02-01-2021  (384 lectures) Categoria: Sociologia

Elena Francis - Consultorio para la mujer

Elena Francis, consells per a la dona submisa

Durant 36 anys el seu despatx va dissenyar la dona, mare i esposa del franquisme. Un estudi recorda la figura del 'coach' sentimental més popular de la història d'Espanya.

Els despatxos sentimentals d'abans actuaven com a psic√≤legs, entrenadors i sex√≤legs d'avui, fins i tot quan parlar de sexe estava mal vist o gaireb√© pecamin√≥s. Entre totes aquestes conselleres, a Espanya¬†va destacar Elena Francis, que durant 36 anys i des de la r√†dio va recomanar a les dones l'abnegaci√≥, la resist√®ncia, mirar cap a un altre costat, fer els ulls grossos, tenir paci√®ncia, esperar que les coses canvi√Įn o sacrificar-se per nens i fam√≠lies. El programa no era m√©s que la¬†doctrina del franquisme disfressada dec√†rrec sentimental, tot i que va aconseguir sobreviure al mateix Franco ‚Äďes va emetre entre 1947 i 1984‚Äď i va agonitzar fins a la seva mort, quan es va negar a actualitzar-se i a continuar defensant una moral de postguerra, quan el descobriment, el divorci, el feminisme i la lluita per la llei de l'avortament van vagar lliurement per una Espanya a corre-cuita per desprendre's del seu passat recent.

Pura S√°nchez, professora de secund√†ria de llengua i literatura a l'Institut Vel√°zquez de Sevilla, treballa en un estudi vinculat a l'equip d'investigaci√≥ de la Universitat d'aquesta mateixa ciutat, dins del departament d'antropologia social. El treball √©s un reflex de la vida √≠ntima de les nostres mares i √†vies a trav√©s de l'an√†lisi de cl√≠niques de r√†dio i revistes femenines. Pura espera que la seva recerca tingui √®xit i es converteixi, en el futur, en un llibre. Llegir les cartes que les dones de l'√®poca van enviar a Elena Francis amb les seves preguntes, ha estat una de les tasques de S√°nchez per elaborar el seu estudi. Unes cartes que identifica amb "missatges de n√†ufrags en una ampolla" i que descriuen un panorama¬†de mestresses de casa soles, relegades a tasques dom√®stiques i dom√®stiques i amb poca connexi√≥ amb el m√≥n. "√Čs quan la dona surt a treballar quan comen√ßa a interactuar amb altres companys, a explicar-li els seus problemes i a comparar-se amb ells. En els primers anys de la postguerra el lloc de les dones era a casa i la seva relaci√≥ amb el m√≥n estava sota l'acompanyament dels seus marits", diu S√°nchez, "per aix√≤ molts es van dirigir a l'oficina del Doctor Francis, perqu√® no tenien ning√ļ per explicar les seves preocupacions, o perqu√® eren tan greus que temien ser estigmatitzats per aix√≤".

 

El gran engany: Elena Francis, entre altres, era un sacerdot (i un psicòlog)

El 1982, quan el programa encara s'escoltava a la r√†dio, Gerard Imbert, actualment professor de comunicaci√≥ audiovisual a la Universitat Carlos III de Madrid, va descobrir en el seu llibre¬†Elena Francis, una oficina per a la transici√≥ (Pen√≠nsula) el gran engany. L'√†nima i el cos de l'oficina no existien, era¬†tot un muntatge que l'Institut Francis Beauty,amb seu a Barcelona, s'havia inventat per anunciar els seus¬†productes. Do√Īa Elena era un √©sser fictici i¬†les cartes van ser contestades per un equip d'assessors, entre els quals hi havia un sacerdot i un psic√≤leg. Posteriorment, a partir de l'any 66, els guions del programa, que es basaven √≠ntegrament en la correspond√®ncia, van ser encarregats al¬†periodista i cr√≠tic taur√≠ Juan Soto Vi√Īolo. Diversos noms van prestar¬†la seva veu al personatge irreal i, entre ells,¬†Maruja Fern√°ndez, actriu de doblatge i locutora ‚Äďva anomenar Anna Magnani, entre altres estrelles‚Äď va ser la m√©s emblem√†tica. L'√ļnica cosa que era cert eren les¬†20.000 cartes que arribaven cada mes a l'Institut Francis Beauty, de tot Espanya.

L'esc√†ndol que va seguir a la publicaci√≥ del llibre d'Imbert va ser encobert pel programa, que va emetre un comunicat afirmant que"Elena Francis existeix, √©s una entitat f√≠sica. √Čs una dona molt digna, molt preparada i molt afectuosa amb la seva intimitat, que actualment tindr√† entre 68 i 70 anys. No √©s possible parlar amb ella perqu√® segueix una regla estricta de¬†no concedir entrevistes o apar√®ixer en p√ļblic".

cobrir

Una noia li va preguntar a Elena "les regles de l'activitat sexual". Francis va respondre: "Lligat a aquesta activitat hi ha la funció més important de la dona, que és la maternitat".

 

L'homosexualitat, segons Francis: "Un trastorn que les dones podrien posar remei"

Segons Gerard Imbert, "el que inicialment es va concebre com una cl√≠nica de bellesa per promocionar la cosm√®tica de la marca, despr√©s es va convertir en un confessionari, tot i que el programa s'ajustava a tot. Es parlava de temes dom√®stics, de cura de la casa, de la moda, de la cuina". Les preguntes anaven des de com aconseguir un xiclet enganxat a un edred√≥ terlenka fins a com preparar un bacall√† amb pil-pil. "Una vegada una noia li va preguntar com es posaven les coses a la nevera", diu Imbert, que en el seu llibre recull preguntes curioses dels oients, com ara si els petons d'amor eren dolents. El sexe era un tema tab√ļ, encara que es va al¬∑ludir indirectament, en el camp de les relacions marit-muller. L'obra de Gerard tamb√© inclou la pregunta d'una nena de 12 anys, que s'atreveix a preguntar les regles de l'activitat sexual, a les quals elena Francis respon, "vinculada a aquesta activitat √©s la funci√≥ m√©s important de la dona, que √©s la maternitat".

En una altra ocasi√≥, l'expert fa una dissertaci√≥ sobre on ha de dormir la dona casada. Una noia, que surt amb un nuvi m√©s curt que ella i que li prohibeix portar talons, l'anima a tenir moltes il¬∑lusions, "Jo, francament, no el veig per tu";¬†mentre que una dona que demostra que el seu marit √©s homosexual i va als bars gais li aconsella "no prestar massa atenci√≥ als rumors. Comporta't com si no hagu√©s passat res, perqu√® el teu marit recuperi la confian√ßa perduda. Extremeu la seva atenci√≥, per√≤ sense que ell noti res. Crea un ambient agradable a la casa perqu√® no senti la necessitat de sortir." Tot i que en altres casos¬†d'homosexualitat,Do√Īa Elena creu que el millor √©s acudir al metge per curar el¬†'trastorn'. En mat√®ria¬†d'embarassos prematrimonars l'expert √©s categ√≤ric i "la culpa" o "el frac√†s" √©s sempre culpa exclusiva de la dona. "Ser responsable" o¬†"el teu gran error"s√≥n expressions comunes.

cobrir

Sophia Loren, en una imatge d'arxiu.

La dona abnegada lligada al matrimoni

Segons Gerard Imbert, "la filosofia del programa era proposar un model de dona desinteressada i patint, dedicada íntegrament a la llar i capaç de qualsevol cosa per salvar la unitat familiar. Infidelitats, abusos, alcoholisme... Tot s'havia de suportar pel bé dels nens i del seu futur". "El matrimoni era un contracte en el qual l'home podia trencar totes les regles però la dona no",diu Pura Sánchez.

Al llarg dels seus 36 anys de vida en l'aire, la pr√†ctica va adoptar diversos formats i temps de durada, que van¬†des de 30 minuts fins a una hora. Es van interpretar can√ßons dedicades, es van llegir autobiografies o vides de sants,com a models a seguir, per√≤ el cos principal del programa consistia a llegir les preguntes dels oients i donar-los consells. Algunes cartes, si se sol¬∑licitaven, van ser contestades per correu, la qual cosa va servir com a confirmaci√≥ que Do√Īa Francis existia i no era una mera llegenda. Segons Imbert, "el format del programa tamb√© complia una funci√≥ que subratllava la ideologia del programa.¬†Tot estava molt regulat, la m√ļsica, la lectura de la pregunta plantejada per l'oient, un breu par√®ntesi amenitzat per una melodia, en el qual semblava que Do√Īa Francis estava pensant en la resposta i el comentari. √Čs com un ritual, una missa. La veu que donava vida al personatge tamb√© va ser acuradament escollida. Havia de ser seri√≥s, amb un cert to entre autoritari i matern, perqu√®¬†hi havia moltes Elena Francis tancades en una: l'amiga, confident, directora espiritual; per√≤ tamb√© el censor, el jutge, el repressor. Tot estava amarat de grans dosis de maternalisme".

interior de la ràdio

 

La ranc√ļnia de les cl√≠niques de l'√®poca

Escoltar alguns d'aquests programes pot ser avui un viatge al surrealisme m√†gic de l'√®poca, per√≤ en realitat gaireb√© totes les cl√≠niques de dones destil¬∑laven la mateixa olor ranci i denigrant per al sexe femen√≠. Un recent programa de RNE sobre el tema en q√ľesti√≥, titulat¬†Elena Francis, l'oficina de la dona submisa,recorda com hi havia molts espais femenins, en ones de televisi√≥ o en revistes, de naturalesa similar. En una d'elles, Carta de Espa√Īa,a la r√†dio, la comtessa de Quintanilla, que m√©s tard es convertiria en la comtessa de Romanones ‚Äďla mateixa que va escriure un llibre dient que havia estat espia dels serveis secrets nord-americans‚Äď va respondre a la pregunta de¬†quines qualitats busquen les dones en un home? "Crec que busca les que no t√©, aix√≤ est√† molt equilibrada, perqu√® les dones s√≥n molt emocionals i menys equilibrades. Hem de veure que l'home supera, moltes vegades, les coses que ens falten",argumenta la comtessa, americana d'origen i espanyola del matrimoni, que va sintonitzar molt b√© amb el model femen√≠ franquista.

De dona a dona va ser un altre programa de RNE, en el qual la senyoreta Teresa, que va arribar de la ciutat, va donar consells d'higiene als habitants d'un petit poble. Espais pensats per a ells, però també escoltats per molts homes, especialment taxistes, mecànics i botiguers. Qualsevol persona que tingués una ocupació que pogués realitzar-la al mateix temps que escoltava la ràdio.

El 1961 els tribunals franquistes van aprovar la Llei de Drets Polítics, Professionals i Laborals de les Dones. Segons Pura Sánchez, "el règim tenia com a objectiu el desenvolupament econòmic i volia passar de l'era de l'autosuficiència a la de fomentar el consum. Necessitava, per tant, que les dones es posessin a treballar per impulsar l'economia i convertir-se en consumidores potencials, que després van comprar un frigorífic o una rentadora. Va ser una nova filosofia, contrària a la de la postguerra, que va portar al retorn de les dones a la llar i va demonitzar les dones republicanes com a membres de la classe obrera". Per descomptat, aquest nou paper de la dona també necessitaria una nova moralitat, però no va ser així. Segons explica el programa de RNE, "anys després de l'aprovació de la llei, el 1966, Pilar Primo de Rivera, delegada nacional de la Secció femenina de La Falange, va aclarir a la ràdio: "el paper principal de la secció femenina és que les dones se centrin. Perquè, sens dubte, en el moment en què la dona ha de treballar, ha d'estudiar, però sobretot aquestes coses, el primer per a una dona casada és la vida familiar,el matrimoni i la cura dels fills. Una dona no pot descuidar l'educació i la cura dels seus fills, de ser companya i amiga del seu marit. Que si ha de treballar, ha de treballar, però sense perdre el més important, que és això".

Certament era dif√≠cil concentrar-se, quan d'una banda calia ser modern i posar-se al dia amb altres pa√Įsos -Espanya, en aquell moment, tenia la taxa m√©s baixa de dones treballadores d'Europa- i, de l'altra, seguir sent la dona desinteressada, la principal missi√≥ de la qual era prendre el tim√≥ de la llar. Per√≤ l'oficina d'Elena Francis no va canviar la seva ideologia gaireb√© res. Segons Pura S√°nchez, "si va obrir la m√† alguna cosa amb¬†la llei del divorci. Aqu√≠ la senyora Francis va aconsellar primer la dimissi√≥, despr√©s anar a casa de la mare i, finalment, si les coses estaven molt malament, el divorci. Per√≤ va seguir el discurs de la por a D√©u i el xantatge emocional amb els nens. Tamb√© √©s cert que amb el temps, els casos d'homosexualitat o alcoholisme es van veure m√©s des d'un prisma cient√≠fic i m√®dic i els marits van ser tractats amb aquestes "malalties", com a malalts que van haver de ser curats. I, per descomptat, el sexe continua sent un tema tab√ļ".

Com ens diu el programa de RNE, els √ļltims anys de l'emissi√≥ de l'oficina ja van mostrar un canvi social. Alguns oients estaven interessats en l'obra d'Albert Camus; d'altres demanaven la recepta del pollastre chilindr√≥n i molts continuaven signant les seves cartes amb pseud√≤nims com "una dona miserable", "una dona que pateix", "una esclava de l'amor", "un xiulet", "una v√≠ctima del seu propi error" o "una pecadora penedida".




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.