Els Colom, els Bertran i els de Cavalleria (jueus conversos). Les Taules de Canvi de Barcelona, València i Gènova
No podria ser que.. en Joan Cristòfol Colom fos criat i educat a Catalunya.. però nascut a Gènova?
Com tots sabem, tenim un ventall de personatges que diferents autors relacionen amb el
âCristobal ColĂłn hijo de un lanero genovĂŠsâ. De tots ells, en Joan Cristòfol Colom i de Cavalleria, ĂŠs el que em sembla mĂŠs versemblant. Dâaquest personatge ja ens en parlava en Miquel Manubens al seu bloc
âXpoferensâ.
http://www.xpoferens.cat/31.html
La hipòtesi d'en Miquel Manubens ha estat reforçada per una nova troballa, aquesta de lâAndreu Marfull al llibre de Francisco Morales Roca
[i, a les pĂ gines 156 i 157, on hi podem llegir:
âFrancisco juan de colom y de bertrĂĄn (ti472). *Barcelona.CanĂłnigo de Barcelona, Arcediano del VallĂŠs (1460-1472). Diputado del Brazo EclesiĂĄstico de la Generalidad de CataÂluĂąa (1464), y Vicario General del Obispado de Barcelona. CanĂłnigo de Gerona y Arcediano de la Selva (1460-1472).onsejero ApostĂłlico y Asistente al Solio Pontificio, ReÂfrendario de Su Santidad el Papa Calixto III.Procurador de Bernardo de Pau, Obispo de Gerona (1454).Cortes de 1454 y 1460.
Tuvo relaciones con MarĂa de la CavallerĂa, sobrina de Antonio de la CavallerĂa, presbĂtero de Gerona, y de Bernardo de la CavallerĂa, Abad de Sant Pere de Galligans, de quien tuvo un hijo bastardo, Juan CristĂłbal de Colom, donzell de BarceÂlona, domĂŠstico del Rey Don Pedro IV de Portugal, CondestaÂble de Portugal y Gran Maestre de la Orden de AvĂs, durante su gobierno intruso, habiendo prestado servicios como corsario al Rey Don Renato I de Anjou igualmente durante su gobierno intruso.
Era hijo de Jaime Juan de Colom y de MarimĂłn, CiudadaÂno Honrado y Conseller Segundo de Barcelona, Mostasaf y GuardiĂĄn de Monedas, Procurador de Barcelona y SĂndico de Cortes habilitado por el Brazo Real en 1436, 1438, 1439 y 1440, elevado a la dignidad de caballero de la ÂŤespuela doradaÂť siendo investido como tal en la solemne ceremonia de la coronaciĂłn del Rey Don MartĂn I ÂŤel HumanoÂť en el altar maÂyor de la Seo de Zaragoza el 13-IV-1399, y de Catalina de BertrĂĄn, hija de los Barones de GĂŠlida; nieto de Guillermo RamĂłn Colom y Saplana, Ciudadano Honrado de Barcelona, CĂłnsul de la Lonja de Mar, Administrador de la Taula de Canvi, y de Catalina de MarimĂłn, hija de los SeĂąores de Sant Marcal, y biznieto de Guillermo Colom, ciudadano, cambista y patrĂłn de galeras de Barcelona, Jurado del Consejo de Ciento, oriundo, al parecer, de la SeĂąorĂa de Genova, y de MarĂa Saplana.
Bernardo de la cavalleria. "Girona. Abad de Sant Pere de Galligans (1441-1454).Cortes de 1449.
Era hijo de Juan de la CavallerĂa ÂŤalias Aben JehudaÂť, SĂndico de Cortes de Gerona, habilitado por el Brazo Real en 1449 y Oidor de Cuentas del Brazo Real de la Generalidad de CataluĂąa, perteneciente a una rica e influyente familia judĂa, descendiente de Jehuda de la CavallerĂa, Doctor en Ambos DeÂrechos, Consejero del Rey Don Jaime I de AragĂłn, Batlle de Zaragoza y de Valencia.â
LES TAULES DE CANVI DE BARCELONA, VALĂNCIA I GĂNOVA
- Segons la historiografia oficial, el 20 de gener de lâany 1401 es va fundar la primera Taula de Canvi, el primer banc pĂşblic del mĂłn.
- Lâany 1407, durant el regnat de MartĂ lâHumĂ , es va fundar la Taula de Canvi de València;
- Lâany 1409 es va fundar el Banc de Sant Jordi, Taula de Canvi de Gènova.
