Â
Les il·lustracions de lâAlexandre de Laborde que apareixen a lâarticle Videu sobre el drac dissecat del Monestir de Montserrat de l'Eliseo LĂłpez Benito, que aquest web reprodueix, mâhan fet entendre que En Leonardo ens estĂ dient a la seva obra intitulada Sant Jeroni al desert que ell va pujar al cim dit Sant Jeroni, el punt mĂ©s alt del massĂs de Montserrat. El lector ja deu saber per mitjĂ dâarticles en aquest lloc web que en el quadre hi apareixen uns cims amb uns volums calcats als de les agulles de Montserrat.
El quadre Sant Jeroni al desert dâEn Leonardo da Vinci fa referĂšncia, doncs, a Sant Jeroni. Segons la histĂČria sagrada, Jeroni va escriure la primera BĂblia polĂglota a la poblaciĂł palestina de Betlem. A mĂ©s, sobre ell hi ha una llegenda en la qual hi apareix un desert i un lleĂł. Jo he estat dues vegades a Betlem, i, que jo sĂ piga, el desert mĂ©s proper Ă©s el desert de Uadi Rum de JordĂ nia, on actualment no hi ha lleons. Betlem no Ă©s gaire lluny de lâactual estat de JordĂ nia.
Dâaltra banda, el fet que En Leonardo pintĂ©s el quadre no ens ha de fer pensar que Jeroni haguĂ©s conegut mai el monestir catalĂ . Penso que Ă©s molt poc probable que el sant hi haguĂ©s estat. Ara bĂ©, tot i no haver-hi estat, la figura de Sant Jeroni i la seva obra van tenir una forta repercussiĂł en els ambients eclesiĂ stics catalans durant lâEdat Mitjana i la Moderna. A parer meu, el que fa En Leonardo Ă©s utilitzar el motiu de Sant Jeroni i el lleĂł per indicar el punt mĂ©s alt de Montserrat.
Sabem que a lâĂ rea de Barcelona hi havia molta devociĂł per aquest sant. AllĂ hi ha tingut molta presĂšncia, ja que el trobem al monestir de Sant Jeroni de la Murtra âlloc dâestada dels Reis CatĂČlics i de lâemperador Carles I. TambĂ©, com hem dit, el punt mĂ©s alt del monestir de Montserrat estĂ batejat amb el seu nom i, a mĂ©s a mĂ©s, tenĂem Sant Jeroni de la Vall dâHebron i encara lâesglĂ©sia de les jerĂČnimes i el monestir de sant Jeroni de Mont Olivet. A mĂ©s, podem dir que al retrat La pietat DesplĂ hi veiem el Sant acompanyat de la Mare de DĂ©u i LluĂs DesplĂ (1444â1524), ardiaca major de Barcelona i mecenes de lâesglĂ©sia dels Sants Just i Pastor (per a la qual va encarregar tres vitralls). Dedueixo, per tant, que a casa nostra hi havia molta tradiciĂł sobre sant Jeroni i que, a la vegada, lâorde dels jerĂČnims sâhi havia estĂšs força.
Confirma aixĂČ que dic la segĂŒent informaciĂł extreta de lâenciclopĂšdia.cat cercant JerĂČnim- : âEl 1414 lâorde jerĂČnim tenia 25 cases (es refereix als PaĂŻsos Catalans), i aleshores fou celebrat el primer capĂtol general, on foren redactades unes constitucions que garantien mĂ©s uniĂł entre els monestirs. Els primers capĂtols se celebraren a Guadalupe.â Sembla estrany que la branca catalana de lâorde jerĂČnim celebri el primer capĂtol a Guadalupe d'Extremadura i, per tant, fora de la NaciĂł Catalana.
En aquest sentit, cal dir que la Mare de DĂ©u de Guadalupe Ă©s, curiosament, tambĂ© morena de fesomia com la Mare de DĂ©u de Montserrat. I la wikipedia castellana ens en diu: â[La Virgen de Guadalupe] es una apariciĂłn mariana de la Iglesia catĂłlica de origen mexicano, cuya imagen tiene su principal centro de culto en la BasĂlica de Guadalupe, ubicada en las faldas del cerro del Tepeyac, en el norte de la Ciudad de MĂ©xico [...]. Davant dâaquesta informaciĂł, ara mateix hi ha quelcom que no mâacaba de lligar. En realitat, podria ser que, en comptes de celebrar els primers capĂtols a Guadalupe, aquests sâhaguessin celebrat a Montserrat, ja que la patrona de Catalunya tambĂ© Ă©s morena de cara, i podrĂem dir que el Monestir catalĂ Ă©s «a las faldas del cerro de Montserrat». Vull dir que Ă©s molt mĂ©s lĂČgic celebrar uns capĂtols que afecten lâorde dels jerĂČnims catalans en algun lloc de la NaciĂł Catalana, com Montserrat.
Entenc, doncs, que tambĂ© a lâĂšpoca dâEn Lleonard da Vinci Jeroni era un sant molt celebrat aquĂ, a casa nostra. I, ja que En Bilbeny sostĂ© que En Leonardo era En Leonardo della Rovere (de la famĂlia Rovira), que lâAlbert Fortuny afirma que les muntanyes de la Gioconda sĂłn les de Montserrat, que En JosĂ© LuĂs Espejo tambĂ© diu que En Leonardo va ser a Montserrat, i, per acabar-ho dâadobar, que tots els monjos de Montserrat saben que lâemperador Carles I âpersonatge del mĂ©s alt rang i fill de Joana dita la Bojaâ era un devot eximi de la patrona de Catalunya, i que va fer estades en aquest indret, jo, davant de tot aixĂČ, faig les segĂŒents reflexions sobre la relaciĂł entre En Leonardo, Sant JerĂČni i el cenobi de Montserrat. Aquestes reflexions me les han acabades de suggerir dos gravats dâaquest monestir âi ara torno al començament de lâarticleâ que va dibuixar lâAlexandre de Laborde.
Dues imatges de lâabadia abans que els francesos la destruĂŻssin
Primera imatge
La primera imatge la va dibuixar lâAlexandre de Laborde i reprodueix lâexterior del monestir. Si la comparem amb una fotografia actual dâaquest exterior, ens adonem que lâentrada que surt en el gravat es correspon amb lâactual entrada al recinte. Hi observem tambĂ© el seu «sostre» (la roca).AixĂ mateix, hi copsem unes escales que pugen per la canal o aresta âescales que ara ja no hi sĂłn. Hi veiem, igualment, que uns frares tenen unes cassoles a terra i sembla que reparteixen menjar. La il·lustraciĂł tĂ© molta qualitat i ens mostra lâambient a la plaça.
Gravat i fotografia de lâentrada al monestir de Montserrat (cliqueu-hi damunt per ampliar la imatge)
Segona imatge
El segon gravat dâEn Laborde tambĂ© el compararem amb una fotografia actual. Aquest gravat ens mostra un edifici amb moltes finestres. Es trobava on actualment hi ha el cremallera de Montserrat i el funicular que puja a Sant Joan. Sâhi veuen uns horts. Potser a les plantes inferiors dâaquesta masia o esglĂ©sia els frares hi tenien bestiar. No ho sĂ©. L'edifici de les finestres de la imatge, on ara hi trobem el cremallera, Ă©s una mica apartat del monestir. Per anar-hi hem de pujar una mica mĂ©s i girar a mĂ dreta. Els qui hagueu estat a Montserrat sabreu que allĂ on hi ha el cremallera hi trobem un pendent molt pronunciat. Per tant, el que veiem a la il·lustraciĂł Ă©s la façana posterior de lâedifici, la qual cosa no vol dir que la façana de davant sigui tan alta.
Dâaquesta il·lustraciĂł dâEn Laborde, meân van cridar lâatenciĂł dues coses. La primera Ă©s que la part de davant dâaquest edifici o esglĂ©sia estĂ encarat a les escales que pugen cap a munt, cap a Sant Benet i, mĂ©s tard, cap a Sant Jeroni. Si heu pujat per les escales on es troba el monument a lâAbat Oliva haureu vist que, a mesura que aneu ascendint, deixeu enrere l'abadia, de manera que els edificis de sota es veuen cada vegada mĂ©s lluny, fins que els deixeu de veure. Doncs bĂ©, aixĂČ Ă©s el que En Leonardo reflecteix en el seu quadre. Ell va pujar a Sant Jeroni i el quadre fa que recordem els edificis que ha deixat enrere. Potser lâĂșltim edifici que es veia aleshores Ă©s el de les finestres.
La segona cosa que em va cridar lâatenciĂł Ă©s la semblança de les lĂnies dâaquest edifici, esglĂ©sia o masia (al costat dels horts) i les lĂnies que En Leonardo pinta al fons del quadre sobre Sant Jeroni. Ăs ben clar que lâedifici que va veure fou un d'anterior, perĂČ no pas per aixĂČ de diferent lĂnia. Un pintor recorda les lĂnies i els volums.
Aquestes lĂnies han estat extretes de lâarticle dâEn Joan Cassola Leonardo da Vinci i els fons de muntanyes als seus quadres i dibuixos.
ConclusiĂł
La il·lustració mostra la façana del darrere, la del davant no té per que tenir tantes finestres. En resolució, jo penso que la simbologia lleonardina no ens diu que Sant Jeroni va viure a Montserrat. La simbologia lleonardina ens diu que En Leonardo da Vinci va ser a Montserrat.
Enllaços:
Enllaç a l'article de l'Eliseo López Benito videu sobre el drac dissecat del Monestir de Montserrat
https://www.inh.cat/articles/Videu-sobre-el-drac-dissecat-del-Monestir-de-Montserrat-
Enllaç a lâarticle dâEn Joan Cassola Leonardo da Vinci i els fons de muntanyes als seus quadres i dibuixos.
https://www.inh.cat/articles/Leonardo-da-Vinci-i-els-fons-de-muntanyes-als-seus-quadres-i-dibuixos
Francesc Garrido Costa
Afegeix-hi un comentari: