01-09-2022  (75 lectures) Categoria: Articles

Tsunami de Kanagawa - gran onada

Salta a la navegacióSalta a la cerca

Infotaula d'obra artísticaLa gran onada de Kanagawa
Great Wave of Kanagawa2.jpg
Tipus nishiki-e i woodblock print (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Creador Katsushika Hokusai
Sèrie Trenta-sis vistes del Mont Fuji Modifica el valor a Wikidata
Creació entre 1830 i 1833
Mètode de fabricació Gravat
Període període Edo Modifica el valor a Wikidata
Gènere ukiyo-e, Meisho-e (en) Tradueix i nishiki-e Modifica el valor a Wikidata
Moviment Ukiyo-e
Dimensions 25 cm (Alçada) × 37 cm (Amplada) cm
Localització
Col·lecció
Tsunami by hokusai 19th century.jpg The Great Wave off Kanagawa (en) Tradueix
Metropolitan Museum of Art (Manhattan)
Inv:JP1847
Great Wave Hokusai BM 1906.1220.0.533 n01.jpg The Great Wave off Kanagawa (en) Tradueix
Museu Britànic (Camden)
Inv:1906,1220,0.533
The Great Wave off Kanagawa LACMA M.81.91.2 (1 of 2).jpg The Great Wave off Kanagawa (en) Tradueix
Museu d'Art del Comtat de Los Angeles (Los Angeles)
Inv:M.81.91.2
Katsushika Hokusai - Thirty-Six Views of Mount Fuji- The Great Wave Off the Coast of Kanagawa - Google Art Project.jpg The Great Wave Off the Coast of Kanagawa (en) Tradueix
Museu Nacional de T√≤quio (Ueno-kŇćen (en) Tradueix)
Inv:A-11177-4 Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
N√ļmero d'inventari 13695 Modifica el valor a Wikidata

La gran onada de Kanagawa[1] (Á•ěŚ•ąŚ∑Ěś≤ĖśĶ™Ť£Ź , Kanagawa oki nami ura?, literalment 'Sota una onada a alta mar a Kanagawa'), tamb√© coneguda com a¬†L'onada o¬†La gran ona, √©s una famosa¬†estampa xilogr√†fica de l'artista¬†japon√®s especialista en¬†ukiyo-e Katsushika Hokusai, publicada entre¬†1830 i¬†1833,[2] durant el¬†per√≠ode Edo de la¬†hist√≤ria del Jap√≥.

Aquesta estampa √©s l'obra m√©s coneguda de Hokusai i la primera de la seva famosa s√®rie¬†Fugaku sanjŇęrokkei (ŚĮĆŚ∂ĹšłČŚćĀŚÖ≠śôĮ? ¬ęTrenta-sis vistes del Mont Fuji¬Ľ),[3] a m√©s de ser l'estampa m√©s famosa del seu g√®nere aix√≠ com una de les imatges m√©s conegudes del m√≥n. Del motlle utilitzat se'n van realitzar milers de c√≤pies, moltes de les quals van arribar a mans de col¬∑leccionistes europeus. A partir de la d√®cada de 1870 l'estampa es va fer molt popular entre artistes i col¬∑leccionistes francesos.[2]

Diferents museus conserven exemplars de l'obra, com el Museu Guimet, el Museu Metropolità d'Art, el Museu Britànic, també la Biblioteca Nacional de França, generalment provinents de col·leccions privades del segle XIX d'estampes japoneses.

Contingut

Con

Article principal: Ukiyo-e

√®poca sorgeix pr√≤piament l'estil de l'ukiyo-e, el qual reflectia la vida i interessos dels estrats m√©s baixos de la societat: mercaders, artistes i¬†rŇćnin, qui estaven desenvolupant el seu propi art i literatura en zones urbanes com¬†Edo (actualment¬†T√≤quio),¬†Osaka i¬†Sakai, en un moviment que posteriorment es coneixeria com a¬†ukiyo, el m√≥n flotant.[4] Va ser el novel¬∑lista¬†Asai RyŇći qui en l'any¬†1661 va definir el moviment en el seu llibre¬†Ukiyo-monogatari: ¬ęvivint nom√©s pel moment, assaborint la lluna, la neu, els cirerers en flor i les fulles d'acer, cantant can√ßons, bevent¬†sake i divertint-se simplement flotant, indiferent de la perspectiva de pobresa imminent, optimista i despreocupat, com una carabassa arrossegada pel corrent del riu¬Ľ.[5]

Cortesana tocant el shamisen, d'Isoda Koryusai, c. 1785.

Gr√†cies a moviments com la¬†literatura¬†ukiyo i els gravats, els ciutadans van comen√ßar a tenir m√©s contacte amb els moviments art√≠stics. Devers la meitat del segle¬†xviii, els artistes van comen√ßar a reflectir el que passava en els districtes de plaer, el¬†kabuki,¬†festivals i viatges. Aquests √ļltims van donar naixement a guies tur√≠stiques que descrivien el m√©s destacat tant de ciutats com del camp.[4]

Pels volts de 1670 aparegué el primer dels grans mestres de l'ukiyo-e: Hishikawa Moronobu.[4] Moronobu va començar a reproduir gravats d'una sola fulla on representava flors, ocells, figures femenines i escenes eròtiques, del tipus conegut com a shunga. Aquest tipus de gravadues eren fetes en negre sobre paper blanc, i en acabant l'artista havia d'afegir a mà els colors diferents. A la fi del segle xviii es van desenvolupar les tècniques necessàries per a la impressió de dissenys policroms,[6] coneguts com a nishiki-e.[7]

Mètode de realització

Planxa utilitzada per imprimir estampes ukiyo-e.

Els dibuixos d'ukiyo-e, dits en japon√®s¬†nikuhitsu ukiyo-e, eren obres √ļniques que feia el pintor amb¬†pinzells directament sobre¬†paper o¬†seda. Aquests dibuixos permetien de veure l'obra final de forma total, tret de les l√≠nies i l'arranjament de color, que es perdien durant el proc√©s.[8] Posteriorment l'artista, anomenat¬†eshi, portava l'obra a un¬†horishi, o gravador, el qual enganxava el dibuix sobre un panell de fusta, generalment de cirerer,[7] i ho eliminava tot en anar tallant amb cura el panell per formar un relleu amb les l√≠nies del dibuix.[9] Finalment, ja amb les planxes necess√†ries (normalment se n'utilitzava una per cada color necessari),[7] un¬†surishi, o impressor,[8] duia a terme la feina d'impressi√≥ col¬∑locant el paper d'estampaci√≥ sobre les planxes consecutives. La impressi√≥ es realitzava fregant una eina anomenada¬†baren sobre el dors de les fulles a imprimir.[10] Aquest sistema podia produir variacions de tonalitat en les estampes.[6] D'una s√®rie de planxes se'n podien fer una gran quantitat de c√≤pies, de vegades milers, fins que les planxes es desgastaven.[7]

Atesa la naturalesa del procés de realització, l'obra final era el resultat d'un treball col·laboratiu on el pintor generalment no participava en la impressió de les còpies.[8]

Tot i que al Jap√≥ no existien lleis de¬†propietat intel¬∑lectual abans de l'era Meiji, existia un sentit de pertinen√ßa i drets respecte a les planxes amb les quals s'imprimien les estampes, dites¬†zŇćhan. Quant a les planxes, es considerava que el¬†hanmoto o editor, o un¬†hon'ya o editor que alhora venia els llibres, n'era l'amo, i no l'artista, cosa que feia que tingu√©s el dret de fer-ne el que volgu√©s. En alguns casos es venien les planxes o eren cedides a altres editors, cas en el qual les planxes eren conegudes com a¬†kyŇęhan.[11]

Abundant en l'historial d'aquest art, destaca la naturalesa de les variacions de tonalitat de les estampes, amb un sentit marcat de pertinen√ßa i drets respecte de les planxes¬†zŇćhan.

L'autor

Article principal: Katsushika Hokusai
Hokusai, autorretrat de 1839.
Sobre pictòric de la sèrie Trenta-sis vistes del Mont Fuji.

Hokusai va n√©ixer l'any¬†1760 a¬†Katsushika, un districte a l'est d'Edo (actualment¬†T√≤quio), al¬†Jap√≥. Anomenat TokitarŇć en n√©ixer,[12] fou fill d'un creador de miralls del¬†shŇćgun i, com que mai no va ser reconegut com a hereu, √©s probable que la seva mare fos una¬†concubina.[13]

Va comen√ßar a pintar a sis anys i quan en tenia dotze el seu pare el va enviar a treballar a una llibreria. Quan tenia disset anys esdevingu√© aprenent de gravador, una activitat que va exercir durant tres anys, al mateix temps que va comen√ßar a fer les seves pr√≤pies il¬∑lustracions. A divuit anys, va ser acceptat com a aprenent de l'artista¬†Katsukawa ShunshŇć, un dels artistes m√©s grans d'ukiyo-e del seu temps. Despr√©s d'un any d'estar amb el seu mestre, aquest li va donar el nom de ShunrŇć, que va utilitzar en la signatura dels seus primers treballs l'any 1779.[14]

ShunshŇć va morir el¬†1793, cosa que va fer que es dediqu√©s a estudiar pel seu compte diferents estils japonesos i xinesos, aix√≠ com algunes pintures¬†holandeses i¬†franceses. Durant aquesta etapa de la seva vida es va dedicar principalment a dibuixar¬†surimono, o targetes d'any nou i anuncis, escenes de la vida di√†ria i paisatges.[15]

L'any 1800 va publicar Vistes famoses de la capital de l'est i Vuit vistes d'Edo, a més de començar a acceptar deixebles. Durant aquest període va començar a utilitzar el nom de Hokusai.[15] En sa vida va utilitzar més de trenta pseudònims diferents.[13]

El 1804 va adquirir gran popularitat quan, durant un¬†festival a T√≤quio, va fer un dibuix de 240¬†metres quadrats[12] d'un monjo budista que es deia Daruma. La seva fama el va portar a presentar-se poc despr√©s al¬†shŇćgun Tokugawa Ienari en un concurs de talent, en qu√® va competir contra un artista d'estil tradicional xin√®s, que ell va guanyar. Tres anys m√©s tard va comen√ßar a il¬∑lustrar tres llibres del novel¬∑lista¬†Takizawa Bakin, amb qui va tenir grans difer√®ncies. El 1812, a causa de la prec√†ria situaci√≥ econ√≤mica per la qual passava, va publicar¬†Lli√ßons r√†pides de dibuix simplificat i va comen√ßar a viatjar a¬†Nagoya i¬†Kioto per tractar d'aconseguir m√©s alumnes. El 1814 va publicar el primer de quinze toms de¬†sketches, anomenats¬†manga, en els quals dibuixava coses que l'interessaven com persones, animals i¬†Buda, entre altres coses. Durant els darrers anys de la d√®cada de 1820 va publicar la seva famosa s√®rie¬†Trenta-sis vistes del Mont Fuji i va ser tan popular que seguidament va haver d'afegir-hi deu estampes m√©s.[16]

Algunes de les obres posteriors s√≥n¬†Vistes de ponts famosos,¬†Famoses cascades a diverses prov√≠ncies i¬†Cent vistes del Fuji.[17] El 1839, mentre la seva feina comen√ßava a ser eclipsada per la de¬†AndŇć Hiroshige, el seu estudi es va incendiar, destruint la major part de les seves obres. Va morir quan tenia 89¬†anys,[18] l'any¬†1849.[19]

Es diu que uns quants anys abans de morir va assegurar:

¬ę A l'edat de cinc anys tenia la mania de fer tra√ßos de les coses. A l'edat de 50 havia produ√Įt un gran nombre de dibuixos, amb tot, cap no tenia un veritable m√®rit fins a l'edat de 70¬†anys. A 73¬†anys finalment vaig aprendre alguna cosa sobre la qualitat veritable de les coses, ocells, animals, insectes, peixos, les herbes o els arbres. Per tant a l'edat de 80¬†anys haur√© fet un cert progr√©s, a 90 haur√© penetrat la significaci√≥ m√©s profunda de les coses, a 100 haur√© fet realment meravelles i a 110, cada punt, cada l√≠nia, posseir√† vida pr√≤pia.[20] ¬Ľ

Imatge

Descripció

Aquesta impressi√≥ √©s del tipus¬†yoko-e, √©s a dir, en forma de paisatge, i va ser realitzada amb una mida¬†Ňćban, de 25¬†cent√≠metres d'alt per 35 d'amplada.[21]

El paisatge està compost per tres elements: el mar enmig d'una tempesta, tres vaixells i una muntanya, imatge que es complementa amb la firma, la qual és clarament visible a la part superior esquerra.

La muntanya

Article principal: Mont Fuji
Detall del centre de la imatge. Al fons s'hi observa el Fuji de color blau amb el cim nevat.

La muntanya que es veu al fons és el Mont Fuji, el seu cim nevat és evident. El Fuji és la figura central de l'obra de meisho-e (representació de llocs famosos) Trenta-sis vistes del Mont Fuji, que retrata el mont vist des de diferents angles. Cal destacar que al Japó ha sigut considerada sagrada i símbol d'identitat nacional,[22] a més que la seva imatge ha sigut utilitzada en l'art nacional, ja que és considerat com a símbol de bellesa.[23]

El color fosc al voltant del Fuji sembla indicar que la pintura té lloc d'hora pel matí, amb el sol sortint des del punt de l'observador, que comença a il·luminar el seu cim nevat. Entre la muntanya i l'espectador es troben cumulonimbes, i encara que indiquen tempesta, no plou ni en el Fuji ni en l'escena principal.[24]

Vaixells

L'escena mostra tres¬†oshiokuri-bune, grans barques r√†pides que s'utilitzaven per transportar el peix viu[25] des de les pen√≠nsules d'Izu i¬†BŇćsŇć fins als mercats de la¬†badia d'Edo. Com indica el nom de l'obra, els vaixells es troben a la¬†prefectura de Kanagawa, amb T√≤quio al nord, el relleu del Fuji al nord-oest, la¬†badia de Sagami al sud i la badia de T√≤quio a l'est. Els vaixells, amb orientaci√≥ al sud-oest, tornen de la capital.

Hi ha vuit remers per embarcació, que s'aferren als seus rems. Hi ha dos passatgers més al davant del vaixell, cosa que fa que a la imatge hi hagi un total de trenta homes. Utilitzant com a referència els vaixells es pot fer una aproximació de la mida de l'onada: els oshiokuri-bune feien generalment entre 12 i 15 metres de llargada, i si es té en compte que Hokusai va reduir l'escala vertical un 30%, s'arriba a la conclusió que l'ona té entre 10 i 12 metres d'altura.[24]

El mar i les onades

Detalls de les ones
Detall de les onades
Detall de les onades
Detall de l'onada petita, que s'assembla a la silueta del Mont Fuji
Detall de l'onada petita, que s'assembla a la silueta del Mont Fuji

El mar és l'element dominant de la composició, que es basa en la forma d'una onada, que s'estén i domina tota l'escena abans de caure. En aquest moment l'ona fa una espiral perfecta, el centre de la qual passa pel centre del disseny, donant la possibilitat de veure el Mont Fuji al fons.

Edmond de Goncourt va descriure l'onada de la seg√ľent manera:

¬ę El dibuix de l'ona √©s una esp√®cie de versi√≥ divinitzada del mar feta per un pintor que va viure el terror religi√≥s de l'oce√† aclaparador rodejant per complet el seu pa√≠s; impressiona per la sobtada f√ļria del seu salt a trav√©s del cel, pel blau profund del costat intern de la seva curvatura, pel xipolleig de la seva cresta que escampa una rosada de petites gotes en forma d'urpes d'animals.[26] ¬Ľ

L'escriptor Andreas Ramos comenta:

¬ę [...] un paisatge mar√≠ amb el Fuji. Les ones formen un marc a trav√©s del qual veiem el mont. La gegant ona √©s un gran¬†yang pel¬†ying d'espai buit a sota d'ella. L'inevitable esclat d'aigua que esperem imprimeix tensi√≥ a la pintura. Al fons, una petita onada en forma de pic, que forma un Mont Fuji en miniatura, est√† reflectida a cents de milles de dist√†ncia per l'enorme Mont Fuji original, encongit en perspectiva. La petita ona √©s m√©s gran que la muntanya. Els petits pescadors se subjecten a les seves primes barques, es mouen sobre un mont submar√≠ buscant esquivar l'ona. La viol√®ncia¬†yang de la naturalesa √©s ven√ßuda pel¬†ying de la confian√ßa d'aquests experimentats pescadors. Estranyament, tot i que hi ha una tempesta, el sol brilla al cel.[26] ¬Ľ
Signatura de Hokusai.

Signatura

La gran ona de Kanagawa compta amb dues inscripcions. La primera, el t√≠tol de la s√®rie, est√† escrita a la part superior esquerra dins d'un marc rectangular, en el qual es pot llegir: ¬ęŚÜ®Ś≤≥šłČŚćĀŚÖ≠śôĮ/Á•ěŚ•ąŚ∑ĚŚÜ≤/śĶ™ťáƬĽ¬†Fugaku SanjŇęrokkei / Kanagawa oki / nami ura, que significa ¬ęTrenta-sis vistes del Mont Fuji / en alta mar a Kanagawa / Sota de l'ona¬Ľ. La segona inscripci√≥ es troba a l'esquerra del requadre i s'hi troba la firma de l'artista: ŚĆóśĖéśĒĻšłļšłÄÁ¨Ē¬†Hokusai aratame Iitsu hitsu que es llegeix com ¬ę(pintura) de la brotxa de Hokusai, qui va canviar el seu nom a Iitsu¬Ľ.[27]

Hokusai, donat al seu origen humil, no tenia cognom, i el seu primer nom, Katsuchika, el va agafar de la regió d'on provenia. Al llarg de la seva carrera va arribar a utilitzar més de 30 noms diferents i mai va iniciar un nou cicle de treball sense canviar-lo, deixant llavors el seu nom als seus estudiants.

En la seva obra Trenta-sis vistes del Mont Fuji va utilitzar quatre firmes diferents, totes en funció a les diferents fases del seu treball: Hokusai aratame Iitsu hitsu, zen Hokusai Iitsu hitsu, Hokusai Iitsu hitsu i zen saki no Hokusai Iitsu hitsu.[28]

Concepció de l'obra

Obres relacionades
Kanagawa-oki Honmoku no zu, estampa creada als voltants de 1803.
Kanagawa-oki Honmoku no zu, estampa creada als voltants de 1803.
Oshiokuri Hato Tsusen no Zu, estampa creada als voltants de 1805.
Oshiokuri Hato Tsusen no Zu, estampa creada als voltants de 1805.
Kaijo no Fuji, del segon volum de les Cent vistes del Mont Fuji, 1834.
Kaijo no Fuji, del segon volum de les Cent vistes del Mont Fuji, 1834.

Durant l'etapa de composici√≥ de l'obra, Hokusai es trobava en un moment de moltes dificultats. Amb seixanta anys, el 1826 tenia problemes econ√≤mics seriosos, el 1827 sembla que va tenir un fort problema de salut ‚ÄĒprobablement un infart‚ÄĒ, l'any seg√ľent va morir la seva esposa i el 1829 va haver de rescatar el seu net de problemes econ√≤mics, situaci√≥ que el va portar a la pobresa. Tot i que el 1830 va enviar al seu n√©t al camp amb el seu pare ‚ÄĒfill adoptiu de Hokusai‚ÄĒ, les repercussions financeres van continuar bastants anys, per√≠ode durant el qual va estar treballant la s√®rie¬†Trenta-sis vistes del Mont Fuji. √Čs potser per aquests problemes que l'objectiu de la s√®rie sembla el de contrastar el sagrat Mont Fuji amb la vida¬†secular.[24]

Hokusai va arribar al disseny final despr√©s de diferents anys de treball i d'haver realitzat altres dibuixos. Existeixen dos treballs similars, que daten d'uns 30¬†anys abans de la publicaci√≥ de la gran ona, que poden considerar-se'n els precursors. Es tracta de¬†Kanagawa-oki Honmoku no zu i¬†Oshiokuri Hato Tsusen no Zu,[29] ambd√≥s treballs amb una tem√†tica id√®ntica al de la gran ona: en el primer cas un vaixell de vela, en el segon un de rems, els dos enmig d'una tempesta i en la base de l'ona que amena√ßa de devorar-los. L'estudi de les difer√®ncies entre les dues obres precursores i la final √©s √ļtil per a analitzar l'evoluci√≥ art√≠stica i t√®cnica de Hokusai:[30]

  • En els primers dos dissenys, les ones semblen estar fetes d'un material dens i uniforme, quasi semblen minerals. La seva rigidesa i verticalitat evoca m√©s la forma d'una muntanya nevada, mentre que la gran ona llueix m√©s activa, din√†mica i agressiva, cosa que dona sensaci√≥ d'amena√ßa.
  • Les primeres impressions estan molt marcades per la perspectiva utilitzada tradicionalment en la pintura japonesa, on l'espectador veu el panorama des d'una perspectiva d'ull d'ocell. La gran ona, en canvi, t√© un maneig de la perspectiva m√©s occidental, on l'espectador t√© la sensaci√≥ que ser√† aixafat.
  • En les primeres estampes en el fons es pot observar l'horitz√≥, mentre que en aquesta √ļltima obra l'horitz√≥ es troba en un punt tan baix que ens obliga a anar al centre mateix de l'acci√≥.
  • En els primers gravats, un vaixell de vela es troba a la cresta de l'onada, com si hagu√©s pogut escapar-se'n. Hokusai va eliminar aquest element a la gran ona, ja fos perqu√® interferia amb la din√†mica de la corba o per donar m√©s drama a la impressi√≥.
  • Les dues primeres impressions compten amb una composici√≥ dispersa, sense consci√®ncia. La gran onada per la seva part compta tan sols amb dues grans masses visuals: l'onada mateixa i el punt de fuga creat a sota de l'ona, com indica el seu nom indica ¬ęsota l'ona¬Ľ.
  • L'ona mostra el control del dibuix a qu√® Hokusai havia arribat. La imatge, encara que simple en el seu disseny com es presenta a l'observador, √©s, tanmateix, el resultat d'un llarg proc√©s, d'una reflexi√≥ met√≤dica. Les bases d'aquest m√®tode van quedar explicades per Hokusai en el seu llibre del 1812¬†Lli√ßons r√†pides de dibuix simplificat, en el qual explica que tot objecte pot dibuixar-se a trav√©s de la relaci√≥ del cercle i el quadrat.
¬ę El llibre consisteix a mostrar la t√®cnica de dibuix utilitzant √ļnicament un regle i un comp√†s [...] Aquest m√®tode comen√ßa amb una l√≠nia i la proporci√≥ obtinguda m√©s naturalment.[31] ¬Ľ

En el prefaci del llibre a més escriu:[31]

¬ę Totes les formes tenen les seves pr√≤pies dimensions que hem de respectar [...] No s'ha d'oblidar que tals coses pertanyen a un univers del qual no devem trencar la seva harmonia. ¬Ľ

Alguns anys despr√©s, Hokusai va tornar a rec√≥rrer a la imatge de la gran ona, quan va realitzar l'obra¬†Kaijo no Fuji, amb motiu del segon volum de¬†Cent vistes del Fuji. En aquesta estampa es pot trobar la mateixa relaci√≥ entre l'onada i el volc√†, aix√≠ com el mateix esclat d'espuma. En aquesta √ļltima imatge ja no hi ha ni √©ssers humans ni vaixells, i els fragments de l'onada coincideixen amb el vol d'alguns ocells. Mentre que a¬†La gran ona el viatge d'aquesta √©s contr√†ria a la lectura en japon√®s ‚ÄĒde dreta a esquerra‚ÄĒ, a¬†Kaijo no Fuji tant l'ona com els ocells avancen harmoniosament.[32]

Expressió de l'artista

Dibuix dins del Hokusai manga, on un fantasma amenaça a un home de la mateixa manera que l'onada amenaça als pescadors.

En l'obra, Hokusai reuneix i acobla diversos temes que aprecia particularment. El Mont Fuji és representat com un punt blau amb blanc, que rememora l'onada del primer pla. La imatge es fa a partir de corbes: la superfície de l'aigua és l'ampliació de les corbes de l'interior de les ones. Les corbes de l'espuma de la gran ona generen altres corbes que es divideixen en moltes onades petites que repeteixen la imatge de l'ona primitiva. Aquesta descomposició en fractals pot ser considerada com una representació de l'infinit. Els rostres dels pescadors són taques blanques que fan d'eco de les gotes d'espuma que es projecten de l'ona.

Des d'un enfocament purament subjectiu d'aquesta obra, l'ona generalment √©s descrita com la produ√Įda per un¬†tsunami o una¬†onada gegant, per√≤ tamb√© √©s descrita com una ona monstruosa o fantasmag√≤rica, com un esquelet blanc[33] que amena√ßa als pescadors amb les seves ¬ęurpes¬Ľ d'espuma.[34] Aquesta visi√≥ fant√†stica de l'obra recorda que Hokusai era mestre de la fantasia japonesa, com ho demostren els fantasmes que va dibuixar en el seu Hokusai manga. De fet, un examen de l'ona del costat esquerre mostra moltes m√©s ¬ęurpes¬Ľ preparades per atrapar els pescadors que es troben al darrere de la franja d'espuma blanca. A partir dels anys 1831 i 1832, Hokusai va comen√ßar a abordar els temes sobrenaturals d'una forma m√©s expl√≠cita en la s√®rie¬†Hyaku monogotari, ¬ęConte de cent [fantasmes]¬Ľ.[35]

Reducció de l'ona a dues formes simètriques entrellaçades, que es complementen com el yin i el yang.

Aquesta imatge √©s la reminisc√®ncia de moltes altres obres de l'artista. La silueta de l'ona evoca tamb√© la d'un¬†drag√≥ gegant, el qual √©s dibuixat constantment per l'autor, tamb√© en el Fuji. L'ona tamb√© √©s com un fantasma de la mort enfilat encimbellat cap als mariners condemnats, que est√©n els seus m√ļltiples plecs com els tentacles d'un pop, animal que Hokusai utilitza cont√≠nuament en els seus dibuixos er√≤tics.

Destaca a m√©s el treball de profunditat i perspectiva (uki-e), amb el marcat contrast entre el fons i el primer pla.[36] Les dues grans masses ocupen l'espai visual, la viol√®ncia de la gran ona es contraposa a la serenitat del fons buit,[37] cosa que fa recordar el s√≠mbol del¬†yin i¬†yang. L'home, impotent, lluita entre els dos, el que pot constituir una refer√®ncia al¬†taoisme, per√≤ tamb√© al¬†budisme ‚ÄĒles coses fetes per l'home s√≥n ef√≠meres, representat pels vaixells arrossegats per l'onada gegant‚ÄĒ i el¬†xintoisme, on la naturalesa √©s omnipotent.[38]

L'oposici√≥ del¬†yin i el¬†yang[30] es reflecteix tamb√© en el nivell de colors: el¬†blau de Pr√ļssia s'oposa als¬†color complementari utilitzat en el fons: un to entre rosa i groc. La simetria en la imatge √©s quasi perfecta, tant en formes com en tonalitats.

Sentit de la lectura

Imatge invertida, que facilitaria l'apreciació de la mateixa manera que ho faria normalment un japonès.
SŇćshŇę ChŇćshi, de Hokusai, 1832-1834.

Si bé en japonès es llegeix de dalt a baix, és important recalcar que aquest es llegeix de dreta a esquerra, mentre que un occidental realitza la lectura d'esquerra a dreta. Aquesta diferència causa que la primera impressió del quadre d'un japonès no sigui la mateixa per un occidental:[39]

  • Per a un occidental la imatge pot donar la impressi√≥ que els pescadors es dirigeixen cap al costat dret, aix√≤ significa que provenen de la pen√≠nsula d'Izu. Els pescadors estan atrapats per l'ona o potser proven d'allunyar-se d'ella.
  • Per a l'observador japon√®s els vaixells procedeixen de la dreta de la imatge, dirigint-se a l'esquerra, aix√≤ significa en sentit contrari a l'ona.

Els pescadors estan al davant de les costes de Kanagawa tornant cap a Edo, segurament de tornada després d'haver venut el seu peix. En lloc de fugir de l'ona han de seguir per aquesta ruta i encarar-la amb tota la seva violència. Des de la perspectiva d'un japonès, de dreta a esquerra, la imatge és més forta, fent l'amenaça de l'ona més evident.[40]

Analitzant els vaixells en la imatge, especialment el de la part superior, es pot observar que la¬†proa, prima i afilada, s'orienta cap a l'esquerra, cosa que fa que la interpretaci√≥ ¬ęjaponesa¬Ľ sigui la ¬ęcorrecta¬Ľ. L'aspecte dels vaixells es pot analitzar en una altra de les estampes de Hokusai,¬†SŇćshŇę ChŇćshi de la s√®rie¬†Chie no umi, ¬ęMil imatges de l'oce√†¬Ľ, on el vaixell surt contra corrent, que va aquest cop en direcci√≥ cap a la dreta, com ho mostra el deixant de l'aigua.

Influència occidental en l'obra

La perspectiva

Dibuix tradicional japonès, il·lustració del Genji monogatari de Tosa Mitsuoki, segle xvii.

En la pintura tradicional japonesa i en la del¬†Lluny√† Orient en general, els objectes no es dibuixaven en¬†perspectiva, sin√≥ que, igual que en l'antic Egipte, la mida dels objectes o dels personatges no dep√®n ni de la seva proximitat ni de la seva llunyania, sin√≥ de la import√†ncia del subjecte dins del context.[41] En un paisatge on els personatges apareixen amb dimensions m√©s grans, es pot entendre que s√≥n el veritable subjecte de la imatge, mentre que arbres i muntanyes circumdants s√≥n redu√Įts, aix√≤ amb la intenci√≥ que no acaparin l'atenci√≥ dels personatges principals. El concepte¬†l√≠nia de fuga no existia.

La¬†perspectiva, utilitzada en les pintures occidentals a partir dels treballs de¬†Paolo Uccello i¬†Piero della Francesca, va arribar al Jap√≥ el segle¬†xviii a trav√©s de gravats que portaven els comerciants occidentals (especialment holandesos) que van arribar a¬†Nagasaki. Els primers intents per copiar l'√ļs de la perspectiva occidentals van ser realitzats per¬†Okumura Masanobu i especialment per¬†Utagawa Toyoharu, qui als voltants de 1750 va realitzar alguns gravats en els quals representava en perspectiva els canals de Ven√®cia o les ru√Įnes de l'antiga Roma.[42]

Gr√†cies a l'obra de Toyoharu, l'estampa japonesa de paisatges es va veure summament influenciada, evolucionant amb els treballs de¬†Hiroshige ‚ÄĒestudiant indirecte de Toyoharu a trav√©s de Toyohiro‚ÄĒ i de Hokusai. Hokusai es va familiaritzar amb la perspectiva occidental des de la d√®cada de 1790 mitjan√ßant les investigacions de¬†Shiba KŇćkan, dels ensenyaments del qual en va sortir beneficiat. Entre el 1805 i el 1810 va publicar una s√®rie titulada¬†Mirall d'imatges holandeses - Vuit vistes d'Edo.[43]

Sens dubte,¬†La gran ona no hagu√©s estat tan coneguda a Occident si el p√ļblic no hagu√©s tingut la sensaci√≥ de familiaritat amb l'obra. En certa manera es tracta d'una obra occidental vista a trav√©s dels ulls d'un japon√®s. Richard Lane assegura:

¬ę Els occidentals, en estar per primera vegada davant la pres√®ncia d'obres japoneses, es veuran temptats de triar entre aquests dos artistes [Hokusai i Hiroshige] com a representant del cim de l'art japon√®s, sense adonar-se que la cosa que la majoria admira √©s precisament aquest parentesc ocult amb la tradici√≥ occidental que els causa confusi√≥.[44] ¬Ľ

La ¬ęrevoluci√≥ blava¬Ľ

KŇćshu Kajikazawa, ¬ęKajikazawa en la¬†prov√≠ncia de Kai¬Ľ, d'estil¬†aizuri-e.

Durant la¬†d√®cada del 1830 va tenir lloc una ¬ęrevoluci√≥ blava¬Ľ en els gravats de Hokusai,[45] en els quals va utilitzar molt un color que estava molt de moda, conegut com a ¬ęblau de Berl√≠n¬Ľ o ¬ęblau de Pr√ļssia¬Ľ.[46] Va ser aquest to de blau el que va utilitzar per a aquesta obra,[47] color diferent al delicat i fuga√ß to de blau que era utilitzat comunament en els treballs d'ukiyo-e de l'√®poca, l'indi. El blau de Berl√≠n,¬†berorin ai en japon√®s, es va comen√ßar a¬†importar des d'Holanda a partir del 1820,[27] sent utilitzat especialment per Hiroshige i Hokusai a partir de la seva arribada al Jap√≥ en grans quantitats, el 1829.[48]

Els primers deu gravats de la s√®rie, entre els quals es troba¬†La gran ona, s√≥n de les primeres estampes japoneses on hi apareix el blau de Pr√ļssia, i √©s que √©s molt probable que aquest to se li sugger√≠s a l'editor l'any 1830. Aquesta innovaci√≥ va tenir un √®xit immediat[27] i l'any nou, el 1831, l'editor de Hokusai, Nishimuraya Yohachi (EijudŇć), va fer per tot arreu anuncis publicitaris per presentar la innovaci√≥.[48] Donat l'√®xit, Nishimuraya va publicar l'any seg√ľent les seg√ľents deu estampes de la s√®rie¬†Trenta-sis vistes del Mont Fuji, les quals presenten una singularitat: algunes d'elles estan impreses utilitzant la t√®cnica¬†aizuri-e: imatges impreses exclusivament en blau. Una d'aquestes estampes¬†aizuri-e √©s la¬†KŇćshŇę Kajikazawa, ¬ęKajikazawa a la¬†prov√≠ncia de Kai¬Ľ.

La publicaci√≥ de la s√®rie va continuar fins al 1832 o 1833, amb un total de 46 estampes, gr√†cies a deu estampes supernumer√†ries.[49] Aquestes deu estampes suplement√†ries no tenen el to de blau de Pr√ļssia, sin√≥ que tenen els contorns en negre¬†sumi, amb¬†tinta xinesa, com era habitual. Aquestes deu estampes s√≥n conegudes com a¬†ura Fuji o ¬ęFuji vist des del darrere¬Ľ.[48]

Influència en l'art occidental

Article principal: Japonisme
Portada original de 1905 de La Mer, de Claude Debussy.

Tan sols quatre anys després de la mort de Hokusai, el comodor Matthew C. Perry va arribar a la badia d'Edo i va obligar el Japó a acabar amb el seu període de seclusió,[50] conegut com a sakoku, de manera que l'art japonès va arribar a Europa. La visió artística del Llunyà Orient era totalment nova i trencava amb les convencions en pintura de l'època. D'aquesta manera va sorgir el japonisme. Entre els principals artistes que van influenciar als europeus hi havia Hokusai, Hiroshige i Utamaro.[51]

Les primeres exhibicions d'art japon√®s van tenir lloc a¬†Fran√ßa, on petits grups d'interessats ‚ÄĒenter els quals destaquen els¬†germans Goncourt‚ÄĒ exhibien les obres adquirides a¬†Par√≠s.[27]

Les Trenta-sis vistes del Mont Fuji varen ser una important font d'inspiració d'artistes europeus i japonesos del segle xix. Personalitats com Vincent van Gogh, Claude Monet, Edgar Degas, Auguste Renoir, Camille Pissarro, Gustav Klimt, Giuseppe De Nittis i Mary Cassatt van tenir gravats de la sèrie.

Considerada com l'estampa japonesa m√©s famosa,[52] La gran ona de Kanagawa va influir en grans obres: en la pintura a obres de¬†Claude Monet,[52] en la m√ļsica a¬†La Mer de¬†Claude Debussy[21] i en la literatura a¬†Der Berg de¬†Rainer Maria Rilke.[21]

Félix Bracquemond fou un precursor del japonisme, a més d'haver sigut el primer artista europeu que va copiar obres japoneses.[27] El 1856 va trobar un volum del manga de Hokusai i en va copiar posteriorment els dissenys en ceràmica.[53]

Posteriorment a l'Exposici√≥ Universal de 1867, la primera en la qual Jap√≥ va participar de manera oficial, es van vendre prop de 1.300 objectes, cosa que va fer posar de moda l'art japon√®s a Europa. Tot i que els intel¬∑lectuals¬†americans no compartien la visi√≥ europea, especialment francesa, de l'ukiyo-e com a forma suprema de l'art japon√®s,[54] aquesta forma art√≠stica es va propagar per Europa i es va convertir en una nova forma d'inspiraci√≥ per als artistes¬†impressionistes. L'any 1872 el col¬∑leccionista¬†Philippe Burty va ser el primer a donar nom a la revoluci√≥ art√≠stica que tenia lloc entorn d'artistes que fins i tot a dins del Jap√≥ eren desconeguts, en definir el terme com a ¬ęjaponisme¬Ľ en alguns articles publicats en el diari¬†Renaissance litteraire et artistique.[27] Va sorgir una retrospectiva en l'art japon√®s en l'Exposici√≥ Universal de Par√≠s de 1878, per√≠ode durant el qual¬†Hayashi Tadamasa, juntament amb¬†Samuel Bing, es va convertir en el principal distribu√Įdor d'art japon√®s a Fran√ßa i Europa.[55]

El 1871 Monet va iniciar una col·lecció d'estampes, arribant a posseir 231 obres de 36 artistes diferents, entre els quals es trobaven Hokusai, Hiroshige i Utamaro. De la sèrie Trenta-sis vistes del Mont Fuji va tenir 9 estampes, entre les quals La gran ona.[56]

Henri Rivi√©re, dibuixant, gravador i aquarel¬∑lista, aix√≠ com un dels principals impulsors de¬†Le Chat Noir, fou un dels primers artistes a ser molt influenciat per l'obra de Hokusai, especialment per¬†La gran ona. El 1902 va publicar una s√®rie de litografies titulada¬†Les trenta-sis vistes de la Torre Eiffel en homenatge al seu treball.[57] Col¬∑leccionista de gravats japonesos, va comprar obres a Bing, a¬†Hayashi i a Florine Langweil.[58] Posse√Įa a m√©s un exemplar de¬†La gran ona, el qual li va servir d'inspiraci√≥ per a dos s√®ries de gravats en fusta en els quals va representar paisatges marins de Gran Bretanya, lloc on vivia al moment de realitzar-les.

Claude Debussy, apassionat pel mar i les estampes del Llunyà Orient, tenia una còpia de La gran ona al seu estudi. L'obra el va inspirar durant el seu treball per crear La Mer, i va demanar que la imatge fos posada a la portada de la partitura original de 1905.[59][60]

√Čs curi√≥s ressaltar que l'art de Hokusai, havent sigut fortament influenciat per l'art i les t√®cniques occidentals, al seu torn s'hagi convertit en una font de rejoveniment de l'art occidental, a trav√©s de l'admiraci√≥ que li tenien els artistes¬†impressionistes i¬†postimpressionistes.[44]

Exemplars

Al món existeixen diferents còpies d'aquesta obra. El Museu Metropolità d'Art de Nova York,[61] el Museu Britànic de Londres,[2] la col·lecció de Claude Monet a Giverny, França,[62] la Galeria Sackler,[63] el Museu Guimet[27] i la Biblioteca Nacional de França[64] són alguns dels llocs on es troben còpies de La gran ona per a la seva exposició.

Algunes col·leccions privades també en tenen alguna còpia, com en el cas de la col·lecció Gale, als Estats Units.

Foren els grans col·leccionistes privats del segle xix els que van donar naixement a les col·leccions d'estampes en els museus. Per exemple, la còpia que es troba en el Museu Metropolità prové de l'antiga col·lecció de Henry Osborne Havemeyer, exemplar que va ser donat per la senyora Havemeyer el 1929.[65] De la mateixa manera, l'exemplar de la Biblioteca Nacional de França va ser adquirit el 1888 de la col·lecció de Samuel Bing.[66] Quant a la còpia del Museu Guimet, aquesta prové del llegat de Raymond Koechlin, i es troba en el museu des de 1932.[67]

Diferències entre les versions

Versió de La gran ona del Museu Metropolità d'Art.

Ja que la s√®rie va tenir molt d'√®xit quan va sortir, se'n van continuar fent c√≤pies fins que les planxes van mostrar un desgast important. √Čs probable que de les planxes originals es fessin unes 5.000 c√≤pies.[50]

√Čs possible determinar el grau de dany que tenien les planxes al moment d'impressi√≥ d'una c√≤pia determinada gr√†cies a l'an√†lisi de dos punts caracter√≠stics. El primer d'ells es troba just al darrere del vaixell de la dreta que apareix en la imatge. En casos d'impressions amb planxes gastades, la l√≠nia no apareix de forma cont√≠nua. El segon punt est√† en el costat esquerre del requadre de la signatura, on les l√≠nies que el formen haurien d'apar√®ixer cont√≠nues.[50]

Un altre aspecte a considerar √©s l'estat de conservaci√≥ de les impressions, el qual es pot observar f√†cilment d'acord amb la pigmentaci√≥ del cel en la part superior. Els gravats amb un bon grau de conservaci√≥, com n'√©s el cas de la c√≤pia que est√† en el Museu Metropolit√†, conserven el color com hauria de ser, a on s'observa un contrast marcat amb els n√ļvols. At√®s que moltes reproduccions s'han perdut al llarg de la hist√≤ria en guerres, terratr√®mols, incendis i altres desastres naturals, existeixen poques c√≤pies amb un bon estat de conservaci√≥ i elaborats amb els costats de les planxes encara afilats.[50]

En la cultura popular

Degut a la seva popularitat i al fet que l'obra est√† en el¬†domini p√ļblic, s√≥n nombroses les reproduccions que s'han fet de¬†La gran ona de Kanagawa, utilitzades en publicitat, art i objectes quotidians.[52] A continuaci√≥, se n'exposen les m√©s destacades:

Referències culturals

  • El logotip de la marca de roba¬†Quiksilver est√† clarament influenciat per¬†L'ona.[68]
  • El primer rellotge¬†Seiko de submarinisme o ¬ęDiver¬Ľ, el model 6217 de l'any 1965, estava decorat en la seva part del darrere amb una ona agafada de ¬ęLa gran ona de Kanagawa¬Ľ. Avui en dia, tots els models Seiko de submarinisme segueixen portant l'ona a la seva part del darrere.
  • Una secci√≥ de l'obra apareix en la car√†tula de l'√†lbum Strange Free World (1991), del grup angl√®s Kitchens of Distinction.
  • Decoraci√≥ de diversos productes quotidians com fundes d'iPod,[69] agendes escolars o cortines de dutxa, entre d'altres.
  • Aparici√≥ com a escenari en el¬†videojoc per a la consola¬†Wii ¬ęMuramasa: The Demon Blade¬Ľ.[70]
  • Protagonista de nombrosos anuncis publicitaris de marques comercials com¬†Levi Strauss & Co.,¬†Orangina o¬†IBM.

Paròdies i obres d'art

  • La parella d'artistes¬†Kozyndan van fer una versi√≥ de l'obra anomenada ¬ęUprising¬Ľ, la particularitat de la qual √©s que la cresta de l'ona est√† formada per conills blancs.[71]
  • Nana Shiomi, artista¬†japonesa, va crear un¬†d√≠ptic de fusta format per aquest gravat de Hokusai i per un gos que juga amb l'ona, que va anomenar ¬ęHokusai's Wave - Happy Dog¬Ľ.[72]
  • S'han fet nombroses escultures de les quals el seu tema principal √©s¬†L'ona, com per exemple ¬ęDie Woge¬Ľ, de Tobias Stengel,[73] o ¬ęHokusai 20 ft.¬Ľ, de Jeffery Laudenslager.[74]
  • L'any¬†2003 la dissenyadora¬†Hanae Mori va utilitzar la imatge de l'obra per a la seva col¬∑lecci√≥ de roba.[50]
Versió de La gran ona on en lloc del Mont Fuji hi ha el Pont Golden Gate (San Francisco). L'autor és un usuari de Flickr.
Versió de La gran ona on en lloc del Mont Fuji hi ha el Pont Golden Gate (San Francisco). L'autor és un usuari de Flickr.
Escultura ¬ęDie Woge¬Ľ, a Dresden.
Escultura ¬ęDie Woge¬Ľ, a¬†Dresden.

Mitjans de comunicació

La gran ona ha sigut tema de programes especials i documentals. En franc√®s hi ha¬†La mensevaace suspendue: La Vague, un documental de 29 minuts de l'any 2000.[75] En angl√®s, la¬†BBC va retransmetre un programa especial el 17 d'abril del 2004 com a part de la s√®rie¬†Private Life Of A Masterpiece,[76][n. 1] a m√©s que l'estampa va ser escollida per a ser part de la s√®rie¬†A History of the World in 100 Objects, que va ser produ√Įda juntament amb el¬†Museu Brit√†nic. El quadre va ser l'objecte n√ļmero 93 i va ser protagonista de l'emissi√≥ del 4 de setembre de 2010.[77]

Vegeu també

Notes

  1. ‚ÜĎ Podeu veure'n una versi√≥ doblada al castell√† al¬†YouTube.

Referències

  1. ‚ÜĎ Museu Rodin. ¬ęDe les escultures de Camille Claudel al museu¬Ľ (en castell√†). Arxivat de l'original el 2008-12-02. [Consulta: 5 juliol 2010].
  2. ‚ÜϬ†Anar a :2,0 2,1 2,2 Museu Brit√†nic. ¬ęBritish Museum¬Ľ (en angl√®s). [Consulta: 5 juliol].
  3. ‚ÜĎ Biblioteca del Congr√©s dels Estats Units. ¬ęKanagawa oki nami ura¬Ľ (en angl√®s). [Consulta: 6 juliol del 2010].
  4. ‚ÜϬ†Anar a :4,0 4,1 4,2 ¬ęA HISTORY OF THE UKIYO-E WOODBLOCK PRINT¬Ľ (en angl√®s). [Consulta: 5 juliol 2010].
  5. ‚ÜĎ Guth 2009, p.¬†29
  6. ‚ÜϬ†Anar a :6,0 6,1 Fleming & Honour 2006, p.¬†706
  7. ‚ÜϬ†Anar a :7,0 7,1 7,2 7,3 ¬ęWoodblock Prints in the Ukiyo-e Style¬Ľ (en angl√®s).¬†Museu Metropolit√† d'Art. [Consulta: 5 juliol 2010].
  8. ‚ÜϬ†Anar a :8,0 8,1 8,2 ¬ęMasterpieces from the Ota Memorial museum of Art Paintings and Japanese prints¬Ľ (en angl√®s).¬†Mus√©e Guimet, 2005. Arxivat de l'original el 2011-07-20. [Consulta: 5 juliol 2010].
  9. ‚ÜĎ ¬ęUkiyo-e, arte de grabado japon√©s¬Ľ. Arxivat de l'original el 2010-04-19. [Consulta: 11 juliol del 2010].
  10. ‚ÜĎ ¬ęUkiyo-e: Im√°genes del mundo flotante¬Ľ. Arxivat de l'original el 2010-12-10. [Consulta: 11 juliol del 2010].
  11. ‚ÜĎ ¬ęViewing Japanese Prints: What Is an Original Woodblock Print?¬Ľ.¬†Viewing Japanese Prints. Arxivat de l'original el 2008-03-27. [Consulta: 6 juliol 2010].
  12. ‚ÜϬ†Anar a :12,0 12,1 ¬ęKatsushika Hokusai¬Ľ. [Consulta: 7¬†juliol 2010].
  13. ‚ÜϬ†Anar a :13,0 13,1 Weston 2002, p.¬†116
  14. ‚ÜĎ Weston 2002, p.¬†116-117
  15. ‚ÜϬ†Anar a :15,0 15,1 Weston 2002, p.¬†117
  16. ‚ÜĎ Weston 2002, p.¬†118
  17. ‚ÜĎ Weston 2002, p.¬†119
  18. ‚ÜĎ Weston 2002, p.¬†120
  19. ‚ÜĎ ¬ęBiograf√≠a de Katsushika Hokusai¬Ľ (en castell√†). [Consulta: 7¬†juliol 2010].
  20. ‚ÜĎ ¬ęHokusai, la gran ona d'Orient¬Ľ. [Consulta: 5 juliol 2010].
  21. ‚ÜϬ†Anar a :21,0 21,1 21,2 Museu Metropolit√† d'Art. ¬ęKatsushika Hokusai: The Great Wave at Kanagawa¬Ľ (en angl√®s). [Consulta: 7 juliol del 2010].
  22. ‚ÜĎ ¬ęUnder the Wave off Kanagawa (The Great Wave) by Hokusai (1760 - 1849)¬Ľ (en angl√®s). [Consulta: 7 juliol del 2010].
  23. ‚ÜĎ NIPPONIA. ¬ęEl Monte Fuji como Objeto Art√≠stico¬Ľ. [Consulta: 7 juliol del 2010].
  24. ‚ÜϬ†Anar a :24,0 24,1 24,2 Royal Society. ¬ęWhat kind of a wave is Hokusai's Great wave off Kanagawa?¬Ľ (en angl√®s). [Consulta: 7 juliol del 2010].
  25. ‚ÜĎ Kobayashi & Harbison 1997, p.¬†47
  26. ‚ÜϬ†Anar a :26,0 26,1 R√†dio UNAM. ¬ęLa Gran Ona de Kanagawa¬Ľ. [Consulta: 7¬†juliol 2010].
  27. ‚ÜϬ†Anar a :27,0 27,1 27,2 27,3 27,4 27,5 27,6 Museu Guimet. ¬ęHokusai ¬ęMad about his art¬Ľ from Edmond de Goncourt to Norbert Lagane¬Ľ (en angl√®s). Arxivat de l'original el 2010-10-14. [Consulta: 7 juliol del 2010].
  28. ‚ÜĎ Biblioth√®que nationale de France. ¬ęHokusai, Les Trente-six vues du mont Fuji¬Ľ (en franc√®s). [Consulta: 7 juliol del 2010].
  29. ‚ÜĎ Nagata & Bester 1999, p.¬†40
  30. ‚ÜϬ†Anar a :30,0 30,1 ¬ęHokusai's Great Wave¬Ľ (en angl√®s). [Consulta: 7 juliol del 2010].
  31. ‚ÜϬ†Anar a :31,0 31,1 Delay 2004, p.¬†197
  32. ‚ÜĎ Universitat Yale. ¬ęHokusai¬Ľ (en angl√®s). Arxivat de l'original el 2011-09-08. [Consulta: 7 juliol del 2010].
  33. ‚ÜĎ ¬ęAbout the cover¬Ľ (en angl√®s), octubre 2005. [Consulta: 6 juliol 2010].
  34. ‚ÜĎ Hillier 1970, p.¬†451
  35. ‚ÜĎ Bayou 2008, p.¬†144-145
  36. ‚ÜĎ ¬ę¬ę¬†La Vague¬†¬Ľ de Hokusai et ¬ę¬†Les Monts Jingting en automne¬†¬Ľ de Shitao¬Ľ (en franc√®s). [Consulta: 6 juliol].
  37. ‚ÜĎ ¬ęThe Great Wave at Kanagawa (from a Series of Thirty-six Views of Mount Fuji)¬Ľ (en angl√®s). [Consulta: 6 juliol 2010].
  38. ‚ÜĎ Isabelle R√ľf. ¬ęLa ¬ęGrande vague¬Ľ du Japonais Hokusai, symbole de la violence des tsunamis¬Ľ (en franc√®s), 29-12-2004. [Consulta: 6 juliol 2010].
  39. ‚ÜĎ ¬ęNTIEVA Newsletter v.12n.3pg.9¬Ľ (en angl√®s). [Consulta: 6 juliol 2010].
  40. ‚ÜĎ James C. Harris. ¬ęUnder the Wave off Kanagawa, January 2008, Harris 65 (1): 12¬Ľ (en angl√®s). [Consulta: 6 juliol 2010].
  41. ‚ÜĎ Lane 1962, p.¬†240
  42. ‚ÜĎ Delay 2004, p.¬†173
  43. ‚ÜĎ Bayou 2008, p.¬†110
  44. ‚ÜϬ†Anar a :44,0 44,1 Lane 1962, p.¬†237
  45. ‚ÜĎ Bayou 2008, p.¬†144
  46. ‚ÜĎ Japanese Architecture and Art Net Users System. ¬ęberorin ai„ÄÄ„Éô„É≠„É™„É≥Ťó欼 (en angl√®s). [Consulta: 7 juliol del 2010].
  47. ‚ÜĎ ¬ęHokusai and Hiroshige: Great Japanese Prints from the James A. Michener Collection at the Asian Art Museum.¬Ľ (en angl√®s). Arxivat de l'original el 2009-06-18. [Consulta: 7 juliol 2010].
  48. ‚ÜϬ†Anar a :48,0 48,1 48,2 Bayou 2008, p.¬†130
  49. ‚ÜĎ Sotheby's. ¬ęThe Huguette Ber√®s Collection of Japanese Prints, Drawings & Illustrated Books¬Ľ (en angl√®s). [Consulta: 7 juliol del 2010].
  50. ‚ÜϬ†Anar a :50,0 50,1 50,2 50,3 50,4 Russell Davies (escriptor) (2003).¬†Katsushika Hokusai: The Great Wave, dentro de la s√®rie The Private Life of a Masterpiece (Documental).¬†BBC. Dura 50 min.
  51. ‚ÜĎ ¬ęMonet's collection of Japanese WoodBlocks¬Ľ (en angl√®s). [Consulta: 7 juliol del 2010].
  52. ‚ÜϬ†Anar a :52,0 52,1 52,2 ¬ęPalettes, du 6 juillet au 31 ao√Ľt 2002¬Ľ (en franc√®s). Arxivat de l'original el 2009-06-17. [Consulta: 5 juliol 2010].
  53. ‚ÜĎ Bracquemond, Del√Ętre and the Discovery of Japanese Prints. Martin Eidelberg. The Burlington Magazine, Vol. 123, No. 937 (Apr., 1981), p√†g. 221-227.¬†r√©sum√©
  54. ‚ÜĎ Inaga Shigemi. ¬ęThe Making of Hokusai‚Äôs Reputationin the Context of Japonisme¬Ľ (en angl√®s). [Consulta: 7 juliol del 2010].[Enlla√ß no actiu]
  55. ‚ÜĎ Bayou 2004, p.¬†62-63
  56. ‚ÜĎ National Gallery of Australia. ¬ęMonet & Japan¬Ľ (en angl√®s). [Consulta: 7 juliol del 2010].
  57. ‚ÜĎ Sueur-hermel 2009, p.¬†28
  58. ‚ÜĎ Sueur-hermel 2009, p.¬†26
  59. ‚ÜĎ ¬ęDebussy, La Mer¬Ľ. Arxivat de l'original el 2009-06-17. [Consulta: 7 juliol del 2010].
  60. ‚ÜĎ Biblioth√®que nationale de France. ¬ęLa Mer¬Ľ (en franc√®s). [Consulta: 7 juliol del 2010].
  61. ‚ÜĎ Museu Metropolit√† d'Art. ¬ęThe Great Wave at Kanagawa (from a Series of Thirty-six Views of Mount Fuji)¬Ľ (en angl√®s). [Consulta: 7 juliol del 2010].
  62. ‚ÜĎ ¬ęLes estampes japonaises de Hokusai Katsushika dans la collection de Claude Monet pr√©sent√©e √† Giverny¬Ľ (en franc√®s). [Consulta: 6 juliol 2010].
  63. ‚ÜĎ Hartman Ford 2005, p.¬†203
  64. ‚ÜĎ ¬ęL'estampe japonaise¬Ľ (en franc√®s). [Consulta: 7 juliol del 2010].
  65. ‚ÜĎ Forrer 1996, p.¬†43
  66. ‚ÜĎ Biblioth√®que nationale de France 2008, p.¬†216
  67. ‚ÜĎ Bayou 2008, p.¬†131
  68. ‚ÜĎ ¬ę+ CONTENIDOS-QUIKSILVER¬Ľ (en castell√†). Arxivat de l'original el 2010-06-18. [Consulta: 6 juliol 2010].
  69. ‚ÜĎ ¬ęGREAT WAVE off KANAGAWA iPhone iPod GADGET CASE¬Ľ (en angl√®s). [Consulta: 6 juliol 2010].
  70. ‚ÜĎ ¬ęMuramasa The Demon Blade¬Ľ (en angl√®s). [Consulta: 12 juliol 2010].
  71. ‚ÜĎ ¬ęUprisings¬Ľ (en angl√®s), 2003. [Consulta: 6 juliol 2010].
  72. ‚ÜĎ ¬ę6 de juliol de 2010¬Ľ (en angl√®s).
  73. ‚ÜĎ ¬ęDie Woge - Tobias Stengel¬Ľ (en alemany), 2006. [Consulta: 6 juliol 2010].
  74. ‚ÜĎ ¬ęLaudenslager Sculpture¬Ľ (en angl√®s). [Consulta: 6 juliol 2010].
  75. ‚ÜĎ ¬ęPalettes: Hokusai - La menace suspendue¬Ľ (en franc√®s). Arxivat de l'original el 2004-11-08. [Consulta: 7 juliol del 2010].
  76. ‚ÜĎ ¬ęThe Great Wave by Hokusai¬Ľ (en angl√®s). Arxivat de l'original el 2010-07-22. [Consulta: 7 juliol del 2010].
  77. ‚ÜĎ BBC. ¬ęHokusai's 'The Great Wave', No. 93¬Ľ (en angl√®s). [Consulta: 7 juliol del 2010].

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La gran onada de Kanagawa
  • Bayou, H√©l√®ne.¬†Hokusai, 1760-1849: l'affol√© de son art: d'Edmond de Goncourt √† Norbert Lagane (en franc√®s). Connaissance des Arts, 2008.¬†ISBN 978-2-7118-5406-6.
  • Biblioth√®que nationale de France.¬†Estampes japonaises: images d'un monde √©ph√©m√®re (en franc√®s). Biblioth√®que nationale de France, Funda√ß√£o Caixa Catalunya, 2008.¬†ISBN 8-48986-092-0.
  • Delay, Nelly.¬†L'estampe japonaise (en franc√®s). Hazan, 2004.¬†ISBN 2-85025-807-5.
  • Fleming, John;¬†Honour, Hugh.¬†Historia mundial del arte (en castell√†). Ediciones AKAL, 2006.¬†ISBN 8-44602-092-0.
  • Forrer, Matthi.¬†Hokusai (en franc√®s). Biblioth√®que de l'image, 1996.
  • Guth, Christine.¬†Arte en el Jap√≥n Edo (en castell√†). Ediciones AKAL, 2009.¬†ISBN 8-44602-473-X.
  • Hartman Ford, Elise.¬†Frommer's Washington. John Wiley and Sons, 2005.¬†ISBN 0-76459-591-1.
  • Hillier, Jack.¬†Catalogue of the Japanese paintings and prints in the collection of Mr. & Mrs Richard P. Gale, Tomo II (en angl√®s). Routledge & K. Paul, 1970.¬†ISBN 978-2-7118-5406-6.
  • Kobayashi, Tadashi;¬†Harbison, Mark.¬†Ukiyo-e: an introduction to Japanese woodblock prints (en angl√®s). Kodansha International, 1997.¬†ISBN 4-77002-182-8.
  • Lane, Richard.¬†L'Estampe japonaise (en franc√®s). Aimery Somogy, 1962.
  • Nagata, Seiji;¬†Bester, John.¬†Hokusai: Genius of the Japanese Ukiyo-e (en angl√®s). Kodansha International, 1999.¬†ISBN 4-77002-479-7.
  • Sueur-hermel, Val√©rie.¬†Henri Rivi√®re: entre impressionnisme et japonisme (en franc√®s). Biblioth√®que nationale de France, 2009.¬†ISBN 2-71772-431-1.
  • Weston, Mark.¬†Giants of Japan: The Lives of Japan's Most Influential Men and Women (en angl√®s). Kodansha America, 2002.¬†ISBN 1-56836-324-9.

 




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.