el baró de tres punyetes

 

(llegir amb to èpic)

El baró de tres punyetes,
amo de castells i grutes,
de tres-centes mil braguetes
i quinze cases de putes,

també d’unes purgacions,
quatre cavalls,
de vint anys,
i d'una infecció als collons

va tenir cert desafio
amb el marquès del nap dret
per haver-li fotut un pet
de padre y muy senyor mio.

Per acabar la qüestió
el marquès, que no era un ase,
va endinyar-li un cop d’espasa
escarbotant-li un colló.

I el baró, tot gemegant,
va baixar muntanya avall
amb els collons a la mà
tot fotut i coixejant

deixant per allà on passava
una olor tant punyetera
que feia agafar caguera
a tot el que l’ensumava.

Quan va estar-ne ben curat,
ple de ràbia i de venjança
va jurar fer gran matança,
trencant fils sense pietat.

I al marquès li va enviar
per declaració de guerra,
conservats dins d’una gerra,
els collons d’un capellà,

una fava d'un gandul,
tres ulleres ensucrades,
trenta-cinc xones badades
i dotze mil pels del cul.

El baró de tres punyetes,
armat amb tres mil collons,
amb tres fardos de condons
i protegit d'una bruixa

va marxar al lloc feudal
on Pisnago son rival
exercia el dret de cuixa.

Van caminar vint jornades,
van arrivar molt cansats,
amb els collons escaldats
i les pixes rebregades.

A l’entorn de la muntanya
de la ciutat esmentada
on la gent tot i assetjada
esperava amb força manya

qui gratant-se les morenes,
qui tocant-se els masovers,
qui donant-se pel revés
al darrera les almenes

el baró va fer aturar
tot l’exèrcit que portava
i amb la mà cap a la fava
així els hi va parlar:

vassalls meus us he de dir
que feu tot igual que jo,

si guanyem aquest combat
no deixeu un fil sencer,
degolleu amb el manguer
culs i conys sense pietat;

i si algú d’aquesta terra
s’amaga dintre de casa
no cediu, treieu l’espasa
i plam, els collons per terra.

No respecteu les donzelles,
ni les àvies, ni les putes,

ni els maricons, amb disputes,
ni tot el que son femelles.

---------------

 

Alguna que amb gran furor

feia petons i llepava

fins la punta de la fava,

tot amorrant-se al piló…

 

Altres amb molt desespero

i amb un dit dins de la ullera

refregaven la mamella

pels collons pixa i trasero,

 

Per més coses que elles feien

eren esforços en va

l'escalfor que a dins va

ni fent això l'entendrien

 

Cecs de rabia i de dolor

cansats de tantes amigues

maricons i llepa figues

al final es van tornar

 

______________________________________________________________________

Aquest poema m’el passà en els anys cinquanta un amic que treballava en una impremta del carrer Carders, malauradament ho he perdutencara recordo bastant dell’.. .He perdut molt en escriptura catalana perquè fa més de cinquanta anys que visc a França ..

Lo baró de tres punyetes

senyor d’un castell feudal

diuen que patia d’un mal

que quan anava a la bassa

atapeït de caguera

se li emboçaba la ullerea

com si fos una carbassa,

i per completar la sort

a més d’aquet mal d’ullera

tenia unes purgacions,

set nafres i divuit talls

i una inflamació a els collons.

Un jorn questionem de putes

amb el marquès del nap Dret,

perquè li va fotre un pet

dotze rots i quatre llufes,

es va provocar un desafiament

de pare i molt senyor meu

 

N'hi havia que amb gran furor

feien petons i llepades

a la punta de la fava,

tot amorrant-se al piló…

 

Altres amb molt desespero

i amb un dit dins de la ullera

refregaven la mamella

pels collons pixa i trasero,

 

Per més coses que elles feien

eren esforços en va

perquè calmar no podien

l'escalfor que dintre va

 

Cecs de rabia i de dolor

cansats de tantes amigues

al final es van tornar

maricons i llepa figues