‎Forma part ‎‎d'una sèrie‎‎ sobre‎
‎Mitologia celta‎
‎ ‎‎Deïtats de religió‎‎ ‎‎(llista)‎ ‎ ‎ ‎ ‎‎Animisme‎‎ ‎ ‎ ‎ ‎ ‎‎ ‎
‎ Mitologia gaèlica‎
‎ ‎‎ ‎‎Irlandès‎‎ ‎‎ ‎ ‎ ‎ ‎ ‎‎ ‎‎escocès‎‎ ‎‎ ‎ ‎ ‎‎Tuath Dé‎‎ ‎ ‎ ‎ ‎ ‎‎Fomhoraigh‎‎ ‎ ‎ ‎ ‎ ‎‎Mitologia hebridea i folklore‎‎ ‎ ‎Cicle mitològic‎ ‎Cicle de l'Ulster‎ ‎Cicle Fianna‎
‎ Mitologia britònica‎
‎ ‎‎ ‎‎Bretó‎‎ ‎‎ ‎ ‎ ‎ ‎ ‎‎ ‎‎gal·lès‎‎ ‎‎ ‎ ‎ ‎ ‎ ‎‎ ‎‎Cornualla‎‎ ‎‎ ‎ ‎Religió de l'Edat de Ferro britànica‎ Mabinogion ‎Qüestió de la Gran Bretanya‎ ‎L'illa britànica d'Anglesey intenta‎
‎ Conceptes‎
‎ ‎‎Porció del campió d'Otherworld‎‎ ‎ ‎ ‎ ‎ ‎‎Geis‎‎ ‎ ‎ ‎ ‎ ‎‎Imbas forosnai‎‎ ‎ ‎ ‎ ‎ ‎‎Loathly lady‎‎ ‎ ‎ ‎ ‎ ‎‎Boira màgica‎‎ ‎ ‎ ‎ ‎ ‎‎Arbres sagrats‎‎ ‎ ‎ ‎ ‎ ‎‎Forma de‎‎ ‎ ‎ branca de ‎ ‎ ‎‎plata‎‎ ‎ ‎ ‎ ‎ ‎‎Tres vegades mort‎‎ ‎ ‎ ‎ ‎ ‎‎ ‎ ‎ ‎ ‎ ‎‎Ermisme‎‎ ‎ ‎ ‎ ‎ ‎‎Pou de saviesa‎‎ ‎
‎ Vocacions religioses‎
‎ ‎‎Druides‎‎ ‎ ‎ ‎ ‎ ‎‎Bards‎‎ ‎ ‎ ‎ ‎ ‎‎Vates‎‎ ‎
Festivals
‎ ‎‎Samhain‎‎ ‎ ‎ ‎ ‎ ‎‎ ‎ ‎ de Halloween‎ ‎ ‎‎Festival‎‎ ‎ ‎ ‎ ‎ ‎‎de Santa Maria‎‎ ‎ ‎ Imbolc‎ ‎ ‎‎Beltane‎‎ ‎ ‎ ‎ ‎ ‎‎Calan Mai‎‎ ‎ ‎ ‎‎Agost de Halloween‎‎ ‎ ‎ de ‎ ‎ ‎‎Lughnasadh‎‎ ‎
‎Categoria‎ ‎Portal de mitologia‎
‎ ‎‎ ‎‎v‎ ‎t‎ ‎e‎‎ ‎‎ ‎

‎En ‎‎l'antiga religió celta,‎‎ ‎‎Maponos‎‎ o ‎‎Maponus‎‎ ("Gran Fill") és un déu de la joventut conegut principalment al nord de ‎‎Gran Bretanya,‎‎ però també a ‎‎la Gàl·lia.‎‎ A ‎‎la Gran Bretanya romana,‎‎va ser equiparat amb ‎‎Apol·lo.‎‎ ‎^{‎ ‎‎[1]‎‎ ‎}

‎La figura mitològica ‎‎gal·lesa‎‎ ‎‎Mabon ap Modron‎‎ es deriva aparentment de Maponos,[1] que per analogia podem suggerir que era el fill de la deessa mare ‎‎Dea Matrona.‎^{‎ ‎}‎ El déu irlandès ‎‎Aengus,‎‎també conegut com el ‎‎Mac Óg‎‎ ("fill jove"), probablement està relacionat amb Maponos, igual que els personatges ‎‎artúrsus‎‎ Mabuz i Mabonagrain. ‎

‎Etimologia‎

‎En ‎‎gal,000, mapos‎‎ significa un nen o un fill. ‎‎ ‎^{‎ ‎‎[2]‎‎ ‎}‎ El sufix ‎‎-onos‎‎ és augmentador. A més ‎‎del teònim‎‎ ‎‎Maponos,‎‎l'arrel ‎‎mapos‎‎ es troba en noms personals com ‎‎Mapodia,‎‎ ‎‎Mapillus,‎‎i ‎‎Maponius;‎‎ ‎‎mapo‎‎ també es troba en la inscripció carjac (RIG L-86). L'arrel és ‎‎protoindoeuropea‎‎ ‎‎*makwos.‎‎ (Delamarre 2003 pp. 216–217). ‎

‎En ‎‎les llengües cèltiques insulars,‎‎la mateixa arrel es troba en ‎‎gal·lès,‎‎ ‎‎còrnic‎‎ i ‎‎bretó‎‎ ‎‎que‎‎ significa ‎‎fill‎‎ (Delamarre 2003 pp. 216–217), derivat del ‎‎britònic comú‎‎ ‎‎*mapos‎‎ (idèntic al gal). En ‎‎irlandès antic,‎‎ ‎‎macc‎‎ també significa ‎‎fill;‎‎ es troba en inscripcions ‎‎d'Ogham‎‎ com el ‎‎maqui‎‎genitiu, ‎‎maqqi,‎‎ ‎‎maqui‎‎ (Sims-Williams 2003 pp. 430–431) amb una expressivitat geminant duplicant ‎‎*makwkwos‎‎. (Aquesta és la font de noms escocesos i irlandesos que comencen ‎‎Mac‎‎ o ‎‎Mc).‎‎ ‎

‎Per tant, personificava la joventut, el que explicaria el ‎‎sincretisme‎‎ amb el déu ‎‎grecoromà Apol·lo.‎‎ ‎

‎Proves de Maponos‎

‎Epigrafia‎

‎L'evidència és principalment epigràfica. Maponos ("Gran Fill") s'esmenta a la ‎‎Gàl·lia‎‎ a ‎‎Bourbonne-les-Bains‎‎ ‎‎(CIL‎‎ 13, 05924) i a ‎‎Chamalières‎‎ (RIG L-100), però està testificat principalment al nord de ‎‎Gran Bretanya‎‎ a ‎‎Brampton,‎‎ ‎‎Corbridge‎‎ (antiga ‎‎Coria),‎‎ ‎‎Ribchester‎‎ (en l'antiguitat, ‎‎Bremetenacum Veteranorum)‎‎i ‎‎Chesterholm‎‎ (en l'antiguitat, ‎‎Vindolanda).‎‎ Algunes inscripcions són molt simples com ‎‎Deo Mapono‎‎ ("al déu Maponos") de Chesterholm (AE 1975, 00568). A Corbridge hi ha dues dedicatòries (RIB 1120 i RIB 1121) ‎‎Apollini Mapono‎‎ ("a Apollo Maponos") i una (RIB 1122) ‎‎[Deo] / [M]apo[no] / Apo[llini]‎‎ ("al déu Maponos Apollo"). La inscripció a Brampton (RIB 2063) de quatre alemanys és per al déu Maponos i el ‎‎numen‎‎ de l'emperador: ‎

‎Deo / Mapono / et n(umini) Aug(usti) / Durio / et Ramio / et Trupo / et Lurio / Germa/ni v(otum) s(olverunt) l(ibentes) m(erito)‎
‎"Al déu Maponos i als ‎‎Numen d'August‎‎, els ‎‎Germani‎‎ Durio, Ramio, Trupo i Lurio han complert el seu ‎‎vot‎‎ de bon grat, com es mereix."‎

‎Aquesta inscripció (RIB 583) d'una unitat de ‎‎sàrmats‎‎ amb seu a Ribchester mostra l'associació amb Apol·lo i també es pot datar precisament al dia‎‎(pridie Kalendas Septembres,‎‎o 29 d'agost en el ‎‎calendari romà)‎‎i l'any (241 dC, per menció dels ‎‎dos cònsols).‎‎ ‎

‎Deo san(cto) / [A]pollini Mapono / [pr]o salute d(omini) n(ostri) / [et] n(shoulders) eq(uitum) Sar/[m(atarum)] Bremetenn(acensium) / [G]ordiani / [A]el(ius) Antoni/nus | (centurio) leg(ionis) VI / vic(tricis) domo / Melitenis / praep(ositus) et pr(aefectus) / v(otum) s(olvit) l(ibens) m(erito) / [de]dic(atum) pr(idie) Kal (endas) Sep(tembres) / [Im]p(eratore) d(omino) n(ostro) Gord[i]/[ano A]ug(usto) II e[t] Pon[peia]no(!) co(n)s(ulibus)‎

‎Les inscripcions anteriors són totes en llatí. El nom també es troba a la inscripció de Chamalières, que és un text màgic relativament llarg (12 línies) escrit en ‎‎gal en gal‎‎ en un full de plom enrotllat. La segona línia demana l'ajuda de Maponos (aquí en el singular acusatori, Maponon: ‎‎artiu maponon aruerriíatin‎‎ (RIG L-100). ‎

‎Iconografia‎

‎Hi ha almenys tres estàtues a Maponos. En un, se'l representa com un harper i es troba davant d'una figura de caçadora de Diana celta. Un esbós d'aquesta imatge apareix a la ‎‎Gran Bretanya celta pagana‎‎d'Ann Ross. ‎^{‎ ‎‎[4]‎‎ ‎}

‎Toponímia‎

‎Dos elements de l'evidència de topòs també donen fe de Maponos a Gran Bretanya. Tots dos són de la ‎‎cosmografia‎‎de Ravenna del segle VII. Es creu que ‎‎Locus Maponi‎‎ (Richmond &Crawford #228) o "el lloc de Maponos", es creu que està entre ‎‎Lochmaben‎‎ i ‎‎Lockerbie‎‎ (el nom Lochmaben pot derivar de Locus Maponi, amb el canvi de so ‎‎p‎‎ a ‎‎b).‎‎ ‎‎Maporiton‎‎ (Richmond &Crawford # 163) o "el ford de Maponos" es creu que és Ladyward, prop de Lockerbie. La ‎‎pedra de Lochmaben‎‎ es troba prop de Gretna a la granja anomenada Old Graitney, l'antic nom de Gretna. El nom Clachmaben, que significa 'pedra de Maben o Maponos', s'ha corromput a Lochmaben. Aquesta pedra era probablement part d'un cercle de pedra i es creu que la zona va ser un centre per al culte de Maponus. Una inscripció de ‎‎Birrens‎‎ a Escòcia (RIB-3, 3482 / AE 1968, 254) esmenta un ‎‎lo(cus) Mabomi,‎‎que sovint es considera com un error d'un tallador de pedra per ‎‎al locus *Maponi.‎‎ ‎^{‎ ‎‎[1]‎‎ ‎}

‎Calendari Coligny‎

‎El quinzè dia de Riuros al ‎‎calendari coligny‎‎ està marcat amb el nom de Mapanos, que podria ser una referència a un festival de Maponos. ‎^{‎ ‎‎[4]‎‎ ‎}

‎Epítets celtes d'Apol·lo‎

‎A Gran Bretanya, s'han trobat dedicatòries a Apol·lo amb els següents epítets: ‎

• ‎Apol·lo ‎‎Anextiomar‎
• ‎Apol·lo Anicetus Sol‎
• ‎Apol·lo ‎‎Grannus‎
• ‎Apollo Maponus‎‎ (mostra una influència llatinitzant, ‎‎-os‎‎ convertint-se en ‎‎-us).‎

‎Per tant, pot ser difícil saber des d'una simple dedicació a Apol·lo si la deïtat clàssica està pensada o si una deïtat celta particular s'està referint sota un nom clàssic. La situació a la Gàl·lia és encara més complicada, amb almenys vint epítets registrats. (Jufer &Luginbühl pp. 94–96). ‎

‎Tradició posterior‎

‎Mitologia gal·lesa‎

‎Maponos apareix en la narrativa ‎‎gal·lesa mitjana,‎‎ el ‎‎Mabinogion,‎‎com ‎‎Mabon,‎‎fill de ‎‎Modron‎‎ (un personatge similar en la literatura gal·lesa és mabon fill de ‎‎Mellt,‎‎que de fet pot ser el mateix que Mabon fill de Modron), que és ella mateixa la continuació de ‎‎la matrona‎‎ gaulra ("Esperit Matronly"). El tema de Maponos fill de Matrona (literalment, ‎‎fill de mare)‎‎i el desenvolupament de noms en els ‎‎Mabinogi‎‎ dels teònims ‎‎britònics‎‎ i ‎‎gals‎‎ comuns ha estat examinat per Hamp (1999), Lambert (1979) i Meid (1991). Mabon aparentment apareix en la història d'un nen acabat de néixer pres de la seva mare a l'edat de tres nits, i és nomenat explícitament en la història de ‎‎Culhwch ac Olwen.‎‎ ‎

‎El seu nom viu en el ‎‎romanç artúric‎‎ disfressat de ‎‎Mabon,‎‎ ‎‎Mabuz‎‎i ‎‎Mabonagrain.‎‎ ‎

‎Mitologia irlandesa‎

‎El seu homòleg en ‎‎la mitologia irlandesa‎‎ sembla ser ‎‎Mac(c) ind Ó'c‎‎ (Hamp 1999) ("Fill jove", "Noi jove"), un epítet d'Angus o Oengus, l'esperit eternament juvenil que es troba a ‎‎Newgrange‎‎ anomenat ‎‎Bruigh na Bóinne,‎‎un ‎‎túmul‎‎ ‎‎neolític‎‎ precelta o ‎‎tomba amb cambres.‎‎ ‎‎La mitologia irlandesa‎‎ el retrata com el fill dels ‎‎Dagda,‎‎un rei dels ‎‎déus irlandesos,‎‎i de ‎‎Boann,‎‎una personificació del ‎‎riu Boyne.‎‎ En ‎‎la mitologia irlandesa,‎‎el Macc Óc sovint apareix com un entabanadors i un amant. ‎

‎Referències‎

‎Bibliografia‎

• ‎Année Epigraphique‎‎ (AE), volums anuals.‎
• ‎Corpus Inscriptionum Latinarum‎‎ (CIL); Vol. XIII, Inscriptiones trium Galliarum et Germaniarum‎
• ‎Collingwood, R. G.; Wright, R. P. ‎‎Les inscripcions romanes de Gran Bretanya‎‎ (RIB) Vol. 1: Les inscripcions sobre pedra.‎
• ‎Delamarre, X. (2003). ‎‎Dictionnaire de la Langue Gauloise‎‎ (2a ed.). París: Edicions Errància. ‎‎ISBN‎‎ ‎‎2-87772-237-6‎
• Ellis, Peter Berresford (1994) Dictionary of Celtic Mythology (Oxford Paperback Reference), Oxford University Press. ISBN 0-19-508961-8
• ‎Hamp, E. (1999) Mabinogi y archaismo. ‎‎Celtica‎‎ ‎‎23‎‎, pp. 96–110. Arxiu ‎‎PDF en línia‎‎ disponible‎
• ‎Jufer, N. i Luginbühl, T. (2001) ‎‎Répertoire des dieux gaulois.‎‎ París, Edicions Errància. ‎‎ISBN‎‎ ‎‎2-87772-200-7‎
• ‎Lambert, Pierre-Yves (1979) "La tablet gauloise de Chamalières". ‎‎Estudis Celtes‎‎ ‎‎XVI‎‎ pp. 141-169‎
• ‎Lambert, Pierre-Yves (ed)(2002) ‎‎Recueil des Inscriptions Gauloises‎‎ (R.I.G.) Vol. 2.2: inscripcions en alfabet llatí sobre instrumentum (ceràmica, plom, vidre, etc.) (articles L-18 – L-139)‎
• ‎MacKillop, James (1998) ‎‎Diccionario de la mitología celta.‎‎ Oxford: Oxford University Press. ‎‎ISBN‎‎ ‎‎0-19-280120-1‎‎.‎
• Meid, W. (1991) Aspekte der germanischen und keltischen Religion im Zeugnis der Sprache. (Innsbrucker Beiträge zur Sprachwissenschaft, Vorträge und kleinere Schriften, 52.)
• ‎Richmond, I. A. i Crawford, O. G. S. (1949) "La secció britànica de la cosmografia de Ravenna". ‎‎Arqueologia‎‎ ‎‎XCIII‎‎ pp. 1–50‎
• ‎Sims-Williams, Patrick (2003) ‎‎Les inscripcions celtes de Gran Bretanya: fonologia i cronologia, c. 400-1200‎‎ Oxford: Blackwell. ‎‎ISBN‎‎ ‎‎1-4051-0903-3‎
• ‎Wood, Juliette, (2002) ‎‎Los celtes: vida, mite i art.‎‎ Editorials Thorsons. ‎‎ISBN‎‎ ‎‎0-00-764059-5‎

‎Enllaços externs‎

‎Mireu ‎‎ ‎‎ ‎‎Maponos‎‎ ‎‎ ‎‎ al Viccionari, el diccionari lliure.‎

• ‎ A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: ‎‎Maponos‎
• Locus Maponi
• Maporitum