La vaca cega desconfiada
_FRASE_TOP
Avui us parlaré de Manuscrits il·luminats judeo catalans, sí heu llegit bé, còdexs miniats, amb imatges, en la tradició jueva, i a més a més, els que em ocupen, realitzats al Call de Barcelona o els seus voltants durant el segle XIV, esplendor últim previ a l'ocàs del nostre Call. Realitzades durant el s.XIV, la Hagadah de Barcelona (aprox 1350), la Hagadah de Sarajevo, i La Haggadah Daurada (realitzada probablement també a Barcelona al voltant de 1320) són un exemple de la riquesa cultural del nostre Call i de la seva importància, en temps medievals, com són també testimoni del nostre imperdonable oblit.
Què és una Haggadah? La Haggadà de Pesah és un relat de la fugida d'Egipte, història mítica en l'imaginari jueu, i que es rellegeix cada any durant la pasqua jueva. El text és molt popular, i la seua redacció, probablement dirigida als nens, és en alguns casos il·lustrada. Existia a l'Edat Mitjana una veritable tradició de Haggadàs il·luminades, en la que Barcelona hi tenia un notori protagonisme.
Ens estranyem al principi de trobar manuscrits hebreus il·luminats, a causa de la suposada iconofòbia de les religions abrahàmiques. No obstant això, la prohibició de la imatge, sovint mal entesa, afecta tan sols a la representació divina (Déu, invisible, incommensurable, per al judaisme fins i tot innombrable), és la prohibició de construir ídols. També hem de pensar en la voluntat didàctica d'aquests volums, dedicats a la transmissió als més petits de les tradicions jueves L'ús d'imatges està per tant en aquest cas, més que justificat en el context jueu, en el qual són escasses .... . encara que no inexistents !! vegeu sinó l'esplèndid mosaic de la sinagoga Bet Alpha d'Israel ...
Podeu fullejar algun exemplar de Haggadah a la British Library ..... us desitjo un feliç viatge!
 Còpia facsímil d'una de les imatges de la Hagadà de Barcelona |
|
| Tipus | còdex i manuscrit il·luminat  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Anònim |
| Llengua | hebreu |
| Publicació | Barcelona i Provença, s. XIV |
| Creació | segle xiv |
| Format | en pergamí, amb folis de 25,5 x 19 cm |
| Dades i xifres | |
| Tema | Text per a la Péssah |
| Gènere | religiós |
| Nombre de pàgines | 161 folis |
La Hagadà de Barcelona és un manuscrit il·luminat que conté el text tradicional Hagadà que acompanya la Péssah o Pasqua jueva. És una de les Hagadà sefardites que es varen produir a Barcelona al voltant de 1350. Juntament amb l'Hagadà Daurada, també produïda a la Barcelona medieval, és propietat de la biblioteca Britànica de Londres,[1] on consta catalogada com a «Ms. British Library Add. 14761».[2]
L'obra està escrita en pergamí, amb 161 folis de 25,5 x 19 cm. En ella s'han fet servir quatre estils cal·ligràfics diferents: Una lletra quadrada de dues mides i una semicursiva, també, de dues mides. Té marcades les línies i marges. El manuscrit conté dues parts, obra de dos escribes, i, probablement, es va realitzar en dues èpoques i regions diferents, posteriorment es van unir en la seva forma actual.[2]
El pergamí emprat a la part central, la feta a Barcelona, es similar a altres manuscrits sefardites, i molt diferent als utilitzats a centreeuropa i Itàlia. La tècnica de marcar les línies i senyalar els marges feta servir en aquesta part del manuscrit era comú entre els escribes de Sefarad, i es va començar a fer servir després de 1271. Aquesta tècnica és infreqüent als còdex provençals dels segles XIV i XV. També el confeccionar les quaterna amb quatre làmines per a aconseguir vuit fulls era típic dels còdex sefardites.[3]
La part central i més antiga del manuscrit és tota ella obra d'un sol autor. Conté una sèrie de textos litúrgics dedicats a la festivitat de Pasqua. La formen els folis 9-151, que estan configurats per 18 quaterna:
La part central és de meitat del segle xiv i, probablement, fou realitzada a Barcelona. L'ampliació és d'origen provençal i és de finals del segle xiv o principis del XV.
Les dues parts es varen unir a Bolonya el 1459, segons consta al foli 160a del mateix còdex, on s'hi diu que fou venut per Salomó Latif de Jerusalem a Rabí Moseh fill de Rabí Abraham de Bolonya el 1459, per cinquanta ducats d'or. També apareix la signatura del censor eclesiàstic, Fra Luigi de l'orde dels Dominics, de 1599.[4]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hagadà de Barcelona |
 |
Cherry Picking |
 |
Bartomeu Ferrer - Ferrelo |
 |
Hores d'arena de Johan I |
 |
Voltaire, Tàcit i els Catalauni |
 |
La ciència catalana i la descoberta del món (UNH2) |
 |
Escacs d'amor - Francesc Vicent |
 |
Battle of Cadiz - RijksMuseum |
 |
Tornar a explicar la història - a la vora del foc |
| |
De Malta a València, un viatge sense retorn |
 |
Lluis de Requesens i Lepant |
Afegeix-hi un comentari: