27-10-2018  (251 lectures)

Lèxic nàutic

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llibre_del_Consolat_de_Mar

https://en.wikipedia.org/wiki/Book_of_the_Consulate_of_the_Sea

//www.histo.cat/premsa/Marina-medieval-catalana

//www.histo.cat/principal/Ampolleta-catalana
https://en.wikipedia.org/wiki/Marine_sandglass  (380.000 lectures)
https://fr.wikipedia.org/wiki/Sablier_marin

https://ca.wikipedia.org/wiki/Xarxa_de_rumbs
https://es.wikipedia.org/wiki/Red_de_rumbos
https://fr.wikipedia.org/wiki/Reticule_des_vents
https://it.wikipedia.org/wiki/Linee_di_rotta

https://en.wikipedia.org/wiki/Rhumbline_network (40.000 lectures)

//www.histo.cat/sabir/Barca-de-mitjana
//www.histo.cat/sabir/Barca-catalana
//www.histo.cat/sabir/'Faluchos-de-Arenys'-barca
https://ca.wikipedia.org/wiki/Pilot_d'altura


//www.histo.cat/sabies/La-Galera-Catalana

//www.histo.cat/sabir/Tartana-barca

//www.histo.cat/principal/Ampolleta-catalana

//www.histo.cat/premsa/Marina-medieval-catalana

________________________________________________________________________________

Diccionario mar√≠timo espa√Īol Fern√°ndez de Navarrete, 1831

23.000 entrades-Vocabulari marítim català-castellà i castellano-catalán. J.M. Martínez-Hidalgo-Barcelona: Diputació de Barcelona, 1984.

5500 entrades -Vocabulari nàutic, València 2007

1600 termes- Diccionari Paraules de mar-Paraules de mar. Recull terminològic de navegació tradicional : Jordi Salvadó - Caixa de Girona, 2008
_________________

DICCIONARIS
http://
histo.cat/2/Paraules-de-mar-J-Salvad%c3%b3.pdf
http://histo.cat/2/Diccionari_nautic-Valencia.pdf
http://histo.cat/2/Diccionari-Ricard%202.7b%20%282img%29.pdf
http://histo.cat/2/Dicci-marina-nt0-Canyameres.pdf
http://histo.cat/2/Lexic-mariner-mmb.pdf
http://histo.cat/2/Catala-Castella-mmb.pdf

__________________
Ricard Jayme Pèrez:
Doctor en Ciències de la Mar (ULPGC 1981).
Capità De la Marina Mercant 1981)
Capità de Iot
Doctor en dret (UB 1984)
Catedràtic de la Facultat de N'autica.
Gran amic meu,
vivia al carrer de la Bomba..em va donar la seva obra pòstuma l'any 2004, poc abans de morir.. tenia més de 20.000 fitxes de termes nàutics en cinc idiomes, compilades al llarg de tota la seva vida, però d'alta qualitat, i que estan recollides als seus llibres..
_______________________________
Alexandre Ribó Golovart:
M'el va presentar en Martí vergès, vivia a l'Av. de Valcarca..jo el vaig veure l'any 2000, poc abans de morir de càncer.. i tenia més de 100.000 fitxes de termes nàutics, compilades al llarg de tota la seva vida.. duia gorra (sense cabell per la quimio..)



Alexandre Ribó Golovart
Doctor en Ciències de la Mar (ULPGC 2001).
Capità de Iot (Dir. Gral. De la Marina Mercant 1999)
.Llicenciat en Filosofia i Lletres (VAB 1984)
Acad√®mic de N√ļmero de la M.I. Acad√®mia de Ci√®ncies i Tecnologia.
_______

termcat

Bibliografia terminològica en català- (premeu per anar al link del pdf)

Nàutica

Canyameres, Ferran. Diccionari de marina. Barcelona: Pòrtic, DL 1983. 286 p. (Diccionaris; 251) ISBN 84-7306-198-5

Bibliografies_Nautica-01.jpg
__________________
Costa i Fäh, Josep; Mayans i Serra, Josep; Portas i Ribas, Francesc Xavier. Qui vol peix...: Aportació a l'estudi dels ormejos de pesca i al vocabulari nàutic de Formentera. Eivissa: Institut d'Estudis Eivissencs, DL 1990. 94 p. (Nit de Sant Joan; 13) ISBN 84-87455-01-8
Bibliografies_Nautica-02.jpg
Bibliografies_Nautica-03.jpg
Estruch Traité, Josep. Lèxic del patí de vela. Badalona: Museu de Badalona, 2010. 59 p. ISBN 978-84-88758-51-4

Diccionari de ports i costes: Catal√†, castell√†, franc√®s, angl√®s. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Pol√≠tica Territorial i Obres P√ļbliques, 1995. 351 p.

ISBN 84-393-3324-2

PORTS i COSTES

/ / /

Jaime i Pérez, Ricard. Diccionari de l'aparell i del velam en els grans velers. Barcelona: Museu Marítim de Barcelona, DL 2006. 350 p. (Estudis; 10) ISBN 84-934431-1-5

Bibliografies_Nautica-04.jpg
ISBN 84-934431-1-5
Bibliografies_Nautica-05.jpg
L√®xics i vocabularis: Gen√®rics portuaris [en l√≠nia]. Barcelona; Tarragona; Palma: Xarxa Ling√ľ√≠stica Portu√†ria, 2006. <http://www.xlport.neV2/1_1 .htm>

L√®xics i vocabularis: Mercaderies [en l√≠nia]. Barcelona; Tarragona; Palma: Xarxa Ling√ľ√≠stica Portu√†ria, 2003. <http://www.xlport.net/2/2.htm>

L√®xics i vocabularis: Vaixells [en l√≠nia]. Barcelona; Tarragona; Palma: Xarxa Ling√ľ√≠stica Portu√†ria, 2003. <http://www.xlport.neV2/3_1 .htm>

________________________________________

Bibliografies_Nautica-06.jpg
Martínez-Hidalgo, José M.; Carbonell, Laureano. Vocabulari marítim català-castellà = Vocabulario marítimo castellano-catalán. Barcelona: Noray, cop. 1998. 317 p.ISBN 84-7486-105-5

Bibliografies_Nautica-07.jpg

Mec√†nic/a de litoral: Catal√†-castell√† = Mecanico/ca de litoral: Castell√†-catal√†. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Ind√ļstria, 2004. (Glossaris Ocupacionals; 32. Pesca i Aq√ľicultura)

ISBN 84-393-6452-0

També disponible en línia al link:

Bibliografies_Nautica-08.jpg‚Äč
‚Äč
Oller, Francesc. Vocabulari de navegació. Barcelona: Noray, DL 1995. 132 p. (El Nostre Mar; 3)

ISBN 84-7486-089-X

Ramon Andreu, M. Magdalena. Vocabulari de nàutica. [Palma de Mallorca]: Consell de Mallorca. Comissió de Cultura i Patrimoni Històric, DL 1999. 118 p.

Bibliografies_Nautica-09.jpg‚Äč

Vocabulari de nàutica

ISBN 84-87389-12-0

Bibliografies_Nautica-10.jpg‚Äč
Salvador, Jordi. Paraules de mar: Recull terminològic de navegació tradicional. [Palamós]: La Mar d'Amics, DL 2007. 245 p.

ISBN 978-84-612-1079-0 També disponible en línia al link:

<>

Sigalés, Josep Maria. Diccionari nàutic. Barcelona: Joventut, 1984. [223] p.

ISBN 84-261-2042-3

Bibliografies_Nautica-11.jpg‚Äč

Termcat, Centre de Terminologia. Diccionari d'esports nàutics [en línia]. Barcelona:

Bibliografies_Nautica-12.jpg‚Äč

Termcat, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia) <>

Bibliografies_Nautica-13.jpg‚Äč

Terminologia portu√†ria. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Pol√≠tica Territorial i Obres P√ļbliques, 2007. 42 p.

Bibliografies_Nautica-14.jpg‚Äč
‚Äč
Torres Ribelles, F. Javier. Diccionari nàutic i marítim. Barcelona: Edicions 62, 1999. 267 p. (El Cangur. Diccionaris; 274)

ISBN 84-297-4529-7

Vocabulari nàutic. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2007. 182 p. (Vocabularis; 2)

ISBN 978-84-482-4604-4

També disponible en línia al link:

Podeu consultar totes les referències bibliogràfiques dels diccionaris, vocabularis, lèxics i materials de divulgació que contenen terminologia en català a la Biblioteca en Línia del TERMCAT.



______________________________

Glossari de termes nàutics (mcapdevila)

Aquest és un glossari de termes nàutics utilitzats pels mariners catalans i per l'entorn nàutic:

  • Alc√†sser o¬†castell de popa: la¬†superestructura que es troba a la popa.
  • Aleta: part del vaixell compresa entre el trav√©s i la popa. Existeix l'aleta de babord i l'aleta d'estribord.
  • Almanac n√†utic: sabent l'hora exacta serveix per poder determinar la posici√≥ geom√®trica d'un astre, Aix√≤ √©s necessari per al c√†lcul de la longitud geogr√†fica.
  • Amainar: recollir o arriar les¬†veles
  • Ampolleta: utilitzada per determinar el temps a partir del migdia, aix√≠ com la velocitat de la nau amb relaci√≥ a l'aigua.
  • Amura: Amplada d'un vaixell en la vuitena part del seva eslora comptant a partir de la proa, √©s a dir, la part dels dos costats del vaixell on s'estrenyen per formar la proa, existint per tant una amura de babord i una amura d'estribord, el mateix que passa en la part de popa amb les aletes.
  • √Äncora: pe√ßa primitiva de pedra - modernament de ferro acabada en dues ungles i una argolla a l'extrem oposat - connectada a un troc de cadena lligada a una corda que s'usa per a fixar l'embarcaci√≥ al fons del mar, rius, llacs.. etc. Tamb√© se l'anomena ferro.
  • Anullo: o anell, instrument utilitzat per mesurar l'altura del sol sobre l'horitz√≥.
  • Aparell conjunt de¬†pals i¬†eix√†rcies
  • Aparellar: posar els instruments de treball com timons, cabrestant, √†ncores...
  • Arqueig: √©s la mesura convencional de la capacitat o volum intern del vaixell. Tamb√© anomenat port. Es mesura actualment en tones Moorson, tones d'arqueig brut (GT) o tones d'arqueig net (NT), segons el cas. A l'√®poca medieval i moderna es mesurava principalment en b√≥tes, i en altres casos en quintars, salmes o cafisos.
  • Artim√≥: Vela llatina de les embarcacions medievals, la m√©s gran. Tamb√© utilitzada per les galeres durant l'Era Moderna.
  • Astrocompass: instrument de navegaci√≥ per trobar el nord real mitjan√ßant un astre i¬†taules astron√≤miques;
  • Astrolabi: Instrument de navegaci√≥ utilitzat per mesurar l'angle del sol i altres astres sobre l'horitz√≥, l'observador est√† en el v√®rtex de l'angle;
  • Avant: √©s l'espai situat davant de l'embarcaci√≥;
  • Babord: √©s el costat esquerre del¬†vaixell quan un observador mira cap a la¬†proa. En catal√† el terme tradicional era senestra.
  • Baluma: caiguda de popa.
  • Banc: (bancada) Pe√ßa de fust travessera lleugerament corbada, que va d'un costat a l'altre de la barca, donant-li consist√®ncia, i que a la vegada t√© la funci√≥ de seient. El banc on es recolza el pal mestre del lla√ľt s'anomena banc d'arbre o d'arborar, i √©s m√©s refor√ßat que la resta.
  • Bau: s√≥n peces transversals que complementen les quadernes i serveixen per a sostenir a les cobertes. El terme tradicional √©s el de llata.
  • Baupr√®s: pal molt inclinat que surt de proa, en el qual s'aferma l'estai de l'arbre de trinquet als vaixells de tres pals. En catal√† medieval apareix tamb√© com a boupr√©s. Prov√© de l'angl√®s 'bowsprit', arribat a les costes catalanes a principis del segle XIV.
  • Bergant√≠ goleta: vaixell de dos pals, el de davant, que √©s de tres peces i encreuat, i el de darrere, que √©s de dues peces i com de pailebot.
  • Bergant√≠ pollacra: vaixell de dos pals encreuats, el de davant, que √©s de tres peces, i el de darrere, que √©s de dues peces.
  • Bergant√≠: vaixell de dos pals de tres peces, tots encreuats.
  • Bergant√≠-goleta: de tres pals: vaixell de tres pals, el de davant, que √©s de tres peces i encreuat, i el del mig (pal mestre o major) i el de darrere (pal de mitjana), que s√≥n de dues peces i com de pailebot.
  • Bermudiana: vela de tall molt corrent que ha substitu√Įt el conjunt que formaven artim√≥ i escandalosa.
  • Bites: S√≥n dues peces de fusta embiaixades que sobresurten uns 10 o 12¬†cm. per damunt l'orla. Estan clavades als laterals dels escalemots de la part de proa. Serveixen per envoltar i fermar.
  • Bodega: espai interior d'una nau, sota la coberta principal. Tradicionalment dit el pallol o la cala.
  • Boia, objecte flotant lligat a un¬†mort que serveix per marcar la ubicaci√≥ d'un cos submergit (ancoratge, nansa, roca...), o per marcar un cam√≠ a seguir (baixos, triangle d'una regata..).
  • Bolina, Navegar de: t√®cnica de navegaci√≥ contra el vent.
  • Boneta: vela quadra suplement√†ria que es fixa per sota del treu a l'arbre mestre.
  • Botal√≥: Masteler del baupr√®s.
  • Botavara: perxa horitzontal on s'enverga el pujament d'un artim√≥ o d'una vela bermudiana.
  • Bra√ßola: brocal que envolta l'escotilla per impedir la caiguda d'aigua i objectes a l'interior del vaixell.
  • Bricbarca: vaixell de tres o m√©s pals de tres peces i encreuats, excepte el de darrere, que √©s de dues peces i com d'un pailebot. Tamb√© anomenada¬†corbeta:.
  • Br√ļixola solar: instrument de navegaci√≥ per trobar el nord real mitjan√ßant un astre i¬†taules astron√≤miques.
  • Br√ļixola: instrument de navegaci√≥ que indica el nord magn√®tic.
  • Br√ļixola magn√®tica: per determinar el rumb magn√®tic.
  • Brusca: fregar l'obra viva del buc per fer-la llisa.
  • Buc: √©s el cos d'una embarcaci√≥. Ha de tenir una forma tal que afavoreixi la seva velocitat, impermeabilitat i li proporcioni les millors qualitats marineres per a la navegaci√≥.
  • Cabrestant: maquin√†ria que serveix per hissar la cadena o el cap de l'√†ncora i treballar amb els caps de bord. Exerceix grans esfor√ßos. Tradicionalment tamb√© anomenat argue.
  • Caient: el dos laterals. S'identifiquen com a caient de sobrevent i caient de sotavent (amb el vaixell navegant).
  • Calafatar: "Fer-la negra", √©s l'operaci√≥ d'impermeabilitzar o fer estanc el buc, tapant els coments de les taules del folre perqu√® no hi entri l'aigua.
  • Calat: mesura de la profunditat a la que arriba la¬†quilla d'un¬†vaixell, o tamb√© la dist√†ncia entre l'extrem inferior de la quilla i la l√≠nia de flotaci√≥ del vaixell, la immersi√≥ del vaixell dins l'aigua
  • Cangrea: o¬†aurica Vela de tall de format trapezo√Įdal de forma asim√®trica,, que s'enverga al pic, al pal i a la botavara, usada en algunes embarcacions esportives com a vela major.
  • Caravel¬∑la: vaixell del segle XV, d'una sola coberta, tres pals i veles llatines o rodones.
  • Carraca: vaixell gran dels segles XV i XVI. En catal√† el terme que s'utilitzava era el de 'nau grossa'.
  • Cartes n√†utiques: que s√≥n mapes o pl√†nols a escala de les zones en qu√® el vaixell navega. Sin√≤nim de 'carta de navegar'.
  • Castell: √©s la¬†superestructura de proa o de¬†popa.
  • Cercle de reflexi√≥: instrument de navegaci√≥ per mesurar l'altura dels astres sobre l'horitz√≥;
  • Cinta: Andana de taules del folre de l'embarcaci√≥ que van de proa a popa, per sobre de la l√≠nia de flotaci√≥. Sol ser la que t√© m√©s gruix i alhora no nom√©s va clavada a les quadernes sin√≥ tamb√© als elements longitudinals interiors com el contubal.
  • Cl√≠per: Veler r√†pid de tall fi i gran superf√≠cie v√®lica concebut en el segle XIX.
  • Coberta: s√≥n les superf√≠cies horitzontals que divideixen l'interior del vaixell.
  • Coca: Embarcaci√≥ medieval de proced√®ncia atl√†ntica que s'utilitz√† a partir de finals del segle XIII fins al XV. La seva funci√≥ era de nau mercant. En principi duia un sol arbre a vela quadra i tim√≥ de roda, a finals del segle XIV dos arbres, amb vela quadra a l'arbre mestre, a proa i vela llatina a l'arbre de mitjana, a popa.
  • Codast: Terme castell√†. √Čs preferible fer servir el terme 'roda de popa'.
  • Coferdam: emprats en els vaixells de guerra. S√≥n esp√®cies de llargs calaixos que protegeixen el buc en cas d'una via d'aigua.
  • Comb√®s: √©s la¬†superestructura que es troba al centre del vaixell.
  • Comp√†s de marcacions: serveix per determinar¬†marcacions: magn√®tiques d'objectes observats
  • Comp√†s de puntes: per mesurar dist√†ncies.
  • Congo: Pe√ßa de bronze o llaut√≥ en forma d'argolla que va fixada a la roda de proa i serveix per fixar el barbiquell del botal√≥ o l'aparell de treure la barca.
  • Contraroda: Pe√ßa de fusta col¬∑locada darrere de la roda d'on queden clavats els extrems de les taules del folre. Serveix per donar solidesa a la uni√≥ de la roda i la quilla.
  • Corredora: utilitzada per determinar la velocitat de la nau amb relaci√≥ a l'aigua. Avui ha caigut en des√ļs en ser reempla√ßada per la corredora electr√≤nica.
  • Cossia: Est√† composta de dues fustes en forma de biga, col¬∑locades de cantell damunt les llatres i la bancada, que formen els dos costats llargs de l'escotilla de la barca.
  • Cossia: passad√≠s que recorria, de proa a popa, la part central d'una galera. Tamb√© anomenat cruixia.
  • Costat: Una part del revestiment exterior del buc del vaixell per sobre de la l√≠nia de flotaci√≥ amb el vaixell a plena c√†rrega. (Durant la construcci√≥ del buc del vaixell es defineix com la part que va fins a la vora de la coberta).
  • Cron√≤metre n√†utic: utilitzat per determinar l'hora amb gran precisi√≥ la qual cosa √©s necessari per a la determinaci√≥ de la longitud geogr√†fica.
  • Despla√ßament: el pes d'un vaixell, √©s a dir el pes del volum d'aigua que desallotja.
  • Deriva: Resultat del vent o corrents que modifiquen el rumb. Es contraresta amb un angle de deriva.
  • Doble fons: consisteix a col¬∑locar un segon folre interior entre les quadernes, dividint en cel al fons de la nau.
  • Eixarciar: posar els pals, l'eix√†rcia ferma i la de treball.
  • Embonar:¬†"metre els embons", posar les taules del folre, comen√ßant pels embons.
  • Enramada: conjunt de peces que formen l'esquelet del buc d'una embarcaci√≥. Est√† format per l'eix longitudinal (carena i rodes de proa i de popa), pels elements transversals (quadernes) i pels elements longitudinals interiors (paramitjal, sobrescoes, contubal, trencanell) i exteriors (escoes i cintes).
  • Envasar: posar els vasos, √©s a dir l'estructura de fusta col¬∑locada a cada costat del buc d'una galera o una nau, per tal de facilitar la varada.
  • Esc√†lem:¬†tija de¬†fusta o de¬†ferro que serveix de punt de suport al¬†rem.
  • Escalemera: pe√ßa de fusta dura que va posada sobre l'orla i pel mig del qual passa l'esc√†lem.
  • Escalemot: Barrot de fusta que sobresurt de la taula de claus i on s√≥n clavades les taules que folren l'orla.
  • Escandall: Aparell per a mesurar la profunditat de l'aigua, antigament una corda amb un plom a l'extrem.
  • Escandalosa: Vela de tall, triangular, dels mastelers d'un pailebot, del masteler del pal de mitjana d'una bricbarca, etc.
  • Escoa: 1. Part corbada del buc o d'una quaderna entre el pla i el costat. 2. Punt d'uni√≥ del mad√≠s amb l'estamenera. 3. Quilla lateral. 4. Taula del folre refor√ßada que per l'exterior ressegueix tot el final del pla i est√† reblada als madissos i alhora amb perns o cavilles a les sobre-escoes. 5. Punt que marca el final del pla d'una embarcaci√≥.
  • Escobar: forats practicats a la roda que permeten el pas de la cadena de l'√†ncora.
  • Escota: corda que es lliga a la botavara o al puny d'escota d'una vela mitjan√ßant la qual es controla l'angle de la vela amb el vent;
  • Escotilla: obertures practicades a les cobertes, que serveixen per comunicar i donar pas a la llum i l'aire.
  • Eslora: √©s la longitud del vaixell mesurada en el pla longitudinal. Existeix l'eslora m√†xima i l'eslora entre perpendiculars. Tamb√© es pot dir llargada, n'hi ha dues de principals, la de roda a roda i la de carena.
  • Espalmar: netejar i untar l'obra viva de s√®u fos perqu√® llisqu√©s b√© en navegar, fase imprescindible en la construcci√≥, reparaci√≥ o posada a punt. Principalment a les galeres i embarcacions afins, propulsades a rem.
  • Espiga de gratan√ļvols:
  • Espiga de sobregoneta:
  • Estai: Cap de l'eix√†rcia ferma que subjecta l'arbre en sentit longitudinal, de proa a popa.
  • Estamenera: S√≥n les dues peces, muntades una a cada banda, que junt amb el med√≠s componen la quaderna d'una embarcaci√≥.
  • Estribord: √©s el costat dret del¬†vaixell quan un observador mira cap a la¬†proa. Tradicionalment dit destra.
  • Floc: Qualsevol vela triangular hissada a proa del trinquet, especialment la vela que en una fragata s'amura al pont intermedi entre el cim del botal√≥ i el tamboret del baupr√®s.
  • Fogonadura: s√≥n les obertures de les cobertes per on travessen els pals.
  • Folre de coberta: Conjunt de taules que van clavades damunt les llatres i constitueixen la coberta de l'embarcaci√≥.
  • Folre exterior: √©s la part exterior del buc, format per taulons o planxes, de fusta o ferro segons el vaixell.
  • Folre: Conjunt de taules que van clavades a les quadernes per la part exterior i formen el cos del buc d'una embarcaci√≥.
  • Forcat -Espai protegit sota el sen√≥.
  • Fragata: 1. Embarcaci√≥ a rem i vela, de la fam√≠lia de la galera. 2. Model de fragata √©s un vaixell amb tres arbres, el de trinquet i mestre a vela quadra i el de mitjana a vela llatina. Model que s'imposa a partir de mitjans del segle XV. 3. Al segle XVIII i XIX la fragata √©s un vaixell de guerra i de comer√ß que est√† situat entre el navili i la corbeta.
  • G√†bia de caprici: La que t√© una faixa m√©s de r√≠nxols.
  • G√†bia volant: La de posar i treure.
  • G√†bia: 1. Mena de caixa o g√†bia on es posa el gabier o vigilant dalt de l'arbre mestre. 2. D√≥na nom a la vela que es situa per sobre de la g√†bia.
  • Galera: vaixell de guerra de rems i veles.
  • Gali√≥: 1. A la Baixa Edat Mitjana, vaixell de la fam√≠lia de la galera. 2. A partir del segle XVI fins al XVIII, vaixell de c√†rrega o de guerra, gran, alter√≥s, propulsat a vela, amb tres o quatre pals.
  • Girocomp√†s: instrument de navegaci√≥ que indica el nord real emprant l'efecte girosc√≤pic;
  • Goleta: vaixell, la forma cl√†ssica de la qual t√© dos pals de dues peces i va aparellada principalment amb veles de tall.
  • Goneta: vela quadrada situada damunt del velatxo o del velatxo alt de l'arbre de trinquet, o damunt la g√†bia de l'arbre mestre.
  • Gr√†til alt: el gr√†til de dalt
  • Gr√†til d'escota: el de baix.
  • Gr√†til: caiguda de proa, la que va al pal.
  • Gr√†til: el de dalt, que va a la verga.
  • Instruments: i eines de c√†lcul per a la realitzaci√≥ dels necessaris c√†lculs matem√†tics. Avui dia han estat substitu√Įts per calculadores i ordinadors digitals per√≤ tradicionalment es feien servir taules (trigonom√©trics, logaritmes, etc.),¬†Regla de c√†lcul: etc.
  • Kamal: senzill instrument d'origen √†rab que servia per mesurar l'altura dels astres sobre l'horitz√≥. Consistia en una tauleta perforada en el seu centre amb un forat per on passava un cordill nuat que l'observador subjectava entre les dents.
  • L√≠nia de flotaci√≥: intersecci√≥ del pla de nivell lliure de l'aigua amb la superf√≠cie exterior del buc.
  • Llata: Barrot corbat que aguanta la coberta, i que refor√ßa l'embarcaci√≥. S√≥n peces que van muntades damunt la serreta i serveixen per sostenir els taulons del folre de coberta.
  • Mampara estanca: aquella que es tanca herm√®ticament, mitjan√ßant portes estanques, que impedeixen que l'aigua es comuniqui entre els compartiments en cas d'avaria.
  • Mampara: poden ser longitudinals o transversals, subdivideixen el buc en diversos compartiments, augmentant la seva rigidesa i resist√®ncia.
  • M√†nega: √©s l'ample de la nau mesurat en el pla de la quaderna mestra. En √®poca medieval i moderna dit oberta.
  • Masteler de g√†bia: el que ve a continuaci√≥ del pal mascle.
  • Masteler de goneta: el que ve a continuaci√≥ del de g√†bia.
  • Masteler de sobregoneta: el que ve a continuaci√≥ del de goneta.
  • Med√≠s: La part central d'una quaderna, que va fixada damunt la carena i arriba fins a l'escoa.
  • Messana: (o mitjana), vela triangular o trapezial ‚ÄĒllatina, marconi o cangrea‚ÄĒ sempre envergada al pal de popa i que serveix per estabilitzar el vaixell.
  • Nocturlabi: es feia servir per determinar l'hora mitjan√ßant l'observaci√≥ de les estrelles.
  • Bita: columnes de ferro ferms a la coberta on es prenen tornada els caps, filferros i cadenes que s'utilitzen a bord.
  • Obra morta: √©s la part emergent del buc i les superf√≠cies laterals s'anomenen costats.
  • Obra viva: √©s la part submergida del buc, per sota de la l√≠nia de flotaci√≥.
  • Octant: instrument de navegaci√≥ per mesurar l'altura dels astres sobre l'horitz√≥, essencialment el mateix instrument que el sextant amb la sola difer√®ncia dels graus d'abast
  • Orla: √Čs la part del buc d'una embarcaci√≥ que hi ha per sobre de la coberta i forma part de l'obra morta.
  • Pailebot: Goleta els pals de la qual tenen tots la mateixa al√ß√†ria i nom√©s va aparellada amb veles de tall.
  • Pal d'artim√≥: pal d'un vaixell que serveix per hissar la vela hom√≤nima.
  • Arbre de mitjana: A l'Edat Mitjana a les naus i galeres de dos arbres a vela llatina era l'arbre situat al mig. A partir del segle XV amb la creaci√≥ de naus a tres arbres, el de mitjana a vela llatina es despla√ßa cap a popa, essent els altres dos els de trinquet i mestre a vela quadra.
  • Pal major: (o mestre) el pal principal d'una vaixell.
  • Pal mascle: el primer tros d'un pal, que toca a la carena del vaixell.
  • Trinquet: pal de proa d'un xabec, d'una fragata, d'una bricbarca, d'un bergant√≠, d'una goleta, etc., per√≤ no d'una barca de mitjana, ni d'un iot.
  • Paramitjal: pe√ßa llarga de fusta que ressegueix longitudinalment el buc per l'interior. S'asseu sobre els madissos, clavat a aquests i unit tamb√© a la carena mitjan√ßant cavilles o perns.
  • Paramola: √Čs la base on s'asseu el peu d'un arbre. Pot estar feta d'una pe√ßa de fusta o un conjunt de peces de fusta, a sobre del paramitjal.
  • Pe√ßa de claus: Es diuen aix√≠ les peces de fusta que es troben de pla damunt la cinta i les llatres, que donen la volta a tota l'embarcaci√≥ i a l'altura de la coberta, √©s una pe√ßa de dif√≠cil col¬∑locaci√≥ que lliga les estameres i la coberta.
  • Pe√ßa: Pe√ßa de fusta que va de proa a popa, muntada sobre la quilla d'una embarcaci√≥ per refor√ßar-la. Damunt s'hi planta la madissada.
  • Perroquet: Vela que equival a la goneta de mitjana.
  • Petifloc: Vela triangular m√©s petita que el floc.
  • Pollacra: vaixell de dos pals de dues peces, tots encreuats.
  • Pols: S√≥n els taulons de fusta que es treuen i es posen damunt les quadernes formant el paviment interior de la barca.
  • Popa: √©s la part de darrere de l'embarcaci√≥;
  • Proa: √©s la part de davant de l'embarcaci√≥;
  • Pujament: el faldar d'una vela rodona o d'una vela de tallant, √©s a dir, el costat inferior, que s'enverga normalment a la¬†botavara.
  • Puntal: √©s l'altura del vaixell mesurada sobre la perpendicular mitjana, des de la vora inferior de la quilla fins a la coberta principal.
  • Puntals: s√≥n els refor√ßos en sentit vertical.
  • Puny d'amura: el de baix a proa, entre el gratil i el pujament.
  • Puny d'amura: el de proa, entre el gr√†til i el pujament.
  • Puny de boca: el de dalt a proa, entre els dos gr√†tils.
  • Puny de pena: el de dalt a popa, entre el gratil alt i la baluma
  • Puny de pena: el de dalt, al v√®rtex de les dues caigudes.
  • Puny d'empunyidura: els dos de dalt, entre el gr√†til i els caientss.
  • Puny d'escota: el de baix a popa, entre la baluma i el pujament.
  • Puny d'escota: el de popa, entre la baluma i el pujament.
  • Puny d'escota: els dos de baix, entre els caients i el gr√†til d'escota.
  • Puny d'una vela: Els angles de la vela reben el nom de¬†Puny de vela:.
  • Quaderna mestra: √Čs la quaderna m√©s gran, m√©s ampla i m√©s alta d'una embarcaci√≥.
  • Quaderna: s√≥n les peces corbes que s'afirmen a la quilla en forma perpendicular a aquesta. Serveixen per a donar forma al vaixell i sostenir els folres.
  • Quadrant: senzill instrument utilitzat per mesurar l'altura d'un astre sobre l'horitz√≥. Va ser despla√ßat per altres instruments m√©s moderns.
  • Quadrant de Davis: instrument de navegaci√≥ per mesurar l'altura dels astres sobre l'horitz√≥, va reempla√ßar la ballesta i va ser substitu√Įt al seu torn pel sextant.
  • Quarters: S√≥n cada una de les tapes de fusta que van encaixades cada una d'elles i damunt la cossia, deixant la barca tancada i fent-la impenetrable a l'acci√≥ de l'aigua.
  • Quilla: pe√ßa longitudinal que corre de proa a popa a la part m√©s baixa del vaixell, servint de lligam entre les quadernes. Tradicionalment dita carena.
  • Redons: (rod√≥) √Čs una pe√ßa gruixuda i massissa de fusta que forma la part de dalt de l'obra morta.
  • Regles paral¬∑lels: utilitzats per a tra√ßar paral¬∑leles sobre la carta.
  • Roda: pe√ßa que en prolongaci√≥ de la quilla forma l'extrem de proa i de popa d'una embarcaci√≥.
  • Ruix√≥: √†ncora de quatre bra√ßos o marres, utilitzat sobretot per les embarcacions menors i mitjanes, i algunes de grans com les galeres.
  • Sen√≥: Petita coberta situada a proa o a popa en embarcacions obertes (sense coberta principal).
  • Sentina: zona m√©s baixa de l'interior o cala on s'acumulen les aig√ľes que puguin haver entrat a l'embarcaci√≥.
  • Serreta: Dues taules interiors, armades a cada banda del buc d'una barca, col¬∑locades de proa a popa a l'al√ßada de la cinta i fortament clavades al capdamunt de les quadernes. A m√©s de donar solidesa a l'embarcaci√≥ serveix per muntar-hi les llatres de la coberta.
  • Seure: posar la quilla, la roda i el codast sobre les estepes.
  • Sextant: instrument de navegaci√≥ utilitzat per mesurar l'angle entre una l√≠nia que passa per l'observador i un estel, i la l√≠nia horitzontal, o l'angle horitzontal entre dos punts de refer√®ncia;
  • Sobregoneta: Vela quadrada situada damunt de la goneta de l'pal trinquet, o damunt la goneta de l'pal mestre
  • Sobrequilla:
  • Sobrevent : √©s el costat des d'on bufa el vent (en oposici√≥ a sotavent);
  • Sonda n√†utica: per determinar la profunditat i naturalesa del fons. Consistia en un cap a l'extrem anava un pes de plom amb una cavitat a la part inferior en la qual es posava s√®u perqu√® en tocar fons es pegu√©s una mostra. Aquest tipus de sonda ha caigut en des√ļs substitu√Įt per la sonda electr√≤nica.
  • Sotavent : √©s el costat cap on bufa el vent (en oposici√≥ a "perlovent");
  • Superestructura: estructura de fusta o de metall per sobre de la coberta a la tripulaci√≥ d'un vaixell.
  • Tapa de regala (soleta) √Čs una pe√ßa llarguera formada per diferents trossos de fusta acoblats entre ells, i clavats el voltant de l'orla damunt els rodons.
  • Tax√≠metre: cercle azimutals que serveix per determinar la¬†demora n√†utica: d'objectes observats.
  • Treu: Vela quadra de l'arbre mestre, la principal utilitzada per les naus baix-medievals i d'√®poca moderna, i tamb√© per les galeres de la ruta de Flandes si calia canviar la vela llatina per una quadra.
  • Vara de Jacob: senzill instrument en forma de creu que servia per mesurar l'altura dels astres sobre l'horitz√≥.
  • Varar: ficar l'embarcaci√≥ a l'aigua. En catal√† varar √©s el contrari que varar en castell√†.
  • Varenga:
  • Vas: estructura de fusta que es posa a ambd√≥s costats del buc per tal de facilitar la varada d'una embarcaci√≥ gran, ja sigui galera o nau.
  • Vela: estructura de propulsi√≥ de determinats tipus d'embarcacions que utilitzen la for√ßa dels vents.
  • Vela de tallant: Van muntades en el pla longitudinal i van envergades en els pals, pics, nervis i estais.
  • Vela de trinquet: La vela de proa d'un xabec, d'una fragata, d'una bricbarca, d'un bergant√≠, d'una goleta, etc., per√≤ no d'una barca de messana, ni d'un iot.
  • Vela major: La vela principal d'un vaixell.
  • Vela rodona: Va muntada a les vergues i t√© quatre costats.
  • Velatxo: La primera vela situada per damunt de la vela de trinquet, i si nom√©s n'hi ha una, aquesta mateixa.
  • Vent aparent: suma¬†vectorial del¬†vent real i l'indu√Įt per la velocitat del¬†vaixell.
  • Xabec: vaixell de vela llatina, amb tres pals, usada a la Mediterr√†nia per al tr√†fic de cabotatge.

Elements dels vaixells en català

Instruments nàutics

Jump to navigationJump to search
Compàs per a cartes (sestes)

Un instrument nàutic o de navegació és una eina usada en el pilotatge de naus. La finalitat del pilotatge o navegació és determinar la posició present així com el rumb i velocitat òptims per arribar al punt de destinació. Entre les eines utilitzades al llarg de la història pels pilots nàutics hi ha:

  • Almanac n√†utic sabent l'hora exacta serveix per poder determinar la posici√≥ geom√®trica d'un astre, Aix√≤ √©s necessari per al c√†lcul de la longitud geogr√†fica.
  • Anullo o anell, instrument utilitzat per mesurar l'altura del sol sobre l'horitz√≥.
  • Astrolabi utilitzat per mesurar l'altura dels astres sobre l'horitz√≥. Va ser inventat pels antics grecs per√≤ es va perdre a Europa fins que va ser reintrodu√Įt a la pen√≠nsula Ib√®rica pels √†rabs al segle XI. Dos segles despr√©s es feia servir a tota Europa arribant al seu apogeu al segle XV despr√©s del qual va ser gradualment substitu√Įt pel¬†quadrant de Davis i despr√©s pel¬†sextant.
  • Br√ļixola magn√®tica per determinar el rumb magn√®tic.
  • Cartes n√†utiques que s√≥n mapes o pl√†nols a escala de les zones en qu√® el vaixell navega
  • Comp√†s de marcacions serveix per determinar¬†marcacions magn√®tiques d'objectes observats
  • Comp√†s de puntes per mesurar dist√†ncies.
  • Corredora i¬†ampolleta utilitzats per determinar la velocitat de la nau amb relaci√≥ a l'aigua. Avui han caigut en des√ļs en ser reempla√ßats per la corredissa electr√≤nica.
  • Cron√≤metre n√†utic utilitzat per determinar l'hora amb gran precisi√≥ la qual cosa √©s necessari per a la determinaci√≥ de la longitud geogr√†fica.
  • Instruments i eines de c√†lcul per a la realitzaci√≥ dels necessaris c√†lculs matem√†tics. Avui dia han estat substitu√Įts per calculadores i ordinadors digitals per√≤ tradicionalment es feien servir taules (trigonom√®triques, de logaritmes, etc.),¬†Regla de c√†lcul, etc.
  • Kamal senzill instrument d'origen √†rab que servia per mesurar l'altura dels astres sobre l'horitz√≥. Consistia en una tauleta perforada en el seu centre amb un forat per on passava un cordill nuat que l'observador subjectava entre les dents.
  • Llapis,¬†goma d'esborrar i altres instruments de¬†dibuix.
  • Nocturlabi es feia servir per determinar l'hora mitjan√ßant l'observaci√≥ de les estrelles.
  • Quadrant, senzill instrument utilitzat per mesurar l'altura d'un astre sobre l'horitz√≥. Va ser despla√ßat per altres instruments m√©s moderns.
  • Quadrant de Davis utilitzat per mesurar l'altura d'un astre sobre l'horitz√≥. Reempla√ßar a la ballesta i va ser substitu√Įt al seu torn pel sextant.
  • Regles paral¬∑lels utilitzats per a tra√ßar paral¬∑leles sobre la carta.
  • Sextant √©s el m√©s modern dels instruments √≤ptics utilitzats per determinar l'al√ßada d'un astre sobre l'horitz√≥. L'octant √©s essencialment el mateix instrument amb la sola difer√®ncia de l'arc que cobreix. El sextant va fer obsolets tots els instruments usats anteriorment per determinar l'al√ßada dels astres.
  • Sonda n√†utica per determinar la profunditat i naturalesa del fons. Consistia en un cap a l'extrem anava un pes de plom amb una cavitat a la part inferior en la qual es posava s√®u perqu√® en tocar fons es pegu√©s una mostra. Aquest tipus de sonda ha caigut en des√ļs substitu√Įt per la sonda electr√≤nica.
  • Tax√≠metre, cercle azimutals que serveix per determinar la¬†demora n√†utica d'objectes observats
  • Vara de Jacob senzill instrument en forma de creu que servia per mesurar l'altura dels astres sobre l'horitz√≥.

Aquests instruments eren els tradicionals fins a gairebé finals del segle XX. Després de la Segona Guerra Mundial van començar a aparèixer instruments electrònics que van suposar un canvi radical en les tècniques de pilotatge i navegació. A més dels ja citats corredissa i sonda electròniques van aparèixer

  • Radar, serveix per determinar la demora i dist√†ncia d'un objecte. Funciona mitjan√ßant l'emissi√≥ de polsos de microones i la recepci√≥ dels ecos reflectits pel blanc.
  • Sistemes electr√≤nics d'ajuda a la navegaci√≥ com el¬†Decca i el¬†LORAN que permeten que un vaixell equipat amb un receptor adequat pogu√©s determinar la seva posici√≥ mitjan√ßant la recepci√≥ d'ones electromagn√®tiques emeses des d'estacions terrestres.
  • Sistemes electr√≤nics d'ajuda a la navegaci√≥ com el¬†Sistema de posicionament global i el¬†Glonass que permeten que un vaixell equipat amb un receptor adequat pugui determinar la seva posici√≥ mitjan√ßant la recepci√≥ d'ones electromagn√®tiques emeses des de diversos sat√®l¬∑lits situats en √≤rbita terrestre baixa.

 




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.