MAGAZÍN D'INVESTGACIÓ PERIODÍSTICA (iniciat el 1960 com AUCA satírica.. per M.Capdevila a classe de F.E.N.)
-VINCIT OMNIA VERITAS -
VOLTAIRE: "El temps fa justícia i posa a cadascú al seu lloc.."- "No aniràs mai a dormir..sense ampliar el teu magí"
"La història l'escriu qui guanya".. així.. "El poble que no coneix la seva història... es veurà obligat a repetir-la.."
L'alefat o alfabet hebreu, algunes vegades denominat mitjançant la seva forma hebrea álef-bet (אָלֶף-בֵּית), és la sèrie formada per les consonants hebrees. Està compost per 22 caràcters, dels quals cinc tenen una grafia diferent a la fi de les paraules. S'utilitza per escriure l'idioma hebreu, el jiddisch i, en menor mesura, el judeuhispà.
Álef-Bet | ||
---|---|---|
tipus | Abyad | |
idiomes | hebreu
jiddisch judeuhispàlmossàrab |
|
època | Segle III a. C. - actualitat | |
estat | actiu | |
antecessors |
jeroglífics
|
|
germans | nabateu
siríac Palmirenomandeu brahmipahlavi sogdià |
|
direcció | de dreta a esquerra | |
lletres | א ב ג ד ה ו ז ח ט י כ
ל מ נ ס ע פ צ ק ר ש ת |
|
Unicode | O + 0590 to U + 05FF
O + FB1D to U + FB4F |
|
ISO 15924 | Hebr |
|
[ Editar dades a Wikidata ] |
L'álef-bet és originalment un abyad, és a dir, només conté caràcters consonàntics. La puntuació diacrítica dels masoretes s'utilitza únicament com una ajuda en l'aprenentatge de l'idioma, ja que originalment l'idioma hebreu -tant modern com antic- no la utilitza, és el lector qui la proveeix. El hebreu arcaic es va emprar des de la seva creació fins als patriarques. El hebreu antic apareix en l'època dels Reis (Saül, David, Salomó, etc.), i el hebreu quadrat o modern apareix per primera vegada en el segle III a.C.
É
És la manera més comuna d'escriptura en hebreu, fins i tot en la premsa escrita i la prosa. Al seu torn, com en espanyol, hi ha diferents estils de lletres: de motlle, impremta i estil cursiu o manuscrit. A continuació es mostren les 22 lletres que formen l'álef-bet, incloent les cinc lletres d'ús exclusiu al final de les paraules anomenades sofit:
LLletra |
א א | ב ב | ג ג | ד ד | ה ה | ו ו | ז ז | ח ח | ט ט | י י | כ כ |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Noms | Alef (אל"ף) | Bet (בי"ת) | Guímel (גימ"ל) | Dálet (דל"ת) | Hei (ה"א) | Vav (ו"ו) | Zayn (זי"ן) | Jet (חי"ת) | Tet (טי"ת) | Yod (יו"ד) | Kaf (כ"ף) |
Pronunciació | /ʔ/ |
/b/, /v/ |
/g/, /ʤ/ |
/d/, /ð/ |
/h/ |
/v/, /β/, /o:/, /u:/, /w/ |
/z/, /ʒ/ |
/χ/, /ħ/ |
/t/ |
/j/, /i/, /y/ |
/k/, /x/ |
LLletra | ל ל | מ מ | נ נ | ס ס | ע ע | פ פ | צ צ | ק ק | ר ר | ש ש | ת ת |
Noms | Lámed (למ"ד) | Mem (מ"ם) | Nun (נו"ן) | Sámej (סמ"ך) | Ayin (עי"ן) | Pei (פ"א) | Tzadi (צד"י) | Qof (קו"ף) | Resh (רי"ש) | Shin (שי"ן) | Tav (ת"ו) |
Pronunciació | /l/ |
/m/ |
/n/ |
/s/ |
/ʕ/ |
/p/, /ʔ/, /f/, /β/ |
/ʦ/, /tʃ/ |
/k/ |
/ʁ/ |
/ʃ/, /s/ |
/t/, /θ/ |
Existeixen 5 lletres hebrees que són reemplaçades gràficament per altres amb igual so i nom quan apareixen a la fin d'un mot, anomenades sofit. La paraula kamnafetz serveix per recordar els noms de les cinc lletres sofit existents.
