BARBECUE Els no ho saben però també deriva del català els animals *"s'empalaven de la barbe a la cue"*per a rostirlos girant sobre les brases, La probabilitat que vingui de "barbacoa dels taínos", no passa el test de la navalla d'Ocham, ja que hi ha dues paraules que coincideixen amb la llengua catalana Barbe i Cue,

"Cousin german" = "cosí germà" és d'origen català d'una forma encara més flagrant, atès que no existeix en cap altre llengua (en anglés voldria dir cosí alamany)      
Commonly, "cousin" refers to a "first cousin", people whose most recent common ancestor is a grandparent. A first cousin is a third-degree relative and used to be known as a "cousin-german", though this term is rarely used today.  https://www.collinsdictionary.com/dictionary/english/cousin-german

FLETCHER (A.Sendra) En anglès l'artesà especialitzat en fabricar arcs (bow) I fletxes (arrow) li diuen .

 

 

PAPER, (Coromines ) mot pres del b. ll. papyrus, adaptat per via semiculta a una terminació catalana quan descabdellàrem la fabricació de paper apresa dels àrabs i moros: mot i indústria que la nostra nació transmeté després a totes les altres llengües i nacions d'Europa, dl. doc: 1249.

De Catalunya han de venir, doncs, també l'al. papier [S. xiv], l'angl. paper [S. xiv], i les corresponents formes neerlandeses i escandinaves (aquestes datant del període tardà de l'islandès antic), així com el pol. papier, txec papir i croat papir; altres llengües europees, com el rus bumàga, usen termes d'un altre origen (pròpiament 'cotó', provinent del grec). El mot, en fi, prové del gr. egipci ???????, ll. papyrus, nom de l'arbust papirus de les riberes del Nil, cy-perus papyrus L., que ja en l'Antiguitat fou usat com a papirus,

Trapiche els anglesos ja esmenten Gandia.. però "MASSE CUITE" diuen que vé del francès i França no te clima per al cultiu de la canya de sucre!

The word has its origin in the Latin trapetum that means oil mill.[2] From the Sicilian language trapetto[3] the term, crossing the Mozarab Valencia, with its typical change of termination to «-ig» via the Catalan language (trapig -Gandía, 1536-, trapitz de canyamel -Mallorca, 1466-)[4] has arrived to the other languages of the Iberian peninsula as trapiche.[5] In the documents of the Duke of Gandía from the beginning of the fifteen century, one can see the term «trapig de canyamel», as a synecdoche to indicate the whole village engenho.[3][6] According to Herrera: "..es de notar que antiguamente no auuia azucar,ſino en Valencia" ("note that in the old days there was no sugar except in Valencia").[7]                                                 https://en.wikipedia.org/wiki/Trapiche

 

Manel Capdevila