MAGAZÍN D'INVESTGACIÓ PERIODÍSTICA (iniciat el 1960 com AUCA satírica.. per M.Capdevila a classe de F.E.N.)
-VINCIT OMNIA VERITAS -
VOLTAIRE: "El temps fa justícia i posa a cadascú al seu lloc.."- "No aniràs mai a dormir..sense ampliar el teu magí"
"La història l'escriu qui guanya".. així.. "El poble que no coneix la seva història... es veurà obligat a repetir-la.."
Tot i que l'edat s'entén comunament com el nombre d'anys que heu estat vius, diferents òrgans i teixits poden envellir a diferents ritmes. Això significa que la vostra edat biològica pot no ser necessà riament la mateixa que la vostra edat cronològica
Â
La nostra nova recerca, publicada a Nature Medicine, demostra que l'edat biològica del cervell i del cos d'una persona es pot mesurar fà cilment.
De fet, l'edat biològica d'alguns sistemes d'òrgans pot diferir notablement de l'edat cronològica d'una persona i aquesta desviació entre l'edat cronològica i biològica ens pot informar del risc de malaltia crònica i mortalitat prematura de la persona.
D'això en diem rellotge de l'edat dels òrgans.
Aquest rellotge ens indica si la salut i la funció del cervell, el cor, els pulmons i altres sistemes d'òrgans d'una persona semblen més grans o més joves que la seva edat cronològica.
Per exemple, un jove de 40 anys pot tenir un cervell que s'assembla més al d'un jove de 50 anys. En aquest cas, diem que el cervell de la persona apareix 10 anys més gran que la seva edat cronològica.
En el nostre estudi, establim rellotges d'edat d'òrgans per al cervell i set sistemes corporals, inclosos els cardiovasculars, els pulmons, els musculoesquelètics, els immunes, els ronyons, el fetge i els sistemes metabòlics, en més de 100.000 adults que van participar en el Biobanc del Regne Unit (Regne Unit).
El Biobanc és una base de dades biomèdica a gran escala i un recurs de recerca, que conté informació genètica i sanità ria en profunditat de mig milió de participants del Regne Unit.
A continuació, vam utilitzar exploracions cerebrals per ressonà ncia magnètica (RM) i mesures d'una à mplia gamma de proves fÃsiques, fisiològiques, de sang i orina, que ja estan disponibles en la majoria d'entorns clÃnics.
El nostre estudi revela diversos patrons d'envelliment d'òrgans; no obstant això, l'envelliment dels diferents sistemes d'òrgans està estretament lligat.
Curiosament, trobem una xarxa d'envelliment multiorgà nic, on l'edat d'un sistema d'òrgans influeix selectivament i caracterÃsticament en l'envelliment d'altres sistemes d'òrgans.
Per tant, si els pulmons d'una persona semblen més grans que la seva edat cronològica, és més probable que el cor, els ronyons, els ossos i els músculs, aixà com el seu cervell, també apareguin més antics.
També demostrem que l'edat cerebral està més influenciada per l'edat dels pulmons i del cor, mentre que el sistema musculoesquelètic és un centre de xarxa, influït per l'extensió de l'envelliment de la majoria dels altres sistemes d'òrgans.
Quan l'edat cronològica és un factor de risc comú per a la malaltia crònica, les persones amb una mateixa edat cronològica poden presentar riscos variats d'aquestes condicions de salut cròniques.
Hem estudiat 16 malalties cròniques comunes, incloent Parkinsonisme, esclerosi múltiple, ictus, demència, depressió, trastorn bipolar, esquizofrènia, malaltia arterial coronà ria, malalties hipertensives, malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), malaltia renal crònica (CKD), diabetis, cirrosi, artrosi, osteoporosi i cà ncer.
La nostra investigació va trobar que l'edat avançada dels òrgans augmenta significativament el risc de malalties cròniques i que les malalties cròniques es caracteritzen per perfils únics d'envelliment d'òrgans.
Més curiosament, a través dels 16 trastorns cerebrals i corporals crònics comuns, demostrem que l'envelliment biològic avançat s'estén des de l'òrgan de la patologia primà ria de la malaltia fins a múltiples sistemes d'òrgans.
Per exemple, quan l'edat cerebral avançada (és a dir, un cervell d'aspecte més gran) és evident per a la majoria dels trastorns cerebrals importants, com l'esclerosi múltiple, la demència i el parkinsonisme, les persones amb trastorns no cerebrals, com la diabetis, la CKD i la MPOC, també mostren una edat cerebral significativament avançada.
De fet, l'edat avançada dels òrgans —especialment dels pulmons, els ronyons, el fetge i el sistema immunitari— augmenta significativament el risc de mortalitat d'una persona.
El nostre estudi mostra que el tabaquisme, la ingesta d'alcohol, el comportament sedentari, el mal son, la contaminació de l'aire i la desigualtat socioeconòmica estan relacionats amb un cervell i un cos que apareixen més envellits.
Afortunadament, diversos d'aquests factors són modificables, cosa que us permetrà reduir l'edat cerebral i corporal.
En canvi, les persones que tenen un pes més gran en néixer, l'educació tercià ria, l'exercici regular i viuen en zones de més espai verd i cobertura del medi natural tendeixen a tenir un cervell i un cos que apareixen més joves.
El següent pas per a la nostra recerca és investigar si modificar aquests factors pot alentir la taxa d'envelliment dels òrgans i reduir el risc de malalties cròniques i mortalitat prematura.
Esperem que en el futur, l'edat biològica del cervell i del cos d'una persona es mesuri rutinà riament a la clÃnica del metge per identificar persones amb risc de malaltia crònica, aixà com informar els professionals mèdics perquè iniciïn tractaments i intervencions primerenques.
Cal destacar que la majoria dels biomarcadors i mesures que s'utilitzen per estimar l'edat dels òrgans biològics ja s'utilitzen à mpliament en entorns clÃnics, cosa que significa que els nostres rellotges d'edat dels òrgans podrien passar rà pidament i fà cilment a la prà ctica clÃnica.
De moment, si us preocupa la salut dels vostres òrgans, feu una revisió amb el vostre metge de capçalera i intenteu cuidar bé el vostre cos practicant bons estils de vida, pel bé dels vostres òrgans.
Més informació: Ye Ella Tian et al. Envelliment heterogeni en múltiples sistemes d'òrgans i predicció de malalties cròniques i mortalitat, Nature Medicine (2023). DOI: 10.1038/s41591-023-02296-6
Â
Â
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: