28-08-2020  (1448 lectures) Categoria: Rosa

Cultivo una rosa blanca - José Martí

Què significa el poema "Cultivo una rosa blanca" de José Martí:

El poema "Cultivo un rosa blanca" √©s un dels poemes m√©s famosos de l'escriptor i pol√≠tic cub√† Jos√© Mart√≠.¬†√Čs un poema sobre el valor de l'amistat i la import√†ncia de conrear, amb els altres, l'amor sincer i pur.

El poema apareix en el llibre Simple Verses (poema XXXIX ) que el poeta va publicar el 1891, mentre vivia a la ciutat de Nova York.

L'obra de Martí es considera, juntament amb la d'autors com Rubén Darío o Amado Nervo, com a part del modernisme hispano-americà, que va donar veu pròpia en el concert de lletres universals a l'expressió literària de les arrels catalano-americanes.

Poema "Cultivo una Rosa Blanca"

cultivo una rosa blanca
Cultivo una rosa blanca
en junio como en enero
para el amigo sincero
que me da su mano franca

y para el cruel que me arranca
el corazón con que vivo,
cardo ni ortiga cultivo;
cultivo la rosa blanca.

****
Cultivo una rosa blanca
pel juny com al gener
per aquell amic sincer
que em dóna una mà franca.

I per aquell cruel que m'arranca
el meu cor obert al seu
n'cards ni ortigues conreo
conreo la rosa blanca..

O pot-ser

"el meu cor que dono arreu"

https://www.histo.cat/files/pictures/200827141133312.jpg

Anàlisi del poema

El poema "Growing a White Rose" es troba en el llibre Simple Verses,p ublicat el 1891. Com a tal, és el poema XXXIX del llibre. Com el seu nom indica, aquest és un poema de versos de gran simplicitat que té, però, sentiments complexos.

√Čs un poema sobre el valor de l'amistat. En ella, la veu po√®tica, en una actitud enunciativa, es refereix a l'amistat (motiu l√≠ric) com una rosa blanca (objecte l√≠ric) que cultiva per a qui √©s lleial, franc i sincer. No obstant aix√≤, referint-se al que "comen√ßa el seu cor", √©s a dir, el deslleial, el perfidi√≥s, afirma que per a ell tamb√© cultiva una rosa blanca.

El poema, en aquest sentit, també reflexiona sobre la importància de no guardar o conrear rancors per a aquells que ens fan mal o ens traeixen, per a aquells que pensen de manera diferent o no conviu amb les nostres idees.

De allí que el poema pueda considerarse una exaltación de la amistad, del sentimiento fraterno que yace en las relaciones basadas en la franqueza y la honestidad, así como también de la importancia de construir con los otros relaciones cimentadas en estos valores. Incluso ante aquellos que nos despierten mayores aprensiones.

Tipus de vers, rima y mètrica

Aquest poema està compost per dues estrofes de quatre versos cadascuna. Està escrit en rodona, amb versos d'art menor de vuit síl·labes cadascun, també coneguts com octosíl·labs. La seva rima és consonant, sent que rimen els versos primer i quart de cada estrofa, a l'igual que els versos segon i tercer o, el que és el mateix, seguint l'esquema: a, b, b, a; c, d, d, c. Tot això li confereix gran sonoritat a l'poema.

A continuaci√≥, presentem un quadre que mostra la m√®trica de l'poema, amb la seva divisi√≥ en s√≠l¬∑labes. Les sinalefes, que s√≥n la fusi√≥ de la vocal final d'una paraula amb la vocal inicial de la seg√ľent, estan destacades en negretes.

Versos separats en sílabesNro.
Cul/ti/vo u/na/ ro/sa/ blan/ca
en/ ju/nio/ co/mo en/ e/ne/ro
pa/ra el/ a/mi/go/ sin/ce/ro
que/ me/ da/ su/ ma/no/ fran/ca.
8a
8b
8b
8a
Y/ pa/ra el/ cruel/ que/ me a/rran/ca
el/ co/ra/zón/ con/ que/ vi/vo,
car/do/ ni or/ti/ga/ cul/ti/vo;
cul/ti/vo/ la/ ro/sa/ blan/ca.
8c
8d
8d
8c

Figures retóriques

al·legoria

 

El poema és una al·legoria de l'amistat i de la valor d'oferir afecte a l'altre, tant a què ens és simpàtic com el que no. S'expressa a través de diverses metàfores, que estableixen relacions intrínseques entre idees o conceptes en el llenguatge literari.

metàfores
Les metàfores d'aquesta al·legoria serien la de la rosa blanca com a metàfora de l'amistat, de l'amor i de la franquesa. En ella, el blanc, color de la puresa, es pot interpretar com un símbol de la bonda i l'honestedat, mentre que la rosa, la planta, pot considerar-se un símbol de l'amor.

Al seu torn, en aquesta al·legoria està present la idea de l'cultiu, que es refereix a allò que es sembra, es cuida i s'obté mitjançant la tasca constant. El cultiu de la rosa blanca, doncs, es refereix a la idea de l'amistat com rosa que cal tenir cura perquè floreixi.

Una altra met√†fora que acompanya aquesta al¬∑legoria √©s la dels cards i les ortigues, plantes ordin√†ries, silvestres, l'√ļltima d'elles verinosa, que la veu po√®tica es nega a oferir a aquells que li arrenquen el cor, √©s a dir, a l'deslleial, a l'tra√Įdor . Aquestes plantes serien, doncs, una met√†fora de la ranc√ļnia, com ho √©s la rosa blanca de l'amistat pura i franca.

hipérbole
Es incorre en l'exageració d'una situació o circumstància: "I per al cruel que em arrenca / el cor amb què viu". Arrencar el cor, en aquest sentit, no s'ha d'interpretar literalment; és una forma de referir-se a aquell que traeix, a aquell que actua de mala manera.

hipèrbaton
Alteració en l'ordre dels elements en l'oració: "I per al cruel que em arrenca / el cor amb què viu, / card ni ortiga cultiu; / cultiu la rosa blanca".

Sobre José Martí

José Julián Martí Pérez, conegut com José Martí, va ser un escriptor i polític cubà nascut a l'Havana el 1853, i mort en combat a Dos Ríos, l'any de 1895. Possiblement d'un tret per foc amic és a dir, que sabent que el Maine el van esfondrar els propis americans

Els seus pares van ser Marià Martí i Navarro, procedent de Campanar, l'Horta de València i Leonor Pérez Cabrera, originària de Santa Cruz de Tenerife, illes Canàries. Va estudiar al col·legi de San Anacleto, dirigit per Rafael Sixto Casado i més tard al col·legi de San Pablo, dirigit per Rafael María de Mendive, qui es convertiria en un segon pare per a ell. Amb els seus pares viatja a Espanya el 1857 i tornà a Cuba el juny del 1859. El seu pare va ocupar diversos càrrecs en l'exèrcit: primer va ser zelador i més tard va ocupar el lloc de capità, jutge pedani de L'Havana al sud de l'actual província de Matanzas, des d'abril del 1862 fins a gener del 1863. Durant aquest temps, el seu pare el duia amb ell i el tenia al seu costat.


Una placa a la Plaça del Miracle del Mocadoret, València que mostra la casa on va viure José Martí.

Gr√†cies a gestions del seu mestre i educador¬†Rafael Mar√≠a de Mendive, a l'agost del¬†1866 ingressa en l'Institut de Segon Ensenyament de L'Havana. El¬†19 de gener del¬†1869, ja comen√ßada l'anomenada¬†Guerra dels Deu Anys (1868-1878) en els camps cubans, publica al costat del seu amic¬†Ferm√≠n Vald√©s Dom√≠nguez els seus primers articles pol√≠tics en¬†El Diablo Cojuelo, peri√≤dic que pertanyia a aquest √ļltim. El¬†23 de gener d'aquest mateix any, va editar un √ļnic n√ļmero del seu peri√≤dic¬†La Patria Libre, en qu√® fa p√ļblic el seu drama en vers¬†Abdala.


La seva obra política va ser clau en el procés d'independència cubà; va ser promotor de la guerra d'independència i fundador del Partit Revolucionari Cubà.

Presó i bandejament

Monument a José Martí a EUR, Roma

Arran de l'empresonament del seu mestre i guia Mendive, a causa dels successos del teatre Villanueva entre un grup de partidaris de la independ√®ncia i els m√©s recalcitrants elements d'un cos paramilitar anomenat ¬ęEls Voluntaris¬Ľ, es produ√Įxen diversos registres en els habitatges de molts criolls intel¬∑lectuals, entre aquests, la casa de Ferm√≠n Vald√©z Dom√≠nguez, el seu amic, lloc on es troba una carta signada per Mart√≠ i dirigida a Carlos de Castro y de Castro, en la qual el tracta de tra√Įdor per no donar suport a la causa criolla i haver-se allistat en l'ex√®rcit espanyol. Jutjat en consell de guerra, Mart√≠, que a m√©s en aquest judici assumeix tota la responsabilitat, va ser condemnat a 6 anys de pres√≥ i Ferm√≠n Vald√©z a sis mesos. El¬†21 d'octubre del¬†1869, a l'edat de 16 anys, Mart√≠ ingressa a la pres√≥.

El¬†4 d'abril del¬†1870 va ser dut a les pedreres de San L√°zaro, al costat d'altres presos, a realitzar treballs for√ßats. All√≠ va con√®ixer les injust√≠cies de la pres√≥ i la rudesa amb qu√® les autoritats espanyoles tractaven els condemnats. Afeblida la seva salut, el seu pare far√† diverses gestions fins que assoleix que li commutin la pena pel bandejament a Espanya. Aix√≠ el¬†15 de gener del¬†1871 surt rumb a¬†Cadis; poc despr√©s, s'estableix a Madrid i en aquest mateix any publica¬†El presidio pol√≠tico en Cuba, la seva primera obra en prosa i en la qual denuncia les atrocitats del govern colonial espanyol a l'illa, i en particular mostra horroritzat les atrocitats que es van cometre amb un altre dels presoners: Pedro Figeredo, un nen que era sotm√®s a treballs for√ßats estant malalt. Tamb√© comen√ßa els seus estudis de¬†Dret en la¬†Universitat Central i inicia al mateix temps una incipient per√≤ r√†pida activitat pol√≠tica en la metr√≤polis que el duu a sostenir pol√®miques amb el peri√≤dic madrileny¬†La Prensa, i en qu√® condemna l'afusellament dels 8 estudiants de medicina a l'Havana, esdevingut el¬†1871, injustament acusats d'haver profanat la tomba del periodista espanyol¬†Gonzalo de Casta√Ī√≥n. Val a dir sobre aquest fet que aquests estudiants de medicina van ser condemnats realment per estar vinculats a activitats de dreta i per la r√†bia que causava a l'ex√®rcit espanyol els triomfs militars que estaven ocorrent en Orient; perqu√® ja havia comen√ßat la Guerra dels Deu Anys o Guerra Gran. Aquesta va ser una √®poca de violentes repressions contra la poblaci√≥ civil cubana.

Despr√©s d'operat per les lesions produ√Įdes pels grillons de la pres√≥, per les quals seguir√† sofrint la resta de la seva vida, es trasllada a Saragossa. All√≠, el 1874 acaba el seu drama Ad√ļltera, es gradua de llicenciat en dret civil i can√≤nic i, pocs mesos despr√©s, de llicenciat en filosofia i lletres. A fins del 1874, viatja a diverses ciutats europees, entre aquestes Par√≠s, on coneix Victor Hugo, Auguste Bacquerie i, m√©s tard, en un segon viatge, l'actriu Sarah Bernhardt. Poc despr√©s, viatja a M√®xic, i desembarca a Veracruz. All√≠ va experimentar dos anys transcendentals en la seva vida, ja que va aprendre a con√®ixer l'Am√®rica profunda, l'Am√®rica ind√≠gena i el seu passat de grandesa. En aquest mateix pa√≠s, contreu matrimoni, el 1877, amb Carmen Zayas-Baz√°n, de Camaguey, provinent d'una fam√≠lia acomodada exiliada a M√®xic.

La guerra necessària

Estàtua a José Martí amb la tribuna antiimperialista de L'Havana de fons

Cap a finals del 1894, gaireb√© ha completat els detalls del ¬ęPla Fernandina¬Ľ, consistent a envair l'illa de Cuba mitjan√ßant tres expedicions coordinades amb aixecaments interns; per√≤ el pla fracassa per una delaci√≥ en la qual es culpa el coronel¬†L√≥pez de Queralta. Una vegada fracassat el pla, el 30 de gener del 1895, surt de Nova York cap a Cap Haiti√† en companyia de¬†May√≠a Rodr√≠guez i d'Enrique Collazo. El 25 de mar√ß, despr√©s de con√®ixer les not√≠cies de l'al√ßament a Cuba, redacta¬†El manifiesto de Montecristi, programa ideol√≤gic de la revoluci√≥, signat per ell i per¬†M√°ximo G√≥mez. L'1 d'abril, escriu a¬†Gonzalo de Quesada y Arostegui i surt de¬†Montecristi cap a Cuba amb M√°ximo G√≥mez i altres patriotes en la goleta¬†Brothers, el capit√† de la qual es nega a complir els pactes, i arribar fins a les costes cubanes. Finalment, el 10 del mateix mes, parteixen de Cap Haiti√† en el vapor¬†Nordstrand cap a Cuba i desembarca en el lloc conegut com a¬†Playitas de Cajobabo, al sud de la regi√≥ oriental de l'illa.

L'11 d'abril d'aquest any del 1895, en ple bosc, estableixen contacte amb l'escamot de Félix Ruenes i més tard amb les forces de José Maceo, germà de l'heroic general Antonio Maceo, i el 3 de maig redacta el manifest sobre les causes de la guerra per al New York Herald. El 15 d'abril, els generals veterans de la Guerra dels Deu Anys, Màxim Gómez i Antonio Maceo, en just reconeixement a la seva labor titànica d'organitzar la guerra i unir els cubans en un mateix objectiu, la independència, el nomenen major general de l'exèrcit alliberador.

Caiguda en combat

El 19 de maig del¬†1895, cau en combat prop d'un lloc conegut com a¬†Dos R√≠os, on es creuen els rius Cauto i Contramaestre, en una escaramussa contra una tropa comandada pel coronel espanyol¬†Xim√©nez de Sandoval. Una bala va segar la vida de l'heroi cub√† en plena maduresa; els espanyols es van apoderar del cad√†ver de l'ap√≤stol i, despr√©s de comprovar que es tractava del cap cub√†, el van enterrar al cementiri de Santa Ifig√®nia, a la ciutat de¬†Santiago de Cuba. Algunes versions suggereixen que b√© es va tractar d'un su√Įcidi pol√≠tic per a un heroi ideol√≤gic sense experi√®ncia en el combat, unes altres han suggerit que havia pogut caure v√≠ctima d'un encreuament de tirs, potser per la m√† d'un dels seus propis homes de combat.

El seu geni pol√≠tic va depassar les fronteres de la seva terra i la seva √®poca; les facetes del seu pensament es troben interrelacionades en la tasca que es va imposar i a la qual va dedicar tota la seva vida: la unitat de tots els cubans, l'expulsi√≥ del domini colonial espanyol de l'illa, evitar el perill d'una expansi√≥ nord-americana i fundar una rep√ļblica lliure i independent, "amb tots i per al b√© de tots".




Obra literària
També és autor d'una destacada obra literària, inscrita, juntament amb la de figures com Rubén Darío o Estimat Nervo, dins el moviment modernista hispanoamericà.
Entre les seues obras hi ha: Ismaelillo (1882), Versos sencillos (1891), Versos libres (1913, póstumo) y Flores del destierro (1933, póstum), mentre que en la seua obra d'assaig destaca Nuestra América (1891).




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.