- El primer administrador de la Taula de Canvi de Barcelona va ser Guillem Colom i Saplana.
- Està sobradament documentada la relació entre els Colom-Bertran i la Taula de Gènova.
- El que he dit de les taules de canvi no encaixa en allò que Manuel Gßell exposa en el seu llibre[ii]:
- Segons aquest autor, en Berenguer Bertran ja tenia una taula de canvi operativa lâany 1317.
âBerenguer BertrĂĄn, banquer (f 1375)
El genearca del llinatge fou Berenguer BertrĂĄn, tot un personatge que sorgĂ, com qui diu, del no-res, i passĂ a detenir una de les majors fortunes del paĂs i a ocupar un lloc destacat dins de l'oligarquia barcelonina. Aquests BertrĂĄn eren a Barcelona l'any 1317 quan signava una obligaciĂł de pagament de tretze lliures a Montpeller, a favor de Berenguer Ros, qui a Barcelona les hi proporcionava. En aquesta capital, posseĂŻen una acreditada taula de canvi a travĂŠs de la qual l'abril de 1349 es restituĂŻen diverses comandes que feien Bernat Cuc i Guillem de MoiĂ a favor de Guillem de Cabanelles. Funcionava encara a finals de marc de 1365 quan, a travĂŠs d'aquesta taula de canvi propietat de Berenguer BertrĂĄn (i de Bernat BertrĂĄn) el prior de Santa EulĂ lia cobrava 180 lliures, deis consellers barcelonins com a preu de venda d'un edifici i de la cons-
A part de canvistes, tambĂŠ se'ls vincula amb la marineria, ja que el 28 d'agost de 1351 Pere III dâEmpĂşries va confirmar a Bernat BertrĂĄn, ciutadĂ de Barcelona, l'armament de dues galeres per a l'estol reial que passava a Grècia en la guerra contra Gènova.
Lâany 1367 Berenguer Bertran compra el Castell de Gelida per 12 mil florins dâor.â
Arribats a aquest punt, tornem a la figura del descobridor dâAmèrica:
Francesc Colom i Bertran, Canonge de Barcelona, deixa embarassada canònicament Maria de la Cavalleria, neboda dâAntonio de la Cavalleria, prevere de Girona i de Bernard de la Cavalleria, abat de Sant Pere de Galligans, jueus conversos. No coneixem si la tal Maria era conversa o es va convertir desprès de la trobada amb el Canonge. El cas es que ens trobem amb un embolic dâenormes proporcions.
Conjectura: Com a conseqßència de lâembolic que relaciona diversos membres de lâesglĂŠsia, i donat que els Colom Bertran tenien negocis a Gènova, penso que van enviar a la prenyada Maria a parir en algun lloc de Gènova on potser tenien alguna casa o propietat, lluny del xafardeig veĂŻnal.
Penso tambĂŠ que el nostre personatge va nĂŠixer a Gènova i potser, fins i tot, va passar la seva infantesa en aquesta ciutat. Recordem Joan dâĂustria, fill de lâemperador Carles I i de Maria dâĂustria germana seva. El germanastre de Joan dâĂustria, Felip II i la seva germanastra Joana dâĂustria es van assabentar de lâexistència de Joan quan aquest tenia 11 anys dâedat. Durant aquest 11 anys, va estar degudament ocultat per raons evidents: un cas clar dâincest.
Uns autors diuen que Colom era genovès, altres que era dâuna noble famĂlia catalana i altres que era dâuna famĂlia de jueus conversos. Doncs bĂŠ: Joan Cristòfol Colom i de Cavalleria, el nostre personatge, compleix les tres caracterĂstiques. Nascut a Gènova, de la noble famĂlia catalana, Colom-Bertran i de la rica famĂlia jueva conversa de la Cavalleria.
Daniel IbĂ nyez
Badalona, juny 2015
[i]Morales Roca, Francisco JosĂŠ. âPrelados, abades, mitrados y caballeros de las ordenes militares habilitados por el brazo eclesiĂĄstico en las cortes de CataluĂąa. DinastĂas de Tratamara y de Austria. Siglos XV y XVI (1410-1599)â.
HidalguĂa. Madrid, 1999.
[ii] GĂźell, Manuel.
Els Margarit de Castell dâEmpordĂ . FamĂlia, noblesa i patrimoni a lâèpoca moderna. FundaciĂł FundaciĂł Noguera, Estudi 56.
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: