MAGAZINE SOBRE HISTÒRIA (Iniciat com AUCA satírica el 1960.. en edició de M. Capdevila a la classe de F.E.N. )
VOLTAIRE: "El temps fa justícia i posa a cadascú al seu lloc.."- "No aniràs mai a dormir..sense ampliar el teu magí"
"La història l'escriu qui guanya".. així.. "El poble que no coneix la seva història... es veurà obligat a repetir-la.."
En Pere Alzina Ă©s un biòleg que ha dedicat una part important del seu temps a parlar sobre la influència de la llengua catalana als noms dels ocells maltesos[1]. A mĂ©s a mĂ©s, fa uns anys que va eixamplar encara el seu estudi dels ocells amb una nova recerca, presentada en forma de ponència al 15è Simposi sobre la Descoberta Catalana d’Amèrica, d’Arenys de Munt, al novembre del 2015. Duia per tĂtol «Els cognoms catalans a la Malta actual» i posava encara mĂ©s a palès que la presència catalana a l’illa ha perdurat fins avui dia a travĂ©s dels cognoms de molts maltesos, com Ă©s ara Abela, Vella, CallĂşs, Cardona, La Porta, Cassola, Bonet, BarberĂ , Tortell, DalmĂ s, Rull, Soler, Saura, Montfort, Nowell, entre tants i tants d’altres[2], sense que els mateixos maltesos en siguin ni tan sols conscients, com Ă©s el cas que jo mateix he donat a conèixer de la nissaga Grech, de nom indubtablement catalĂ [3]. Segons l’Alzina, que ha analitzat un total de 939 cognoms, mentre «un 15% dels cognoms actuals a Malta tenen un origen català » cert i provat, d’altra banda, «gairebĂ© un 30% dels cognoms que tĂ© la gent maltesa actual –ara– tenen un origen segur o probable» catalĂ [4]. I jo penso que encara es queda curt.
Perquè, a mĂ©s a mĂ©s, i com remarca l’Stanley Fiorini, una altra via per descobrir els cognoms «d’origen catalĂ Ă©s el prefix in- / im- enganxat al nom o cognom, derivat de l’article personal catalano-occitĂ En (masculĂ) i Na (femenĂ). AixĂ, a la nostra documentaciĂł hom troba Ingallines ([5]. En alguns d’ells, com Indalmau, Ingraw, Imblay o, fins i tot, Incardona, que esmenta a part, el cognom catalĂ Ă©s fĂ cilment visible i identificable, però en d’altres casos, com el d’Inguanes (que trobem tambĂ© sota les velles formes d’Eguanez, Unguanez o Denguanez)[6], cal saber que el cognom catalĂ era Desguanechs[7] o Guanechs[8] abans que s’adaptĂ©s a la fonètica maltesa i restĂ©s quasi irreconeixible als nostres ulls i a les nostres orelles.
Ens ho objectivava ja al 1780 amb totes les lletres En Gian Francesco Abela al seu imprescindible llibre Malta Illustrata, car, en parlar dels «Inguanes», subscrivia: «Aquest cognom es troba escrit Desguanechs en un privilegi donat pel Rei Alfons a l’any 1442, per bĂ© que en d’altres escriptures posi Inguanes o Desguanez»[9]. Com ens assegura En Marcel Dingli-Attard, «abans que s’establĂs a Malta, havia estat una nissaga noble i poderosa a la provĂncia de Catalunya, on se sap que els seus membres havien tingut alts cĂ rrecs i havien posseĂŻt el feu d’OrtigĂłs»[10], al Penedès. La primera ediciĂł de l’estudi de l’Abela, que es publicaria al 1674, si bĂ© amb el nom divers de Della Descrittione di Malta, tambĂ© ho corrobora diligentment: «La seva descendència i l’origen Ă©s a Catalunya, del lloc del Penedès, on la nissaga dels seus avantpassats posseeix un feu anomenat OrtigĂłs, del qual es llegeix haver-ne disposat l’Antoni Desguanechs al seu testament o codicil, fet a l’any 1457»[11]. Avui dia ho ha tornat ha evidenciar En Geoffrey Hull, pel qual el congom «Desguanes fou una alteraciĂł maltesa del noble cognom catalĂ Dels Guanechs, tambĂ© registrat a la Tarragona medieval i el seu districte com a Des Guanechs, De Guanecs i Des Guanec»[12]. I, per donar-los sentit i vincular-los encara mĂ©s a Catalunya, afegeix que «Sant Miquel dels Guanecs Ă©s una capella a Banyeres del Penedès, situada terra endins a mig camĂ entre Barcelona i Tarragona»[13]. I tot seguit rubrica que va ser, precisament, durant el perĂode de la dominaciĂł catalana de Malta, que el cognom «Desguanes va evolucionar a Inguanez»[14].
El rastre mĂ©s antic que he pogut trobar d’un membre d’aquesta famĂlia catalana apareix a la Crònica d’En Ramon Muntaner, que ens descriu com ell mateix, en tornant de Gerba, i desprĂ©s de fer escala a TrĂ pena, va arribar a Salou, on l’arquebisbe de Tarragona, En Pere de RocabertĂ, els va proporcionar les bèsties que els calia i «fĂ©u-nos donar per posada l’alberg d’En Guanecs»[15]. Una altra referència encara al segle XIII Ă©s la del tarragonĂ Guillem de Guanecs, a qui, el 1r d’octubre del 1293, el notari de Barcelona Jaume de MalvĂ inverteix 25 lliures en mercaderies a la seva nau, destinades a Xipre i Armènia[16]. Malgrat que no pugui confirmar que es tracta d’individus de la mateixa famĂlia que desprĂ©s trobarem a La Bisbal del Penedès, els anomeno aquĂ perquè quedi constĂ ncia, almenys, que el nom amb què Ă©s designada ja es troba a les nostres terres pel cap baix des del segle XIII. Amb tot, l’espai on es mouen –Salou, Tarragona, La Bisbal, Vilafranca– Ă©s tan proper i reduĂŻt que, a despit de no tenir documentats els vincles de consanguinitat i de parentiu, tot fa suposar que hi havien de ser, com en el cas dels Desguanech que veiem ja al segle XIV. AquĂ, al 1363, Na Blanca Desguanecs, filla del cavaller Galceran Desguanecs, «reivindicava l’herència del seu pare com a filla Ăşnica i hereva, herència ocupada pel seu oncle Berenguer Desguanecs»[17]. Na Blanca i En Galceran Desguanecs sĂłn els parents directes dels Desguanecs maltesos, perquè un dels bĂ©ns que reclamava Na Blanca era, precisament, «la quadra d’Ortigues (o OrtigĂłs)»[18] a La Bisbal del Penedès. Llavors, com que el seu oncle Berenguer era el fill del penedesenc Guerau de Guanechs,[19] aquest, molt probablement seria el pare del futur governador de Malta d’idèntic nom. Quan al 7 de setembre del 1393 ens apareix un altre Guerau de Guanec, patrĂł de galera, comprant una esclava sarraĂŻna a Barcelona[20], ara podrĂem ser davant el Guerau de Guanecs que poc desprĂ©s esdevindria governador de Malta, per tal com, segons En Dingli-Attard, el primer membre d’aquesta noble famĂlia instal·lat a Malta va ser En Guerau o Gerard [Angeraldo, escriu ell] Desguanechs[21], i atès que tots dos coincideixen en el temps, l’espai i l’ofici de navegant.
L’Ortigós, al Baix Penedès
TambĂ©, per aquest erudit maltès, «el nom sembla que originĂ riament es pronunciĂ Desguanecks, car a l’any 1400 hom l’escriu aixĂ en parlar d’Angerald Desguaneks d’OrtigĂłs, a Catalunya, enviat pel seu sobirĂ a governar les illes de Malta i Gozzo. VinguĂ© acompanyat amb seu fill Antoni, qui, subsegĂĽentment, esdevinguĂ© el marit d’Impèria Gatto»[22]. I prossegueix: «L’Angerald tinguĂ© l’ofici de Governador de Malta i Gozzo durant tres anys, quan, havent solucionat els assumptes de les dues illes, i transmès la governaciĂł al seu amic Francesco Gatto, al 16 d’octubre del 1403, a les vigĂlies de marxar cap a Espanya, fou atacat per una malaltia sobtada, amb fatal desenllaç». Tot i amb això, «abans de morir, l’Angerald confiĂ al seu amic Francesco Gatto la custòdia del seu Ăşnic fill, el jove Antoni»[23]. Aquest, un cop ja orfe, «s’establĂ a Malta i mullerĂ l’única filla del seu preceptor, Impèria Gatto, que aportĂ en dot una casa a la ciutat de Notabile, o Ciutat Vella, amb diversos feus i altres propietats»[24]. D’acord novament amb l’Abela, que s’oblida del seu pare, que tambĂ© s’havia establert a l’illa, com hem vist, del 1400 al 1403, aquest Antoni Desguanechs «és el BarĂł mĂ©s antic de la famĂlia a Malta, el qual trobem que s’esmenta a les escriptures pĂşbliques. Fou de l’estat dels Militars, i escollit CapitĂ de la nostra Ciutat al 1428»[25]. Per En Dingli-Attard, «l’Antoni Inguanes acompanyĂ el rei Alfons d’AragĂł i SicĂlia, com a vassall seu, a les guerres, i fou, desprĂ©s del Setge de Barbaria, assenyalat governador despòtic de les illes de Malta i Gozzo, en tant que successor del seu sogre Francesco Gatto. Durant el regnat d’Alfons, l’Antoni Desguanecks continuĂ en el seu alt favor, i foren molts els honors i privilegis que li atorgaren, a ell i als seus descendents»[26]. I com a dada històrica anecdòtica, En Dingli-Attard rubrica: «A l’any 1432, el rei Alfons visitĂ Malta, a la seva tornada triomfal de Barbaria, on l’Antoni l’havia acompanyat com al seu fidel vassall; i durant la seva estada a l’illa fou l’hoste d’En Francesco Gatto i de l’Antoni Desguanecks a la seva casa familiar de Notabile, que encara Ă©s avui [al 1888, que es publicava la primera ediciĂł del llibre] en possessiĂł dels seus descendents»[27]. Per acabar l’Abela ens confirma que l’Antoni va tenir diversos fills amb la seva esposa Impèria: En JofrĂ© (Gofredo), En Guillem, En Guerau (Angaraldo), «Don Lanza, que fou ardiaca de la nostra Catedral», i En Francesc[28], que van viure tots ells a la segona meitat del segle XV. Havia de ser, per tant, un d’aquests primers Desguanechs, que encara conservarien les devocions religioses del seu pare i de la branca familiar catalana, que fundarien a Malta una capella dedicada a la Mare de DĂ©u de Montserrat. Ho subratlla el Pare Albareda, en relatar que, «a la darreria del segle XV, la famĂlia Desguanechs de Vilafranca del Penedès, emigrada de poc a l’illa de Malta, erigĂ una capella de Montserrat a la catedral de Medina, antiga capital de l’illa»[29], de la qual avui nomĂ©s en resta el record[30]. És a dir, que els Guanechs o Desguanechs es van establir a Malta al 1400 i aquĂ va arrelar la famĂlia i van ser senyors, ultra cases i botigues mĂşltiples, de nombrosos feus i propietats, com Chimisa, Deyr el Binet, Budac, Bucane, el Mugiarro, Ghariexem i Saccaja[31]. Conformement, i amb la mateixa potència, el seu nom es va estendre i popularitzar, tot prenent la forma autòctona Inguanes, que ha sobreviscut fins avui.
Casa dels Inguanez o Desguanechs, a Medina
AixĂ, doncs, Inguanes i tots aquests altres cognoms, amb l’article personal catalĂ ja incrustat, no sĂłn recollits per l’Alzina –o, si mĂ©s no, no els ha fet pĂşblics–, per la qual cosa jo deia que calia ampliar el percentatge de la influència catalana sobre la cognomĂnia maltesa. O com ho reconeix En Fiorini, si bĂ© en un altre estudi, amb el qual intenta evidenciar les relacions catalano-malteses de la Baixa Edat Mitjana: «D’interès particular per tal d’establir aquestes connexions sĂłn un seguit de noms –al mateix temps noms de pila i cognoms– que porten el prefix in o im. Aquesta formaciĂł d’origen catalĂ , que equival semĂ nticament [en castellĂ ] a señor, don, etc., i que Ă©s força comuna a la documentaciĂł maltesa del segle XV i de principis del XVI, porta a engrossir considerablement la llista dels antropònims catalans»[32].
Doncs, bĂ©: incloguem tots aquests cognoms a la llista ja prou llarga que en tenim. SĂ. I continuem estudiant i aprofundint el repoblament dels catalans a Malta i els mĂşltiples, polièdrics i fascinants rastres humans, culturals i lingĂĽĂstics que ens hi van deixar.
Jordi Bilbeny
Notes bibliogrĂ fiques:
[1] PERE ALZINA, «La influència de la llengua catalana en els noms d’ocell maltesos», Psicolabis, 3 de juny del 2011, https://elmeupsicolabis.blogspot.com/2011/06/la-influencia-de-la-llengua-catalana-en.html; «La influència del catalĂ en el maltès», Sobirania i JustĂcia, nĂşm. 20, 14 d’octubre del 2011, http://www.sij.cat/article.php?id=270; «La influència de la llengua catalana en els noms d’ocell maltesos: apunts preliminars», TerminĂ lia, nĂşm. 4, desembre 2011, p. 19-24; «La influència de la llengua catalana en els noms d’ocell maltesos», L’Abellerol, nĂşm. 44, primavera 2012, p. 4-6; «Descobrint la influència catalana a Malta», TERRITORI.CAT, 4 (2011), p. 83-89; «La influència de la llengua catalana en els noms d’ocell maltesos: apunts preliminars», TerminĂ lia, nĂşm. 4, desembre 2011, p. 19-24; «La influència del catalĂ en el maltès», RacĂł CatalĂ , 2 de juny del 2012, https://www.racocatala.cat/forums/fil/160668/influencia-del-catala-maltes. Vg. REDACCIĂ“, «L’estornell maltès tambĂ© Ă©s català », Ecodiari, 14 de juny del 2011; JOAN CALSAPEU, «Els ocells catalans de Malta», Ucronies, 19 de juny del 2011, joancalsapeu.wordpress.com; ENRIC I. CANELA, «El maltès influenciat pel català », 20 juny del 2011, www.enriccanela.cat; TERRASUBARCTICA, «Catalan Words in Maltese Birds», Battle for birds in Malta, Abril 7, 2013, https://battleforbirds.wordpress.com/2013/04/07/catalan-words-in-maltese-birds/; MARTĂŤ CRESPO, «Les sorprenents empremtes de cinc segles d’influència catalana a Malta», Vilaweb, 27 de febrer del 2016; FERRAN SALA CASASAMPERE, «Cinc segles d’influència catalana a Malta – ExpansiĂł catalana al Mediterrani», ferransalacasasampere.blogspot.com, 20 de març del 2016; MARC PONS, «La raĂz catalana de Malta», ElNacional.cat, 19 de febrer del 2017.
[2] PERE ALZINA, «Els cognoms catalans a la Malta actual»; https://www.inh.cat/arxiu/vid/15e-Simposi-sobre-la-Descoberta-Catalana-d'America/Pere-Alzina-Els-cognoms-catalans-a-la-Malta-actual.
[3] Vg. JORDI BILBENY, «Els “Grech” de Malta i els “Grech” catalans», web de l’Institut Nova Història, 21 de març del 2019; https://www.inh.cat/articles/Els-Grech-de-Malta-i-els-Grech-catalans.
[4] PERE ALZINA, «Els cognoms catalans a la Malta actual»; ob. cit.
[5] STANLEY FIORINI, «Spanish Influence in Late Medieval Malta», Proceedings of History Week 2013; editat per Joan Abela, Emanuel Buttigieg i Carmel Vassallo; The Malta Historical Society, Malta, 2013, p. 12.
[6] Cf. MARIO CASSAR, The Surnames of the Maltese Islands. An Etymological Dictionary; Book Distributors, Ltd., Malta, 2003, p. 205.
[7] Vg. MARCEL DINGLI-ATTARD, The Family of Inguanez; Interprint Limited, 2a ediciĂł, Malta, 1979, p. 17.
[8] Vg. ANTONI RUBIÓ Y LLUCH, Documents per l’Historia de la Cultura Catalana Mig-Eval; Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, MCMXXI, volum II, p. 302, nota 1.
[9] GIANFRANCESCO ABELA, Malta Illustrata, Ovvero Descrizione di Malta Isola del mare Siciliano e Adriatico, con le sue antichitĂ , ed altre notizie, divisa in quatro libri; Stamperia del Palazzo di S.A.S.; Malta, MDCCLXXX, Llibre Tercer i Quart, p. 435.
[10] M. DINGLI-ATTARD, ob. cit., p. 17.
[11] GIO[VAN] FRANCESCO ABELA, Della Descrittione di Malta, Isola nel Mare Siciliano, con le Sue Antichita ed Altre Notitie; Paolo Bonacota, Malta, MDCXLVII, Llibre Quart, p. 492.
[12] GEOFFREY HULL, «The Oldest Maltese Surnames: A Window on Sicily’s Medieval History», Sicily and the Mediterranean. Migration, Exchange, Reinvention; editat per Claudia Karagoz i Giovanna Summerfield, Palgrave Macmillan, Nova York, 2015, p. 96.
[13] ĂŤdem.
[14] ĂŤdem.
[15] RAMON MUNTANER, «Crònica», dins Les Quatre Grans Cròniques, de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere III, revisió del text, pròleg i notes de Ferran Soldevila, Biblioteca Perenne-26, Editorial Selecta, segona edició, Barcelona, 1983, cap. CCLXIX, p. 908.
[16] Cf. CATHERINE OTTEN-FROUX, «Chypre, un des centres du commerce catalan en Orient», Els catalans a la MediterrĂ nia Oriental a l’Edat Mitjana; coordinat per M. Teresa Ferrer i Mallol, Jornades CientĂfiques-11, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 2003, p. 133.
[17] MARIA TERESA FERRER i MALLOL, «Una famĂlia de navegants: els Marquet i altres famĂlies i membres de l’oligarquia barcelonina», C. BATLLE i GALLART, M. T. FERRER i MALLOL, M. C. MAÑÉ i MAS, J. MUTGÉ i VIVES, S. RIERA i VIADER, M. ROVIRA i SOLĂ€, El “Llibre del Consell” de la Ciutat de Barcelona. Segle XIV: les eleccions municipals; Consell Superior d’Investigacions CientĂfiques – InstituciĂł MilĂ i Fontanals – Departament d’Estudis Medievals, Barcelona, 2007, p. 205.
[18] ĂŤdem.
[19] Cf. A. RUBIĂ“ Y LLUCH, ob. cit., vol. II, p. 302, nota 1.
[20] Cf. JOSEP HERNANDO, Els esclaus islĂ mics a Barcelona: blancs, negres, llors i turcs. De l’esclavitud a la llibertat (s. XIV); Consell Superior d’Investigacions CientĂfiques – InstituciĂł MilĂ i Fontanals – Departament d’Estudis Medievals, Barcelona, 2003, doc. 593, p. 520.
[21] M. DINGLI-ATTARD, ob. cit., p. 17.
[22] ĂŤdem.
[23] ĂŤdem.
[24] ĂŤdem.
[25] G. ABELA, Malta Illustrata; ob. cit., p. 435.
[26] M. DINGLI-ATTARD, ob. cit., p. 17-18.
[27] ĂŤdem, p. 18.
[28] G. ABELA, Malta Illustrata; ob. cit., p. 436.
[29] ANSELM M. ALABAREDA, Història de Montserrat; Club de Butxaca-58, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, primera reimpressió, Barcelona, 1997, p. 262.
[30] Vg. MAURO INGUANEZ, Capelle Dedicate alla Madonna di Monserrato nell’Isola di Malta; Monestir de Montserrat, M CM XXVIII, p. 4 i foto II.
[31] Cf. G. ABELA, Malta Illustrata; ob. cit., p. 436.
[32] STANLEY FIORINI, «Relaciones catalano-maltesas en la Baja Edad Media. Una aproximaciĂłn a partir de los archivos malteses», Actas del Primer Coloquio Internacional Hispano-MaltĂ©s de Historia; DirecciĂłn General de Relaciones Culturales y CientĂficas. SecretarĂa de Estado para la CooperaciĂłn Internacional y para IberoamĂ©rica. Ministerio de Asuntos Exteriores; Madrid, 1991, p. 14.
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: