10-05-2016  (3172 lectures) Categoria: Articles

Regla d'Hondt electoral

Regla D'Hondt

La regla (o m√®tode) D'Hondt o sistema D'Hondt √©s un m√®tode de mitjana major per assignar escons en sistemes de representaci√≥ proporcional per llistes electorals. Els m√®todes de mitjana major es caracteritzen per dividir a trav√©s de diferents divisors els totals dels vots obtinguts pels diferents partits, produint-se seq√ľ√®ncies de quocients decreixents per a cada partit i assignant-se els escons a les mitjanes m√©s altes.[1][2] Va ser creat pel jurista belga Victor d'Hondt en 1878.[3][4] per tal de repartir els escons en un sistema de representaci√≥ proporcional plurinominal de partits.

El m√®tode s'utilitza entre altres llocs a l'Argentina, √Äustria, B√®lgica, Bulg√†ria, Col√≤mbia, Cro√†cia, Esc√≤cia, Eslov√®nia, Espanya, Finl√†ndia, Gal¬∑les, Israel, el Jap√≥, els Pa√Įsos Baixos, Pol√≤nia, Portugal, Su√Įssa, Turquia, Xile, i en alguns pa√Įsos europeus nom√©s per a les eleccions al Parlament Europeu. Aquest m√®tode afavoreix als partits m√©s grans i √©s menys proporcional que el m√®tode Sainte-Lagu√ę, molt similar a aquest. Sovint s'usa el que s'anomena la regla D'Hondt modificada, en qu√® nom√©s s'atorguen escons als partits que han superat un determinat percentatge de vots, denominat[1] barrera electoral.

Els sistemes de representació proporcional intenten assignar els escons a les llistes de manera proporcional al nombre de vots rebuts. En general, no és possible aconseguir la proporcionalitat exacta, ja que no és possible assignar un nombre decimal d'escons. Dels mètodes comunament utilitzats per a la conversió proporcional de vots en escons, el mètode d’Hondt, sent bastant proporcional, tendeix a afavorir una mica més que uns altres als grans partits.[5][6] No obstant això, hi ha dues circumstàncies que afavoreixen moltíssim més a aquests partits: les circumscripcions petites i la barrera electoral.[7]

Repartiment

Després d'escrutar tots els vots, es calculen quocients successius per a cada llista electoral. La fórmula dels quocients és[12]

cociente = frac{V}{s+1}
  • V representa el nombre total de vots rebuts per la llista, i.ŗ••ŗ••
  • s representa el nombre d'escons que cada llista s'ha portat de moment, inicialment 0 per a cada llista..ŗ••ŗ••

El nombre de vots rebuts per cada llista es divideix successivament per cadascun dels divisors, des d'1 fins al nombre total d'escons a repartir. L'assignació d'escons es fa ordenant els quocients de major a menor i assignant a cadascun un escó fins que aquests s'esgotin. A diferència d'altres sistemes, el nombre total de vots no intervé en el còmput.

Exemple de funcionament de la regla modificada

Per tal d'explicar el funcionament de la regla, es pot imaginar una circumscripci√≥ electoral on s'hagin d'escollir vuit diputats, i on els resultats de les eleccions siguin els de la taula seg√ľent:

Partit Nombre de vots
Partit A 120.000
Partit B 100.000
Partit C 40.000
Partit D 5.000
Partit E 2.500

No es tenen en compte aquelles candidatures que no hagin superat la barrera electoral. El percentatge de vots necessaris varia segons el país: a Espanya és d'un 3%, a Israel d'un 3,25% i a Turquia d'un 10%. En aquest exemple, hi ha hagut 267.500 vots a candidatures. Una barrera del 3% suposa 8.025 vots, i com que els partits D i E no hi arriben quedaran exclosos del repartiment d'escons.

Partit Nombre de vots
Partit A 120.000
Partit B 100.000
Partit C 40.000
Partit D 5.000
Partit E 2.500

Després, s'ordenen de major a menor, en una columna, les xifres de vots obtinguts per les restants candidatures. Es divideix el nombre de vots obtinguts per cada candidatura per 1, 2, 3, etcètera, fins a un nombre igual al d'escons assignats a la circumscripció, en aquest cas vuit. Amb aquesta taula s'atribueixen els escons a les candidatures que obtinguin els més grans quocients per ordre decreixent.

Quan en la relació de quocients siguin iguals dos quocients corresponents a distintes candidatures, l'escó s'atribuirà a la que hagi obtingut el nombre més gran total de vots. Si hi hagués dues candidatures amb el mateix nombre total de vots, generalment el primer empat es resol per sorteig i els successius de forma alternativa.

Partit Vots /1 /2 /3 /4 /5 /6 /7 /8 Escons
Partit A 120.000 1r 120.000 3r 60.000 5è 40.000 8è 30.000 24.000 20.000 17.143 15.000 SiluetaSiluetaSiluetaSilueta
Partit B 100.000 2n 100.000 4t 50.000 7è 33.333 25.000 20.000 16.667 14.286 12.500 SiluetaSiluetaSilueta
Partit C 40.000 6è 40.000 20.000 13.333 10.000 8.000 6.667 5.714 5.000 Silueta

En alguns pa√Įsos es permet que les coalicions uneixin els seus vots per fer el c√†lcul, si b√© en molts pa√Įsos, per tal d'evitar aquest problema, els partits petits ja es presenten a les eleccions amb una llista √ļnica per tenir m√©s possibilitats de passar la barrera electoral.

Referències

  1. Pukelsheim, Friedrich. ¬ęSeat bias formulas in proportional representation systems¬Ľ. 4th ecpr General Conference, 2007.

Enllaços externs

______________________________________________________________________________

M√®tode Sainte-Lagu√ę

El m√®tode Sainte-Lagu√ę, tamb√© conegut com a m√®tode de la mitjana m√©s alta (altres denominacions s√≥n m√®tode Webster i m√®tode del divisor amb arrodoniment est√†ndard) √©s un sistema per distribuir escons proporcionalment en assemblees representatives escollides mitjan√ßant el vot a llistes de partits. Porta el nom del matem√†tic franc√®s Andr√© Sainte-Lagu√ę. El m√®tode Sainte-Lagu√ę √©s molt similar a la regla D'Hondt, per√≤ sense afavorir els partits grans.

El m√®tode Sainte-Lagu√ę s'aplica a Nova Zelanda, Noruega, Su√®cia, Dinamarca, B√≤snia i Hercegovina, Let√≤nia, Kosovo, i els estats alemanys d'Hamburg i Bremen.

Exemple

El Sainte-Lagu√ę √©s un m√®tode divisor, com la regla D'Hondt, encara que el seu divisor √©s diferent.

Un cop que tots els vots s'han computat, es calculen els quocients successius per a cada llista. La fórmula pel quocient és frac{V}{2s+1}, on V és el nombre total de vots que la llista ha rebut, i s és el nombre d'escons que el partit ha obtingut fins aquell moment, al principi 0 per a tots els partits. (La fórmula que utilitza la regla D'Hondt és frac{V}{s+1} ). A tota la llista se li aplica un quocient major cada cop que guanya un escó, quocient que es recalcula a partir del nou nombre d'escons obtinguts. El procés es repeteix successivament fins a completar la distribució de tots els escons disponibles.

Partit Vots /1 /3 /5 /7 /9 /11 /13 Escons
Partit A 120.000 1r 120.000 4t 40.000 6è 24.000 8è 17.142 13.333 10.909 9.230 SiluetaSiluetaSiluetaSilueta
Partit B 100.000 2n 100.000 5è 33.333 7è 20.000 14.286 11.111 9.090 7.692 SiluetaSiluetaSilueta
Partit C 40.000 3r 40.000 13.333 8.000 5.714 4.444 3.636 3.076 Silueta

Mètode modificat

Per a evitar donar escons als partits més petits, hi ha llocs on es modifica el mètode. En alguns casos, com a Nova Zelanda, cal tenir un mínim de vots (el 5%, en aquest cas) per a poder entrar en el repartiment d'escons. En altres casos, com a Suècia i Dinamarca, la primera divisió no és entre 1, sinó entre 1,4, fent així també més difícil accedir al primer escó.

Partit Vots /1,4 /3 /5 /7 /9 /11 /13 Escons
Partit A 120.000 1r 85.714 3r 40.000 6è 24.000 8è 17.142 13.333 10.909 9.230 SiluetaSiluetaSiluetaSilueta
Partit B 100.000 2n 71.428 4t 33.333 7è 20.000 14.286 11.111 9.090 7.692 SiluetaSiluetaSilueta
Partit C 40.000 5è 28.571 13.333 8.000 5.714 4.444 3.636 3.076 Silueta

En l'exemple anterior, amb el mètode modificat com a Suècia, el Partit C no hagués obtingut el 3r escó, sinó el 5è, de manera que si en lloc de repartir-se'n vuit se'n repartissin tres o quatre no n'hauria obtingut cap.

