22-11-2020  (171 lectures) Categoria: Antropologia

D'on ve que els catalans són tacanys o garrepes?

Las Cortes Catalanas seg√ļn una miniatura de un incunable del siglo XV

La "Divina Comèdia", escrita sobre l'any 1313, retrata l'odi que els italians de l'època tenien dels catalans i ja esmenta el tema que eren "àvids i picants"

César Cervera
25/01/2016

NOT√ćCIES RELACIONADES

"Si el meu germà pogués preveure això/ evitaria la pobresa cobdícia dels catalans, per no rebre cap dany", cita el florentí Dante Alighieri en la seva famosa  "Divina Comèdia"(Paradís, Cançó VIII). Ja al segle XIV, quan es va escriure aquesta obra poètica, la millor manera d'insultar un català era recordar la rigidesa de les seves butxaques. Un prejudici estès per l'Itàlia medieval que va veure amb mals ulls l'arribada de comerciants i soldats catalans que acompanyaven el govern aragonès sobre Sardenya i Sicília,així com la seva influència en el Regne de Nàpols.

El Papa Bonifaci VIII va animar els habitants de Palerm a aixecar-se contra els "bàrbars"

En concret, l'escriptor Josep Pla va situar l'animadversió de Dante per part dels catalans en l'episodi històric de Vespers sicilians, quan la Corona d'Aragó no va esquiar amb dificultats per consolidar la seva influència a Itàlia.

L'hostilitat contra els catalans va¬†ser arrossegada pels mateixos pont√≠fexs de Roma ‚Äďla gran majoria italians‚Äď que no es van comunicar amb l'arribada de tropes estrangeres a la pen√≠nsula Cursiva. No per res, el Papa Boniface VIII va escriure el 1298 encoratjant els habitants de la ciutat siciliana de Palerm¬†a aixecar-se contra els "b√†rbars". I m√©s tard, l'odi contra els aragonesos, concentrats en els catalans, va servir¬†de base per a la llegenda negra que va acompanyar tots els espanyols de l'√®poca imperial durant la seva hegemonia sobre It√†lia.

El tema aterra a Espanya

No obstant això, el tema sobre la racanería catalana es va traslladar a Espanya molt més tard, al segle XVIII. Com va passar a Itàlia, l'augment dels comerciants catalans a Espanya va despertar els prejudicis vinculats amb aquest gremi. L'excel·lent situació geogràfica de Catalunya i la seva vocació marítima van contribuir a l'auge del comerç en tota la geografia espanyola. Era costum que els segons fills de les famílies catalanes riques es dediquessin al comerç, la qual cosa va provocar el progressiu desplaçament dels genovesos, holandesos i anglesos que, fins aleshores, havien estat el major beneficiaris de l'arribada de mercaderies d'Amèrica.

"Un dels insults que s'utilitzen contra els catalans és el del mal comerciant"

"El poble d'Espanya coneixia els catalans per la seva activitat comercial, de la mateixa manera que els castilians van ser identificats com a funcionaris i advocats", explica¬†√Āngel Puertas, autor de¬†"Catalunya vista por un madrile√Īo" (Albores), que intenta desmentir els temes sobre els catalans. Sent portadors de liquidesa econ√≤mica, els catalans ho van aprofitar per convertir-se en prestamistes, al fundar la taula de canvi,¬†una activitat que mai s'ha vist b√© en la hist√≤ria. "Els insults que s'utilitzen contra els catalans s√≥n els del mal comerciant: r√°cano, cobdici√≥s, usurer...", recorda Puertas.

Aix√≠, la paraula¬†espanyola ¬ętaca√Īo¬Ľ, que fa refer√®ncia a una persona miserable, garrepa, mesquina, ,¬†va servir per designar el comerciant portat a la seva pitjor condici√≥. Un insult llan√ßat contra els catalans, fruit de les pedreres locals, que tamb√© s√≥n compartides pels escocesos ‚Äďhist√≤ricament compromesos amb el comer√ß‚Äď i els jueus, que a l'edat mitjana exercien la feina dels prestadors, per a la resta d'Europa.

Per√≤ m√©s enll√† dels prejudicis maliciosos, hi ha alguna base darrere de l'insult d'avui? Segons l'opini√≥ de l'autor¬†de ¬ęCatalunya vista per un Madrileny¬Ľ,¬ęno hi ha res segur d'aquesta fama¬Ľ, la qual cosa no vol dir que ¬ęels catalans tenen un tracte m√©s prec√≠s dels diners fins i tot de la tradici√≥ dels comerciants¬Ľ. "√Čs m√©s com√ļ que, per exemple, si s'est√† prenent una copa amb amics tothom sempre pagui lo seu...", diu Puertas, amb seu a Palau de Plegamans (Barcelona) des de fa m√©s d'una d√®cada. √Čs, potser, la lleugera empremta d'un insult amb m√©s de set segles d'hist√≤ria.




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.