17-11-2020  (627 lectures) Categoria: Articles

Monuments del franquisme a Barcelona

El r√®gim va recuperar els monuments destru√Įts durant la guerra, es va desfer dels que recordava el per√≠ode anterior i en va crear de nous que durarien la democr√†cia.

Categoria: Història ? 11 novembre, 2016
Escrit: Edu García

Un aspecte interessant de la hist√≤ria √©s el que t√© a veure amb els canvis pol√≠tics i els seus s√≠mbols. Cada nou govern desenvolupa una determinada pol√≠tica i promou certs s√≠mbols. Cada govern est√† associat amb monuments. Un dels per√≠odes en qu√® aix√≤ √©s m√©s clar √©s el canvi que va suposar la guerra civil quan el govern republic√†, constitu√Įt el 14 d'abril de 1936 despr√©s de la rotunda vict√≤ria a les eleccions municipals dos dies abans, va ser substitu√Įt per la dictadura franquista, per la for√ßa d'armes, despr√©s de tres anys de sang, l'1 d'abril de 1939. El nou r√®gim franquista va ser responsable dels derrotats a trav√©s de la Llei de Responsabilitats Pol√≠tiques i pel que fa als monuments es va preocupar de recuperar els que havien estat destru√Įts durant la guerra, de fer que els monuments que recordessin el per√≠ode anterior desapareguessin i de crear els nous i que durarien fins que la democr√†cia els va fer esborrar. Tres s√≥n els grups de monuments que va tocar el franquisme.

MONUMENTS DESTRU√ŹTS I RECONSTRU√ŹTS

A Barcelona, la guerra va esclatar el 19 de juliol de 1936 i despr√©s d'un dia tens la situaci√≥ va ser controlada per les forces de la Generalitat i els sindicats, l'euf√≤ria revolucion√†ria va portar a molts desmantellaments que les autoritats amb prou feines podien controlar. Va comen√ßar un per√≠ode de terror que va tenir la seva manifestaci√≥ menys dram√†tica en la destrucci√≥ d'alguns monuments que per la seva import√†ncia eren contraris a l'ordre revolucionari. Aquestes v√≠ctimes monumentals de la guerra van ser reconstru√Įdes, gaireb√© en la seva totalitat, al llarg de la d√®cada de 1940, pel prol√≠fic escultor Frederic Mars. Un primer grup d'aquests monuments que els revolucionaris destru√Įts representaven els promens de la burgesia decimon√≤nica m√©s alta.

1 Arte p√ļblico en la Barcelona Franquista

L'est√†tua¬†d'ANTONIO L√ďPEZ Y L√ďPEZ,marqu√®s de Comillas, es va erigir el 1884 al mig del passeig Isabel II, al costat del port on l'homenatjat tenia el seu negoci mar√≠tim. Va ser enderrocat en els primers dies de 1936 a causa de l'odi popular que Antonio L√≥pez va despertar entre els barcelonins a causa de la seva dedicaci√≥ al comer√ß d'esclaus a Cuba i que va motivar el monument a ser conegut popularment¬†com el Domingo negre. Es va retirar l'est√†tua del marqu√®s coronant el conjunt i es van mantenir els quatre relleus que simbolitzen les activitats del marqu√®s. La seva imatge seria contestada per Mart el 1944, el bronze original (suposo que fos per construir armes) es canvia a la pedra i es trasllada a la petita pla√ßa que, dedicada a un personatge tan sinistre, s'obre a la part baixa de la Via Laietana.

2 Arte p√ļblico en la Barcelona Franquista

L'est√†tua¬†de JOAN GoELL I FERRER,industrial t√®xtil i pioner de l'organitzaci√≥ patrona, es va erigir des de 1888 a la conflu√®ncia de rambla Catalunya amb Gran Via. Va ser atacada i una dedicat√≤ria a "les v√≠ctimes del 19 de juliol" va apar√®ixer a la base. Igual que amb l'escultura del seu sogre (fill del Guell, Eusebio, es va casar amb Isabel, la filla dels L√≥pez) nom√©s la imatge de l'homenatjat va ser destru√Įda. Amb la restauraci√≥ de Frederic Mars, inaugurada el 1945, es va col¬∑locar al costat de la travessia i, amb una nova base, es van retirar de la seva base les al¬∑legories de Comer√ß, Ind√ļstria, Navegaci√≥ i Arts.

3 Arte p√ļblico en la Barcelona Franquista

La tercera est√†tua que van enderrocar els revolucionaris va ser la que es va erigir des de 1887 a la Ciutadella en honor al general JUAN PRIM, una figura pol√≠tica fonamental per a la recuperaci√≥ de la fortalesa per a la ciutat i la seva conversi√≥ en un parc. Va ser la Joventut Llibert√†ria de Gr√†cia qui es va venjar del bombardeig que el general havia dut a terme a l'antiga Vila i per aix√≤ va deixar la seva signatura a la base del monument. Un cop m√©s, Frederic Mars va ser l'encarregat de reconstruir la imatge que es va inaugurar el 1948. Un segon grup d'escultures destru√Įdes durant la guerra i recompostes s√≥n religioses.

4 Arte p√ļblico en la Barcelona Franquista

Santa¬†EUL√ÄLIA,patrona de la ciutat, √©s el monument m√©s antic de la ciutat. √Čs a la pla√ßa del Pedr√≥, al Raval, on segons la tradici√≥ va patir el seu martiri a la creu. Originalment fet de fusta, va ser constru√Įt el 1673 i es va situar en una columna. El mal estat de conservaci√≥ el 1687 el va portar a ser reempla√ßat per una altra imatge de pedra, constru√Įda per Llatzer Tramulles i Luis Bonifao el Vell i erigit en un obelisc. M√©s tard es va localitzar a la part inferior de la pla√ßa i el 1826 es va convertir en una font. La guerra va danyar el monument, una bomba la va enderrocar i va haver d'esperar que Mart torn√©s a posar el mecenatge al cim del monument el 1951, mentre es preparaven els esdeveniments del Congr√©s Eucar√≠stic.

5 Arte p√ļblico en la Barcelona Franquista

Sens dubte, la m√©s desconeguda de les est√†tues destru√Įdes durant la guerra i reconstru√Įdes per Frederic Mart va ser la dedicada¬†al canonge ROD,rector de Sant Mart√≠, que Mart va fer el 1919 per la pla√ßa que el religi√≥s ha dedicat al Clot. Va ser destru√Įt durant la guerra i el mateix Mart va ser responsable de fer una segona versi√≥ m√©s senzilla el 1954.

6 Arte p√ļblico en la Barcelona Franquista

La imatge de LA MERCO de l'escultor Maximí Sala el 1888 coronant la basílica del mateix nom també va ser demolida durant la guerra per utilitzar el seu bronze per a la construcció d'armes. Va ser restaurada el 1959 pels germans Llucié i Miquel Osl, que van utilitzar per a ella el bronze d'una sèrie d'estàtues que des de 1888 van embellir l'actual Passeig Lluís Companys, llavors passeig de Sant Joan.

7 Arte p√ļblico en la Barcelona Franquista

El SAGRADO CORAZ√ďN, que, amb els bra√ßos oberts, coneixia la ciutat, havia estat fet el 1935 per Frederic Mars per coronar el Temple Expiatori del Tibidabo per√≤ no es va instal¬∑lar ja que va ser llan√ßat a material de guerra. Despr√©s de la guerra, els salesians volien que coronara de nou el cim del temple i el 1961, sense la intervenci√≥ directa de l'escultor, va ser Josep Miret qui es va encarregar de la seva reconstrucci√≥.

LES ESCULTURES DEPURADES

El nou franquisme volia purgar algunes imatges oposades als seus ideals. Els primers a desaparèixer van ser un petit grup de monuments de marcat caràcter antifranquista un d'ells, va ser un homenatge a LOS CAIDOS POR CATALUA I FREEDOM EL 6 d'octubre,inaugurat el 6 d'octubre de 1936, dos anys després dels fets, davant de les Drassanes i del qual sembla que no es conserva cap imatge.

8 Arte p√ļblico en la Barcelona Franquista

Poc després, el 14 de març de 1937, es va erigir una enorme estàtua de 12 metres dedicada al soldatdesconegut a la plaça Catalunya, obra de Miquel Paredes, un dibuixant que havia creat la mascota de la revolució, El més petit de tots, un noi vestit de treballador i que amb un pas ferm portava una bandera a la mà dreta i el puny a l'esquerra. El monument de la Plaça Catalunya es va erigir en guix i va ser pintat d'ocre. Les tropes franquistes, que arribaven a la plaça Catalunya el 26 de juny de 1939, van destrossar la xifra.

Un segon grup d'escultures eliminades pel franquisme va ser la de figures destacades del catalanisme. La decisió, presa el 12 d'abril de 1939, va implicar la retirada de cinc monuments dels carrers de la ciutat, sembla que el zel d'algun funcionari va permetre el seu trasllat als magatzems municipals d'on vindria la democràcia.

9 Arte p√ļblico en la Barcelona Franquista

El monument dedicat a l'advocat¬†sindicalista FRANCESC LAYRET,assassinat pels pistolers del Sindicat Lliure, va ser constru√Įt per Frederic Mars a la petita pla√ßa que es va inaugurar a la ronda entre els carrers Sep√ļlveda i Muntaner, recentment batejar amb el bateig de Goya. Tot i que havia comen√ßat el 1934, les Actes d'Octubre i la posterior Biennal Negra van paralitzar obres que no van ser represaliades fins a 1936 amb el triomf del Front Popular. √Čs un monument ple de s√≠mbols (l'esperit de lluita, l'obra del camp i la ciutat i la defensa dels desprotegits). Va ser retirat el 1939 i sorpr√®n com la premsa de l'√®poca, en el moment de la seva demolici√≥, es va alegrar de la "demolici√≥ del monument que els pol√≠tics republicans i ma√ßons van erigir a la pla√ßa de Sep√ļlveda Francisco Layret, defensor de l'atac personal, pel qual havia de morir" i el m√©s sorprenent, la qual cosa revela la manca de judici art√≠stic del nou r√®gim, ja que assenyala "la manca de sentit art√≠stic dels separatistes vermells (...) causa de vergonya per a la bona gent de Barcelona" pel seu autor, Frederic Mars, que seria el m√†xim representant de les noves autoritats. Va ser la primera a ser reconstru√Įda i inaugurada al maig de 1977.

10 Arte p√ļblico en la Barcelona Franquista

El monument de Rossend Nobas a¬†RAFAEL CASANOVAva ser constru√Įt el 1888 i traslladat de l'Arc de Triomf el 1914, l'any bicentenari de l'11 de setembre, a la conflu√®ncia de la Ronda de Sant Pere amb Ali Bey, on segons la tradici√≥¬†el conseller va ser ferit en cap. El s√≠mbol de les reivindicacions catalanistes va ser retirat i la seva substituci√≥ el 1977 va coincidir amb la primera manifestaci√≥ de l'11 de setembre en democr√†cia.

11 Arte p√ļblico en la Barcelona Franquista

L'estàtua de PAU CLARIS va substituir el Saló de Sant Joan pel de Casanova quan va ser traslladat a la Ronda de Sant Pere. Es tracta d'una obra plena de dramatisme, el seu autor, Rafael Atché, va optar per representar el president de la Generalitat durant la Guerra dels Segadors (1640) en el moment en què va mantenir les tropes, aixecant el braç dret en una postura molt característica. Inaugurat el 1917, es va retirar juntament amb les altres escultures el 1939 i es va recuperar el 1977, quan va arribar la democràcia.

12 Arte p√ļblico en la Barcelona Franquista

El monument al qual va ser només durant sis mesos alcalde de Barcelona, el DR. ROBERT, esva erigir el 1910 a la plaça de la Universitat, ja que va ser considerat el lloc més adequat per honrar-lo. Tot i que la idea original es deu a l'arquitecte Domanech i Montaner, és obra de l'escultor Josep Llimona i aviat es va convertir en una de les més admirades de la ciutat tant per la seva importància històrica com per la seva qualitat artística. Va ser especialment el seu valor simbòlic per al catalanisme el que va portar el franquisme a enderrocar-lo per traslladar-lo als magatzems de l'Ajuntament juntament amb la resta d'escultures purificades. Amb l'adveniment de la democràcia es va prendre la decisió de reposar-la, però ja no en el seu lloc original i es va triar la plaça tetuana on es va inaugurar el maig de 1985.

13 Arte p√ļblico en la Barcelona Franquista

El monument a¬†LA REP√öBLICA,en honor a Pi i Margall, que va ser president, es va aixecar al 5 d'Oros, on es creuen la Diagonal i el Passeig de Gr√†cia. Aviat es va erigir, redu√Įt a un obelisc sobre el qual destacava una figura estilitzada nua, al¬∑legoria de la rep√ļblica, feta per Josep Viladomat. Inaugurat el 1934, el franquisme va substituir l'est√†tua de Viladomat, que va ser conservada, amb una altra de Frederic Mars que a difer√®ncia de la primera va ser vestida amb una bata i va ser col¬∑locada sobre la base del monument. El 1940 es va inaugurar el monument a la Vict√≤ria amb una √†guila imperial, amb clares connotacions feixistes, al√ßades i que serien eliminades quan els Aliats guanyin la Segona Guerra Mundial. La Rep√ļblica de Viladomat va ser contestada el 1990 a la pla√ßa Llucmajor (ara Rep√ļblica), mentre que la vict√≤ria de Mart es va mantenir fins al 2011, quan va ser retirada.

NOUS MONUMENTS PER ALS NOUS TEMPS

Després de la guerra, el nou règim franquista va improvisar una sèrie de monuments, de caràcter efímer, destinats a la memòria dels seus acòlits i que van ser concebuts com a monuments als caiguts. Amb el temps es van convertir en una entitat cada vegada més gran i es van dedicar a les principals figures que havien donat el seu suport al règim.

14 Arte p√ļblico en la Barcelona Franquista

El primer homenatge als¬†CAIGUTS va ser al Fossar de Santa Elena, al Castell de Montju√Įc, on cada any s'ha celebrat una missa en mem√≤ria dels militars afusellats durant els primers anys de la guerra civil. All√† es va erigir un monument temporal a l'abril del 39 i un any despr√©s es completaria. El monument consta d'una part arquitect√≤nica i una part escult√≤rica. En el monument de la inauguraci√≥ es va llegir la dedicaci√≥ caracter√≠stica: "Als caiguts per D√©u i per Espanya. Present!" que es canviaria el 1986 a un m√©s gen√®ric que tamb√© recordava als morts que la primera inscripci√≥ oblidava.

15 Arte p√ļblico en la Barcelona Franquista

El novembre de 1941 es va instal¬∑lar una ruta en honor a la¬†CONDOR LEGION a la Diagonal, als voltants de l'actual Cort Anglesa. Va ser un memorial en mem√≤ria del suport nazi durant la guerra, concretament un homenatge als pilots alemanys que van patir un accident d'avi√≥ al febrer del 39 quan van tornar a Alemanya. El 1946 va patir un atac i, amb l'adveniment de la democr√†cia, va acabar sent retirat, l'Ajuntament de Gernika havia presentat una den√ļncia com a v√≠ctima dels atemptats de l'aviaci√≥ nazi.

16 Arte p√ļblico en la Barcelona Franquista

El bisbe IRURITA,un dels religiosos que va desapar√®ixer en els primers moments de la confrontaci√≥ i considerat mort a mans d'anarquistes descontrolats (la controv√®rsia va sorgir quan es va declarar que havia estat vist amb vida despr√©s de ser deixat per mort) va ser honrat, el 1943, amb una escultura ambientada en un n√≠nxol exterior del Palau Episcopal. √Čs obra de Vicen Navarro qui va rec√≥rrer a la manera convencional de representar un eclesi√†stic que apareix amb h√†bit i una capa que sost√© amb la m√† esquerra mentre aixeca la seva dreta en una actitud benedicci√≥. √Čs l'√ļnica de les escultures dedicades a personalitats vinculades al franquisme presents actualment als carrers de la ciutat.

17 Arte p√ļblico en la Barcelona Franquista

El monument¬†als CAIDOS,a la Diagonal, va ser la qualitat art√≠stica m√©s gran i art√≠stica dels criats a la ciutat durant la diada franquista. Va ser constru√Įt l'any 1951 a l'avinguda del Generalisimo Franco, davant del Palau Reial. L'espectacular monument havia d'estar llest per a les celebracions del Congr√©s Eucar√≠stic de 1952. √Čs curi√≥s que Barcelona, doncs, fos una de les poques ciutats sense el seu monument als caiguts. Aix√≠, els arquitectes Adolf Florensa i Joaquim Vilaseca van ser encarregats de dur a terme la part arquitect√≤nica, una gran columnata semicircular, que va servir de marc per al grup escult√≤ric de Josep Clar. El monument es va inaugurar un dia abans del Congr√©s Eucar√≠stic amb l'est√†tua de Claro encara inacabada pel que, despr√©s dels dies festius, l'escultor va haver de caminar fins al monument, en plena hivern, per acabar-lo el 1953. Els experts han destacat que sorpr√®n com l'obra de Claro no va ser rebutjada pel r√®gim perqu√® les escultures van apar√®ixer en la nuesa absoluta. Sens dubte, la c√†rrega ideol√≤gica pesava per sobre de l'est√®tica i el monument va ser acceptat. Amb l'escut de la Falange al capdavant, va ser durant anys el punt de celebraci√≥ per part de l'organitzaci√≥ que, cada 29 d'octubre, va commemorar la seva fundaci√≥ all√†. Amb l'adveniment de la democr√†cia el monument va rebre diversos atacs. L'est√†tua de Claro va ser despondent l'any 2001 i ara es conserva al MNAC. Finalment, la columnata es retiraria l'any 2005 i tot i que hi havia un projecte de remodelaci√≥ amb un nou monument la zona s'ha enjardrat amb parterres i arbres.

18 Arte p√ļblico en la Barcelona Franquista

El monument als HEROIS D'ESPINOSA DE LOS MONTEROS,un grup de 35 combatents catalans de la Mare de Déu de Montserrat del segle I mort el 1936 en aquest lloc burgès, es va erigir el 1955 prop de la Diagonal, a l'actual Plaça Prat de la Riba, llavors Herois d'Espinosa de los Monteros, a la confluència de la Gran Via Carlos III, amb Numància i avinguda de Sarri. Va ser obra de J. Puigdollers i va representar un home nu, en una posició ferma, que descansa la mà esquerra sobre una bandera. La imatge, de petites dimensions, anava acompanyada d'un lema rimant: "A les muntanyes d'Espinosa / hi ha una font que mana / sang dels catalans / que va morir per Espanya". L'estàtua va ser retirada el 1979 i 20 anys més tard un monument dedicat al Prat de la Riba, president de la Mancomunitat, va ser erigit per Andreu Alfaro.

19 Arte p√ļblico en la Barcelona Franquista

El mon√≤lit en honor al¬†GENERAL MOSCARD,heroi de l'Alc√°zar de Toledo i capit√† general de Catalunya, es va instal¬∑lar el 1955 a Montju√Įc, en un parterre al costat del Palau dels Esports, entre l'actual carrer jo de Joaquim Blume i el de la Gu√†rdia Urbana. El lloc va ser escollit com el seu protagonista esportiu delegat nacional es va celebrar a Barcelona els Jocs del Mediterrani. El mon√≤lit va ser obra de Jos√© Jos√© Maria Navarro qui va col¬∑locar a la part davantera un retrat de l'homenatjat dins del llorejat de San Fernando, la m√©s alta decoraci√≥ militar espanyola. Discretament es va mantenir, sense cap registre, fins al 2004.

20 Arte p√ļblico en la Barcelona Franquista

Sens dubte, l'estrella de les est√†tues del r√®gim va ser l'EST√ÄTUA ECUESTRE DE FRANCO. La decisi√≥ d'erigir un monument en honor al dictador es va prendre despr√©s que el dictador ced√≠, el 1960, el castell de Montju√Įc a la ciutat. El sorprenent del monument √©s el seu autor. Despr√©s d'uns primers intents va ser escollit per encarregar l'obra de Josep Viladomat, el mateix que el 1934 havia fet el monument a la rep√ļblica retirat del 5 d'Oros. L'escultor que vivia a l'exili a Andorra, tenia un cotxe espectacular amb el qual sovint s'acostava a la ciutat per assistir a les reunions de la roca de la Stab. Un dia, quan va veure la matr√≠cula andorrana del seu cotxe, la policia el va retenir i al cap d'uns dies se li va proposar oblidar l'incident i recuperar el vehicle a canvi de fer l'est√†tua de Franco. Va acceptar la petici√≥ de l'alcalde Porcioles tot i que no va signar la seva feina. Al juny de 1963, coincidint amb l'obertura del Museu Militar, es va instal¬∑lar l'est√†tua al castell. A prop es va instal¬∑lar una ment blanca en mem√≤ria de l'esdeveniment. L'est√†tua va ser retirada del pati i instal¬∑lada a les sales del Museu fins que l'any 2001 es va conservar en un magatzem primer del museu i despr√©s que l'Ajuntament des d'on va sortir, decapitat, s'exhibeixi al Born on les actuacions dels ciutadans van aconsellar traslladar-lo de nou al seu amagatall.

21 Arte p√ļblico en la Barcelona Franquista

El monument A JOS√Č ANTONIO, fundador de la Falange, √©s l'√ļltima de les obres del franquisme que es van erigir als carrers de la ciutat. Es va aixecar a la conflu√®ncia de les avingudes Josep Tarradelles (llavors Infanta Carlota) i Sarri. Despr√©s de l'aprovaci√≥ de la seva construcci√≥ el 1959, no es va inaugurar fins al 29 d'octubre de 1963, quan es va celebrar el 31√® any de la creaci√≥ del partit. Els seus autors van ser l'arquitecte Jordi Estrany i l'escultor Jordi Puiggal√≠ que van optar per un monument d'aire modern format per un mon√≤lit negre alt flanquejat per un front amb relleus al¬∑leg√≤rics de l'obra i la figura de l'homenatjat. El 1981 el jou i les fletxes van ser retirats del monument i aix√≠ com el retrat de¬†l'Absent,i va ser retirat definitivament de la via p√ļblica el 2009.

Si vols saber més sobre altres símbols del franquisme fes clic aquí




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.