28-09-2009  (229 lectures) Categoria: Jesuites

Antoni de Montserrat

Infotaula de personaAntoni de Montserrat

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement 1536 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Vic Modifica el valor a Wikidata
Mort 1600 Modifica el valor a Wikidata (63/64 anys)
Salsette Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Religió Catolicisme Modifica el valor a Wikidata
Formaci√≥ Universitat de Co√Įmbra Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupació prevere, missioner, cartògraf, diplomàtic Modifica el valor a Wikidata
Orde religi√≥s Companyia de Jes√ļs Modifica el valor a Wikidata

Antoni de Montserrat (Vic,¬†1536 ‚ÄstSalsette,¬†√ćndia,¬†1600) fou un jesu√Įta catal√† format a¬†Portugal que el¬†1574 va ser destinat a la missi√≥ de la col√≤nia portuguesa de¬†Goa, a l'√ćndia, des d'on viatjaria per bona part de l'√Äsia Central i la¬†Pen√≠nsula Ar√†biga. Aquest viatger i erudit va deixar const√†ncia dels seus viatges en quatre manuscrits, dels quals nom√©s se'n conserven dos, el¬†Mongolicae Legationis Commentarius, en llat√≠, i¬†Rela√ßam do Equebar, rei dos mogores, en portugu√®s, referents a la seva estada a la cort del¬†gran mogol.[1]

Fill d'una fam√≠lia noble d'Osona, estudi√† a¬†Barcelona, on entr√† en contacte amb¬†Sant Ignasi de Loiola. Fascinat per la vida dels missioners, entr√† a la¬†Companyia de Jes√ļs el¬†1558 essent destinat a Portugal, on fou ordenat sacerdot el¬†1561. Estudi√† a la¬†Universitat de Coimbra i, a¬†Lisboa, on fou prefecte de Sant Roc, fundador del convent de les √≤rfenes de Santa Marta, vicerector del col¬∑legi de Sant Antoni i preceptor del rei¬†Sebasti√† I de Portugal.[2]

Contingut

Ambaixada a la cort del Gran Mogol Akbar

El¬†1574, a l'edat de 38¬†anys, vei√© complert el seu somni de convertir-se en missioner quan fou enviat, amb 40 jesu√Įtes m√©s, a la missi√≥ de la col√≤nia portuguesa de Goa, a l'√ćndia. Cinc anys m√©s tard li fou encomanada la missi√≥ d'integrar-se a l'ambaixada que havia de presentar-se a la cort del rei Mogol,¬†Akbar, amb l'enc√†rrec espec√≠fic d'enregistrar tot all√≤ que succe√≠s durant el viatge. La pres√®ncia dels sacerdots havia estat demanada expressament pel mateix rei, fet que els jesu√Įtes portuguesos varen malinterpretar com la voluntat d'aquest d'abra√ßar la fe cristiana, cosa que, en cap cas, no era contemplada pel monarca. D'aquesta manera, el¬†13 de desembre de¬†1579, Antoni de Montserrat, juntament amb els tamb√© jesu√Įtes¬†Rodolfo Acquaviva i¬†Francisco Henr√≠quez -un convers persa que feia d'int√®rpret- aix√≠ com d'un ambaixador d'Akbar, partiren de la col√≤nia portuguesa de¬†Daman cap a la capital de l'Imperi Mogol.

L'arribada del grup a Fatehpur Sikri, la nova capital fundada per Akbar, va tenir lloc el 4 de març de 1580 i allà romangueren durant un any dedicats a diàlegs i debats religiosos, fomentats pel mateix rei, amb representants d'altres religions com el budisme tàntric tibetà, l'islam i l'hinduisme. Montserrat aprofità la seva estada per instruir-se en la llengua persa i acabà guanyant-se la confiança d'Akbar, com ho demostra el fet que el nomenés tutor del seu fill Murad.[2]

Al cap d'un any, al nord, esclat√† una revolta encap√ßalada per un germanastre del rei, que tenia el suport d'alguns cabdills afganesos. A petici√≥ d'Akbar, Montserrat s'incorpor√† a l'expedici√≥ militar i l'acompany√† durant tota la campanya, que dur√† tot el¬†1581. Aquest viatge va permetre al jesu√Įta prendre contacte amb bona part dels territoris de l'Imperi, podent visitar¬†Delhi, l'Him√†laia,¬†Himachal Pradesh, el¬†Caixmir, el¬†Panjab i els contraforts del¬†Tibet fins a l'Afganistan. La fi del conflicte coincid√≠ amb la tornada de l'ambaixada a Goa, un cop els jesu√Įtes constataren la nul¬∑la voluntat del monarca de convertir-se al cristianisme. D'aquesta manera, el setembre de¬†1582 arribaren a la col√≤nia portuguesa on, durant sis anys, Montserrat treball√† sobre les seves notes amb la intenci√≥ d'assolir una obra m√©s complexa i detallada. El¬†Mongolicae Legationis Commentarius incorporava un mapa de l'Him√†laia considerat una joia de la cartografia universal, que descriu bona part de l‚Äô√ćndia, el Pakistan, l'Afganistan i el Tibet, pel qu√® Montserrat ha estat considerat l'autor del primer mapa del sostre del m√≥n.[3]

El captiveri al Iemen

El¬†1588 Antoni de Montserrat reb√© l'ordre directa del rei espanyol,¬†Felip II, de dirigir-se a¬†Eti√≤pia per tal de donar suport als missioners all√† despla√ßats i sondejar la possibilitat d'aconseguir un acostament del cristianisme et√≠op a l'Esgl√©sia de Roma. El 2 de febrer de¬†1589, Montserrat i el seu company¬†Pedro P√°ez salparen de Goa camuflats com a mercaders¬†armenis. El viatge s'estronc√† quan a¬†Dhufar (Iemen) foren tra√Įts pel comandant que els havia de portar a Eti√≤pia, el qual els lliur√† al cap de la ciutat, qui, al seu torn, els envi√† a¬†Haymin, ciutat de l'interior on hi havia la resid√®ncia del¬†sold√† de¬†Hadhramaut. Despr√©s de quatre mesos tancats a la pres√≥ d'aquesta ciutat, foren enviats a¬†Sana'a, seu del governador turc del Iemen, on romangueren fins al¬†1595, any en qu√® foren traslladats al port de¬†Mokka, al¬†Mar Roig, on van haver de servir a galeres durant uns mesos fins que Montserrat emmalalt√≠ greument i fou recl√≤s a la pres√≥ de la ciutat.

Finalment, un any m√©s tard, aquests dos jesu√Įtes foren retornats a Goa, despr√©s del pagament d'un rescat de 1.000 ducats. La salut d'ambd√≥s era molt prec√†ria despr√©s de gaireb√© set anys de captiveri i, si b√© P√°ez es va poder recuperar, Antoni de Montserrat mor√≠ a Salsette, a prop de Goa, a on hi havia un fam√≥s convent jesu√Įta, el mar√ß de 1600.[4][2]

L'estudi de les obres

La ci√®ncia moderna va descobrir Antoni de Montserrat a principis del segle¬†xx. El¬†1906 Henry Hosten, un jesu√Įta del¬†Raj Brit√†nic especialitzat en la hist√≤ria del cristianisme a l'√ćndia, va redescobrir el "Mongolic√¶ Legationis Commentarius" i el va publicar el¬†1914. L'obra va despertar un gran inter√®s en els ind√≤legs de l'√®poca.

Despr√©s de ser recordat per un temps a les anotacions del treball sobre el regnat d'Akbar i l'art de l'√®poca, Antoni de Montserrat va guanyar fama entre nosaltres al¬†segle¬†xxi gr√†cies a l'edici√≥ popular de les seves obres tradu√Įdes a partir del¬†llat√≠ al catal√† i castell√† per l'orientalista de Barcelona¬†Josep Llu√≠s Alay. La creixent fama del viatger catal√† ha propiciat una s√®rie de programes de televisi√≥ i publicacions sobre el religi√≥s a Catalunya, a m√©s d'una beca en la ci√®ncia i la cultura de l'√Äsia que perpetua el seu nom.

Referències

  1. ‚ÜĎ Sociedad Geogr√°fica Espa√Īola ¬ę¬ęAntonio de Montserrat: En la √ļltima frontera¬Ľ.¬Ľ.¬†Bolet√≠n N¬ļ 43 de la SGE. Arxivat de l'original el 2015-11-26 [Consulta: 28 gener 2016]. Arxivat 2015-11-26 a¬†Wayback Machine.
  2. ‚ÜϬ†Anar a :2,0 2,1 2,2 ¬ęMissi√≥ a l‚ÄôHimalaia¬Ľ.¬†LA MIRA, 13-07-2019. [Consulta: 6 setembre 2023].
  3. ‚ÜĎ ¬ęDe quan els catalans descobrien terra ignota¬Ľ.¬†VilaWeb, 15-07-2021. [Consulta: 6 setembre 2023].
  4. ‚ÜĎ Casa de Asia en Barcelona ¬ę¬ęPrograma Antoni de Montserrat 2005¬Ľ.¬Ľ.¬†Convocatoria p√ļblica de CA., 2005.

Bibliografia complementària

Enllaços externs




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.