MAGAZINE SOBRE HISTÒRIA (Iniciat com AUCA satírica el 1960.. en edició de M. Capdevila a la classe de F.E.N. )
VOLTAIRE: "El temps fa justícia i posa a cadascú al seu lloc.."- "No aniràs mai a dormir..sense ampliar el teu magí"
"La història l'escriu qui guanya".. així.. "El poble que no coneix la seva història... es veurà obligat a repetir-la.."
Gràcies a l'hebraista francés Claude Duret, i, a les seues obres Thrésor de l'Histoire des Langues de cet Univers & Histoire admirable des plantes et herbes esmerveillables & miraculeuses en nature, en edicions publicades de 1605 al 1619 a Yverdun (Suiza), sabem que Mandeville va escriure originalment la seva obra "El Llibre de les Meravelles del Món" en llengua romanesca. Ens re-copia uns trossos del manuscrit original del segle XIV, on es pot veure que no es tracta d'occità sinó de pur català d'aquella època. Prova: Johan I li demana el manuscrit a sa tia Violant per "traslladarlo a l'aragonès", (1a traducció coneguda) evidència de que l'original "romanesc" no estava en francés, com volen els francesos, ja que d'haver estat en proto-francés, primer li hauria demanat per "traslladarlo al català" que era la seva llengua, al no fer-ho demostra que l'original estava escrit en català..
Aquests trossos per ell publicats al 1605, són uns fragments escollits del manuscrit en català de l'obra de Joan de Mandeville "El Llibre de les Meravelles del Món"... , que encaixen dins les seves obres.. , però el més important és que ens diu que el "romanesque" és la llengua original en que fou escrit.. i afegeix que, a data de 1605, no li consta que s'hagués publicat encara en aquesta llengua, tot i que ja s'havia publicat en una dotzena de llengües!...(una traducció a l'aragonès encarregada per Joan I, i quatre edicions en castellà fetes a València, als anys: 1521, 1524, 1541, 1544..).
Es podrà discutir si era el manuscrit original o no, però el que no es pot discutir, és que es tracta d'un altre manuscrit català antic, que s'ha fet fonedís, però amb la diferència amb altres, aquesta vegada sí que en tenim fragments.. encara que siguin re-copiats per en Claude Duret al 1605..
El fet més curiós és que hi ha un munt d'autors han fet manta estudis sobre Mandeville i , alguns fins i tot esmenten aquesta obra en "romanesque" (Martí de Riquer, Maria RODRÍGUEZ TEMPERLEY, Alda ROSSEBASTIANO, etc..) però no s'atreveixen a dir que és català del s XIV, per quin motiu?, pot-ser és que tenen por d'enfrontar-se a la opinió internacional, i no gosen fer el primer pas, per allò del què diran.. Els anglesos se l'han fet seu, atès que ho diu al manuscrit.. però no podria tractar-se d'un recurs literari com el cas del Tirant?... llegiu els trossos.. i opineu vosaltres mateixos si això és o no és català pur (del s XIV clar..)
D'altra banda.. podem treure'n la següent deducció: com pot-ser que un borgonyó escrigui un llibre de viatges per Àsia en català al segle XIV?, pot-ser els consolats catalans, la marina catalana, el camí català, que ens connectava i la gran quantitat d'escuts amb als mateixos colors que els de Catalunya existents a la Borgonya/Flandes, ens puguin donar una mica de llum sobre aquest fenomen. Apart que va fer una proposta molt clara d'un món rodó amb la possibilitat d'arribar a l'est per l'oest, idea que va arrelar profundament en Colom.
Pàgines dels llibres de Duret, on re-copia el text d'un manuscrit "romanesc" del segle XIV (que es pot veure que és català de l'època).
Manuscrit francés
Manuscrit aragonés .. una mala traducció del català
A totes llums estem davant d'una mala traducció del català.. amb una ràpida llambregada.. se n'han trobat les tipiques catalanades d'un català a la cort del Cerimoniós/Rei Martí, escrivint en castellà-aragonès
Pronoms febles adverbials en, hi (canviat per y)
"en vna tuba de piedra Et ailli de juso solia
jazer santa anna su muger / Mas santa helena la fezo
trasportar a constantinoble / En aqueilla yglia y ha vna
fuent en manera de vna cueua clamada pbada piscina
que auia.."
Car al pie del mot de syon
y ha vn castiello beillo
enta la val de
josaphat y ha vna fuent
al endrecho del natatorio syloe y ha vna ymagin de piedra
ancianamt obrada
En aqueill campo y ha muchas tubas
toisas de jhrlm y ha vna yglia do solia
estar la cueua del leo
cerca de pdesuso y ha vna fosseta do el pie dela colupna es encora e
es la yglia de nra dama / Et y ha .xliiij. escalones
cerca el sepulcro de nra dama y ha vn altar do nro s pdono a sant pedro
...
Et de Bethania enta orient ata la grat montaynna do nro s dejuno .xl. dias y ha .vj. legoas Sobre aqueilla motaynna fue nro s traido / & ailli fue temptad
Pronom "hom" (canviat per hombre)
hombre ha passado => hom ha passat!!!!!!
que do hombre la troba en vna sazon no la troba pas en otra
Et quoando hombre ha passado este desierto
veniendo enta Jhrlm hombre viene a betsabee qui solia s muy
bella villa & delectable de xpianos Et encora
viene hombre ala Cibdat de ebron
do saca hombre
que hombre come
hombre lo tiene por pretoso
vio hombre en aqueill dia
vna vegada hombre li encargo
por las quoalles va hombre a Jhrlm
hombre lo podia tocar & besar
hombre las muestra
como hombre va enta el mont de syon
puede hombre
assi como hombre desciende de ara-bia
Dailli va hombre a naza-reth
Dailli va hombre a samaria
que hombre li faga honnor
hombre va alos planos de galilea
Depues va hombre a nazaret
ailla do hombre las q<>ere jm-biar
dize q hombre deue faz
hombre deue faz la conffession a dios solament & no pas
si hombre no sabe la nata
no puede hombre dar penitencia
conuiene que hombre seppa
al Reuenir pardaca hombre Reuiene por damas
hombre traye las mercaderias de jndia
De damas hombre Reuiene por nra dama de sardenach
Et de aqueill ollio hombre da alos pelegrinos qui ailla van Car aqueill olio viene por miraglo de dios / Et si goaresce de
Et dize hombre que qui goarda
De sardenach viene hombre por la val de bokoa
dailli viene hombre a beruch
de sidon entra hombre enla mar qui q<>ere por Reuenir enta chipre do hombr viene
Car hombre tuerce Et aRibla hombre a dalguno
uiene hombre en estas Partidas
hombre va p<>ma-ment / al mas luengo Como a babilo-nia et al mont de Synay
Et por que camino hombre Retorna
eillos se qxen mucho de Retornar por lures muges o por lures casas
por do hombre puede yr
Et va hombre por mar en grecia
Et pues va hombre por tra por adrescçar
Et va hombre drecho en chipre sin entrar en lisla de Rodas
Et aRiua hombre al puerto de famagosta
hombre jntra en mar et va hombre en passando el puerto de thir / Et sin entrar a tra passa hombre por mar
a Jaffa aRiba hombre / et van por tra ala cibdat de Rames
Dalli va hombre al Castiello de Emaux a Jaffa aRiba hombre / et van por tra ala cibdat de Rames
Versió castellana .. una mala traducció del català
A totes llums estem davant d'una nova mala traducció del català.. al menys la versió castellana.. només amb una mirada en diagonal.. se n'han trobat unes quantes de bones: oli → olio, fustas, gotea gotas gruessas, "una mica de pont" → "una poca de puente", Aristòtil, ...
passa hombre => hom passa!!!!!!
..Y passa hombre por la ciudad de Edipon y por el castillo de Bueissenburg, el que es en
Después passa hombre por Bulgaria y entra en la tierra de los búlgaros, y allí passa una
puente de piedra muy excelente que..
Joan de Mandeville, Jehan de Mandeville o John de Mandeville (? - 1372), originari de Lieja, Bèlgica , va ser un escriptor, autor d'una obra titulada Llibre de les meravelles del món (o Viatges) en el qual relata els viatges, presumptament realitzats, per ell, al llarg de trenta quatre anys per Egipte, i diferents parts d'Àsia i Xina. El seu títol evoca el famós Llibre de les meravelles de Marco Polo, i que va ser dictat pel venecià al seu company de presó. Joan de Mandeville afirmava ser un cavaller anglès.
Joan de Mandeville va partir cap a Egipte el dia de Sant Miquel de 1322. Afirma, a la seva tornada, que va ser un mercenari al servei del soldà, llavors en lluita amb els beduïns. D'Egipte va anar a Palestina, va seguir la ruta de la Seda i va visitar l'Índia, l'interior d'Àsia i la Xina. Va dir haver servit durant quinze anys en l'exèrcit del gran Khan. Després d'una absència de 34 anys, va tornar el 1356, anys posteriors a la pesta Negra del segle XIV, que va implicar una sagnant baixa demogràfica a Europa durant els anys 1347- 1350. El relat dels seus viatges és considerat normalment com una impostura, encara que no referent al viatge d'Egipte, a raó del to emprat i dels relats d'altres exploradors anteriors.
Segons alguns crítics, a la seva presumpta tornada, va decidir, amb l'ajuda d'un metge de Lieja, posar en paper les històries que havia passat. El seu relat es va convertir en una de les obres més cèlebres de l'Edat Mitjana, i probablement més que les dels seus contemporanis Christine de Pisan o Joan Sense Por, duc de Borgonya.
Descriu el món conegut en la seva època, de forma notable l'extrem oriental d'Àsia, que era llavors poc conegut pels occidentals: només els franciscans i els dominics, així com a Marco Polo, es van atrevir a aventurar-se en regions tan llunyanes. El relat dels primers missioners (Guillem de Rubrouck) o d'exploradors com a Marco Polp estaven poc difosos en Occident en aquella època.
John de Mandeville es va referir a les possibilitats teòriques de la circumnavegació del món. Es diu que John de Mandeville va influir en el jove Cristòfor Colom.
John de Mandeville descriu els seus itineraris, insereix històries i llegendes fabuloses en un relat de referències variades bíbliques i consideracions religioses.
L'obra és en si mateixa, una compilació i una síntesi d'un conjunt de viatges, incloent:
Es va reproduir més de 250 exemplars en deu idiomes, la qual cosa és considerable per a l'època, i va divulgar en gran nombre de persones occidentals, que la terra era esfèrica.
L'estudi crític de l'obra, fet per Christiane Deluz, mostra que hi ha tres versions:
Aquestes tres versions van ser traduïdes a diverses llengües vernacles.
La diversitat de les fonts, referències, versions inicials i traduccions en idiomes vernacles, fa difícil verificar les informacions.
La versió més antiga, segons l'hebraista francés Claude Duret, seria l'escrita en llengua romanesca (catalana).
Claude Duret, Augustin Pyramus ¬de Candolle. mais la foy de ces ... IEan de Mandcuillc Caualier Anglois viuant cn l'an de salut 1312. en ses voyages composés en langue Romanesque chap. dclaloy des Iacobins , c'est à dire lacobites cy dessus allégué , parle amplement de ces lacobites , & de leur Religion. Haython Arménien liur. ...
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: