25-10-2014  (3829 lectures) Categoria: Majolica

Majòlica

 

Plat amb decoraci√≥ zoomorfa, maj√≤lica arca√Įca del segle XIV d'√ömbria (It√†lia), al Museu de Santa Maria della Scala de Siena

La maj√≤lica (Del it. maiolica, alterac. del lat. Maiorń≠ca, Mallorca)[1] √©s una cer√†mica amb un acabat vidri√≥s especial. La terracota √©s la base dels treballs de cer√†mica i en aquest cas s'hi aplica un esmalt met√†l¬∑lic compost de s√≠lice, cendres s√≤diques calcinades, plom i estany.

Història

Grècia:-trobat-un-vaixell-catala-del-segle-xvi

Segons Scaliger, Fabio Ferrari[2] y Jean Paul Richter, basant-se en els escrits de Dante Alighieri[2] y Leonardo Da Vinci,[3] la paraula ¬ęmaj√≤lica¬Ľ vol dir Mallorca,[4] illa que durant l'edat mitjana fou el centre d'exportaci√≥ m√©s important de la Mediterr√†nia[2][4] d'aquest tipus de cer√†mica morisca. √Čs el terme itali√† general usat per a definir el fang cuit vidriat a l'estany decorat amb √≤xids met√†l¬∑lics pintats sobre el vern√≠s sense coure.[5] La cer√†mica maj√≤lica va ser una troballa casual durant els intents de crear una porcellana similar a l'elaborada a la Xina amb caol√≠.

A l'Antic Egipte i S√≠ria es coneixia una t√®cnica similar des de molt antic. Posteriorment els terrissaires la reinventaren amb la intenci√≥ d'imitar les porcellanes xineses, tan apreciades. Els √†rabs, per la seva banda, van aprendre d'aquestes civilitzacions durant el segle X, i al segle XIII ja l'havien dif√≥s per la pen√≠nsula ib√®rica i Sic√≠lia, d'on va passar a It√†lia. A la ciutat italiana de Faenza, prop de Ravenna, va evolucionar de manera especial i s'obtingu√© una cer√†mica maj√≤lica de gran perfecci√≥, fins al punt que la paraula ¬ęfaian√ßa¬Ľ es va convertir en sin√≤nim de qualitat superior. Aquesta ciutat t√© un museu internacional de cer√†mica.

Les primeres maj√≤liques es van fer amb una terracota groguenca, coberta d'esmalt compost per una capa de pintura vidriada barrejada amb pols de quars. Les cer√†miques maj√≤liques produ√Įdes pels pobles isl√†mics es decoraven amb pigments composts de coure o mangan√®s, segons s'hi volgu√©s donar un color verd o marr√≥.

A la ciutat italiana de Faenza, prop de Ravenna, va evolucionar de manera especial obtenint cer√†mica maj√≤lica de gran perfecci√≥, fins al punt que la paraula "faian√ßa" es va convertir en sin√≤nim de qualitat superior. Aquesta ciutat t√© un Museu Internacional de Cer√†mica. Cap al 1500 l'elaboraci√≥ de maj√≤lica estava introdu√Įda a tot It√†lia tot i que els majors centres d'elaboraci√≥ es trobaven a la zona nord, la decoraci√≥ va tenir una gran influ√®ncia espanyola i g√≤tica del nord d'Europa, encara que en aquesta √®poca van comen√ßar amb motius propis del renaixement aconseguint grans plats que es feien servir com a decoraci√≥ a les cases dels nobles.12

Hi ha documents sobre l'arribada a França, cridats pel duc de Berry, de ceramistes valencians cap a l'any 1350. Van ser els encarregats de produir ceràmica vidriada a l'estany, també hi ha evidència de musulmans fugits d'Espanya que van treballar en el Sud de França elaborant aquest mateix tipus de cerámica.13
Estufa de majòlica fabricada a Hamburg.

A Alemanya la primera maj√≤lica va ser realitzada en azulejar√≠a per a la fabricaci√≥ d'estufes al segle XVI, la manufactura m√©s important va ser a la ciutat d'Hamburg. Durant el segle seg√ľent es van establir dues factories, una a Hanau amb artesans procedents de refugiats religiosos holandesos de Delft i l'altra a Frankfurt del Main fundada per un franc√®s l'any 1666. Tot i que es va seguir produint maj√≤lica fins al segle XVIII, els canvis d'h√†bits en la beguda van fer que les manufactures s'inclinaren per a la realitzaci√≥ de serveis per a caf√® i xocolata, aix√≤ juntament amb el descobriment de la porcellana per Johann Friedrich B√∂ttger a principis del segle XVIII, va afectar l'elaboraci√≥ del tipus maj√≤lica, que es va anar adaptant a l'√®xit de la porcellana de pasta dura i encara que la pisa maj√≤lica era de m√©s baix preu, l'arribada de la porcellana anglesa o de cendra d'os d'Anglaterra amb preus molt assequibles va fer que pat√≠s una gran decad√®ncia la producci√≥ de may√≥lica.14

Als Pa√Įsos Baixos segons Cipriano Piccolpasso el primer ceramista que va introduir i va treballar la maj√≤lica a Anvers va ser el seu amic, de Casteldurante, anomenat Guido Savini qui es va establir en aquesta ciutat en 1510 juntament amb els seus fills tamb√© terrissaires, aquesta fam√≠lia es van traslladar m√©s tard a Holanda i Anglaterra. No obstant aix√≤ la influ√®ncia italiana a Flandes es va barrejar amb la provinent d'Espanya i amb pa√Įsos de l'Extrem Oriente.15 A Anglaterra les primeres cer√†miques de maj√≤lica l'estany eren conegudes, per la seva importaci√≥, com ¬ęcer√†miques de Delft¬Ľ. L'inici de producci√≥ anglesa est√† documentat el 1570 realitzat pel ceramista Jacob Janson, encara que no se sap que fos el primer ceramista que elabor√©s aquest tipus de decoraci√≥. La fabricaci√≥ en quantitat es va produir a principis del segle XVII amb ALFARERIAS instal¬∑lades a Liverpool i Bristol, ambdues ciutats amb port i per tant amb influ√®ncia extranjera.16
tipus

Vegeu també

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Majòlica




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.