LA GRAMÀTICA LLATINA NO S'ASSEMBLA EN RES A LA catalana

NINGÚ POT EXPLICAR COM, EN 4 SEGLES, NEIX ROMANX O EL LLATÍ VULGAR

 

Luis Carlos Campos és llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de Salamanca

 

"CASTELLÀ" VE....¡DEL CATALÀ!

El castellà és un oopart, un artefacte fora del temps. Ens semblem més al català, bella llengua germana o fins a mare, que al llatí. Castellà ve del català "Castell. Català significa "castellà" i ve del francès. Prepara't, oh ànima càndida, perquè tot el teu món s'ha de desmoronar més que el recent lideratge del Madrid amb aquest al·lucinant post.

Castalà ve de l'occità castlar, castlan, "els que habiten els castells". Catalunya i Castella signifiquen "Terra de Castells" i la seva mare no és el llatí. Sant Vicent del Castellet, davant Montserrat, un bell poble català, fica't el nom. D'altres diuen (Jaime Oliver) que ve de l'àrab Qâtilûniya, ciutat de Tunísia, "país dels assassins" (serà pels rituals, en tot cas el nom no és "castellà") o "Catalaunia", camps catalaunics .

El català té estatus de llengua i fins hauria de ser "la llengua universal" dels negocis... i per la seva sonoridada del sexe i els insults, si m'apuren. Chichi Minaj hauria de cantar els seus videoclips mkultra en Català. M'encantaria. Català ve de xatellains "habitants dels castells". Algun autor pensa que "espanyol" és una paraula que ve de l'occità, que és com l'aranès, una altra llengua romanç molt similar al català. Occitans i bascos tenien corregudes de toros.

L'origen de la paraula Hispània no se sap bé, es crec que és del del fenici, "terra de conills" o d'i-spn-ja, (Cunchillos, 2000) un terme l'ús del qual està documentat des del segon mil·lenni abans de Crist, en inscripcions ugarítiques. Ve de spy, "forjar", "lloc on es forgen metalls". Però també pot venir del basc d'"Ezpaña", segons Unamuno o d'Izpania segons Juan Antonio Moguel, lingüista del segle XIX. O d'Hispalis, segons San Isidoro, Sevilla, zona atlante... Hispalo o Hispano eren noms atlants que venen de fill i net d'Hèrcules, és a dir nom de l'Atlàntida, "De les Columnes d'Hèrcules", que deia Plató.

Cal revisar tota la història del llatí, espanyol, català i totes les llengües, JA QUE ENS HAN ESTAFAT. Els colonitzadors mercenaris que van expandir l'imperi eren itàlics parlants d'osc i umbríc, dialectes indoeropeus, no llatí. El seu idioma era un "itàlic romà... una gran llengua comuna romanç que ja existia abans o al costat del llatí.

Paper, llinatge, dàtil, macarra... venen del català , el diccionari de la Reial Acadèmia reconeix 350 paraules molt usades en el castellà que venen del català, com cantimplora, anyada, orgull, clavel, pinzell, premsa. El català té textos al segle IX, abans que el castellà que els té al X o XI. Abans entra un camell per l'ull d'una agulla que venim del Llatí, abans venim del Català... o de la llengua Mare Atlante de les Romances: el que jo anomeno El Preromànic Atlante.

Espanya és una fúrcia al servei de l'espia del Mossad filla de Hitler, Merkel Kasner i El Castellano és una llengua filla de puta. La seva mare és com la de la Merkel, desconeguda i no és l'oficial, és doncs una llengua bastarda. Va néixer de Penalti i el Pare, L'indoeuropeu, era un Golf i la Mare, una Desconeguda Ramera anunnaki. La mare és desconeguda.

 

RESET

Prepara't a rebre un al·luvió d'incongruències sobre el castellà, euskera, llatí o català que et faran al·lucinar i fer RESET cultural i lingüístic en la teva confosa ment de borrogomàtrix. El Famós castellà, odiat pels independentistes bascos i catalans, resulta que va néixer en un comtat euskera que parlava occità similar al català i la paraula "castellà" és "catalana". Castellet era una província ...¡de França, de la Provença! I Castellet és també una rovincia de l'Alt Penedès a Catalunya, zona on s'inicia una antiga tradició dels "castellers", o fer castells amb humans. Oficialment la paraula anglesa Castle ve del "timo " del llatí vulgar "castel" (és a dir, no saben d'on) i del francès antic "chastel". A França i Catalunya es feia servir la mateixa paraula.

ELS CASTELLERS LA TRADICCIÓ MÉS CATALANA

AMB "NOBRE CASTELLANO", ¿CURIÓS NO?

I l'origen és un ball valencià.

El més famós ball de Catalunya, la sardana, té un altre nom "romance" sardana, que recorda la Sardinia o Cerdeña italiana i el sardo, llengua romànica Resulta que es ballava a Castella, Galícia , Astúries, Grècia, Amèrica i mig món.... I sobro tot Anatòlia, Turquia, zona anunnaki. A la wikimierda llegim: "de fet, el poble ibèric de les costes catalanes va conèixer danses rítmiques afins a la sardana".

 

EL CATALÀ TÉ TEXTOS AL SEGLE IX, ABANS QUE EL CASTELLÀ, ÉS A DIR, ABANS DE LES GLOSES EMILIANENQUES QUE SÓN DE L'X-XI

Sardana i Castellers són molt antigos i van més enllà de Catalunya.

La mami del castellà no és el llatí, tampoc ho és del català -que té estatus de llengua, no és un dialecte- , ni la del romanès, francès, portuguès, gallec o italià. Va ser l'Església – i després els jesuïtes- els que van determinar EL DOGMA que les llengües romances venen del llatí. Espanya és una entelèquia política, creada pels reis jueus anomenats irònicament Els Reis Catòlics... de la mateixa manera que l'imperi romà va ser una Entelèquia unida pel llatí (i després quan va caure l'imperi, per l'Església Romana), les llengües romàniques no venen del llatí, eren aquí, com l'euskera. Ja eren aquí i estan totes emparentades AMB UNA MARE COMUNA MISTERIOSA I DESCONEGUDA... que ve de...

Està prohibit investigar l'ibèric. Ningú dona bola a aquests estudis. Acadèmicament no es pot estudiar. Sí, cuneiforme sí, però ibèric no. Les cinc vocals del llatí -a,e, i, o , u- són les mateixes de l'Euskera. Per cert, l'ibèric s'assembla al protosumeri i al llenguatge vinca del neolitic europeu i els signes trobats a l'ovni de Roswell. Què les vocals del castellà s'assemblen més a l'euskera i ibèric que al Llatí.... que venim d'Atlàntida i ens ho volen ocultar. La mare (anunnaki) que els va parir!

Sóc filolòleg, llicenciat en Filologia Hispànica Romànica per la famosa Universitat de Salamanca, on van estudiar Calderón, Cervantes (una època i després a Alcalá de Henares), Santa Teresa i San Juan de la Cruz, i vaig destruir un nou mite cultural, sense opció a debat, ni dubte, ni contestació, ni al·lusió. Ens han enganyat per enèsima vegada i vaig demostrar al món que el romanç, la llengua triada per l'anunnaki Carles V per parlar amb Déu, no ve del llatí, sinó que ve com gairebé tot.... de l' Atlàntida. Per fer negocis o jugar al futbol Carlos V segur que parlava en català. Ningú més indicat que el destructor de Sistemes Steagnus per destruir un nou mite cultural.

LA SARDANA ÉS ANCESTRAL I ANUNNAKI COM EL GORRO CATALÀ MASÓN

Les estàtues del mont Nemrut anunnaki a Turquia tenen el got masó català.

PETROGLIF D'EUA ALIEN BALLANT LA SARDANA O BALL DEL FANTASMA

 

Indis xicotets i wovokes el ballaven. Catalunya is not Spain...

EL CASTELLÀ "VASCO" VA NÉIXER A CANTÀBRIA

El castellà va néixer a Cantàbria i aquesta dada és important, perquè si no ve del Llatí, hem d'esbrinar d'on ve. Recordo que l'única llengua preromànica o de l'Atlàntida (Donelly, dixit) és el basc, que està al costat de Cantàbria i les dues zones fossin les més díficils de conquerir per als romans. És a dir són les zones a Europa i el món amb capacitat per conservar el seu orgullós llenguatge... En els fantàstics llibres que estudiem al col·legi i institut del Dr.Fernándano Lázaro Carreter llegim:

"Orígens del castellà....Va tenir el seu bressol a Cantàbria, en un conjunt de comtats que depenien del regne lleonès. Era una zona fronterera, amenaçada constantment pels àrabs, la qual cosa va determinar que fos fortficada amb nombrosos castells, circumstància a la qual es deu el seu nom (Castella, "els castells")... La primera capital de Castella va ser Amaya (és a dir, nom basc preromànic..)."

Tusó, F.- Carreter, F., Literatura espanyola 2n, Anaya, 1977, p. 36

CASTELLA ERA DEL COMTAT DE NAVARRA, ¡VASCA!

I EL SEU LOGO ÉS EL SHAMASH ANUNNAKI -IKURRIÑA

Atenció! La primera capital de Castella tenen nom euskera: Amaya i és d'un comtat euskera, amb logo clarament euskera, la ikurriña o bandera celta anglesa i shamash anunnaki, logo de Nibiru. I neix a Cantàbria, poble Guerrero terror dels romans, igual que els gudaris bascos. Castella va ser erigida al regne l'any 1035, en morir Sancho el Major de Navarrra, a qui pertanyia el comtat de Castella. Cantàbria llavors pertanyia a Pamplona....

En aquesta zona de Castella i Comtat de Navarra es parlaven llengües romances molt similars al català com a occità, gascó, navarrès aragonès i provincià. El català -la llengua en què pensa i talla, cohabita i sona el Dr. Matrix- està emparentada amb el francès, occità i castellà. I el llatí allà no s'imposava..., bo no s'imposava enlloc, perquè el poble parlava una llengua i després oficialment n'hi havia una altra. Si això et sembla estrany no ho és. És el normal. A Paraguai parlen guaraní en moltes zones i la llengua oficial és l'espanyol i escriuen guaraní en caractres hispànics.

QUAN ES CREC CASTELLA CANTÀBRIA ERA DE LA PAMPLONA BASCA

I CATALUNYA PERTANYIA AL REGNE FRANCO

 

CASTELLA PERTANYIA A UN COMTAT BASC NAVARRO I EL SEU LOGO ERA LA IKURRIÑA O SHAMASH ANUNNAKI

"Cantàbria , la regió espanyola la romanització de la qual va ser més tardana, va haver de compartir la repugnància basca per la f", escriu el màxim erudit Rafael Lapesa en Història de la llengua espanyola (p. 38). La què més tarden a romanitzar i on neix el castellà!!, qui és l'il·lús que es pot tragar això? I fixeu-vos d'entrada les concomitàncies amb el basc, la llengua de l'Atlàntida.

 

 

ELS MERCENARIS NO PARLAVEN LLATÍ

Una dada capital i molt important és que els mercenaris i colonitzadors romans no parlaven llatí, sinó una altra llengua. Eren itàlics que parlaven osc, umbríco , dialectes indoeuropeus. Parlaven un gran idioma comú anterior al llatí, anomenem-li "itàlic romà". Lapesa ho confirma en Història de la llengua espanyola (p. 95):

"Per testimoni dels historiadors antics se sap que entre els legionaris vinguts a Hispània durant el segle II abans de C., els romans estaven en minoria respecte a itàlics d'una altra procedència, la llengua originària de la qual no era el llatí, sinó l'osc o l'úmbric, altres dialectes indoeuropeus".

Paraules com campà (o cognoms) , topònims com Suesa (Cantàbria), Suessa (Tarragona) , Polentinos o Solentinos son oscos (Lapesa: 1983: 95). El pas d'october llatí a octuber és per influència de la u de l'os. La reducció de mb , palumba a colom, és de l'os.

 

"ELS LEGIONARIS ROMANS VINGUTS A ESPANYA ESTAVEN EN MINORIA RESPECTE A ITÀLICS , LA LLENGUA DELS QUALS NO ERA EL LLATÍ, SINÓ L'OSC I L'ÚMBRIC", RAFAEL LAPESA, Història de la llengua espanyola, P. 95

ELS EXPERTS ADMETEN QUE TOT SÓN ESPECULACIONS

Cal aclarir de primeres que la Filologia no sap res amb certesa de les llengües prrerromanes. A la Facultat la Bíblia que estudiàvem s'anomenava Història de la Llengua Espanyola, de Rafael Lapesa i aquesta comença així:

"LES LLENGÜES PREROMANES... La història de la nostra Península abans de la conquesta romana encoratja un cúmul de problemes encara distants de ser aclarits... Combinant notícies i conjectura, etnògrafs , arqueòlegs i lingüistes s'esforcen per arrencar la nebulosa, que defensa pas a pas el seu secret". (p. 13)

Conjectures... Els mateixos oficialistes ho reconeixen. Són tot conjectures.

 

El 1985 el descat llatínista jueu Jozsef Herman anunciava solemnement en el congrés internacional de lingüística i filologia romanes:

"Nosaltres els romanistes, juntament amb els historiadors de la llengua llatí, som gairebé els únics a saber que, pel que fa al procés mateix de transformació del llatí en llengua romanç, tenim més hipòtesis i controvèrsies que certeses [...]"

 

El 1940 el pedant lingüista danès Louis Hjelmslev, que em va fer patir molt quan estudiava la carrera, va declarar:

"La llengua mare que hem arribat a reconstruir no és el mateix que ens ha estat transmès per la literatura". El 1953, el lingüista francès Jean Perrot reconeix sobre la llengua mare llatina que "no correspon a l'estat del llatí que coneixem".

És a dir, quan ens parlen de llengües preromanes, llatí mare i evolció llengües romances, tot són masturbacions oficialistes.

Els especialistes que van estudiar l'ibèric, tema tabú, com Manuel Gómez -Moreno , que pertanyia a les sectes il·luminatives de la Socity of Antiquaries de Londres i de la Hispanic Society de Nova York,

NI AL BLANC DELS ULLS

Per començar una prova del tediós llatí que ens capgiren estudiar a l'Escola per comprovar a simple vista que és que no s'assembla en res al castellà. S'assembla menys que És com dir que un nen blanc té una Mare negra:

 

M. TVLLI CICERONIS PRO T. ANNIO MILONE ORATIO

DISCURS DE M. TULIO CICERÓ EN DEFENSA DE T. ANNIO MILÓN

I. 1. Etsi vereor, iudices, ne turpe sit pro fortissimo viro dicere incipientem timere, minimeque deceat, cum T. Annius ipse magis de rei publicae salute quam de sua perturbetur, me ad eius causam parem animi magnitudinem adferre non posse, tamen haec novi iudici nova forma terret oculos, qui, quocumque inciderunt, consuetudinem fori et pristinum morem iudiciorum requirunt.

I.1. Encara que m'avergonyeixi, jutges, que sigui torpe que qui comença a parlar en defensa d'un fortíssim got tingui por, i sigui mínimament decorós, que, encara que el mateix T. Annio sigui pertorbat més per la salvació de la república que per la seva pròpia, que jo no pugui atreure una grandesa d'ànim semblant a la seva causa, tanmateix aquesta nova forma d'un nou judici aterreix els ulls, que, cap a qualsevol lloc que van caure, requereixen el costum del fòrum i el prístina costum dels judicis.

No s'assemblen en res. Si fos la nostra llengua mare reconeixeríem alguna cosa. Però no reconeixem res, només el lèxic imposat per milers d'anys per l'Església i la cultura, controlada sempre pels illuminati, és a dir, pels G-suites.

ELS PRIMERS TEXTOS CASTELLANS SÓN UN ENGENDRE

Els primers textos que ens mostren de castellà són un engendre, un Frankestein de palabros llatins i altres entenedores ara mateix. O pot fins que siguin falsificacions o textos amb errors que ens venen per justificar la tesi de la involució del llatí a llengües vulgars. Et diuen que la llengua està en formació al segle X i el XII s'entenc tot al morrell del Cantar del Mio Cid. Una altra prova que ens estan macroestafant. És a dir, al segle X , la llengua és en bragues i al XII ja hi ha una llengua nova en dos segles....

Els textos més antics que es té notícia del castellà són El Cartulari de Valpuesta, las Glosas Emilianenses o la Nodicia de Kesos del frater Semeno, tots del segle X.

El llatí vulgar és un calaix de sastre o palla mental per intentar justificar la patraña que el castellà prové del llatí, perquè, com a la Tonteoria de l'Evolució de Darwin, falten els esglaons o períodes intermedis. No va existir un llatí vulgar, només hi va haver influència en la llengua parlada de la llengua culta escrita llatina. A les Gloses llegim un suposat "incipient" castellà o el timo del "llatí vulgar"

"Facans Deus Omnipotes

tal serbitio fere

ke denante ela sua face

gaudioso segamus"

(Hàgans Déu omnipotent

tal servei fer

que davant de la seva faç

goigs siguem)

De la Nodicia:

"Nodicia de kesos que espisit frater Semeno:

In Labore de fratres, In ilo bacelare de cirka Sancte Iuste, kesos V;

In ilo alio de apate, II kesos; en què van posar oga, kesos IIII;

In ilo de Kastrelo, I; In Ila uinia maIore, II"

(Relació de formatges que va lliurar el germà Jimeno:

En el treball dels frares, a la vinya prop de Sant Just, 5 formatges;

En l'altre de l'abat, 2 formatges; en el qual van posar enguany, 4 formatges;

Al del Castell, un; A la vinya major.."

EL LLATÍ VULGAR ÉS UN ESGLAÓ FALS O CAMELO

Que algú m'ensenyi un text de l'anomenat "llatí vulgar" o dels esglaons del llatí clàssic al vulgar i al castellà de Berceo i l'Arxipreste de Hita. Són fantasies perquè encaixi la teoria oficial. És el mateix , per cert, que els esglaons del timo de Darwin. Senzillament, ¡NO EXISTEIXEN!

La tonteoria de l'origen de les llengües a través del "llatí vulgar" és una masturbació de Muller i altres fanàtics com Meillet, Schiaffini, Tragliavini , Hall.... Com és incomible hi ha munts d'hipòtesis indemostrables, com la d'Ascoli, que parlava del substrat celta de les llengües romàniques, clar del substrat de la llengua de l'Atlàntida comuna.

Fins a la wikimierda sionista es donen compte i diuen (de vegades fins i tot pensa algun dels tolays que escriu aquí): "El principal problema de la teoria tradicional és la dificultat d'explicar l'evolució tan ràpida de la llengua des del llatí clàssic a les actuals llengües i la relativa homogeneïtat de les llengües romances"

És clar, és que no hi ha explicació al al·là mossèn i evolucioni en "cinc munuts", és a dir, en quatre segles.

La Wikimierda, o Font de Desinformació oficial, reconeix que el del llatí vulgar és un camelo:

"Tanmateix convé aclarir, des del punt de vista de la lingüística moderna, que el llatí vulgar com a tal és una expressió basada en una hipòtesi antiga i equivocada, que suposava l'existència de dues llengües paral·: un llatí "culte" i un "vulgar"; però, veritablement, el llatí vulgar era el llatí mateix.."

Lapesa quan busca textos sobre llatí vulgar no sap ni què dir:

"Per al coneixement del llatí vulgar -baboseja- la documentació és escassa: fragments d'una novel·la realista de Petronio que reflecteixen la parla ordinària: textos descuidats, anònims o d'escriptors de decadència: inscripcions lapidàries incultes; cites de gramàtics que reprencen incorreccions" (op. cit. p. 69)...

Aquesta novel·la és el Satyricon de Petronio, que és absolutament fals que sigui llatinoamericana: algú entén això o el diferencia del llatí?

"Sudorem ille manibus detersit et: "Si scires, inquit, quae mihi acciderunt.–Quid novi?"

Això és una transició al castellà o llengües romances? No. És una estafa. El ridícul és tal que anomenen "llatí vulgar " a vulgaritats, a palabrotes i guarrrades. Patètic.

En resum, no tenen res, errors i una novel·la de Petronio on diu guarrades i macarrismes en llatí... Això és filologia de xiquet, fantasmades de pedants indocumentats.

ROMÀ PARLAT I LLATÍ ESCRIT

Des del segle II abans de Crist, els romans eren bilingües: utilitzaven l'italià com a llengua parlada i el llatí com a llengua escrita, i són aquestes dues llengües les que ells van aportar a totes les regions que van conquerir. La llengua parlada a Romania és el romanès. Romania va abandonar de l'Imperi romà l'any 270. Els habitants d'aquest país no utilitzen la paraula "llatí" per parlar de la seva llengua, sinó la paraula "romà.el teatre en temps de Julio César es presentava en grec, llatí i osc, el que prova que el llatí només era comprès per una elit social.el llatí va ser la llengua única dels romans fins al segle III aC. Després el llatí es veuria submergit per l'italià, però continuaria sent la llengua del poder i de la literatura. El llatí va ser important com a llengua culta a l'Edat Mitjana i Renaixement, però no era una llengua parlada.

Al xinès mandarin hi ha xinès clàssic i després el parlat, el mateix passa a l'àrab, entre l'arameu i l'hebreu , el copte i l'egipci. Hi ha dues llengües, una parlada i una altra escrita.

Quan arriben els romans a la Península aquí parlàvem ibèric, una llengua perfectament configurada, però que no s'ha sabut traduir. Arriben els fenicis, els grecs i romans i utilaçaven l'íbèric. L'ibèric era més antic que un alfabet, són semisilàbics, que vol dir que utilitza un signe per a una síl·laba. El llatí substitueix una escriptura, no una llengua. Això ha passat amb l'arameu i copte. Els jeroglífics egipcis eren una llengua culta, els egipcis parlaven una altra cosa. L'escriptura i la llengua no són el mateix. A l' Àfrica moltes llengües no tenen escriptura i fan servir l' alfabet llatí d' anglès o francès. O això passa amb el quetxú, i ho escriuen en castellà.

Els romans no parlaven llatí, era una llengua culta escrita, però no parlada quan van venir a joderns a Hispània, el país dels conills, paraula fenícia... Els exèrcits estaven formats per mercenaris. Steagnus, era un d'ells. No s'assembla en res el llenguatge parlat al llatí. El llatí es parlava només al Laci, una zona molt limitada. OBLITI SUNT ROMANAE LOQUIER LINGUA LATINA , llegim en un epitafi del poeta Naevius l'any 200, A. de C., que vol dir " els romans han oblidat la llengua llatina".

ELS ROMANESOS PARLEN ROMANÈS, NO LLATÍ

La prova que el llatí no era la llengua parlada és que el romanès es coneix com això, "com a romanès", no com a "llatí" o "llatí". I això és perquè els romans portaven una llengua col·loquial parlada vinguda de roma, el romanès o romà, amb característiques similars a l'italià, estrusc, ligur i altres llengües d'Itàlia i dels mercenaris dels exercits de la PAX ROMANA.

El (insuportable) Cantar del Mio Cid és del segle XII i es pot llegir perfectament. El mateix el català medieval de Ramon Llull. El català hauria de ser l'idioma universal... L'espanyol que va arribar a Amèrica no ha canviat gaire en 500 anys... No ha desparegut... no és tan fàcil que desaparegui una llengua. El llatí està entre l'alemany i les llengües romàniques, l'alemany té declinacions, però el castellà i les romàniques perden totes les declinacions. El gallec i el romanès arriben a les mateixes solucions, i estaven molt lluny.

La sintaxi no s'assembla gens ni la fonètica. El llatí només té 14 consonants, el castellà en té 19 i el català 23. D'on apareixen les articulacions noves? Doncs venen d'aquí, de l'Ibèric, no del llatí. Ensordiment d' oclusiva t en d i l' africació o f. La iod és la i, influència de la i. En l'ibèric és la vocal més estable. Els processos de palatalització no venen d'una iod celta. Les cinc vocals del castellà són idèntiques a les de l'euskera.

PROSÒDIA I SÍL·LABES, DIFERENTS

L'estructura de la síl·labes són diferents en castellà i llatí. Consonant amb vocal és una tendència del llatí (Steagnus), però no en el castellà i romanços. Tenim "síl·laba travada", que acaba en consonant. El ritme o prosòdia parlada del llatí és completament diferent de la nostra. El llatí no té paraules agudes o el grec té moltes esdrúixoles. El llatí s'assembla en prosòdia més a l'alemany. El català té una altra prosòdia diferent... és més palatal... El català és la llengua dels déus.... de Xavi. El llatí té un ritme binari... però el castellà té esdrúixoles, planeres, greus... El grec té una prosòdia més semblant a l'espanyol.

El filòleg dr. Jaime Martín ha posat en evidència els paral·lelismes de més d'un 70 % entre l'esukera i el dgó, la llengua africana de Mali, un poble de l'Atlàntida que coneixia Sirià. Hi ha una llengua mare comuna, com el Bereber, que s'assembla al basc.

El llatí fa servir molt la veu passiva, s'assembla més a l'anglès que a les llengües romàniques. Al llatí no hi ha formes perifràstiques com el llatí. El condicional no existeix en llatí, en anglès si però cal posar el "could", "would".

En adverbis, preposicions i conjuncions no ens semblem en res amb el llatí. Poques conjuncions s'han mantingut , excepte et (i) , quid, (que). Els oficialistes diuen que es formaven les cojuncions basant-se en "gestos".

 

DECÀLEG DE PROVES IRREFUTABLES:

Hi ha un decàleg de deu proves que mostren que el llatí no s'assembla en res a l'espanyol, té declinacions, neutre, verbs deponents, el plural és diferent, el verb apareix al final, adverbis i adjectius comuns de vida diària no s'assemblen, ni conjuncions.... això és com comparar Falete amb Matthew Mcconaughey (a favor de Falete, per suposat). Vegem com l'espanyol no pot provenir del Llatí:

1.- Les declinacions han desaparegut. (el romanès en té alguna o l'alemany)

2.- El plural... és diferent del llatí

3.- Els articles. com apareixen del no-res?

4.- El gènere neutre. El llatí, com l'alemany, el grec i el rus, té tres gèneres: masculí, femení i neutre. Les llengües romances en tenen dues: masculí i femení

5.-L'ús de VOSTÈ no existeix en llatí

6.- Els adverbis, -ter i -er en llatí i -ment en romanços

7.- Les conjugacions, amabo en llatí futur amaré i en frances aimerai i va amerar en italià. Té verbs deponents i moltes passives, davant les formes perifràstiques de l'espanyol.

8.-La gramàtica de les llengües romances no "va heretar" res del llatí (només paraules lògiques per imposició imperialista o superestrat) (Les llengües són de substrat, adstrat o superestrat, segons siguin la base, estiguin "al costat" o siguin l'últim a superimposar-se per imperialisme)

9.- El vocabulari de base i de vida quotidiana de les llengües romances no és normalment llatí.

10.-El llatí és una llengua morta des del segle I. Com una llengua mort pot influenciar en els segles posteriors en la parla comuna? Com si mor al I pot néixer en tan pocs segles una altra de nova de la nit al matí? , quan porta segles l' aparició d' una nova llengua.

 

Jean Perrot, lingüista oficialista reconeix que el llatí no s'assembla a les llengües romances , sinó en vocabulari , no en morfologia:

"Les associacions que s'han intentat entre diverses llengües [...] han mancat amb freqüència de solidesa pel fet que es concentraven sobre elements de vocabulari. Les associacions tindran un valor concloent en la mesura que intervinguin elements morfològics en la comparació" (Jean Perrot, La linguistique, 1953).

EN LA VIDA DIÀRIA, EL LLATÍ NO S'ASSEMBLA

Vam presentar llistats de paraules, verbs, adverbis i formes de la parla comuna que en llatí no s'assemblen, la paraula culta no té res a veure amb la de la parla popular. Ex. Guerra, en llatí és Bellum que no s'assembla en res.

Paraules romances no s'assemblen en res al llatí, això vol dir que no venen del llatí:

Francès -Italià- Espanyol- Romanès -Latin

TRAITE- TRATTATO- TRACTAT- TRACTAT -FOEDUS
OTAGE -OSTAGGIO -REHEN-OSTATIC- OBSES
GUERRE -GUERRA -GUERRA -RAZBOI-BELLUM

 

Aquí es pot veure que paraules d'ús quotidià no provenen del llatí , ja que no s'assemblen en res, però sí que s'assemblen a l'italià antic, del qual si procedeixen, ¡i que és diferent del llatí!:

Francès- Italià- Espanyol- Romanès- Italià antic -Llatí

BAIE- BAIA- BAHIA -BAIE -BAIA -SINUS
BOIS -BOSCO- BOSC- LEMN -BOSCO- NEMUS/SILVA
CAMPAGNE- CAMPAGNA -CAMPANA -CAMPANIE -CAMPANIA -RUS
CHAMBRE -CAMERA- CAMARA- CAMARA -CAMARA -CUBICULUM
CHEMIN- CAMMINO- CAMÍ-CALE -CAMÍ ITER/SEMITA
EST -EST- EST- EST- EST- ORIENS
FÛT -FUST- TONEL -BUTOI -FUST -CADUS
GRANGE- GRANAIO -GRANERO- HAMBAR -GRANARO- HORREUM
JARDIN -GIARDINO- JARDIN -GRADINA -JARDÍ -HORTUS
NORD- NORD-NORD -NORD -NORD- SEPTEMTRIONS
OUEST- OVESTE- OEST- VEST-OVESTE -OCCIDENS
PLAGE- SPIAGGIA- PLATJA- PLAJA -PLAJA -LITUS
ROCHER- ROCCIA- ROCA- ROCA- ROCA- SAXUM
SUD- SUD- SUD- SUD-SUD- MERIDIES

Per què no s'assemblen paraules tan elementals com Sud o Meridies o Est i Oriens? Nord es diu Septentriones i això no s'assembla en res al que fem servir nosaltres Per què?, doncs perquè no ve del llatí.

En vestimenta no hem heretat paraules superpopulars, però en canvi si s'assemblen els termes entre les llengües romances:

 

Francès -Italià -Español- Romanès -Italià- antic-Llatí

CALEÇON- CALZONI- CALZONCILLOS- IZMENE -CALZÓN -?
CHAPEAU -CAPPELLO- SOMBRERO- PALARIE -CAPELO- PETASUS
CHEMISE- CAMICIA- CAMISA -CAMASA- CAMISA- SUBUCULA
MANTEAU- MANTELLO -ABRIC / MANTO- MANTOU -MANTO -PALLIUM
PANTALON- PANTALONI -PANTALON KILOTI -PANTALON -BRACAE
TAILLEUR -SARTO- SASTRE -TAIETOR- SARTO/ TAIETOR -?

En el temps que hauria de ser molt semblant al llatí i que és una cosa molt utilitzada en la llengua parlant no ens semblem res de res, i en ocasions, com en calçó no hi ha equivalent clar llatí: això demostra que el llatí culte escrit no és el mateix que el parlat que heretem les llengües romances:

Fixeu-vos les paraules més comunes de la parla com demà, hivern , jornada o tarda ....¡no s'assemblen en absolut al llatí!:

Francès I-talià- Espanyol- Romanès -Italià antic-Latin

DEMAIN- DOMANI- MATÍ- MAINE- DOMANI -CRAS
HIVER- HIVERN- HIVERN -IARNA- HIVERN- HIEMS
JAMAIS- GIAMMAI- JAMAS- NICIODATA- JAMAI -NUMQUAM
JOURNÉE- GIORNO- JORDANA - ZI -JORNO- DIES
MAINTENANT- ORA- ARA- ACUM- ¿ORA?- NUNC
SEMAINE -SETTIMANA-SETMANA -SAPTAMANA- SETTIMANA -HEBDOMADA
SIESTE- SIESTA- SIESTA- ODIHNA -SIESTA- MERIDIATIO
SOIR- SERA- TARDA -SEARA -SERA V-ESPER

O conceptes tan comuns com paraula, cosa, ciutat..... cap semblant!, és clar perquè no és la nostra llengua mare:

Francès -Italià -Español -Italià antic-Llatí

CHOSE- COSA- COSA -COSA -RES
CITÉ -CITA -CUIDAD -SITA- URBS
ÉTRANGER -STRANIERO -ESTRANJERO -STRANIERO- EXTRANEUS
FOLIE- FOLLIA- LOCURA- FOLIA- INSANIA
FORCE- FORZA- FORÇA- FORÇA- FORZA- VIS
FOURRAGE- FORRAGIO -FORRATGE -FORRAGIO -PABULUM
MARIN -MARINAIO -MARINERO -MARINARO- NAUTA
MARQUE -MARC-A MARCA -MARCA- NOTA
MARTEAU -MARTELLO -MARTILLO -MARTELLO -MALLEUS
MASQUE -MASCHERA- MASCARA-MASCARA -PERSONA
ORGUEIL- ORGOGLIO- ORGULL -ORGOLIO -SUPERBIA
PAROLE- PAROLA- PARAULA -PAROLA -VERBUM
PLACE -PIAZZA-PLAZZA -PLAÇA -PLATEA
RETARD- RITARDO RETRASO -RITARDO -MORA

Les xifres i els números són igualment la prova d'un
parentiu indoeuropeu i no d'un origen llatí.

Francès -Italià -Español -Italià antic-Llatí

UN -UN -UN- UN- UNUS
DEUX- DU-E DOS -DU- DUO

En els verbs igual, no s'assemblen al llatí, sinó a l'italià parlat antic, a més els posen al final en llatí i nosaltres no copiam aquest lloc sintàctic com hauríem de fer:

Francès- Italià- Espanyol- Italià antic-Llatí

(S') APPELER- CHIAMARE -LLAMAR- CHIAMARE -VOCARI
AIDER -AIUTARE- AJUDAR- AIUTARE- ADJUVARE
APPRENDR- APPRENDERE- APRENDRE -APPRENDERE- DISCERE
AVERTIR -AVVERTIRE -ADVERTIR -AVERTIRE -MONERE
CALMER -CALMARE -CALMAR -CALMARE- SEDARE
CHANGER- CAMBIARE- CANVIAR -CAMBIARE- MUTARE

 

En els adjectius passa el mateix, no provenen del llatí sinó de l'italià antic:

Francès-Italià- Espanyol- Italià antic-Llatí

AGRÉABLE -GRADEVOLE- AGRADABIL -AGRADABLE -JUCUNDUS
BAS -BASSO -SCUND -BASSO- INFRA
BLANC- BIANCHO- ALB -BLANCO- ALBUS
BLEU- BLU -ALBASTRU -BLU -CAERULEUS
FIER- FIERO- MANDRU -FIERO- ELATUS
FINO- FINO- FINO- EXILIS
FRAIS- FRESCO- RACOROS -FRESCO -FRIGIDUS
FRANC- FRANC-O LIBER -FRANCO- SINCERUS
FROID- FREDDO- RECE -FREDO -FRIGIDUS

 

D'aquesta manera, les llengües romances compten amb milers de paraules llatines, però aquestes no són gairebé mai paraules de la vida diària.

Francès- Italià- Espanyol -Romano -Latin

COUDE- GOMITO- COLZE -COT -CUBITUS
FOIE- FEGATO -FIGADO- FICAT- IECUR
JAMBE -GAMBA -PIERNA- GAMBA -CRUS

Queda demostrat que les llengües romances a qui copien no és al llatí, sinó a l'italià antic , que era la veritable LLENGUA MARE. Són massa coincidiències.

"on van anar a parar -es pregunta el lingüista Ives Cortez, amb més raó que un sant- les paraules llatines APUD(al costat de, a casa de), CLAM (a amagades), CORAM (en presència de),DECET (convé que), DENIQUE (finalment, per fi), ENIM (en efecte,en veritat), ETIAM (encara, encara), ERGO (llavors), IDEO (per estar), IGITUR (per tant), INQUIT (diu), MODO (només,almenys), MOX (de seguida), NAM (doncs, perquè), NUM(¿acaso..?), NUPER (recentment), SATIS (bastant), SED (però),SEMEL (una vegada), STATIM (tan aviat com), TAMEN (però), UTINAM (ojalà, Déu vulgui), VIX (a penes)?"

L'IBÈRIC S'ASSEMBLA ALGUNA COSA AL VINCA LLENGUA NEÒLITICA PSUMERIS

ALFABET VINCA EL DEL NEOLÍTIC A EUROPA

Hi ha símbols exactes a l'ibèric. El Vinca és un misteri, però jo dic el seu origen, és anunnaki, són símbols semblants a varietats del protosumeri.

 

 

FALSEDATS DEL LLATÍ, ANGLÈS I FRANCES

Tota la filologia és falsa... i la història de les llengües. Shakespeare no va existir va ser Francis Bacon i diversos clons. Els nobles anglesos llavors parlaven francès o es feia servir el llatí escrit. El francès i l'anglès s'assemblaven molt i se suposa que venien de llengües mares diferents, germana i llatina. Per això tota la informació de les llengües mare s'ha de reconsiderar.

Vedlo en aquestes frases:

El frances i l'anglès s'assemblen, més que al llatí

The information contained in this message is confidential.
L'information contenue dans ce message est confidentielle.
La informació continguda en aquest missatge és confidencial

Spanish is a rich and expressive language.
L'espagnol est une langue riche et expressive.
L'espanyol és una llengua rica i expressiva

The grammatical structure of the language has changed enormously.
La structure grammaticale de la langue a changé énormément.
L'estructura gramatical de la llengua ha canviat enormement.

Les llengües romances i el llatí van estar en contacte per més de 20 segles, i com és lògic els llatinisme es van introduir en aquests idiomes en tres períodes. Del segle III A. de C. al segle I latin i romà antic parlat coexisteixen. Del II al XVI el latin és llengua culta escrita usada per l'Església i els seus vocables ens inunden, igual que en l'època moderna. D'aquí que diguem Currículum Vitae, in extremis ....però la influència en la gramàtica és nul·la.

YVES CORTEZ L'ÚNIC QUE VEU EL REI NU

LA SEVA TESI NO CONSIDERADA ÉS LA PURA VERITAT

Caldria fer-li un monument a aquest gran Filòleg francès, ja mort per desgràcia, l'únic que es va adonar, i tanmateix, és ocultat per sistema com tot els que diem la Veritat contra corrent, contra el Dogma Oficial. Amb tot, no se sap vendre gaire bé ni explicar amb ganxo la Tesi més veritable NI FER-LA PORTAR AL PÚBLIC, però per això, ja estic jo. Amb aquest post ja ho he rebatut tot públicament, no necessito fer un llibre, que també puc fer i ampliar. Quan utilitzo l'humor, és per fer-lo més amè i arribar al públic, QUE NINGÚ PENSI QUE PER AIXÒ EL MEU DISCURS PERD SERIETAT. El mateix que desmunto el timosida ara vaig desmuntar el timolatí. Va caure tot....

I les paraules que sí que s'assemblen al llatí....són lexitografia culta, que ens ha arribat per la influència del llatí com a llengua escrita escolar i magistral, aquí sí que veiem semblants:

Latin -Francés- Espanyol

ABJECTUS -ABJECT -ABYECTO
AETERNUS -ÉTERNEL- ETERNO
BEATUS -BÉAT- BEATO
BELLICOSUS- BELLIQUEUX -BELICOSO
FEROX -FÉROCE -FEROZ
FOETIDUS -FÉTIDE- FÉTIDO
GRACILIS- GRACILE- GRÁCIL
HONESTUS -HONNETE -HONESTO
HORRIBILIS -HORRIBLE -HORRIBLE
IGNOMINIOSUS- IGNOMINIEUX - IGNOMINIÓS
ILLICITUS- ILLICITE- IL·LÍCIT
IMMOBILIS -IMMOBILE -INAMOVIBLE
INQUIETUS -INQUIET- INQUIET
OBSEQUIOSUS- OBSEQUIEUX -OBSEQUIÓS
PERPETUUS -PERPÈTUEL -PERPETU PROBUS
-PROBE- PROBO

Des del segle II abans de Crist, els romans eren bilingües: utilitzaven l'italià com a llengua parlada i el llatí com a llengua escrita, i són aquestes dues llengües les que ells van portar a totes les regions que van conquerir. Aquest bilingüisme passa en arameu i hebreu. En guarani i espanyol. A la Suïssa germànica, la llengua parlada és el suís germànic i la llengua escrita és l'alt alemany. Al Quebec, la llengua parlada és rica en paraules provinents d'un vocabulari original, però el francès és la llengua escrita culta. A l'Àfrica, Amèrica i Àsia, el bilingüisme llengua parlada-llengua escrita és una realitat normalíssima. El quetxú es parla, però després s'escriu en caràcters espanyols.

COM NEIX L'ESPANYOL EN NOMÉS 4 SEGLES?

El castellà no pot venir del llatí, ni el francès ni el català. Abans ve del català, ja que Catalunya significa "Terra de Castells". Aquesta tesi és demencial. Una autèntica presa de pèl. Haver com dimonis és possible que desapareguin de sopetó totes formes gramaticals en totes les llengües romances?... ¡Totes alhora igualites!!!!! Desapareixen totes les formes gramàticals del llatí alhora i totes les llengües romances fan servir paraules similars... Desapareixen els adjectius, adverbis, i el més important, els verbs, la base de la comunicació i la frase.

Com és possible que només en uns segles – en uns només quatre- neixi l'espanyol? La transformació des de la desaparició de l'Imperi romà circa l'any 450 després de Crist fins a l'aparició de la llengua romana del Concili de Tours del 813. Aquest procés és materialment impossible. El castellà tenia més segles i el romà antic, el romanès, el francès, l'italià. Lingüistes oficialistes com Maillet parlava de l'estabilitat del llatí en 8 segles i després, de sobte mor i neixen munts d'idiomes tots igualets en la seva morfologia i síntaxis , però completament diferents al llatí.

Senyors, ens l'han colat de nou. Només amb la lògica, periodització i vida, naixement i mort d'idiomes, la teoria oficial és un non sequitur... "no se sosté". I per cert Non sequitur és un llatinisme culte i això el que queda en el nostre idioma, els cultismes, no la llengua parlada llatina, que ja no existia quan van arribar els romans com a llengua "viva" parlada. El grec es manté gairebé dos mil anys, però el llatí es transforma només en quatre segles. Això no pot ser!

I per què ens semblem de vegades al llatí com en els números? Doncs molt senzill, perquè tenim un origen troncal comú, l'Indoeropeu, la nostra llengua mare que vingué d'Àsia i Centre Europa. D'aquí també prové el sànscrit, que antigament es pensava que era "mare de totes les llengües", "la llengua perfecta" literalment, sans, krito. Però després els lingüistes van dir que l'hitita era més antic. És clar perquè el hitita era llengua dels anunnaki, dels que van construir l'oopart del Mont Nemrut a Turquia , amb estàtues gegants amb el got masó català al capdamunt d'una muntanya. Els catalans sempre ficats en tots els fregaos. L'alemany i l'anglès s'assemblen per ser germànics, però l'anglès no prové de l'alemany, el mateix passa amb el rus i el polonès. D'on ve la paraula germà, doncs de germanus germànic, no de frater llatí.

El dogma ha fet que la filologia actual sigui una farsa i moltes etimologies palles mentals, sempre basades en el fet que totes les paraules i topònims venen del llatí. Per això molts filòlegs dubtaran d'aquesta tesi, et diran si tal o qual paraula sempre ve del llatí, és la llengua mare. Pot en algun cas, però hem demostrat que paraules col·loquials necessàries no s'assemblen en res al llatí. Treball et diuen que ve de "tripalium", una instrument de tortura, però això és una manipulació o un missatge de les elits per mostrar l'esclau que és l'esborrament. Les etimologies són especulacions, una màquina de masturbacions pseudoerudites.

CADIZ, ALACANT I MALAGA NO SÓN NOMS LLATINS

Se suposa que el llatí ens ha influenciat molt, però després molts topònims principals venen de llengües preromàniques. Iberia ve d'una llengua nord-africana assentada a Huelva (García Bellido, 1947). Espanya d'Hispània, "país dels conills", dels fenicis. Malaga de Malaka i Cadiz de Gádir (fortificació), Ibiza de Ebesus, "terra de pins", també tenen origen fenici. Ampúries del grec Emporion, Roses de Rhode, Alacant de de Lucentum.

Si es mantenen és perquè les nostres arrels ibèriques, gregues o fenícies eren més fortes que els llatins... i el mateix va ocórrer amb el castellà, era una llengua més antiga que el llatí, que es va influir pel romà antic dels militars i mercenaris que ens van envair. Benasc ve del ligur, o Berganza. Carrión i Ciudad Rodrigo del Celta. Selaya a Cantàbria, poble passejat, ve del basc "camp", com Celaya, cognom basc. Vull dir, que sota el llatí hi havia molta vida i molta llengua, que venia del nostre passat ibèric. I que es va conservar i no va desaparèixer, com va ocórrer amb la nostra llengua "castellana-ibèrica". Cebolla ve del basc "kipula".

Totes les llengües romances s'assemblen a l'italià antic parlat, diferent del llatí. Té un origen comú en una llengua mare que pot estar influenciades per l'os i elúmbric (majoria de legionaris a Espanya) o etrusc i de les llengües sabèl·liques que ja eren al territori abans de l'arribada dels romans. Influènciaven altres llengües, més que el llatí, com les llengües llatino-falisques, les osco-úmbriques, el grec també es parlava per allà.

Fixeu-vos un detall, després de 500 anys l'anglès i l'espanyol segueixen gairebé fixos i no han canviat ni s'ha imposat un i altre a les seves zones a Amèrica. Però ara ens volen fer creure que en 400 anys va néixer l'espanyol, català, italià, romanès i el francès. Doncs això mateix va passar amb el romà antic i l'espanyol.... no va morir i va néixer en cinc minuts.... Portava ja segles fent-se, abans del llatí. Hi ha continuïtat territorial mantinguda, isogloses lingüístiques que s'anomenen en filologia. Hi havia un gran idioma romànci que podem anomenar "Itàlic Romà", que existia abans i va poder ser estès més per l'imperi romà.

La fonètica ibèrica es va imposar al llatí, per això fem servir tant la r i rr doble o la b i l v, tod això ve de l'ibèric. Una altra característica molt nostra és l'anomenada palatalització que s'explica com a influència de la iod (i) en tres segles. La i la vocal palatal anterior, és la vocal més comuna en ibèric. la fricativa sonora /Z/ no existia en llatí, ja que una altra influència de l'ibèric. La sonorització de les oclusives p, t, k, és a dir, que passen a b, d, g, ex, capra passa a cabra és també típica de romanços i ibèric a la Romania Occidental.

 

CONCLUSIÓ, EL RESSORGIR DE L' ATLÀNTIDA:

Com a Destructor de Sistemes "Professional" estic acostumat a enderrocar fàcilment dogmes inamovibles com el timosida, el perill del C02, el calentó güeval i tants altres i ara toca l'origen del castellà. QUE VA SER LITERALMENT DEMOLIT. Sembla increïble, però crec que qualsevol persones amb dos dits de davant en llegir aquest post reconeixerà que tinc raó.

Queda demostrat que el castellà és fins a una paraula francesa i catalana que no pot venir del llatí, perquè no s'assembla en res en la gramàtica, adverbis, conjuncions, declinacions, verbs que no van al final i es conjuguen diferentment , plural, ús de vostè, perífrasi, vocabulari quotidià... Els colonitzadors parlaven majorment osco -úmbric , no llatí. Queda restablert l'honor del català , una superlengua misteriosa del nivell del castellà i francès o encara més, ja que els més grans savis alquimistes com Ramon Llull escrivien en català. Catalunya i Castella signifiquen ambdues "Terra de castells".

El llatí no pot ser la nostra llengua mare. Les llengües romances en canvi s'assemblen totes, és clar , perquè tenen una llengua mare comuna, no el llatí, el substrat Celta que deia Ascoli, però que era més celtíber o atlant que una altra cosa. Cantàbria ve de Canària i els àrtabres era un poble celta que estava també a Galícia.

¿Però llavors quina és la nostra llengua mare? D'on Prové el Castellà i el català ? Doncs de la mateixa que provenia el "romà" l'italià antic que sí que van portar i van portar els romans arreu d'Europa, fins a arribar fins i tot a Romania. D'ella van néixer totes les llengües romances, francès, italià, retoromànic, sicilià, astur lleonès, sardo, occità, ladino, català, gallec..., no del LLATÍ. L'Espanyol no pot néixer en només quatre segles, això és un disbarat. I aquest Romà antic prové d'una llengua comuna preromànica que bé podria ser de l'Atlàntida, com l'euskera.

I Aquí ja hi ha conspiració. Aquesta Llengua Mare se'ns ha amagat, perquè Tota la Cultura Oficial es basa en l'ocultació i la manipulació. L'Iberico no s'estudia, no deixen i el Basc semblant, que és un enigma per ser una llengua viva de l'Atlàntida. Rafael Lapesa diu en la Història de la llengua Espanyola que " més val no decidir-se entre basc i iber quan es treballa a Toponímia" (p. 36). Això prova la meva tesi que l'ibèric i el Basc no són tan diferents i poden venir d'una mateixa branca , una llengua original mare de l'Atlàntida, amb troncs diferents per suposat, no són iguals. Són totes llengües fusionants, amb articles.

Lapesa escriu: "els càntabres eren d'origen indoeuropeu, però és substrat previ de la regió sembla haver estat semblant al basc; d'altra banda, els càntabres apareixen constantment associats amb els bascos durant l'època visigoda i romana". Bascos i càntabres eren de vegades anomenats igual com "els de les altures o muntanyes" i "els orgullosos", els més feréssos guerrers com Steagnus i Coroccota. Fixeu-vos que el llatí mai apareix enlloc a les nostres bases lingüístiques, sinó basc, ibèric, llengua mare romanç, italià romà antic de les legions.

Hem vist que Castella s'origina en zona basca, a Navarra i el castellà a Cantàbria. Aquesta és una hipòtesi per Descobrir d'on venen les llengües romances , si no venen del llatí. Quina ha estat l'única llengua preromana que es manté i probablement de l'Atlàntida (Donelly)?, doncs l'euskera, on els romans no van poder entrar bé, com a Cantàbria. Això pot indicar que el càntabre ibèric antic , on s'origina oficialment el castellà pot ser l'origen del castellà, un ibèric antic, que convivia amb l'euskera i s'hi assemblava alguna cosa com en les vocals, per exemple. No se sap l'origen de les llengües romances , si no venen del Llatí com és obvi, i podem investigar en aquest sentit.

Hi va haver una gran llengua que se'ns ha amagat, com han ocultat la troballa que vaig presentar jo mateix d'un gerro amb inscripcions cuneiforme anunnaki és ple Jaen, que demostra que tota la història oficial és FALSA. I en el llenguatge és igual. Sempre ens oculten a l'Atlàntida i les seves llengües. I això és el que està ocorrent amb el Castellà i les llengües romances. Venen de darrere d'una altra llengua mare, probablement originària de l'Atlàntida, que jo anomeno Saharià-Atlante o ibèric -atlant. Això ho ampliarem en altres articles.

L'ibèric i el basc tindrien arrels comunes, com el Bereber o el caucasià.... i això ja és zona anunnaki. Això implicaria, com la troballa del nostre fart de Jaen, la Font Magna del Tititica o les inscripcions anunnaki de Malta i les Coves Hopis... que hi havia un imperi mundial en una civilització desapareguda, que només podria ser l'Atlàntida. Totes les llengües romànica tenen un substrat comú, com va dir Ascoli, el Celta, l'Atlàntida, l'Indoeuropeu. Hi ha 9 teories principals de l'origen de les llengües romances, la qual cosa demostra que els filòlegs estan perduts. No se sap l'origen, perquè no quadren gaires coses.

Fins a la wikmierda sionista, és a dir l'oficialitat ha de reconèixer que el del llatí vulgar és una farsa : "Per tant la llengua quotidiana no era el llatí clàssic sinó una forma diferent encara que propera, en un procés de desenvolupament més lliure, el sermo plebeius ('discurs plebeu')."

Com en el timosida, s'inventen paraules , conceptes, tonteries perquè els encaixi el seu "dogma". El concepte del llatí vulgar és una d'aquestes tonteries, difoses per Muller, i no hi ha evidències de textos a tot Europa que puguin trobar-se. "El llatí vulgar com a tal és una expressió basada en una hipòtesi antiga i equivocada", reconeix fins a la Wikimierda sionista.

El lenguje anunnaki comuna mostra que els Anunnaki dominarien llavors el món. Ur és una zona de Sumèria i Ur és riu i paraula basca. ex, Uralde. —Veieu la clara connexió? A Egipte hi havia faraons amb noms bascos: ¡Iker! La ikurriña és una piràmide , un simbol celta atlant, el shamash anunnaki, la bandera d'Anglaterra. Els anunnaki també darrere en el símbol principal euskera.

Fixeu-vos com l'ibèric tenia una alfabet que s'assembla al vinca neolític, un altre enigma, i que són símbols amb certa similaritat amb el protosumeri dels anunnaki. Aquesta és la mare comuna. Aquesta és la llengua comuna que oculten i aquesta llengua és el saharià atlant, que serà tema d'un altre post.

Tot ha de ser revisat. Fins a la paraula castellà ven del català "castell" i espanyol pot venir de l'occità, una altra llengua romanç, que va ser en epoques visigodes "zona espanyola". Els catalans utilitzaven "espanyol" per distingir del que no era d'allà. Español és el nom del segon equip de Barcelona. Bascos i occitans feien festes de bous. Quan diuen que hi havia el llatí vulgar, el que estaven eren per aquí els visigots deixant-nos paraules com sabó (de saip) o ielm (helm).

En resum i per entendre'ns, CAL RESETEJAR LA INFLUÈNCIA DEL LLATÍ i investigar les llengües preromàniques basc, ibèric, català, occità, saharià atlant, romà antigu..., que tenen totes una llengua mare comuna ancestral i aquesta existia a l'Atlantida i ha estat ocultada, com oculten els ooparts. El llatí és la llengua de l'imperi illuminati de la PAX ROMANA i l'ESGLÉSIA, com ara l'anglès és la llengua de la PAX AMERICANA SIONISTA. Tota la història ha estat manipulada per ells, però hi ha moltes falles i contradiccions que ens han fet despertar. El descobriment de l'ibèric i Mare de les llengües romances serà el Nou Ressorgir de l'Atlàntida.

Després de les llengües romances i el castellà i el català hi ha el gran misteri de la nostra Història Oculta, les llengües de la llunyana Atlàntida que segueixen vives avui dia i que han estat ocultades per la PAX ROMANA ANUNNAKI, però ara per fi, ha arribat el moment del Despertar. ¡Steagnus ha tornat!

 

Lluis Carles Camps, va venir, va veure i va guanyar!
Per la barretina den "ductó" Màtrix

Luis Carlos Campos, vi, va veure i vèncer!
Per la barretina-Gorro del Doctor Màtrix.

 

El castellà no ve del Llatí!, 3.9 out of 5 based on 74 ràtings