31-12-2020  (408 lectures) Categoria: Maria

Ferran el Catòlic i Maquiavel - Anna

PACTE MAQUIAV√ąLIC DE FERRAN EL CAT√íLIC EL 1493 A BARCELONA PROMETENT MIRAR CAP UN ALTRE COSTAT I DEIXAR QUE CHARLES D'AMBOISE CONQUER√ćS LA LLOMBARDIA I N√ÄPOLS-¬†EVITANT AIX√ć "SER UN¬†PARRICIDA" AL NO HAVER DE FER LA GUERRA¬†CONTRA ELS SEUS COSINS REIS DE¬†N√ÄPOLS PER ACONSEGUIR EL SEU OBJECTIU INICIAL.. "ACABAR SENT REI DE N√ÄPOLS".. PER√í CONQUERINT-LO ALS FRANCESOS SENSE TACAR-SE LES MANS AMB SANG CATALANA..

Ferran no va seguir els consells del llibre de Maquiavel (tot i q el podria haver tingut de conseller al seu costat).. Va ser Maquivel el que es va basar en els fets de Ferran al escriure el Principe , no soc jo sol qui ho diu.. hi ha molts autors que pensen "amb raó" que va ser Ferran!.. qui va inspirar a Maquiavel el protagonista de "El Princep" no César Borgia.. 

Biografia de Maquiavel (1469 - 1527)


Entre 1498 i 1512 Maquiavel va estar a c√†rrec d'una oficina p√ļblica. Va viatjar a diverses corts a Fran√ßa, Alemanya i d'altres ciutats estat italianes en missions diplom√†tiques. Va ser empresonat per un breu per√≠ode a Flor√®ncia el 1512 i despr√©s exiliat a San Casciano. Va morir a Flor√®ncia el 1527 i va ser sepultat a la Santa Creu.

La seva vida es pot dividir en tres per√≠odes; cadascun d'ells representa en si mateix la hist√≤ria de Flor√®ncia. La seva joventut va coincidir amb la grandesa de Flor√®ncia com a pot√®ncia italiana, sota el mandat de Lloren√ß el Magn√≠fic, dels M√®dici. La caiguda de Girolamo Savonarola a Flor√®ncia va oc√≥rrer el 1498, el mateix any en qu√® Maquiavel s'integrava al servei p√ļblic. Durant la seva carrera com a oficial, Flor√®ncia va ser lliure sota el govern d'una rep√ļblica, la qual va durar fins a 1512, quan els M√®dici van tornar al poder, i Maquiavel va perdre el seu lloc. Els M√®dici van governar Flor√®ncia des de 1512 fins a 1527, quan van ser novament retirats del poder. Aquest va ser el per√≠ode d'activitat liter√†ria de Maquiavel, i tamb√© de la seva creixent influ√®ncia; tanmateix, va morir a unes setmanes de l'expulsi√≥ dels M√®dici, el 21 de juny de 1527, als cinquanta-vuit anys, sense haver recuperat el seu lloc.

Joventut

Encara que es tenen pocs registres de la joventut de Maquiavel, la Flor√®ncia d'aquells dies era tan ben coneguda que √©s f√†cil imaginar l'ambient en el qual el jove ciutad√† s'espavilava. Flor√®ncia era una ciutat amb dos corrents oposats, una representada per l'auster Girolamo Savonarola i l'altra per Lloren√ß dels M√®dici, amant de l'esplendor. Encara que el poder de Savonarola sobre les fortunes florentines era immens, no sembla haver estat molt important per a Maquiavel, ja que nom√©s l'esmenta a El Pr√≠ncep, la seva obra cabdal, com un malaguanyat profeta desarmat. D'altra banda, la magnific√®ncia del mandat de Lloren√ß va impressionar fortament Maquiavel, arribant fins i tot a dedicar ‚ÄúEl Pr√≠ncep‚ÄĚ al n√©t de Lloren√ß. Maquiavel va ser considerat un dels grans escriptors en el seu col¬∑legi. Era un escriptor i va ser un militar molt reconegut que va influir en l'humanisme.

Estàtua de Maquiavel a la Galeria Uffizi

Servei civil

El segon per√≠ode de la seva vida s'ubica en el "Per√≠ode Lliure" de Flor√®ncia, que va des de l'execuci√≥ de Girolamo Savonarola el1498, quan Maquiavel tenia 29¬†anys, i va durar fins a la tornada dels M√®dici, el 1512. Despr√©s de servir quatre anys en una oficina p√ļblica com a secretari, va ser nomenat Canceller i Secretari de la Segona Cancelleria. Va prendre un rol important en els assumptes de la rep√ļblica, havent quedat els seus decrets, els seus registres i els seus despatxos per guiar-nos, aix√≠ com els seus propis escrits. Malgrat que va ocupar importants posicions en el panorama p√ļblic i pol√≠tic, ell les evitava, ja que acceptava qualsevol tipus de treball a canvi de poc sou, car sempre va manifestar que no aspirava a ser ric.

La seva primera missi√≥ fou el 1499, per a Caterina Sforza, "La meva dama de Forli" en ‚ÄúEl Pr√≠ncep‚ÄĚ. De la seva conducta i sort, Maquiavel va extreure la lli√ß√≥: que √©s millor guanyar la confian√ßa de la gent que confiar en la for√ßa. Ser√† un concepte molt important per a Maquiavel, i √©s assenyalat en moltes formes com de vital import√†ncia per a aquells que vulguin ostentar el poder.

El 1500 va ser enviat al Regne de França per convèncer Lluís XII sobre la conveniència de continuar la guerra contra Pisa. Serà aquest el rei que, en la seva política respecte a Itàlia, comet els cinc errors capitals del poder resumits en El Príncep.

La vida p√ļblica de Maquiavel va estar emmarcada pels esdeveniments sorgits per l'ambici√≥ del papa Alexandre VI i el seu fill, C√®sar Borja, el duc Valentino; ambd√≥s personatges ocupen un gran espai a ‚ÄúEl Pr√≠ncep‚ÄĚ. Maquiavel no vacil¬∑la a citar les accions del duc en benefici dels usurpadors que volen quedar-se amb els estats que conquereixen; de fet, Maquiavel no troba millors preceptes per ensenyar que els patrons de conducta de C√®sar Borja. Per aix√≤, per a alguns cr√≠tics, C√®sar √©s l'"heroi" d'‚ÄúEl Pr√≠ncep‚ÄĚ'. Tot i aix√≠, el duc √©s assenyalat a ‚ÄúEl Pr√≠ncep‚ÄĚ com el tipus d'home que creix amb la fortuna dels altres; qui pren el rumb que podria esperar-se de qualsevol home prudent, excepte el curs que el salvar√†; qui est√† preparat per a totes les eventualitats, excepte per a la que finalment arriba; i qui, quan les seves habilitats li s√≥n insuficients per solucionar un problema, exclama que no ha estat la seva culpa, sin√≥ la d'una fatalitat extraordin√†ria i imprevista. C√®sar Borja tamb√© era un gran humanista i va contractar Leonardo da Vinci perqu√® li realitz√©s la fortificaci√≥ de Piombino. En diverses ocasions, Maquiavel va coincidir amb Leonardo, mantenint amb ell llargues converses.

A la mort d'Alexandre VI, el 1503, Maquiavel va ser enviat pel govern de Flor√®ncia a observar l'elecci√≥ del successor, i all√† s'adona de les maniobres de C√®sar Borja per for√ßar l'elecci√≥ de Giuliano delle Rovere (Papa Juli II), que era un dels cardenals que m√©s temia el duc. Maquiavel, en comentar aquesta elecci√≥, diu: ‚Äúque aquell que pensi que els favors faran que els grans personatges oblidin ofenses passades s'enganya a si mateix‚ÄĚ. I aix√≠, Juli II no va descansar fins a veure C√®sar a la ru√Įna.

Precisament va ser Juli II amb qui Maquiavel va complir el seu encàrrec el 1506, al mateix temps que el pontífex començava la seva croada en contra de Bolonya; una campanya que va resultar ser una més de les seves reeixides aventures, gràcies en gran part al seu caràcter impetuós. Respecte al papa Juli II, Maquiavel ens presenta les semblances que existeixen entre la Fortuna i les dones; i conclou que l'agosarat, i no el cautelós, és el que conquerirà ambdues.

El 1507 el van destinar a Alemanya com a diplom√†tic per parlamentar amb l'emperador Maximili√† I sobre les mesures expansionistes que volia adoptar l'esmentat emperador. Maximili√†, sorpr√®s per la intel¬∑lig√®ncia i eloq√ľ√®ncia de Maquiavel, va quedar conven√ßut de no li convenia envair territoris italians, i menys encara Flor√®ncia, que era la intenci√≥ que tenia l'emperador. Sobre els alemanys, concretament, Maquiavel va dir: ¬ęels alemanys s√≥n una grand√≠ssima for√ßa militar, per√≤ tenen i tindran una pol√≠tica molt feble¬Ľ.

Bust de Maquiavel

L'emperador Maximili√† va ser un dels homes m√©s interessants de l'√®poca, i el seu car√†cter havia estat modelat per m√ļltiples mans; per√≤ Maquiavel revela el secret de les constants falles de l'emperador quan el descriu com un home retret, sense for√ßa de car√†cter, i sense el valor necessari per dur a terme els seus plans, o insistir en el compliment dels seus desigs.

Un personatge molt estudiat per Maquiavel, fins el punt que molts autors pensen que  és l'inspirador del   Ferran el Catòlic a qui va retratar com l'home que aconseguia grans conquestes sota la capa protectora de la religió, però que en realitat desconeixia els principis de la pietat, la fe, la humanitat i la integritat; tanmateix, per a Maquiavel, pocs èxits hauria assolit Ferran el Catòlic si alguna vegada s'hagués deixat influir pels esmentats principis.

Els altres anys de Maquiavel en el servei p√ļblic van transc√≥rrer al voltant dels esdeveniments sorgits a partir de la Lliga de Cambrai, formada el 1508 entre les tres grans pot√®ncies europees i el papa, per tal de destruir la Rep√ļblica de Ven√®cia. Despr√©s de la batalla d'Agnadello, Ven√®cia va perdre en un dia tot el que havia guanyat en vuit-cents anys. Arran d'aquesta batalla va sorgir un problema entre el papa i Fran√ßa, que va deixar Flor√®ncia desprotegida i a merc√® del papa. Aquest va imposar la tornada dels M√®dici el primer de setembre de 1512. La conseg√ľent caiguda de la rep√ļblica va provocar l'acomiadament de Maquiavel del servei p√ļblic i el final de la seva carrera com a oficial.

Exili

A la tornada dels M√®dici, Maquiavel, que havia mantingut esperances de retenir el seu lloc sota el mandat dels nous amos de Flor√®ncia, va ser acomiadat per decret el 7 de novembre de 1512. Va ser capturat i torturat per pert√†nyer a una conspiraci√≥ contra els tirans M√®dici, juntament amb el seu amic Giovanni Battaini i 20 persones m√©s. El nou pont√≠fex Lle√≥ X va intervenir per alliberar-lo i Maquiavel es va retirar a la seva petita propietat a San Casciano in Val di Pesa, a uns quinze quil√≤metres de Flor√®ncia. Aqu√≠ malviu talant un bosc de la seva propietat juntament amb uns obrers contractats i sobreviu amb aquest pesat treball. Tamb√© es dedicava a l'agricultura i a la ramaderia i convivia amb els obrers; amb ells menjava, jugava i parlava, per sentir-se viu. Els seus amics de la ciutat li donen l'esquena. Per√≤ encara que s√≥n els pitjors anys de la seva vida, Maquiavel t√© a les nits el seu espai per a la llibertat i el benestar. Cada nit es desvestia de les seves vestimentes de treball i es posava vestits de quan va ser al servei civil. Una vegada aix√≠ abillat llegia Dante, a Petrarca i Ovidi i va ser en aquelles solit√†ries nits quan comen√ßa a dedicar-se en cos i √†nima a la literatura. Va aconseguir escriure vuit llibres, escrits la majoria amb una prosa √†gil i clara entre 1513 i 1525. En una carta a Francesco Vettori, datada el desembre de 1513, va deixar una descripci√≥ interessant de la seva vida en aquell per√≠ode, i un esb√≥s dels seus motius per escriure ‚ÄúEl Pr√≠ncep‚ÄĚ.

Va arribar a donar una c√≤pia d'‚ÄúEl Pr√≠ncep‚ÄĚ als M√®dici, per√≤ la hi van menysprear. Nicolau Maquiavel tamb√© hi escriu la seva segona obra de m√©s import√†ncia en la seva bibliografia anomenada ‚ÄúDiscursos de la primera d√®cada de Tito Livio‚ÄĚ, on mostra la seva veritable visi√≥ pol√≠tica, descrivint com a millor forma de govern una rep√ļblica i no una monarquia absoluta. Despr√©s va escriure ‚ÄúDiscurs sobre l'Art de la Guerra‚ÄĚ i la com√®dia ‚ÄúLa Mandr√†gora‚ÄĚ. Tot i ser anys de pen√ļria on la seva ment sofria, Maquiavel va treure el millor del seu talent.

√öltims anys

Malgrat rebre l'amnistia el 1521, poc despr√©s d'aquest fet √©s acusat per ser falsament involucrat en una conspiraci√≥ de cop d'estat contra els M√®dici. De nou √©s torturat i capturat, per√≤ per poc temps, ja que aconsegueix l'alliberament i li manen que aconsegueixi l'alliberament d'uns treballadors de la llana que havien segrestat un grup de malfactors. Maquiavel ho va aconseguir i va ser pagat amb una bona quantitat de diners pel gremi de la llana. Amb una part d'aquests diners compra un bitllet de loteria i li toquen 20.000 ducats en l'esmentada loteria, amb els quals paga diversos deutes i es posa al dia. Treballa en l'acad√®mia humanista de Bernardo Rucellai, traduint l'obra grega de Polibi, de la qual recull moltes idees sobre el govern en rep√ļblica. El nou papa Climent VII, que tamb√© era un M√®dici, encarrega a Maquiavel una obra sobre la ‚ÄúHist√≤ria de Flor√®ncia‚ÄĚ. Maquiavel accepta i li paguen 120 florins, per√≤ √©s acusat de ser partidari dels M√©dici, una situaci√≥ absurda, ja que havia estat acusat de preparar un cop d'estat contra ells, i de nou injuriat per l'opini√≥ p√ļblica.

Va morir oblidat i abandonat el 1527. Va deixar un gran llegat que va tenir m√©s √®xit en segles posteriors que en l'√®poca en qu√® li va tocar viure, ja que encara que ell mai no va voler predir el futur, ho va aconseguir estudiant el present. Va defensar la col¬∑lectivitat per davant de la individualitat i sempre va dir la veritat cruenta i √ļnica sobre la pol√≠tica i dels seus governants.



L'AMBICIONADA CORONA DEL REGNE DE JERUSALEM

Amb la caiguda de Ruad el 1302, el Regne de Jerusalem va acabar de perdre el que li quedava de les seves posessions a la costa d'Orient mitjà, la seva possessió més propera a Terra Santa va passar a ser Xipre. Enric II de Jerusalem va conservar el títol de rei de Jerusalem fins a la seva mort el 1324, i
els seus successors, els reis de Xipre, van continuar reclamant la seva titolaritat, fins que Xipre va caure en mans otomanes

Enric IV d'Anglaterra va fer un pelegrinatge a Jerusalem el 1393/4, i després es va comprometre a dirigir una croada per recuperar la ciutat, però ja no va emprendre cap campanya abans de la seva mort el 1413.

Per decisió papal - Jerusalem -> Carles I d'Anjou

Mentre Nàpols va ser un feu papal, els papes acceptaven sovint el títol de rei de Nàpols i també de "rei de Jerusalem", quedant la història del títol lligada al Regne angevi de Nàpols, ja que el seu fundador, Carles d'Anjou, havia comprat el 1277 els drets al tron de Jerusalem a Maria d'Antioquia. A partir d’aleshores, aquesta reclamació al Regne de Jerusalem va ser tractada com part de la corona de Nàpols, que va canviar de mans per testament o per conquesta més que per herència directa, disputant-se el títol de rei de Jerusalem entre els que pretenien tenir dret al regne de Nàpols. A Carles I d'Anjou el succeeix el seu fill Carles II de Nàpols, que es casà amb Maria, filla d'Esteve V d'Hongria, i els seus descendents, dividits en dues branques, porten els títols de Nàpols, Jerusalem i Hongria fins que el 1385, les branques s'ajunten en la figura de Carles III de Nàpols.

Per dret de conquesta - Jerusalem -> Alfons el Magnànim

La seva filla, Joana II de Nàpols, cedeix els seus drets a Alfons el Magnànim que tot i aixó ha de fer la guerra contre els Anjou, guerra que guanya el 1435 i esdevé rei de Nàpols "per dret de conquesta". El succeeix el seu fill bastard Ferrante (Ferran I) i després Alfons II i Ferran II de Nàpols.

Ferran I, per ser coronat rei de Nàpols Calixt III (Alfons de Borja), al morir el succeix Pius II que acaba legitimant  Ferrante com Ferran I,.

Alfons II després de ser investit pel Papa Pius II abdica a favor del seu fill Ferran II de Nàpols. Peró l'any 1495 després tractat de Barcelona de 1493 Carles VIII de França comença la invasió de Lombardia i Nàpols amb Charles d'Amboise al commandament de totes les forces. Curiosament Lleonard morirà al Clos Lucée al Castell d'Amboise

Ferran II de Nàpols. Amb l'invasió per les tropes franceses de Carles VIII. La ciutat de Nàpols va ser assetjada i Ferran II es va veure obligat a fugir a Ischia, on va organitzar una lliga catalana contra el rei francès. A la sortida d'aquest de la capital napolitana (1496), Ferran II el va vèncer amb l'ajuda de les tropes catalanes sota el comandament del Gran Capità, i al morir Ferran II, el tron napolità, ja va poder passar a Ferran el Catòlic.                                          .

Per dret hereditari - Jerusalem -> pel nostre Bon Rei René (casa de Lorraine)

Amb el Magnànim, queda la Corona de Jerusalem vinculada a la branca trastàmara, tot i que els Anjou seguixen reclamant els seus drets, d'aquí l'escut del nostre Bon Rei René

Per dret de conquesta - Jerusalem -> Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic al tractat de Barcelona de 1493 per tal de recuperar el Rosselló i la Cerdanya cedits com a penyora a canvi de l'ajuda francesa a Joan II durant la Guerra civil catalana, pacta secretament amb Lluis IX mirar cap un altre costat i deixar-li envair Itàlia, és una maniobra "Maquieavèlica" perqué així, per a recuperar-la, haurà de lluitar contra els francesos i no contra els seus cosins. Finalment la dominació dels francesos acaba amb la seva derrota a Cerinyola el 1502. Llavors la Corona de Nàpols (i amb ella la de Jerusalem) queda vinculada "per dret de conquesta" a Ferran el Catòlic i a la Corona d'Aragó, no pas a la de Castella.

Coronació - Clement VII-> Carles V

Odet de Foix el 1521 va combatre a It√†lia contra els espanyols i l'any seg√ľent va ser ven√ßut a la batalla de Bicocca. El 1523 va ser nomenat governador de Llenguadoc i va ascendir a mariscal de Fran√ßa. Va perdre en la Batalla de Pavia el 1525.¬† El 1527 va assumir el comandament de l'ex√®rcit franc√®s a It√†lia ocupant part del Milanesat. finalment, el 1528, va ser enviat a emprendre la conquesta del regne de N√†pols, fet que nom√©s qued√† en intent, ja que ho van impedir, la deserci√≥ d‚ÄôAndrea Doria, que va deixar Fran√ßa quasi sense flota i l‚Äôesclat de la pesta al camp franc√®s, que va delmar l‚Äôex√®rcit franc√®s, infectant¬†al propi Lautrec que va morir el 15 d'agost de 1528 quan intentava posar setge de la ciutat. El 1529 el papa es va veure obligat a fer les paus amb Carles al Tractat de Barcelona com havia fet Francesc I al Tractat de Cambrai. L'√ļltim Sforza va ser restaurat a Mil√† amb la previsi√≥ que el ducat pass√©s a Espanya a la seva mort. Despr√©s de gaireb√© 40 anys de guerra, It√†lia es va sotmetre a Carles V. Francesc I va renunciar a les seves reivindicacions a It√†lia, aix√≠ com sobre l'Artois i Flandes. Ven√®cia va perdre les seves conquestes continentals. Els Estats Pontificis van ser restaurats i el 1530 el papa va coronar Carles V com emperador i rei d'It√†lia.

Físicament tot Orient Mitjà va romandre sota control otomà des del 1517 fins a la Partició de l’Imperi Otomà el 1918.

________________________________________________

Tractat de Barcelona de 1493

Per a altres significats, vegeu ¬ęTractat de Barcelona¬Ľ.
Infotaula d'esdevenimentTractat de Barcelona
Tipus tractat de pau Modifica el valor a Wikidata
Data 1493 Modifica el valor a Wikidata
Localització Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Estat Corona d'Aragó i Regne de França Modifica el valor a Wikidata

El Tractat de Barcelona va ser un acord de "pau per territoris" pactat a Barcelona el 19 de gener de 1493. El signaren per una banda el rei de la Corona d'Aragó Ferran II, juntament amb la seva esposa Isabel I de Castella, i per l'altra el rei de França Carles VIII.[1]

El tractat

El tractat establia que Carles VIII retornés el Rosselló i la Cerdanya, territoris ocupats pels francesos des que el 1472 havia acabat la guerra civil catalana. A canvi, Ferran II i Isabel I es comprometien a no ajudar els enemics dels francesos, els quals defensaven el regne de Nàpols de la influència gala.[1] Només es van reservar el dret d'assistir al Papa de Roma, que quedava així fora d'aquesta provisió.[1] En aquells moments França estava planificant la invasió del sud de la península italiana.

El 13 de setembre de 1493 Ferran i Isabel entraren a Perpinyà acollits amb entusiasme per la població catalana.

Conseq√ľ√®ncies

Malgrat el tractat, el 1495, un cop ja havia conclòs la conquesta francesa de Nàpols, Ferran va formar la Lliga Santa. El 1500, ja amb Lluís XII, dividí el regne de Nàpols, i el 1504 fou conquerit pel rei d'Aragó gràcies al Gran Capità Ramón Folch de Cardona. Ferran va aparentar que es posava al costat dels seus cosins, adversaris del rei de França en els afers d'Itàlia (primer de Nàpols i, més endavant de Llombardia) però un cop vençuts els francesos es va apoderar del REGNE DE Nàpols amb l'aquiescència del Papa que el va coronar.  Des d'aleshores s'inicià una lluita constant entre la casa reial de França i els sobirans hispànics, que havia de prosseguir al llarg dels segles XVI i XVII.

De la mateixa manera,¬†Els Comtats esdevingueren un camp de batalla gaireb√© permanent entre ex√®rcits francesos i catalans. El¬†1496 els francesos prengueren i saquejaren¬†Salses. L'any seg√ľent Ferran II va fer edificar un nou castell, la millor fortalesa de l'√®poca, i va fer refor√ßar les muralles i els castells de¬†Perpiny√† i de¬†Cotlliure. Aquestes obres feren fracassar la ofensiva francesa del¬†1502.

Referències

  1. ‚ÜϬ†Anar a :1,0 1,1 1,2 Mestre i Campi, Jes√ļs (director).¬†Diccionari d'Hist√≤ria de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 102, entrada: "Barcelona, tractat de".¬†ISBN 84-297-3521-6.


________________________________________________________________________



EL CAM√ć CATAL√Ä.. DE G√ąNOVA A GANT


 

Contr√†riament al que diu el seu seu nom, les Espanyes no van ser les descobridores ni les primeres en emprar el¬†cam√≠ dels espanyols, tots els trams de la ruta eren perfectament coneguts. Tal com ja ho havia fet Annibal amb els seus elefants 1500 anys abans, els comerciants feien servir regularment les parts del cam√≠ que uneix Fran√ßa i It√†lia a trav√©s dels Alps, per al comer√ß de mercaderies entre ambd√≥s pa√Įsos.

El que van fer els enginyers de¬†Felip I de Catalunya el 1565, va ser replantejar-lo com un conjunt unitari de punta a punta, alguns dels seus trams van ser redissenyats i ampliats, fent-ne un tra√ßat amb car√†cter militar per als futurs usuaris. Tot aix√≤ passava en el moment en que el rei de les Espanyes tenia necessitat de transportar tropes als Pa√Įsos Baixos, motiu que el va emp√®nyer a aprofitar el pas per territoris propis, afegint-hi algun territori neutral.[3]. Per aquest fet, s'ha donat als comandaments dels ter√ßos de Flandes, el m√®rit del disseny global d'aquest cam√≠, que cal recordar comen√ßava a dos ports catalans: Barcelona d'on sortien els "Ter√ßos de Flandes" i N√†pols (amb els "Ter√ßos de N√†pols").

Durant el recorregut global per anar des de Mil√† fins als Pa√Įsos Baixos per terra (que ja s'emprava durant el regnat de Carles V), els viatgers del segle XVI havien de superar molts obstacles, tals com coronar passos muntanyencs elevats, travessar grans rius, boscos frondosos, i camins plens de delinq√ľents. Per tant, calia trobar una ruta que contorn√©s tots aquests obstacles, per un lloc segur i f√†cil de viatjar-hi. El¬†cam√≠ dels espanyols (de fet Cam√≠ catal√†) va demostrar ser la resposta, amb el seg√ľent recorregut a trav√©s de territoris propis sota el govern del rei de les Espanyes:¬†Ducat de Mil√†,¬†Franc Comtat,¬†Borgonya,¬†Luxemburg, territoris al¬∑liats (Savoia) i territoris neutrals (Lorena).

El tra√ßat del¬†cam√≠ dels espanyols va ser una gran millora respecte al sistema anterior per traslladar tropes a trav√©s d'aquests territoris. Cal dir per√≤ que els mapes utilitzats per les expedicions espanyoles nom√©s tenien la informaci√≥ referent a q√ľestions militars, amb exclusi√≥ de qualsevol altre detall. Tanmateix, aix√≤ va obligar als ex√®rcits a utilitzar guies i escoltes quan creuaven els terrenys que desconeixien, ja que els seus mapes molt generalistes no servien per guiar-los a trav√©s d'ells.[3] En el viatge es feia una mitjana de 12 milles per dia, el 1577 els veterans espanyols tornant dels Pa√Įsos Baixos van caminar 15 milles per dia a causa de la calor, en canvi el 1578, van fer una mitjana de 23 quil√≤metres per dia durant un fred mes de febrer.[3]

Per a fins militars, el camí dels espanyols va ser utilitzat per primera vegada pel duc d'Alba el 1567, i l'exèrcit que va passar per darrera vegada ho va fer el 1620.

El camí català.. de Gènova a Flandes (UNH3)

El camí català.. de Gènova a Flandes (UNH3)

Si no veieu b√© premeu un dels links seg√ľents:

https://ia601209.us.archive.org/9/items/inh_unh2016/unh3-3-19-mcapdevila.mp4

 

__________________________________________________




Conferències meves..només cal fer la cerca a youtube: manel+capdevila

___________________________________________________________

 

 




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.