Lletra | ך | ם | ן | ף | ץ |
---|---|---|---|---|---|
Noms | Kaf Sofit (כ"ף סופית) | Mem Sofit (מ"ם סופית) | Nun Sofit (נו"ן סופית) | Pei Sofit (פ"א סופית) | Tzadi Sofit (צד"י סופית) |
Pronunciació | /χ/ |
/m/ |
/n/ |
/p/, /ʔ/, /f/, /β/ |
/ʦ/, /tʃ/ |
S
Alfabet amb puntuació |
|||||
S
S'utilitza principalment com a mètode d'ensenyament de l'idioma hebreu i en poesia. S'empra sempre a l'escriure en jiddisch.
Lletra | א | בּ | ב | ג | גּ | ג׳ | ד | דּ | ד׳ | ה | ו | וּ | וֹ | וו) , ו׳) | ז | ז׳ | ח | ט | י |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Noms | Alef (אל"ף) | Bet, Vet (בי"ת) | Guímel (גימ"ל) | Dálet (דל"ת) | He (ה"א) | Waw (ו"ו) | Zain (זי"ן) | Jet (חי"ת) | Tet (טי"ת) | Yod (יו"ד) | |||||||||
Pronunciació | /ʔ/ | /b/ | /v/ | /g/ | /ʤ/ | /d/ | /ð/ | /h/ o /ʔ/ | /v/ o /β/ | /uː/ | /oː/ | /w/ | /z/ | /ʒ/ | /x/ | /t/ | /j/ o /y/ | ||
Lletra | יִ | כּ | כ | ל | מ | נ | ס | ע | פּ | פ | צ | צ׳ | ק | ר | שׁ | שׂ | תּ | ת | ת׳ |
Noms | Yod (יו"ד) | Kaf (כ"ף) | Lámed (למ"ד) | Mem (מ"ם) | Nun (נו"ן) | Samekh (סמ"ך) | Ayn (עי"ן) | Pei (פ"א) | Tzadi (צד"י) | Kuf (קו"ף) | Resh (רי"ש) | Shin (שי"ן) | Taf (ת"ו) | ||||||
Pronunciació | /i/ | /k/ | /χ/ | /l/ | /m/ | /n/ | /s/ | /ħ/ | /p/ o /ʔ/ | /f/ o /β/ | /ʦ/ | /tʃ/ | /k/ | /ʁ/ | /ʃ/ | /s/ | /t/ | /θ/ |
Lletra | ך | ךּ | ם | ן | ף | ץ | ץ׳ |
---|---|---|---|---|---|---|---|
Noms | Kaf Sofit (כ"ף סופית) | Mem Sofit (מ"ם סופית) | Nun Sofit (נו"ן סופית) | Pei Sofit (פ"א סופית) | Tsadi Sofit (צד"י סופית) | ||
Pronunciació | /k/ |
/χ/ |
/m/ |
/n/ |
/f/, /β/ |
/ʦ/ |
/tʃ/ |
És una manera més fàcil d'escriure hebreu. Equival a la nostra lLletra cursiva.
Hebreu cursiu | ![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() ![]() |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Hebreu | א | ב | ג | ד | ה | ו | ז | ח | ט | י | כך |
Hebreu cursiu | ![]() |
![]() ![]() |
![]() ![]() |
![]() |
![]() |
![]() ![]() |
![]() ![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
Hebreu | ל | מם | נן | ס | ע | פף | צץ | ק | ר | ש | ת |
És un hebreu semicursiu.
Hebreu cursiu | ![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() ![]() |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Hebreu | א | ב | ג | ד | ה | ו | ז | ח | ט | י | כ ך |
Hebreu cursiu | ![]() |
![]() ![]() |
![]() ![]() |
![]() |
![]() |
![]() ![]() |
![]() ![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
Hebreu | ל | מ ם | נ ן | ס | ע | פ ף | צ ץ | ק | ר | ש | ת |
Símbolo | Nombre | AFI | Transliteración | Unicode |
---|---|---|---|---|
ְ | sheva | [e̞], Ø | ə, e, ', ninguna | U+05B0 |
ִ | hiriq | [i] | i | U+05B4 |
ֵ | zeire | [e̞] | e | U+05B5 |
ֶ | segol | [e̞] | e | U+05B6 |
ַ | pataj | [a] | a | U+05B7 |
ָ | kamatz | [a] | a | U+05B8 |
ֹ | holam | [o̞] | o | U+05B9 |
ֹ | dages | [o̞] | o | U+05B9 |
ּ | dagesh | [b], [g], [d], [k], [p], [t] | b, g, d, k, p, t | U+05BC |
ּ | mapiq | [h] | h | U+05BC |
ֻ | kubutz | [u] | u | U+05BB |
ֿ | rafe | Este símbolo es utilizado en el hebreu biblíco y también en yiddish. Sirve para distinguir פּ [p] de פֿ [f]; también para indicar silencio en una Lletra como en ה o א. | U+05BF | |
ׂ | punto de Shin | [ʃ] | sh | U+05C1 |
ׁ | punto de Sin | [s] | s | U+05C2 |
símbol | nom | AFI | transliteració | Unicode |
---|---|---|---|---|
ְ | sheva | [E], Ø | ə, i, ', cap | O + 05B0 |
ִ | hiriq | [I] | i | O + 05B4 |
ֵ | zeire | [E] | i | O + 05B5 |
ֶ | segol | [E] | i | O + 05B6 |
ַ | pataj | [A] | a | O + 05B7 |
ָ | kamatz | [A] | a | O + 05B8 |
ֹ | holam | [O] | o | O + 05B9 |
ֹ | dages | [O] | o | O + 05B9 |
ּ | dagesh | [B], [g], [d], [k], [p], [t] | b, g, d, k, p, t | O + 05BC |
ּ | mapiq | [H] | h | O + 05BC |
ֻ | kubutz | [U] | o | O + 05BB |
ֿ | rafe | Aquest símbol és utilitzat en l'hebreu bíblic i també en jiddisch. Serveix per distingir פּ [p] de פֿ [f]; també per indicar silenci en una lLletra com en ה o א. | O + 05BF | |
ׂ | punt de Shin | [Ʃ] | sh | O + 05C1 |
ׁ | punt de Sense | [S] | s | O + 05C2 |
Article principal: Numeració hebrea
En l'hebreu totes les lletres tenen al seu torn un valor numèric, com s'aprecia en la següent taula:
lLletra |
valor | lLletra | valor | lLletra |
valor |
---|---|---|---|---|---|
א | 1 | י | 10 | ק | 100 |
ב | 2 | כ | 20 | ר | 200 |
ג | 3 | ל | 30 | ש | 300 |
ד | 4 | מ | 40 | ת | 400 |
ה | 5 | נ | 50 | ך | 500 |
ו | 6 | ס | 60 | ם | 600 |
ז | 7 | ע | 70 | ן | 700 |
ח | 8 | פ | 80 | ף | 800 |
ט | 9 | צ | 90 | ץ | 900 |
Art jueu. Rellotge de la Sinagoga d'Amsterdam, segle XVIII.
Francisco de Goya, "El nom de Déu", YHWH (יהוה), detall de l' tetragrámaton hebreu en triangle. representat en La Glòria, 1772. Basílica del Pilar, Saragossa.
La principal font d'el patrimoni hebreu és la Torà, preservada en aquesta estampa de Lilien per la La reina de l' Shabat, en el vestit figuren els caràcters emprats per l'idioma hebreu.
Quatre lletres hebrees suggerint la paraula "amor" (אהבה) en hebreu. Robert Indiana, ahava, 1977. Museu d'Israel, Jerusalem.
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: