06-08-2023  (161 lectures) Categoria: Articles

Les 'tretze roses

Executades les 'tretze roses', venjança i crueltat de la repressió franquista

Afusellament, al cementiri de l'Est de Madrid, de les 'tretze roses', un grup de dones militants de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU), la meitat menors de 21 anys, acusades d'un delicte d'adhesió a la rebel·lió. . Van ser condemnades en un consell de guerra sumaríssim, durava un dia, quatre mesos després de la fi de la Guerra Civil

Horizontal

Placa d'homenatge a les 'tretze roses' al cementiri de l'Almudena

'Vaig morir amb el cap alt només et demano que vulguis a tots i que no guardis mai rencor als que van donar mort als teus pares, això mai. Les persones bones no guarden rencor Enrique. Que et facin fer la comunió, però ben preparat, tan ben fonamentada la religió com me la van fonamentar a mi, fill. Fins a l'eternitat'.

Aix√≠ s'acomiadava Blanca Brisac V√°zquez, ja en capella, del seu √ļnic fill d'onze anys, aquella desoladora nit del 5 d'agost de 1939. Poques hores despr√©s, la jove mare de 29 anys,¬†la m√©s gran de totes elles, l'√ļnica casada, era afuselada en companyia de dotze de les seves companyes de la madrilenya pres√≥ de les Vendes davant les t√†pies del cementiri de l'est. El tribunal de les Saleses les havia jutjat el dia anterior. La sent√®ncia deia: 'Reunit el Consell de Guerra Permanent n√ļmero 9 per veure i fallar la causa n√ļmero 30.246, que pel procediment sumar√≠ssim d'urg√®ncia s'ha seguit contra els processats (...) responsables d'un delicte d'adhesi√≥ a la rebel¬∑li√≥ (...)¬†Decidim que hem de condemnar i condemnem cadascun dels acusats (...) a la pena de mort'. Quaranta-vuit hores despr√©s, les¬†tretze dones, entre 18 i 29 anys, van ser afusellades. Eren les "13 roses".

'Juro aixafar i enfonsar el que s'interposi en el nostre cam√≠', amena√ßava¬†Franco, ebri de poder, en els seus discursos. Havien passat quatre mesos des que el dictador s'havia proclamat vencedor. Els tres anys de la Guerra Civil havien deixat Madrid destru√Įda. La desolaci√≥ assolia tant vencedors com ven√ßuts, marcats uns i altres per fondes seq√ľeles f√≠siques i psicol√≤giques. El nou r√®gim no va contribuir a minorar-les. Ben al contrari, va instaurar un clima de¬†flagrant repressi√≥. El General√≠simo estava decidit a depurar la societat, de manera que les redades, detencions i execucions sum√†ries, fruit de la infiltraci√≥ d'espies, estaven a l'ordre del dia. A les privacions a qu√® es trobava sotmesa la societat espanyola s'hi va sumar el malestar i el resquemor generat per la pressi√≥ del r√®gim sobre la ciutadania. Les delacions eren moneda corrent: ve√Įns, amics i fins i tot familiars podien convertir-se en aut√®ntics enemics.

Horizontal

Placa d'homenatge a les 'tretze roses' al cementiri de l'Almudena

LV

Al juny s'havien iniciat els ajusticiaments a dones, per√≤ el de les "13 roses" va ser el m√©s execrable de les comeses pels vencedors.¬†En teoria l'execuci√≥ obe√Įa a la punici√≥ per l'assassinat d'un comandant de la Gu√†rdia Civil, Isaac Gabald√≥n, la seva filla i el seu xofer el 27 de juliol anterior. Per√≤ les detingudes es trobaven ja a la pres√≥ en aquesta data. Tot sembla indicar que els vencedors es trobaven determinats a 'netejar' el pa√≠s de tota la¬†vermella i aquelles tretze dones, elegides a l'atzar entre les 4.000 recluses cap a les Vendes, van saciar amb la seva mort les √†nsies de supremacia del dictador.

Vuit d'elles eren menors d'edat: modistes, una pianista, una secret√†ria, una sastre... Nom√©s tres d'elles eren activistes de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU), una cosa de la qual tamb√© se les acusava.¬†Les tretze van ser v√≠ctimes innocents, aut√®ntiques¬†hero√Įnes, de la postguerra de la cruenta Guerra Civil que va assolar el pa√≠s.

En les nostres o√Įdes ressona el ress√≤ de la veu d'Ana L√≥pez Gallego, de 21 anys, modista, militant de les JSU, secret√†ria de Radio Chamart√≠n durant la contesa, detinguda el 16 de maig i condu√Įda a la pres√≥ de les Vendes el 6 de juny. Es compta que, despr√©s de romandre amb vida despr√©s de la primera desc√†rrega, va inquirir amb bravura els seus executors: "√Čs que a mi no em maten?"

Aix√≠ parlava una de les¬†tretze roses tallades a la flor de la vida, que demostrava la seva gallardia fins a l'√ļltim instant. Totes elles romandran en el nostre record per sempre. Fins a l'eternitat.

 




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.