la mateixa conducta deinfamar informant sinistrament han tingut sempre amb els fills defensors de la constitucions i regalies de tots dos Montserrat [Barcelona i Madrid], sense oblidar l'hermita√Īo d'Espinosa, abat de Montserratico.
Any 1575. La congregació va posar a Montserrat perpetu silenci sobre la usurpació del priorat de castellans , contra la butlla de Paulo 3 any 1536, que concedeix aquella hisenda importés com 5d [] per raó de l'hospitalitat. I no només ens el que [] sinó que ens va tancar la boca i va cosir els llavis perquè no poguéssim demanar la hisenda dels pobres i pelegrins.
A aquest ab√ļs, diu, es van seguir un tropell de visites i visitadors castellans, (com si fos delicte l'queixar els fills de Montserrat de l'absolut poder amb que se'ls va despullar d'aquell priorat) en temps de l'abat fr. Felip de Santiago, castell√†, per√≤ que mirava pel b√© del monestir. I van quedar les coses en molt mal estat . Nota al marge: la causa que ho van provar.
Especialment en el govern de l'abat fr. Andrés de Intriago
Nota: aquest es va oposar a la visita apostòlica.
I els seus majordoms fr. Joan de Guzmán i fr. Diego de Fredes, quedant més al descobert es enconaron els bàndols (Nota: consta que els castellans no volien les visites apostòliques, o que van fer esforços extraordinaris per impedir), rescelando els accidents diversos de la visita apostòlica (ella diu tristos esdeveniments, de manera que els bisbes Toco i Figuera no dubta, encara que no s'expressa, que van ser assassinats.
Remet a l'Arxiu Reial de Barcelona, on paren els papers dels successos dels anys 1583-84-85.
Doncs si aquests successos han passat des del any 1493 fins al de 1586, i en els pocs anys que han corrent des del 1586 fins al 1612, han crescut les coses horribles i vexacions de visitadors i generals, Especialment de fra. Placido dels Sants, que podem expressar etc. etc.
Nota: no es continuarà en aquesta carta els successos del [] va fer fins a la concòrdia, prova que era informe donat a algun personatge, bisbe, o magistrat del que ha passat [].
13. No est√† VS obligat a defensar a la seva Esgl√©sia, i la seva honra, que no defensi la seva persona? Doncs si aix√≤ fan els naturals de la corona d'Arag√≥, defensant els estatuts de 113 anys confirmats per cap√≠tols generals, corroborats amb la butlla de Gregori 13, de l'any 1571, i la vista apost√≤lica de 1586, que han de culpar els que repugnen a [] General, que amb deu persones, sense complert poder hagin volgut trencar tot aix√≤? Nota: amb les constitucions de Sahag√ļn que era dir, potser amb la del consell []
D'aqu√≠ resulta l'altre punt principal, que √©s d'escindir aquesta casa de la congregaci√≥. Veient els naturals de la Corona d'Arag√≥ que la visita apost√≤lica amb qu√® es va posar remei a les inquietuds i varietats de tants anys la procuraven arru√Įnar els generals.
Nota: Pregunto Sr., és bo que vingui un general hi haurà 6 anys i que creix (aroma?) De superstició a un convent de 80 monjos perquè no mengen carn en un refectori, estant prohibit per la visita apostòlica, i no havent-se menjat des la reforma, ni haver-ho volgut menjar l'emperador Carles maig.
√Čs bo (aix√≠ prossegueix altres motius) per haver volgut l'general treure contra la visita apost√≤lica, i per nom√©s la seva judici a dos predicadors √ļtils, en for√ßa de relacions sinistres, sent veritable causa el rei molt a prop√≤sit per a la defensa del que municipal, i amb aquestes i altres pretensions porto dos anys revoltes les congregacions amb pretencions i altres provid√®ncies tan injustes com contr√†ries a la visita apost√≤lica. Ocasionant a la casa quantioses despeses amb la vinguda, i volta de monjos d'altres cases, despr√©s d'aix√≤ arru√Įnats trobats inh√†bils pels bisbes? I tamb√© es queixa de donar-se h√†bits a gent baixa i bruta de Castella .
Fa present altres motius per el desmembrament. 1) Que l'alternativa de l'abadia entre les nacions,no pot l'abat catal√† governar sense gran contrap√®s, segueixo, per tenir les mans lligades, per respectes humans castellans; i l'abat castell√† a t√≠tol de castell√†, i que t√© els priors alcaldes, dic generals, i visitadors, pot fer tot el que vol, que √©s amb que tot camina conf√ļs . Doncs parlo, Senyor, amb qui m'ent√©n, i sap la desastrada mort d'aquell pobre aragon√®s Lanaja, i les apostasies que va haver de monjos, donats, i pobre vell hermita√Īo, evitar les alternatives d'aquests abats castellans s'han causat. Li prego unir-se en aix√≤, i posi en aix√≤ els ulls . Nota: seria aquest personatge fill de casa, o pr√†ctic d'ella?
2). Que el general Losantos a fi de aterrar als pusil·lànimes i iliterados va tenir valor de persuadir queestaven excomunicats , i irregulars, i que la causa era la visita apostòlica: El [] com va aconseguir signatures d'alguns monjos per derogar-i anul·lar-les, per ser ella un poderós fre per als generals. Nota: supra consta que van revocar les seves signatures i poders.
3). Que a més de tirar per terra la constitució d'aquesta casa sense consulta seva, ni notícia la va despullar del dret de triar els seus abats.
4). Que deriminando en capítol, i en carta a 80 monjos, 50 d'ells literats de descomulgados, irregulars , en el que menys va pensar va ser en l'absolució i habilitatem ad cautelam.
Ex Solsona. Carta dels meteors.
Als consellers, senyor, i mossos, s√≥n els que tiraria perdre la rep√ļblica, que a no creure el president general a aquell [] cobdici√≥s de manar sense haver sortit de la closca, tot i que lletrat d'un igitur ergo no don√©s en les penyes de confra [ ], ja que els catalans encara tenen espera no deixen l'ocasi√≥, quan la troben, que √©s venjar-se en bon roman√ß, quan troben just√≠cia en la terra : quia ubi est vis maior amb absolut comandament √©s vist entrar la tirania. Nota: ser√† la doctrina de [] Oliva Supra 58 recte.
Comprova-ho amb el govern de 4 abats castellans, un dins, ab anno 1586, usque ad 1612, i no sent lícit dir-ho tot se cenyeix dient: que omnes quasierun qua sua, ei sui corporis sunt: que tot el van redreçar en els seus governs a l'assoliment de bisbats, quesucceir escàndols i trobades que s'han tocat, que van malgastar gruixudes sumes , especialment 21 o 22 d en obres sobre l'església, que va ser necessari desacer, per assegurar-la. Doncs que les despeses en ocasió de la congregació a 26 anys han pagat els abats catalans 37 d 731 o [] d'empenyorament, que repartits en els seus títols són: en repartiment de la congregació 15 d 518 u. En camins ... En escoles ... Tenint Montserrate per a ells a Bages, sense mes despesa que 2.d u. Que al present (1612-Solsona) aquesta obstinada la casa a 75 d 567 u. que les vendes sòlides i tot no arriben a 70 u. (i una minuta de les despeses diu ... Nota al marge il·legible.
(45) Doncs si això passa, juzque vuesra senyoria el que seria si les almoines de la Corona d'Aragó, que són de 21 a 22 o falta, en i el que es pot esperar. I així doncs tot el mal govern està en els respectes humans ... i en què sent curt el temps del govern de cada abat, és menester aprofitar-lo en fer amics de mancona iniquitatis. Suplico a la vostra senyoria, pressuposant que en Déu i aquesta + es diu la pura veritat, que doni el seu [], i compadeciéndome d'aquesta carta ens mani. A 20 de maig de 1613. Anònim.
Pag. 185. Ex orig.
P√†gina 218. S'oposa Sosona, i altres, a la procura donada a pare Josep Costa, a ra√≥ que nom√©s s√≥n a casa 25 monjos, i d'ells gaireb√© tots castellans, Per revocar els poders donats per 72 i mes, d'ambdues corones un√†nimement, per reseseguir a Roma, i on convingu√©s, la demanda contra les lleis de Sahag√ļn. I presa informaci√≥ de tot aquest acte capci√≥s, i protesta de la procura donada a Costa, per revocar les procures s'envia testimoniat a Roma. Veu aqu√≠ la causa de l' exili de Solsona , [], per haver resistit a aquesta negociaci√≥ del general mitjan√ßant el inta [] abat Correa, que amb els castellans, i alguns catalans, van sacrificar la causa comuna als seus [] oficis.
Pàgina 228. Procura que Segueix la CAUA donada a fr. Paco boarmat (o de Armat), i substitució d'est a Solsona, ja Ferrer.
Pàgina 230. L'abat Jutge es retrata, del que anomenat violentament a Madrid pel general i amb greus fonaments deser oprimit com altres monjos, va dir, i deixo de dir al tribunal del general, així davant notari i testimonis any 1613, mais
Dic jo [] Antonio Jutge abat de Montserrat que encara que es apel·lo de diversos [] gravatorios del general precurrido a [ ], no obstant això el general va multiplicar els mandats perquè comparegués en el seu tribunal. Que va ser en vista de carta del Rei de seguretat, manant-li portés tot els papers tocants a la defensa del monestir i de sui per []. Que arribat a presència del general no em va voler [] que hospedase en un altre monestir sinó el de Sant Martin. Nota lateral.
Cartes de les ciutats de Catalunya al Papa perquè desmembri a Montserrat de la Congregació de Castella. 1) De Lleida, 2) de Tortosa, 3) de la vila de Valls, 4) de Tarragona, 5) de Tàrrega, 6) de Cervera, 7) de Manresa. Notable aquesta clàusula en el seu context.
Llibre de visites de l'any 1610 fins 1656. Hi ha una amb [] en castell√† i al foli 20 i 21 veu ella aquesta zona nota al marge que diu el seg√ľent: Caixa 5: √©s certa cita nota, i no la acari, per ser sediciosa .
Cal advertir que la visita aost√≥lica nom√©s mana que els novicis es reben i no siguin tots d'una naci√≥ mateixa sin√≥ barrejats de diferents com es pot en aquesta visita S. 88 i si la petici√≥ donada pel pare procurador de la corona d'Aragon, que el nombre dels monjos catalans, fos m√©s gran i [] al numero dels castellans, No √©s contra la visita apost√≤lica, com diu el reverend√≠ssim president general (ho era el Reverend√≠ssim Castro) en aquest paper i en aquesta plana. M√©s aviat √©s conforme a bona llei i ra√≥ que els naturals tinguin mes llocs d'aquesta prov√≠ncia, que no els d'altres nacions, encara que sigui la naci√≥ castellana, Perqu√® el principat de Catalunya i comtats de Rossell√≥ i Cerdanya s√≥n molt estesos i poblats, i per tant hi ha molts naturals d'ells que desitgen ser religiosos reformats de l'ordre de sant Benet, com en aquests principat i comtats no hi ha sin√≥ el monestir de Montserrat i el de Sant Feliu de Gu√≠xols, que nom√©s t√© [] monjos reformats no poden aconseguir el seu devot atent de les deu parts la una, perqu√® no hi ha lloc per mutarlos al sant h√†bit, i al contrari en castella hi ha monestirs reformats etc√®tera. La resta, perqu√® la major part dels castellans que prenen el sant h√†bit a Montserrat s√≥n portats aqu√≠ acosta d'aquesta casa i en fi temptats, o si m√©s no atrets amb precs o promeses dels monjos castellans d'aquest monestir, i no per devicion seva ni per vocaci√≥ de D√©u, I moltes vegades amb els seus vots, que en els monestirs de Castella no els volen rebre per algunes inhabilitats i indec√®ncies que veuen en ells. I al contrari ha succe√Įt algunes vegades, que alguns cavallers dels m√©s nobles de Catalunya han demanat l'h√†bit de monjo en aquest monestir [] abat i no ho han aconseguit responent l'abat o [] castellans que no hi havia lloc per obtenir l'h√†bit i demanaven per la seva devoci√≥, i anomenats purament de D√©u i no els seus interessos particulars . I el mateix ha passat amb subjectes de llinatges molt honrats, i de molt bones habilitats i virtuosos.
Fins aqu√≠ la dita nota que es troba en aquest llibre de visites [] la qual va fer a Montserrat el reverend√≠ssim Casa que sembla ser la mateixa lletra de la visita i escrita [] catal√† ja que gaireb√© estic segur que est√† en catal√†. [] D'aqu√≠ Quan antic √©s in inter√®s d'h√†bits en la naci√≥ catalana, ja que si s'atreveix un individu a posar una nota tan venjativa i falsa contra els castellans en un instrument de l'arxiu que s'havia d'haver [] per bona disposici√≥ temps fa doncs per [] corre la veu entre els catalans que de Castella no veu sin√≥ l'esc√≤riaamb vista a pretendent com ho tinc ent√®s per alguns que l'hi han sentit dir. Es la [] √ļnicament perqu√® alhora el reverend√≠ssim quando toqui el [] d'h√†bits pels interessats que estar els catalans en [] exclusiva a tots els pobles per gaudir ells del santuari que va ser la principal pretensi√≥ en els temps de la conc√≤rdia com sap vostra [] aquesta fa molt cas per la pretensi√≥ de la vostra [] t creur√© que el reverend√≠ssim [] atordit
Amb semblant manera de pensar d'aquesta nació, hagi de produir-se en actuacions perquè constés [] la manera de fer infame [] per fer la seva [] amb els seus escrits als de fora del país. De Aragon i València diuen que tenen bandera posada per enganxar pretendents com ho va dir el [] parlant per boca de ganso.
Nota lateral: la causa del desterrament ....
De la mateixa arquebisbe carta al Rei
El santuari de Montserrat molt pels treballs a què estan subjectes els monjos que en el viuen amb gran detriment de les consciències i del bé que se segueix a les ànimes, que a l'arriben i li busquen i necessita el empara del vusestra majestat perquè no arribi a un estat infeliç difícil de reparar al que havem vist ...
Aquest dany va ser patit diverses vegades des que va ser unida amb la congregació de Castellade quan en [] pulula, i si no, no és que la vostra majestat se serveixi donar seient dividint les nacions, o fent congregació amb les cases que hi ha a la corona d'Aragó, és impossible tingui uniformitat. Nota: veu aquí només distingits els de la corona de Castella i els d'Aragon. D'una altra manera serà forçós que tots anem molt sovint als seus [] senyors, suplicant no permeti que els fills veritables del nostre senyor pateixin per tants camins, només perquè no segueixen el gust del generali tracten amb debò del que van oferir quan van protestar defensant l'obediència de la visita apostòlica i conservació de la mateixa (va dir al principi) podia afegir contra l'obstinació d'abolir-que va manifestar el general en la seva visita reduint a alguns monjos amb [] provocar-les signatures, que millor informat retratar.
Conclo√Įa suplicant a sa majestat mani al general que torni a Montserrat els monjos naturals, com el seu [] Felip 2 el comandament. Nota: i manant aquesta als monjos de la corona d'Arag√≥, tots ells ent√©n l'arquebisbe per naturals, i mes sent el valenci√† . Data a 7 d'abril de 1613.
http://www.joseluisespejo.com/index.php/leonardo-da-vinci/322-mas-sobre-el-archivo-de-montserrat-y-leonardo




versió per imprimir

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    _KMS_WEB_BLOG_COMMENTS_ADVICE