 

______________________________________________________________________________

Barrera electoral

La barrera electoral (també coneguda com a barrera legal) és la quantitat mínima de vots que necessita una llista electoral per a tenir dret a què li sigui aplicada la fórmula electoral i poder participar així en el repartiment d'escons.

La barrera electoral es fa servir tant en sistemes electorals proporcionals com en sistemes majoritaris amb la fórmula de majoria absoluta. La barrera pot consistir en un percentatge mínim de vots o bé en una quantitat mínima de vots i busca impedir l'excessiva fragmentació de les institucions.

La barrera electoral varia força d'un país a un altre. D'entre els sistemes proporcionals amb una barrera més baixa hom troba Israel, on es requereix aconseguir un 2% dels vots per entrar al Knesset. A les eleccions al Parlament de Catalunya cal un 3%, mentre que a les eleccions a les Corts Valencianes es requereix un 5%. A Espanya, la barrera electoral està situada al 3% per a les eleccions al Congrés de Diputats[1] i al 5% per a les eleccions municipals.[2]

També varia el territori en què cal superar la barrera electoral. Així, mentre que a les eleccions al Parlament de Catalunya o al Congrés de Diputats espanyol la barrera del 3% es calcula circumscripció per circumscripció, en altres comicis es pren en compte el conjunt del territori. Aquest és el cas de les eleccions a les Corts Valencianes o de les eleccions al Bundestag alemany.

Referències

  1. Vegeu l'article 163.1.a de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
  1. Vegeu l'article 180 de l'esmentada llei.

Bibliografia

  • TORRENS, Xavier: Los sistemas electorales, a CAMINAL BADIA, Miquel (ed.), Manual de Ciencia Pol√≠tica (1999), Madrid: Tecnos. ISBN 84-309-3363-8

_______________________________________________________________________________________

Llei per la que el PP ha aconseguit majoria absoluta al Senat i no al Congrés..

Ciutadans demana la seva eliminació, Podem proposa la seva conversió en veritable cambra territorial i les legislatures passen per les esquenes dels seus membres sense que es produeixin canvis: el Senat pot ser actor revelació en la pròxima legislatura. Però com es tria i per a què serveix?

"Quatre senadors per  província - 3 de la 1ª força i 1 de la 2ª força"

El Senat és una cambra d'elecció mixta: al voltant d'un 80% dels seus escons es designen de manera directa en les eleccions generals, per llistes obertes i segons circumscripcions provincials. Diumenge passat hi havia en joc 208 seients, a raó de quatre per cada província "3 senadors de la 1ª força i 1 senador de la 2ª força (les províncies insulars són una excepció, i cada illa o agrupació d'illes conforma una circumscripció).

La cambra acull altres 58 senadors triats de forma indirecta: els parlaments autonòmics designen un senador i un altre més per cada milió d'habitants de la comunitat autònoma. Per això el Senat no compta amb un nombre fix de butaques.

Sobre el primer grup, el repartiment d'escons est√† dissenyat per sobre-representar la for√ßa majorit√†ria de cada prov√≠ncia sota una din√†mica tan enrevessada com desconeguda pel com√ļ dels ciutadans. El normal √©s que els partits presentin tants candidats com a opcions de vot tenen els electors, que poden marcar fins a tres noms. Els escons es queden en els aspirants amb m√©s suports. Com que s'acostuma a votar en bloc, els tres aspirants m√©s recolzats acaben sent del mateix partit, amb el que les circumscripcions que elegeixen quatre senadors -la majoria-, solen designar tres senadors de la formaci√≥ majorit√†ria i un de la segona for√ßa.

Tanmateix, n'hi hauria prou que l'electorat conegu√©s el sistema per ser capa√ß de 'boicotejar-' i impedir que la for√ßa m√©s votada es faci amb tres seients a la cambra alta, gr√†cies a les llistes obertes. Per exemple, si els votants de la segona i tercera for√ßa d'una prov√≠ncia es reservaran un dels tres vots per votar-se m√ļtuament, √©s molt probable que aquesta segona i tercera for√ßa es fes amb el primer i segon esc√≥ de senador repartit en la circumscripci√≥.

En la situació actual, imaginem una província en què el PP ha aconseguit el 25% dels vots, el PSOE el 22% i Podem el 18%. Si els electors voten als tres candidats de la seva llista preferida, tres escons aniran per al PP, per haver estat recolzats, cadascun, pel 25% de l'electorat. El quart aniria pel PSOE, el cap de llista al Senat es queda amb el 22%. En canvi, si els electors de PSOE votessin als dos primers noms de la seva llista i reservaran el tercer vot per al primer candidat de Podem, aquest nom seria el més votat, ja que hauria aconseguit els suports dels votants socialistes (22% de els vots) més els de Podem (18% dels sufragis) superant amb escreix als tres noms del PP.

"Un feu imbatible del PP (si no s'ajunten la 2ª força i la 3ª força)"

A través d'aquest engranatge els populars han conservat el control de la majoria de la cambra , amb el que poden vetar qualsevol proposta de reforma constitucional. El PP ha perdut un terç dels seus suports respecte al Congrés però només es deixa 12 escons al Senat. Manté 124 dels 208 butaques en competició a les generals. La forta caiguda del PSOE tan sols es paga, d'altra banda, amb un escó a faltar: els socialistes passen de 48-47 senadors per elecció directa. Entra amb força relativa Podem, que aconsegueix 16 escons, mentre Ciutadans no obté representació a la cambra .

Conformat per donar representaci√≥ a les diferents realitats pol√≠tiques d'unes comunitats aut√≤nomes en bolquers fa m√©s de tres d√®cades, el Senat ha perdut la seva ra√≥ de ser en opini√≥ de cada vegada m√©s veus. Per√≤ PP i PSOE continuen pensant que dues cambres pensen millor que una, defensen un sistema bicameral per ser el m√©s com√ļ en la resta de pa√Įsos i posen en valor la segona volta que suposa el pas de les lleis pel Senat; encara que l'√ļltima paraula sigui, en la immensa majoria dels casos, del Congr√©s.

D'altra banda, la crisi econòmica i les polítiques d'austeritat han refrescat la memòria amb una dada dolorós en època de retallades: el Senat consumeix al voltant de 55 milions d'euros anuals en engreixar una maquinària que interessa a molt pocs. Amb la clàssica imatge del 'cementiri d'elefants' molt present, les veus discordants insisteixen que el Senat és un retir daurat per als que surten de la primera línia dels grans partits.

El salari base d'un diputat √©s 2.814 euros al mes, i el principal complement √©s la partida de despeses per allotjament i manutenci√≥: els servidors p√ļblics elegits en una circumscripci√≥ diferent a Madrid reben 1.823 euros addicionals al mes per pagar les despeses d'hotel o arrendament a la capital, aix√≠ com els √†pats. Per als diputats i senadors per Madrid tamb√© hi ha una dieta, de 870 euros. √Čs una quantitat exempta de tributaci√≥.

A més de la capacitat per a esmenar o vetar els projectes i proposicions de llei procedents del Congrés dels Diputats, la realitat és que un 'no' del Senat acaba sent un 'sí' amb la sola força del Congrés. El Senat només aconseguiria retardar el tràmit de les lleis amb el seu veto, encara que també té potestat per elegir quatre dels dotze magistrats del Tribunal Constitucional ja deu dels vint vocals del Consell General del Poder Judicial. Tanmateix, hi ha alguns supòsits en què la seva figura resulta clau: el seu vot compte en una situació en què cal intervenir en una comunitat autònoma o quan s'intenta reformar la Constitució.

En aquest darrer supòsit, el més urgent per a alguns partits com Ciutadans, Podem o IU, tant pel procediment "simple" com pel "agreujat" són necessàries àmplies majories a les dues cambres per reformar la Carta Magna. El PP podria vetar qualsevol reforma de la Constitució.

De proposar-se una reforma pel procediment simple, es requeririen tres cinquenes parts al Congrés, però també al Senat, en què el PP conserva la majoria absoluta. Si no s'aconsegueix, hauria de conformar una comissió paritària de Congrés i Senat per proposar un nou text. Si no hi ha acord encara es pot aprovar la reforma, però es necessita majoria absoluta al Senat i majoria de dos terços al Congrés.

Pel camí llarg, la reforma de la Carta Magna s'hauria d'aprovar per majoria de dos terços en Congrés i Senat. Caldria dissoldre les Corts i convocar eleccions, després de la qual les noves cambres haurien confirmar, per majoria de dos terços, que avalen el nou text constitucional, que també hauria de ser aprovat en un referèndum. En qualsevol escenari, els senadors del PP tindran un vot decisiu.




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.