![]() |
Representacions dels antics hospitals al Llibre de Taula de 1674 |
![]() |
La butlla fundacional concedidia per Benet XIII (1401) |
![]() |
Sala d'infermeria segons un dibuix de Rafael Bataller |
La instituciĂł sempre ha atès a tothom, desenvolupant una tasca exemplar; per això la societat l’ha correspost amb l’ajut al seu finançament mitjançant almoines, donatius i llegats, als quals s’han d'afegir els nombrosos privilegis concedits per reis i papes, com per exemple el que tenia des de 1418 d’heretar el bĂ©ns dels qui hi morien sense fer testament i sense fills legĂtims, o el de 1587, anomenat de les Comèdies, pel qual Felip II concedĂ a l’Hospital el dret exclusiu de les representacions teatrals a la ciutat. La Molt Il·lustre AdministraciĂł ha administrat l’Hospital des d'un principi, però la major part dels recursos provenien d'aportacions privades, de ciutadans que volien que la seva ciutat tinguĂ©s un hospital adequat a les necessitats de cada època.
![]() |
Privilegi de les comèdies concedit per Felip II (cliqueu per a veure'l més gran) |
![]() |
Els cordons i medalles amb què eren trobats els expòsits es conserven entre els fulls del llibre de registre. |
Una altra preocupaciĂł important va ser la que, un cop curat, el malalt sortĂs de l’Hospital completament recuperat. Això, grĂ cies novament a la caritat de quatre nobles de Barcelona, tres dames i un cavaller: Lucrecia Gualba, Elena Soler, Victoria Astor i Pau Ferran, va ser possible al segle XVII amb la fundaciĂł de la Casa de Convalescència. Una vegada mĂ©s es demostrava l’esforç dels ciutadans pel seu Hospital.
Pati de la Casa de Convalescència amb l'escultura de Sant Pau que en corona la font obra de LluĂs Bonifaç (1678) |
A partir del segle XIX, l’Hospital es converteix en el protagonista d’una important activitat docent i cientĂfica amb la creaciĂł de l’escola de medicina catalana, sĂmbol de la modernitat i benestar que els ciutadans volien, i amb la que sovint havien contribuĂŻt en la seva ampliaciĂł i modernitzaciĂł. Metges com LluĂs Barraquer i Roviralta en el camp de la NeurologĂa; GinĂ© i PartagĂ s amb les noves especialitats de Dermatologia, Psiquiatria i Antisèpsia; Bartomeu Robert; Jaume Pi i Sunyer i Miquel Ă€ngel Fargas, creador de l’Escola Catalana de Ginecologia; van contribuir a convertir-lo en un centre hospitalari de primer ordre, al nivell de la resta dels nous hospitals europeus. El mateix Ramon i Cajal va desenvolupar la seva teoria de la neurona, per la qual va rebre el premi Nobel de Medicina l’any 1906, en un laboratori de l’Hospital.
![]() |
Bust de Pau Gil al recinte modernista |
En terrenys situats entre Sant MartĂ de Provençals, GrĂ cia, Horta i el GuinardĂł es va erigir el gran conjunt modernista projectat per l’arquitecte LluĂs Domènech i Montaner. La primera pedra es col·locĂ a l’any 1902, i el 1913 es lliuraren a Santa Creu els edificis construĂŻts per la marmessoria de Pau Gil. La resta d’edificacions van ser possibles grĂ cies a la aportacions de molts ciutadans.
![]() |
Esboç original de Domènech i Montaner per als Hospitals de la Santa Creu i de Sant Pau (cliqueu per a veure'l més gran) |
L’Hospital, seguint les tradicions de beneficis dels reis, va ser inaugurat oficialment el 16 de gener de 1930 pel rei Alfons XIII, tot i que les seves instal·lacions ja funcionaven des de 1916, moment en què es va habilitar el Pavelló de Sant Salvador per a malaltes procedents de la consulta del doctor Freixas.
![]() |
Inauguració de l'Hospital per Alfons XIII (cliqueu per a veure'l més gran) |
L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau forma part del patrimoni de la ciutat. El 1978 va ser nomenat Patrimoni Històric ArtĂstic, i el 1997 designat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
https://desantacreuasantpau.blogspot.com/p/lhospital-i-la-seva-historia.html
>
Retalls d'història |
|
|
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: