La vaca cega desconfiada
_FRASE_TOP
| 28-09-2023 (927 ) | Categoria: Jesuites |
Salta a la navegaci贸Salta a la cerca
 Gravat que representa un acte acad猫mic de l'escola on figuren les principals mat猫ries que s'hi impart铆en l'any 1757聽  |
|
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | antiga escola jesu茂ta edifici |
| Hist貌ria | |
| Creaci贸 | 1593 |
| Data de dissoluci贸 o abolici贸 | 1767聽 |
| Governan莽a corporativa | |
| Seu | |
|
Localitzaci贸 geogr脿fica
|
|
Col路legi Cordelles
El聽Col路legi de Cordelles, o聽Col路legi de Santa Maria i de Sant Jaume (el nom complet era聽Imperial i Reial Seminari de Nobles de Cordelles), fou una instituci贸 educativa de聽Barcelona gestionada per la聽Companyia de Jes煤s fins a la seva extinci贸 el聽1767.
Situat a聽la Rambla (la Rambla dels Estudis li deu el nom), va adquirir gran prestigi en la formaci贸 dels fills de les classes privilegiades de Catalunya, com el聽bar贸 de Mald脿, escriptor del fam贸s dietari聽Calaix de Sastre, el seu pare Antoni d'Amat i el seu oncle聽Manuel d'Amat, el qual seria聽Virrei del Per煤. Bona part dels primers membres del claustre de la聽Universitat de Barcelona i despr茅s de la de聽Cervera eren antics alumnes del Col路legi de Cordelles.[1]
D'inspiraci贸聽renaixentista, va ser fundat pel notari聽Joan Cordelles el 1530 amb llic猫ncia del papa聽Climent VI, perm铆s confirmat per l'emperador聽Carles V el聽1533. El notari pass脿 el dret al seu nebot, el canonge聽Jaume de Cordelles, que compr脿 uns terrenys a la part alta de la Rambla, en redact脿 els estatuts i dot脿 i feu comen莽ar les obres el聽1572. Les obres foren acabades pel seu nebot i hereu,聽Alexandre de Cordelles. El聽1593 hi van comen莽ar les classes de聽gram脿tica,聽ret貌rica,聽filosofia i聽teologia, limitades als nens de m茅s de 12 anys de la nissaga dels Cordelles. La direcci贸 i administraci贸 del centre restaven en mans dels mateixos alumnes, mentre que la fam铆lia Cordelles mantenia el dret de patronatge.
La utopia dels estatuts redactats pels Cordelles el portaren a la pr脿ctica desaparici贸. Per salvar-lo, Alexandre de Cordelles n'ofer铆 la direcci贸 al jesu茂tes del ve铆聽col路legi de Betlem, els quals es resistiren a acceptar-la fins al聽1635, encara que degut a la guerra no n'agafarien la direcci贸 efectiva fins al聽1662.
Des de llavors va cr茅ixer tant que l'edifici es va ampliar amb la construcci贸 de tres noves aules i el personal jesu茂ta arrib脿 a 17 professors. Sense restriccions familiars i nom茅s lligat a l'estament noble (col路legi de nobles) s'hi donaren classes a alumnes externs. S'hi afegiren estudis de聽declamaci贸,聽dansa,聽esgrima, que foren assignatures impartides per laics.
Per her猫ncia de la seva mare, Isabel de Cordelles i Romanyer (pubilla de Felici脿 de Cordelles, Marqu猫s de Mura), Francesc de Copons i de Cordelles, 7猫 senyor de Malmercat, Glorieta i Montesclado, senyor de Mura i Castellnou de Bages, va passar a exercir-ne el patronatge.
A partir de聽1717 tant el col路legi de Cordelles com el de Betlem intentaren suplir les universitats catalanes dissoltes per Felip V. Durant el segle XVIII el col路legi assol铆 una gran import脿ncia malgrat que no fou fins a 1761 que el vice-rector va rebre el t铆tol de rector independent del de Betlem.
La c脿tedra de聽matem脿tiques, la primera de Barcelona, fou assumida pel fam贸s聽Pere Cerd脿, que passaria m茅s tard a ocupar la del聽col路legi imperial de Madrid. Els seus deixebles, agrupats en la聽"Conferencia Physycomatem谩tica Experimental" crearen l'Acad猫mia de Ci猫ncies Naturals i Arts.
En el moment de l'expulsi贸 del jesu茂tes hi residien 60 alumnes. Es va intentar la seva continu茂tat, per貌 finalment va tancar. Donat que es va expropiar als jesu茂tes,聽Carles III va cedir part de l'edifici a l'Acad猫mia de Ci猫ncies i la resta es llog脿 com a dip貌sit militar i caserna el聽1776.
La titularitat de la propietat, per貌, no estava massa clara. El聽1789,聽Francesc de Copons i de Cordelles aconsegu铆 que li fossin respectats els drets de patronatge. L'ocupaci贸 francesa acab脿 d'arru茂nar l'edifici en 茅sser convertit en habitatges. Venut el聽1807, fou enderrocat i al seu lloc s'hi constru铆 l'actual Acad猫mia de Ci猫ncies.
Afegeix-hi un comentari: