13-03-2020  (1874 ) Categoria: Articles

Report on minority issues on rapporteur visit to Spain

nforme sobre qüestions minoritàries sobre la visita de ponent a Espanya



A / HRC / 43/47 / Add.1


Versió editada anticipada

Distr .: General

9 de març del 2020

Original: anglès





Consell de Drets Humans

Quaranta tercera sessió

24 de febrer al 20 de març de 2020

Punt 3 de l’ordre del dia

Promoció i protecció de tots els drets humans, civils,

drets polítics, econòmics, socials i culturals,

inclòs el dret al desenvolupament

Visita a Espanya

Informe del relator especial sobre qüestions minoritàries * , **

Resum

El relator especial sobre qüestions de minories va visitar Espanya del 14 al 25 de gener de 2019. En el present informe, fa diverses recomanacions i observacions amb l'objectiu d'ajudar el Govern i altres actors rellevants en els seus esforços per abordar els reptes en la implementació de l'ésser humà. drets de les minories a Espanya.

A l'informe, el relator especial també analitza els avenços positius i se centra en àrees de significació especial pel que fa a les minories, com ara l'educació, l'ús de llengües minoritàries, l'habitatge, l'ocupació, els serveis administratius i judicials, l'accés a la salut i altres serveis públics, la participació de les minories en la vida pública i els esforços per combatre el discurs d’odi i altres formes d’intolerància dirigides a les minories, inclosa la islamofòbia i l’antigipsisme. L’informe també inclou una secció sobre la comunitat de sords i l’ús de les llengües de signes a Espanya.


Annex

Informe del relator especial sobre qüestions minoritàries en la seva visita a Espanya

I. Introducció

1. El relator especial en qüestions de minories va realitzar, per invitació del Govern, una visita oficial a Espanya del 14 al 25 de gener de 2019. Va visitar la capital, Madrid i les localitats de Barcelona, ​​Bilbao, Santiago de Compostela, Sevilla i Vitòria-Gasteiz a les comunitats autònomes d'Andalusia, País Basc, Catalunya i Galícia. Va consultar àmpliament amb diversos representants governamentals i grups d'interès, tant nacionals com locals, inclosos alts funcionaris del govern del Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Igualtat, el Ministeri d'Afers Exteriors, la Unió Europea i la Cooperació, el Ministeri de Justícia, el Ministeri de l’Interior, el Ministeri d’Educació i Formació Professional, el Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social, el ministeri competent en matèria de política territorial i funció pública, el Ministeri de Cultura i Esport i el Ministeri de Salut i Consum. i Benestar Social. També es va reunir amb el fiscal general i els membres del seu despatx, els membres del Tribunal Suprem, els membres del Senat i del Congrés dels Diputats, i el Síndic de Greuges i membres dels seus equips. També va poder reunir-se amb autoritats, així com a defensors i membres dels seus equips, a les quatre comunitats autònomes visitades.

2. A més, el relator especial va consultar amb un ampli ventall d'organitzacions de la societat civil que treballen sobre qüestions que afecten minories. També es va reunir amb membres de comunitats minoritàries, com ara les comunitats gitanes, asturianes, balears, basques, catalanes, gallegues i valencianes, i els seus representants; representants de minories musulmanes i jueves; migrants procedents del Marroc; i altres. Entre els membres de les comunitats minoritàries es va reunir el Relator Especial, els membres i representants de la comunitat gitana representaven, amb diferència, la major proporció. Això va ser degut en part a que la població gitana a Espanya, que es calcula en 750.000, [1] es calcula que és la població més gran de gitanos a Europa occidental, però també perquè els gitanos romanen entre els pobles més marginats i vulnerables del país, amb l’anticipisme encara estès. i profundament arrelat en actituds socials i culturals i pràctiques institucionals. També es va reunir amb defensors dels drets de les minories, representants de dones i minories minoritàries, així com treballadors de la comunitat.

3. En el seu informe anual de 2019 a l'Assemblea General (A / 74/160), el relator especial va presentar un estudi sobre el concepte de minoria al sistema de les Nacions Unides. Com a resultat de l'estudi, va declarar que utilitzarà i promouria, com a part del seu mandat, per promoure la realització plena i efectiva dels drets humans de les minories i per dur a terme les seves activitats sota el mandat, el concepte següent de minoria. :

Una minoria ètnica, religiosa o lingüística és qualsevol grup de persones que constitueix menys de la meitat de la població a tot el territori d’un Estat els membres de la qual comparteixen característiques comunes de cultura, religió o llengua, o una combinació d’aquests. Una persona pot pertànyer lliurement a una minoria ètnica, religiosa o lingüística sense cap requisit de ciutadania, residència, reconeixement oficial o cap altre estatus (ibid., Par. 53).

4. Coherent amb aquest concepte, i tal com es va anunciar al Fòrum del 2017 sobre qüestions de minories, es considera que són membres d’una minoria lingüística les persones sordes i amb audiència greu que utilitzin llenguatges de signes. Els grups catalans, bascos i altres grups lingüístics que poden constituir una majoria numèrica en algunes regions del país, però restant numèricament menys de la meitat de la població a tot l'Estat, també es consideren minories segons aquesta definició de treball.

5. El Relator Especial agraeix al Govern d'Espanya l'esperit constructiu i la cooperació mostrats durant la visita i la seva disposició a iniciar-se en un diàleg obert per comprendre millor i valorar la situació dels drets humans de les minories del país. També expressa el seu agraïment a les nombroses organitzacions no governamentals nacionals i internacionals que van proporcionar informació i es van reunir amb ell. [2]

II. Objectius de la visita

6. Els objectius de la visita eren identificar, en esperit de cooperació i diàleg constructiu, bones pràctiques i possibles obstacles a la promoció i protecció dels drets humans de les persones que pertanyen a minories nacionals o ètniques, religioses i lingüístiques en Espanya en conformitat amb el mandat. Més concretament, el relator especial tenia com a objectiu proposar possibles maneres d’afrontar les llacunes existents, identificar possibles millores a la legislació, polítiques i pràctiques existents i, en particular, identificar vies per a la realització efectiva per part d’Espanya de les seves obligacions internacionals en relació amb els drets humans de minories.

7. L’objectiu general era examinar la legislació, les polítiques i les pràctiques existents per a la protecció i la promoció dels drets de les persones que pertanyen a minories nacionals o ètniques, religioses o lingüístiques. El relator especial també ha volgut explorar aspectes relatius a les minories en àrees de significació especial, com ara l’educació, l’ús de les llengües minoritàries, l’habitatge, l’ocupació, els serveis administratius i judicials, l’accés a la salut i altres serveis públics, la participació de les minories en la procés polític i esforços per combatre el discurs d’odi i altres formes d’intolerància dirigides a minories, incloses la islamofòbia i l’antigipsisme. També va voler tenir un millor sentit del marc normatiu que regula els drets humans en general i, en particular, de les minories, incloent les darreres modificacions a la legislació, actes i altres mecanismes establerts al respecte. Aquests aspectes són claus per comprendre millor les barreres a la inclusió que experimenten algunes comunitats minoritàries i per què algunes minories poden desconfiar d’entitats i mecanismes públics de l’Estat o tenen greuges en relació amb allò que perceben com la negació dels seus drets humans o el rebuig, basat per prejudicis o biaix de llarga durada.

III. Context general

8. Amb una població superior als 46 milions, Espanya presenta un ric tapís de llengües, cultures i religions.

9. La llengua espanyola oficial (castellà) és parlada per gairebé tots els espanyols com a primera o segona llengua. En 11 de les 17 comunitats autònomes, el castellà és l'única llengua oficial. A les sis comunitats autònomes restants (Catalunya, Illes Balears, Galícia, País Basc, Navarra i Comunitat Valenciana), el castellà és una llengua cooficial juntament amb una o més de les següents llengües: català, basc, valencià, gallec i occità. (Aranès). Gairebé el 30% de la població espanyola parla de les minories cooficials. D'altra banda, la diversitat lingüística d'Espanya s'enriqueix a més a més de la varietat d'idiomes que parlen les diferents comunitats d'immigrants, inclosos l'àrab, el romanès, l'anglès, l'alemany, el francès, el rus, el portuguès i l'italià. Tot i que no hi ha dades fiables sobre el nombre exacte d’usuaris de llengües de signes (llengua de signes espanyola i llengua de signes catalana) al país, alguns estimen que se situa entre 100.000 i 150.000.

10. La majoria clara dels espanyols es consideren catòlics, tot i que en un estudi recent, el 46,8% dels enquestats es van identificar com a catòlics no practicants, en comparació amb el 21,5% dels enquestats que es van identificar com a catòlics practicants. [3] Moltes persones que són minories en termes de religió o creença s’autoidentifiquen com ateu (12,5 per cent) o agnòstic (7,3 per cent). Altres minories religioses representen proporcions molt menors de la població espanyola. Les recents onades d’immigració han provocat un nombre creixent de musulmans i cristians no catòlics, especialment protestants, amb l’islam constituint la segona agrupació religiosa més gran del país. Es suggereix que prop de 2 milions de musulmans poden viure a Espanya, cosa que representa el 4% de la població total del país. Molts són immigrants procedents de països del nord d’Àfrica; gairebé la meitat són ciutadans espanyols. Els jueus a Espanya representen menys del 0,2% de la població, o unes 40.000 persones.

IV. Marc legal i institucional

A. Marc internacional

11. Espanya és part de tots els tractats internacionals bàsics sobre drets humans, a excepció de la Convenció internacional sobre la protecció dels drets de tots els treballadors migrants i membres de les seves famílies. Té un marc legal complet per a la protecció dels drets humans i una arquitectura institucional ben desenvolupada. A més, Espanya és part de la Convenció marc del Consell d'Europa per a la protecció de les minories nacionals des de l'1 de setembre de 1995.

12. El relator especial assenyala que durant el segon cicle de la revisió periòdica universal, Espanya va acceptar diverses recomanacions sobre mesures de lluita contra el racisme, la discriminació racial, la xenofòbia i informació relacionada sobre intolerància, perfils ètnics i racials per part de la llei i la discriminació. contra les minories de tots els àmbits, inclosos en l’àmbit de l’ocupació, l’educació i l’habitatge, així com recomanacions sobre la situació dels drets humans i la inclusió social dels gitanos, sobre protecció i promoció dels drets de les minories religioses i sobre l’accés a la justícia i a els remeis efectius de persones pertanyents a minories (vegeu A / HRC / 29/8 i Add.1).

B. Marc constitucional i legislatiu

13. La no discriminació es recull a l’article 14 de la Constitució, que estableix que els espanyols són iguals davant la llei i no poden ser discriminats en cap cas per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o cap altra personal o social. condició o circumstància.

14. Es garanteix la protecció per a un gran nombre de drets humans en virtut del títol I de la Constitució, incloent la llibertat de religió o de creença (art. 16), llibertat d'expressió (art. 20), llibertats de reunió i d'associació (arts. 21 –22), accés a la justícia (art. 24), dret a l’educació (art. 27), dret a un habitatge adequat (art. 47) i garanties per als drets de les persones amb discapacitat (art. 49).

15. La Llei núm. 62/2003, de 30 de desembre de 2003, transposada en les lleis nacionals Directives núm. 2000/43 i núm. 2000/78 del Consell de la Unió Europea sobre no discriminació. Cobreix tots els motius de discriminació i inclou definicions tant per a discriminació directa com indirecta, encara que en alguns casos un o diversos motius no figuren específicament en una disposició individual.

16. A la Llei Orgànica núm. 4/2000, de l'11 de gener de 2000, sobre els drets i les llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, la discriminació es defineix com qualsevol acte contra un estranger per raça, color, descendència, nacional o ètnic. origen o creences i pràctiques religioses.

17. Tot i que totes les lleis esmentades anteriorment poden, quan s'interpreten àmpliament, cobreixen tots els motius de discriminació, no inclouen específicament el llenguatge, una omissió que potser és incompatible amb una sèrie d'obligacions del tractat internacional per a les quals aquesta característica és fonamental.

18. Altres novetats legislatives importants són l'adopció de la Llei núm. 27/2007, de 23 d'octubre de 2007, per la qual es reconeixien les llengües de signes i els sistemes d'ajuda a la parla i el Reial decret legislatiu núm. 1/2013, de 29 de novembre de 2013, pel qual el general es va adoptar la llei sobre els drets de les persones amb discapacitat i la seva inclusió social. [4]

C. Marc institucional

19. La Llei núm. 62/2003, modificada per la Llei núm. 15/2014, de 16 de setembre de 2014, de racionalització del sector públic i d’altres mesures de reforma administrativa, preveia la creació del Consell per a l’eliminació del Racial o Discriminació ètnica. El Consell va entrar en funcionament el 28 d'octubre de 2009. [5] Està adscrit administrativament al Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i la Igualtat a través de l'Institut per a les Dones i la Igualtat d'Oportunitats, i és un òrgan col·legiat que inclou representants nacionals, regionals i administracions locals, interlocutors socials i diverses organitzacions de la societat civil. Funcionant de manera independent, proporciona assistència a les víctimes de discriminació, realitza investigacions i publica informes, ofereix mediacions i presenta denúncies amb el Defensor del Poble, autoritats públiques, serveis d’inspecció i organitzacions de consumidors. El Consell va ajudar en l'establiment d'una xarxa per proporcionar assistència a les víctimes de discriminació racial o ètnica; Els serveis d'assistència són proporcionats per vuit organitzacions especialitzades amb oficines en diferents regions. [6] Tot i això, hi ha preocupacions sobre la capacitat del Consell per iniciar investigacions en casos de discriminació i iniciar i participar en els procediments judicials. [7]

20. Hi ha unitats especialitzades en el delicte d’odi a les fiscals provincials del país i un memorandum interinstitucional d’entesa entre les institucions de l’administració pública nacional, incloses les organitzacions de la societat civil com a observadors. A més, l'Observatori contra el Racisme i la Xenofòbia ha desenvolupat i implementat programes de formació per a funcionaris governamentals, incloent l'aplicació de la llei, i programes específics sobre la no discriminació en àmbits com la salut, l'educació i Internet.

21. L’Oficina del Defensor del Poble es va constituir mitjançant la Llei orgànica núm. 3/1981, de 6 d’abril de 1981, amb el mandat de supervisar el respecte i la promoció dels drets humans dins de l’Administració general de l’Estat (serveis administratius estatals nacionals) i els regionals i locals. administracions i per llançar investigacions tant d'ofici com a base de queixes rebudes. Els defensors públics de les comunitats autònomes també contribueixen a l’agenda de drets humans a nivell regional i local.

22. Finalment, pel que fa al moviment associatiu de gitanos, el Consell d'Estat del poble gitano es va constituir el 2005 mitjançant el Reial decret núm. 891/2005, de 22 de juliol de 2005, [8] com a òrgan consultiu interministerial adscrit al Ministeri de Salut , Consum i Benestar Social, amb la participació d’un nombre important d’organitzacions i associacions de gitanos. Els seus objectius principals són desenvolupar i reforçar la col·laboració amb l’administració de l’Estat, especialment en l’àmbit de les polítiques de benestar social, i augmentar la consciència sobre els drets humans dels gitanos a Espanya i reforçar la capacitat de protecció i promoció d’aquests drets. Es van establir òrgans d'assessorament similars a nivell regional, per exemple a Catalunya, País Basc i Extremadura.

V. Etapes i desenvolupament positius

23. Els enormes avenços realitzats per Espanya en el camp dels drets humans des de la seva transició a la democràcia el 1977/78 no sempre són plenament apreciats ni prou reconeguts. Els més de 40 anys de democràcia del país han donat lloc a un Estat modern i dinàmic que es dedica plenament a les institucions europees i internacionals, amb un govern efectiu, un poder judicial i formes d’autonomia que responen en part a la realitat d’un Estat amb un rica diversitat cultural. Espanya no és una federació, sinó un estat unitari molt descentralitzat. Les 17 comunitats autònomes han contribuït molt a la participació política més efectiva de les minories més grans del país, com les minories basca, catalana i gallega, i han proporcionat mitjans per a reconèixer i implementar els drets d’aquestes minories en àmbits com la llengua i la cultura. Aquest ha estat un desenvolupament definitiu en el camí del país cap a una democràcia més inclusiva i que abraci la seva diversitat històrica i la realitat del seu ric tapís de llengües, cultures i religions.

24. Espanya ha fet molts avenços legislatius, institucionals i polítics en àmbits com la protecció dels drets humans, la lluita contra la violència de gènere i la inclusió de comunitats de gitanos, tot i que moltes de les iniciatives d’aquests àmbits van ser fortament afectades durant la greu crisi financera de 2008–2014. Els plans operatius establerts per implementar l'estratègia nacional d'integració de gitanos a Espanya 2012-2020, juntament amb moltes altres mesures, han contribuït sens dubte a una disminució de l'analfabetisme, a un augment de l'assistència escolar i a altres resultats positius i mesurables. Espanya va reconèixer les seves dues llengües de signes principals el 2007 i ha pres mesures per assegurar l’ús de la llengua de signes en diverses àrees, tot i que el seu reconeixement i suport tendeixen a centrar-se en la llengua de signes espanyola i no la llengua de signes catalana. Hi ha hagut iniciatives innovadores per ajudar i integrar millor el nombre creixent de migrants i estrangers, com ara marroquins i romanesos, que arriben i s’allotgen a Espanya, incloent-hi alguna informació i assistència en els seus idiomes.

25. El 2006, el Govern va incorporar al seu sistema educatiu un curs titulat “Educació per a la ciutadania i els drets humans”, d’acord amb la recomanació Rec (2002) 12 sobre l’educació per a la ciutadania democràtica, dictada pel Comitè de Ministres del Consell d’Europa. als Estats membres

26. Espanya ha de ser encomiada per aquestes mesures i altres. Tanmateix, els problemes de drets humans en relació amb les minories de vegades se senten com una “història inacabada”. S'inclouen els reptes continuats o les lacunes en diversos aspectes transversals, com ara la llengua de l'educació, i qüestions específiques per a minories establertes de temps o per a arribades més recents sobre la naturalesa dels seus drets com a minories.

VI. Àrees de preocupació i àrees de millora en el reconeixement, la protecció i la implementació dels drets humans de les minories

27. El Govern ha fet mesures importants en els darrers anys cap a una estratègia i unes iniciatives prou exhaustives per combatre la discriminació, la parla d’odi i els delictes d’odi contra les minories i altres grups vulnerables. El relator especial insta, tanmateix, al Govern a emprendre mesures addicionals, millores i canvis en les àrees on es necessitin més esforços per garantir el compliment complet del país de les seves obligacions internacionals de drets humans en relació amb les minories. Assenyala, a més, que cal abordar algunes desafortunades novetats. L'eliminació de l'educació en drets humans i la ciutadania com a un curs diferent a les escoles i la seva substitució per una classe més general sobre educació cívica i constitucional com a tema interdisciplinari, el curs acadèmic 2014/15, no va ser especialment útil pel que fa a la promoció d'un societat inclusiva i tolerant a través de l’educació i s’hauria de replantejar.

A. Dades desagregades

28. Espanya, juntament amb altres països, no recopila sistemàticament dades desagregades sobre els idiomes, les cultures o la religió de la seva població, sinó que recull dades de població sobre gènere i nacionalitat (distingint ciutadans d'Espanya i estrangers). Aquest enfocament no resulta en la informació precisa sobre la població que és necessària per dissenyar polítiques i programes governamentals més ben orientats, eficaços i basats en evidències. Tal com ha mantingut el Relator Especial en les anteriors missions de països, aquestes dades permeten als governs planificar programes per arribar als més necessitats. Això és particularment cert pel que fa a la mesura de l'impacte que les polítiques i els programes tenen sobre els més vulnerables i marginats, incloses les minories.

29. Sembla que aquest enfocament es dirigeix ​​principalment a la protecció de dades personals i es basa en consideracions de privadesa fora de lloc. La informació personal es pot eliminar de les dades del cens i d’altres col·leccions de dades desagregades útils, com es fa per a les dades recollides sobre gènere en molts altres països. Com han assenyalat algunes organitzacions internacionals i europees, un enfocament no desagregat fa que sigui especialment difícil identificar eficaçment aquells que pateixen discriminació i construir adequadament polítiques basades en evidències que garanteixin l'accés a diversos serveis i el ple compliment dels drets humans, fins i tot drets bàsics com l’educació. Les autoritats han de seguir i ampliar els seus esforços per millorar les pràctiques per obtenir dades fiables sobre la igualtat, desglossades per origen ètnic o nacional, llengua, religió i cultura, en ple respecte de les normes internacionals de protecció de dades pertinents, per tal d’augmentar l’efectivitat de les mesures. dissenyat per promoure la igualtat plena i efectiva de les persones que pertanyen a minories nacionals.

30. Per exemple, avaluacions clares i objectives de l’impacte dels diferents models educatius mitjançant la docència d’immersió, bilingüe o multilingüe que s’implementen a tot Espanya seria molt beneficiós per dissipar afirmacions inexactes i poc útils sobre l’impacte pedagògic d’aquests models sobre el rendiment acadèmic en general. i pel que fa a la competència en els idiomes nacionals i cooficials més específicament. Sembla que l’institut d’avaluació del Ministeri d’Educació va deixar de recollir aquestes proves empíriques el 2010.

31. El Relator Especial, i de la majoria d’observadors internacionals, és que les dades desagregades són indispensables per garantir que les mesures positives per fer front a les qüestions de drets humans, incloses les de minories, siguin efectives. Li va ser clar, particularment per membres de la societat civil, que la manca de recollida de dades es veu amb frustració i impedeix el progrés concret en qüestions de drets humans que involucren gitanos, persones d'ascendència africana, migrants i altres.

32. El relator especial també recomana que, en l’àmbit de l’educació, l’institut d’avaluació del Ministeri d’Educació reprengui la recollida de dades sobre nivells de competència en l’adquisició de fluïdesa en castellà i idiomes cooficials a tot el país.

B. Autoritats aplicables a la llei i judicials

33. Alguns representants minoritaris de grups especialment vulnerables o marginats, com la comunitat de gitanos, persones d'ascendència africana i migrants, van expressar vívidament al Relator Especial durant la missió com es mantenien desconfiats i a vegades temibles de les forces policials i fins i tot de la poder judicial. Mentre que per a uns quants migrants això pot estar relacionat amb la seva precària situació, si la seva estada al país no és legal, d’altres compartien històries de perfils ètnics, assetjament, ridiculització i fins i tot violència de les forces i funcionaris que se suposa que han de protegir. Si bé el perfil ètnic no és condonat oficialment per les autoritats estatals, sembla que lamentablement la seva pràctica no ha desaparegut del tot. En aquest sentit, el relator especial va ser informat que encara hi ha un gran nombre de queixes al Defensor del Poble per al·legació de controls excessius de detenció i cerca.

34. Tot i que s’han fet passos lloables cap a l’eliminació de la perfecció ètnica per part de la policia, especialment en la formació de la policia nacional, cal iniciar més programes d’aquest tipus per abordar de forma més eficaç i específica el fenomen, que va ser qualificat d’endèmic per part del treball. Grup d’experts en població d’origen africà a l’informe del 2018 sobre la seva missió a Espanya (A / HRC / 39/69 / Add.2, paràgraf 19). El Grup de Treball va assenyalar com les disposicions de la Llei de Seguretat dels Ciutadans, que imposava grans multes per filmar els agents de la llei i revertir la càrrega de la prova, havia tingut l'efecte pervers de la gent descendent africana, i també cal afegir-hi. veritat de les minories en general, que subratllaven actes discriminatoris per part de funcionaris de la llei i també havia provocat la no investigació i persecució dels autors de delictes (ibídem, paràgraf 21). Això es va plantejar en algunes de les reunions del Relator Especial amb representants de les comunitats de migrants com un factor important que va contribuir a la desconfiança de la policia i del poder judicial: les minories van sentir que no podien presentar les seves denúncies, ja que filmar aquest tipus d’incidents és il·legal, i que ells Va haver d'assumir la càrrega de la prova per qualsevol denúncia de conducta policial. Tanmateix, el ministre de l’Interior va informar al ponent especial que la Llei orgànica núm. 4/2015, de 30 de març de 2015, de protecció de la seguretat pública, tenia com a objectiu garantir que es respectessin els principis de proporcionalitat i no discriminació. en la identificació de persones per motius racials, ètnics o d’altres característiques personals. No obstant això, continuen les denúncies de perfils racials. En relació a les penes per filmar els agents de la policia, es va informar al Relator Especial que la Secretaria d'Estat de Seguretat havia dictat, a l'octubre de 2018, instruccions estrictes que filmar o fer una foto de funcionaris de la llei no suposés una infracció com a tal. Les instruccions també aclareixen que, després de totes les cerques físiques, els agents de la llei han de comunicar a la persona que ha buscat una declaració escrita amb els motius de la cerca, la informació d’identificació i la descripció de l’incident. Si bé el relator especial felicita les autoritats espanyoles per aquestes aclariments, assenyala que la legislació encara vigent podria contradir la interpretació estricta proposada i que la pràctica dels agents de policia en el camp no semblava complir totalment amb la instruccions.

35. Es va informar al relator especial que una fórmula d'informació que s'havia elaborat requeriria que els agents de la llei identifiquessin possibles situacions de perfil ètnic en les seves interaccions amb els membres del públic. Aparentment, la policia municipal de Madrid només l'ha utilitzat sistemàticament, tot i que hi ha propostes per a la seva expansió.

C. Marc de drets humans

36. En general, Espanya té un marc legal complet per a la protecció dels drets humans. Tot i així, hi ha algunes omissions en la seva arquitectura de drets humans ben desenvolupada i força extensa que poden tenir un impacte negatiu en particular sobre les minories. L’article 14 de la Constitució i l’article 23 de la Llei orgànica núm. 4/2000, tant d’igualtat com de no discriminació, contenen un nombre limitat de motius per a les distincions prohibides que no inclouen el llenguatge, una omissió que pot ser incompatible amb un nombre. obligacions de tractats internacionals per a les quals aquesta característica és fonamental. Si bé l’apartat 1 de l’article 13 de la Constitució indica que els no ciutadans gaudeixen de les llibertats públiques consagrades al títol I de la Constitució d’acord amb la llei i els tractats, l’ús del terme “espanyols” per a aquells amb dret a reclamar. el dret a la igualtat sense discriminació de l’article 14 és problemàtic, ja que exclou els no ciutadans. Altres titulars del mandat de procediment especial de les Nacions Unides han plantejat les crítiques a la llista restringida de motius de discriminació prohibits en la legislació i la Constitució. [9] Cal assenyalar que l'article 14 exclou el llenguatge i altres raons de distinció prohibides que es troben habitualment en els tractats de drets humans de les Nacions Unides. Això podria preocupar-se en relació a possibles pràctiques discriminatòries contra les minories lingüístiques, inclosos els membres de la comunitat sorda que utilitzen llengua de signes espanyola o llengua de signes catalana.

37. Els funcionaris espanyols han suggerit que les disposicions esmentades tenen finalitat oberta i, per tant, que les autoritats judicials i altres autoritats puguin interpretar-les liberalment de manera coherent amb les obligacions internacionals d'Espanya. No es van presentar dades, però, per indicar si això era sistemàticament o necessàriament el cas. Així, les minories lingüístiques poden ser susceptibles a les freqüències d'interpretació i aplicació locals o individuals.

38. El relator especial recomana que el Govern revisi i modifiqui la legislació i altres disposicions relacionades amb la prohibició de la discriminació per assegurar-se que qualsevol llista de motius conté almenys les contingudes habitualment en els principals tractats internacionals de drets humans, és a dir, qualsevol motiu com la raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o d’una altra manera, origen nacional o social, propietat, naixement o un altre estatus.

D. Racisme, xenofòbia i discurs d’odi

39. Una altra àrea important de preocupació per a les minories és la protecció contra el discurs d’odi i la incitació a la violència.El Govern ha avançat considerablement per abordar aquests temes i s'ha de felicitar per la creació d'unitats especialitzades per abordar el delicte d'odi, a les oficines de les fiscals provincials, i d'un fiscal especial nacional per supervisar la coordinació de les activitats antidiscriminació. Altres proteccions destacables, especialment pel que fa a la legislació, inclouen l’article 510 del Codi Penal, que criminalitza la incitació pública a la violència, l’odi o la discriminació i els fets d’aquells que, en coneixement de la seva falsedat o desconsideració per la veritat, distribueixen informació difamatòria. , que sovint pot orientar-se a minories i a altres grups vulnerables. Després de la missió del Relator Especial a Espanya, una circular va aclarir com s’hauria d’interpretar aquesta disposició,ajudant a circumscriure més clarament la seva aplicació, particularment a la protecció de les minories.[10] L’ article 170 del Codi Penal preveu majors penes si les amenaces tenen per objectiu espantar els membres d’una minoria i altres grups identificats. L’article 22 del Codi Penal identifica com a circumstància agreujant la intenció de cometre un delicte per racisme, antisemitisme, religió o creences de la víctima o de la seva ètnia, ciutadania, gènere, orientació sexual o identitat de gènere.

40. Tot i acollint iniciatives destacables com la de l'Observatori contra el racisme i la xenofòbia, que recopila informació sobre el delicte d'odi i discursos d'odi i realitza programes de formació per a educadors, funcionaris de la llei i altres, el relator especial assenyala que Espanya, juntament amb San Marino, són els dos únics membres del Consell d’Europa a no disposar d’un òrgan d’igualtat independent. El Consell per a l’eliminació de la discriminació racial o ètnica no és encara una entitat independent, realitza poques activitats i té pocs recursos a la seva disposició. El 2019 es van debatre les propostes per rectificar aquesta situació.

41. Es va informar al relator especial que minories com els gitanos, els de descendència africana, els migrants i les minories religioses, com els musulmans, informen que consideren que segueixen sent els objectius principals i víctimes d’intolerància expressats en discursos d’odi. A més, relacionat amb fets ocorreguts a Catalunya el 2017, el relator especial va rebre informes sobre un aparent augment del discurs d’odi, vilificació, vandalisme, amenaces físiques i fins i tot agressions contra membres de la minoria catalana i, en menor mesura, d’altres. minories nacionals. Alguns informes suggereixen que les autoritats no responen o persegueixen prou aquestes denúncies i contribueixen indirectament a una atmosfera d’intolerància creixent contra les minories i el vitriol nacionalista.Si bé el Relator Especial no és capaç de comentar la veracitat de les denúncies, assenyala que, entre els membres d’aquestes minories, com entre els membres de les comunitats de migrants i les persones d’origen africà, hi ha una desconfiança important envers la policia i fins i tot el poder judicial.

42. Espanya ha desenvolupat diverses polítiques i enfocaments a aquests reptes que cal felicitar, incloses les propostes per a una llei orgànica més completa de discriminació i per a una estratègia integral contra el racisme, la discriminació racial, la xenofòbia i altres intoleràncies relacionades, així com institucionals. estructures d’àmbit nacional, provincial i local, inclòs el Consell per a l’eliminació de la discriminació racial o ètnica i altres a què es fa referència anteriorment. No obstant això, es va manifestar la preocupació perquè moltes d'aquestes iniciatives es van desenvolupar sense aportació directa ni representació de les minories afectades, o encara no resultin necessàriament en accions concretes d'aplicació. Temes com la perpetuació d’estereotips negatius de gitanos en notícies en què els gitanos són retratats de forma negativa,o en casos delictius en què l’origen ètnic d’un acusat es revela periòdicament quan hi ha un gitano, són recurrents i en gran part no autoritzades per les autoritats espanyoles malgrat les moltes iniciatives i polítiques existents actualment. Es mantenen també reptes difícils quant a la difusió de missatges racistes, xenòfobs i antisemites a Internet i a través de les xarxes de mitjans socials. Aquests reptes han de ser abordats amb més força, tant pel que fa a la pràctica com pel que es permet en els sistemes legislatius i reguladors vigents. També s’ha de prestar una atenció especial als signes creixents d’intolerància i discurs d’odi dirigits a altres minories a la vista dels esdeveniments del 2017.Les autoritats espanyoles són recurrents i, en gran part, descoratjades, malgrat les moltes iniciatives i polítiques existents actualment. Es mantenen també reptes difícils quant a la difusió de missatges racistes, xenòfobs i antisemites a Internet i a través de les xarxes de mitjans socials. Aquests reptes han de ser abordats amb més força, tant pel que fa a la pràctica com pel que es permet en els sistemes legislatius i reguladors vigents. També s’ha de prestar una atenció especial als signes creixents d’intolerància i discurs d’odi dirigits a altres minories a la vista dels esdeveniments del 2017.Les autoritats espanyoles són recurrents i, en gran part, descoratjades, malgrat les moltes iniciatives i polítiques existents actualment. Es mantenen també reptes difícils quant a la difusió de missatges racistes, xenòfobs i antisemites a Internet i a través de les xarxes de mitjans socials. Aquests reptes han de ser abordats amb més força, tant pel que fa a la pràctica com pel que es permet en els sistemes legislatius i reguladors vigents. També s’ha de prestar una atenció especial als signes creixents d’intolerància i discurs d’odi dirigits a altres minories a la vista dels esdeveniments del 2017.Aquests reptes han de ser abordats amb més força, tant pel que fa a la pràctica com pel que es permet en els sistemes legislatius i reguladors vigents. També s’ha de prestar una atenció especial als signes creixents d’intolerància i discurs d’odi dirigits a altres minories a la vista dels esdeveniments del 2017.Aquests reptes han de ser abordats amb més força, tant pel que fa a la pràctica com pel que es permet en els sistemes legislatius i reguladors vigents. També s’ha de prestar una atenció especial als signes creixents d’intolerància i discurs d’odi dirigits a altres minories a la vista dels esdeveniments del 2017.

43. El relator especial recomana que es faci una revisió nacional i s’adopti un pla estratègic per combatre totes les formes de racisme, xenofòbia i intolerància. Hauria de ser una prioritat que els presumptes casos de discurs d’odi comesos a Internet i altres mitjans de comunicació siguin investigats, processats i sancionats amb més eficàcia. Com a part d’aquest plantejament, es fa una revisió exhaustiva dels llibres de text de l’escola per incorporar retrats més inclusius i positius de la diversitat del país, així com campanyes de sensibilització i altres activitats per al públic en general que celebra la seva rica associació amb moltes cultures, idiomes i religions. i reconèixer-los com a parts integrants de la moderna societat espanyola, haurien de ser considerats. A més,el relator especial recomana que el Govern dugui a terme campanyes de sensibilització pública i de mitjans de gran visibilitat per continuar fomentant una societat inclusiva formada per moltes cultures, religions i idiomes diferents per intentar contrarestar un aparent augment del discurs d’odi i la intolerància contra les minories. .

VII. Problemes específics

A. Discriminació contra els gitanos

44. Molts gitanos estan molt integrats a algunes parts d'Espanya, però hi ha molts que encara tenen desavantatges socioeconòmics importants i fins i tot exclusió, a més de discriminacions i prejudicis en àmbits com ara l'educació, l'habitatge i l'ocupació. Per exemple, era perplex sentir que per l’única àrea d’activitat econòmica més important per a gitanos, el comerç ambulant, les regulacions variaven de localitat a localitat, i que els gitanos podrien ser objecte de nombrosos encàrrecs d’aplicació o tractament que sovint eren arbitraris i destructiu - fins i tot discriminatori. Sembla raonable adoptar un enfocament nacional per tal que aquesta activitat econòmica tradicional i central es pugui dur a terme amb més eficàcia i sigui un pas positiu cap a un reconeixement més sensible i inclusiu d'aquesta dimensió de la identitat gitana.Un altre dels temes de preocupació és que els gitanos gairebé no tenen representació en òrgans polítics elegits a nivell nacional, regional o municipal.

45. Durant la missió es van plantejar sovint dos temes en particular: cal continuar amb les escoles segregades i la necessitat de combatre els estereotips negatius de manera més proactiva i amb una imatge molt més positiva de les aportacions de les persones gitanes. La Relatora Especial va quedar impressionada pels pares i activistes gitanos que va conèixer a Sevilla, que eren eloqüents en expressar la seva ferma creença en la importància d’una educació de qualitat per als seus fills, per part de dones universitàries gitanes que serveixen de poderosos models per a les generacions futures, pels professors compromesos i altres funcionaris del govern d'Andalusia que treballen incansablement cap a una societat més inclusiva,i d’altres que van destacar que era necessari desafiar i prendre mesures per desplaçar l’estereotipat negatiu que mantenien arrossegant els membres de la comunitat gitana.

46. ​​Malgrat els esforços i els progressos incontestables i encomiables en el camp de l’educació en termes d’augment dels índexs d’alfabetització dels darrers anys, al voltant del 64% dels nens gitanos encara no han finalitzat l’educació secundària obligatòria, mentre que per a la població general aquesta al voltant del 13 per cent cent. Es va informar al relator especial que, tot i que no és condonat per les autoritats espanyoles, a les escoles públiques d'algunes parts del país, com a la regió de Sevilla, ja que el 90 per cent dels estudiants són gitanos, en part com a conseqüència de que no Els pares gitanos que envien els seus fills a altres escoles (que legalment tenen la possibilitat de fer), en lloc de tenir-los asseguts al costat dels gitanos. La població important de gitanos de la zona immediata de les escoles a si mateixa no va explicar l’elevada concentració d’estudiants gitanos.

47. Calen més esforços per abordar de manera més efectiva les situacions de segregació educativa. Malgrat l’estratègia nacional d’integració dels gitanos a Espanya 2012-2020, que inclou una línia d’acció específica per desenvolupar mesures per evitar la concentració d’alumnes gitanos, no hi ha un estudi nacional per detectar l’abast del fenomen ni un pla per combatre-lo.

48. El relator especial recomana, doncs, que s’adopti una nova estratègia nacional d’integració dels gitanos i que inclogui com a prioritat mesures més detallades, incloses les mesures d’implementació, per evitar i reduir la concentració d’estudiants gitanos en escoles segregades de fet, i disposicions per dur a terme una revisió per identificar els establiments en els quals encara es produeix.

49. El Relator Especial reafirma que calen estratègies i mesures específiques per combatre els estereotips negatius dels membres de la minoria gitana amb imatges més positives. També són necessàries iniciatives que sensibilitzin el públic en general sobre les riques i nombroses aportacions de gitanos al llarg de la història espanyola. El relator especial recomana encarregat que s’implementi una campanya nacional per desplaçar l’estereotipat negatiu que continua arrossegant els membres d’aquesta comunitat minoritària. Aquestes iniciatives haurien de ser una part essencial d’una estratègia global general per combatre l’augment aparent d’intolerància i discurs d’odi contra aquesta i altres minories que s’ha observat en algunes parts del país en els darrers anys.

B. Drets lingüístics

50. El manual titulat "Els drets lingüístics de les minories lingüístiques: una guia pràctica", publicat el 2017 amb el mandat del relator especial sobre qüestions de minories, posa l'accent en el paper i la importància central de la llengua per a moltes minories i les obligacions de l'Estat al respecte. en virtut de diversos tractats i altres instruments de les Nacions Unides. La competència de les comunitats autònomes en els camps de l’educació, els serveis socials i altres àmbits ha comportat l’adopció de diversos models i pràctiques en l’ús de diferents idiomes en l’educació i en l’accés als serveis públics, que reflecteixen contextos diversos, poblacions i expectatives.

51. Una preocupació que es va trobar en diverses ocasions en reunions amb organitzacions de la societat civil i d'altres de les Illes Balears, del País Basc, de Catalunya, de Galícia i de la Comunitat Valenciana va ser la sensació, especialment en els àmbits de l'educació, l'aplicació de la llei i el poder judicial. , que hi havia una desconnexió entre l’estat reclamat de les llengües cooficials i l’abast de l’ús real i de la implementació de la legislació. Per exemple, es va assenyalar que els jutges i funcionaris de la llei, com la policia nacional, no estan sotmesos a cap requisit de coneixement d'un idioma cooficial fins i tot quan estiguin basats en una comunitat autònoma. S’ha suggerit que això comporta un nombre important de greuges i frustració en algunes d’aquestes comunitats i a desafortunats malentesos i fins i tot denegació o discriminació d’accés als serveis públics.

52. Com a proposició general, les obligacions dels drets humans dels Estats respecte a l’ús de les llengües minoritàries i d’altres idiomes en els serveis públics, inclòs en l’ensenyament públic, es basen en la prohibició de la discriminació per raó d’idiomes. Tal com s’explica en el manual anteriorment esmentat, on les autoritats estatals poden utilitzar de manera pràctica una llengua minoritària determinada en un territori específic, i a falta d’una base raonable per excloure aquest ús d’una llengua minoritària, en el dret internacional es prohibiria prohibir l’ús d’una llengua minoritzada en serveis administratius, judicials i altres serveis públics. [11]

53. Espanya va avançar enormement a partir dels anys setanta, en avançar cap a una democràcia de ple dret, en eliminar les prohibicions existents anteriorment sobre l'ús de llengües minoritàries per part de les autoritats estatals, inclosa la prohibició de noms personals en idiomes no castellans. Tot i això, el Relator Especial va rebre l’assessorament a les zones habitades principalment per minories lingüístiques del País Basc, Galícia, Navarra, Comunitat Valenciana, Catalunya, Illes Balears i d’altres que en els darrers anys la interpretació judicial i altres novetats generalment han provocat creixents obstacles a l’ús de les llengües minoritàries en diversos serveis públics.

54. Algunes de les qüestions plantejades inclouen el feble ús de la llengua basca a les zones de Navarra amb grans concentracions de basc parlants. Si bé la legislació existent reconeix la cooficialitat del basc amb el castellà a les regions de parla basca de Navarra i a les zones de llengua mixta, sembla que l'ús del basc no està prou garantit ni implementat, segons els membres d'aquesta minoria lingüística . A Navarra, com en altres parts del país, els pronunciaments judicials han limitat els darrers anys l’ús permès de les llengües minoritàries. Això inclou una declaració del Tribunal Superior de Justícia de Navarra d'octubre de 2019 que va anul·lar les disposicions que requerien senyalització pública i avisos en àmbits mixtes i no bascos i que deixés de banda qualsevol consideració del basc com a mèrit en els llocs de treball a no ser absolutament necessari. L’article 231 de la llei orgànica del poder judicial ha estat identificat com un dels obstacles a la plena aplicació per part d’Espanya de les seves obligacions de drets humans en relació amb l’ús de les llengües minoritàries cooficials, ja que estipula que en els procediments judicials, els jutges, magistrats, fiscals, secretaris i altres oficials han d’utilitzar el castellà, i que les llengües minoritàries cooficials només seran permeses si no hi ha objecte de part. En la majoria dels casos, això ha provocat que les autoritats judicials penals, civils i administratives procedeixin oficialment en castellà. A més, no es pot garantir que els membres del públic que vulguin utilitzar una llengua minoritària en aquests procediments tinguin cap magistrat o altres funcionaris directament capaços d’entendre la llengua minoritària si s’utilitzés. Si bé, en teoria, els individus encara poden utilitzar una llengua cooficial minoritària, fins i tot quan el castellà és la llengua que s’utilitza per a les actuacions, els informes consistents en diferents parts del país indiquen que se’ls diu simplement als individus que compleixin l’ús escollit de la llengua nacional. Segons el relator especial, aquest obstacle obert a l’ús d’una llengua cooficial minoritària provoca preocupacions sobre el compliment per part de l’estat espanyol de les seves obligacions de drets humans, en particular la prohibició de la discriminació, tal com es recull al manual sobre drets lingüístics de minories lingüístiques i la Declaració sobre els drets de les persones que pertanyen a minories nacionals o ètniques, religioses i lingüístiques.

55. A la vista del que semblen impediments coherents a l’ús de llengües cooficials que es puguin considerar que són discriminatòries en algunes comunitats autònomes, el relator especial convida el Govern a plantejar modificar l’article 231 de la llei orgànica de la judicatura. per garantir un dret més directament exercible d’utilitzar conjuntament les llengües cooficials minoritàries amb el castellà, de manera que es puguin realitzar efectivament els procediments davant les autoritats judicials penals, civils i administratives en ambdues llengües cooficials.

56. El relator especial es va informar de nombroses qüestions relacionades amb l'ús de les llengües minoritàries en les comunitats autònomes. A Galícia, la legislació i diverses iniciatives que promouen la visibilitat i la posició del gallec semblen inicialment impressionants, i les autoritats de Galícia han de ser encomiades en aquest sentit. Tot i així, sembla que molts no s’apliquen efectivament i el Relator Especial va rebre informes consistents de membres de la minoria gallega que no podien utilitzar la seva llengua, malgrat l’aparent dret de fer-ho amb els poders públics de la regió. Al·legacions similars es van sentir en altres comunitats autònomes, com ara Navarra. A més, les persones que pertanyen a minories lingüístiques que viuen fora de comunitats autònomes on les seves llengües són cooficials tenen especialment difícil utilitzar el seu idioma en la majoria d’àmbits de la vida pública.

57. El tema de la llengua educativa i, per tal de trobar l'equilibri adequat, és especialment sensible i desafiant a Espanya. Això es deu en part a recents pronunciaments judicials que han posat èmfasi en la destacada posició constitucional de l'única llengua oficial nacional, que, d'acord amb l'article 3 de la Constitució, tots els espanyols tenen el deure de saber i el dret d'utilitzar i què poden. implicar en relació al dret a ser ensenyat en castellà en contraposició a les llengües cooficials. També és en part perquè les polítiques educatives, incloses les relacionades amb el mitjà d’ensenyament, són de la competència de les comunitats constituents del país, amb 6 de les 17 comunitats autònomes que tenen idiomes cooficials a més del castellà. Aquesta multiplicitat de llengües en diferents regions ha donat lloc a diversos enfocaments educatius, donant lloc a algunes afirmacions que les llengües minoritàries cooficials no s’utilitzen en la mesura que haurien d’estar a l’educació i les contrarevistes relacionades i, fins i tot, afirmacions d’algunes parts que l’ús de les llengües minoritàries en l’educació pot, en determinats contextos, contravenir la Constitució. El 2015, per exemple, el Suprem d’Espanya es va pronunciar contra el model d’immersió escolar català, cosa que va indicar que les escoles de Catalunya havien d’ensenyar almenys un 25 per cent de les seves matèries en castellà, incloent almenys una matèria bàsica.

58. El sistema escolar català es basa en un enfocament d’immersió lingüística per a tots els nens que privilegien el català com a llengua d’ensenyament principal, però no exclusiva; s'afirma que tots els nens del sistema adquireixen efectivament fluïdesa ambdues llengües cooficials. S’ha suggerit que si hi hagués menys exposició al català, molts nens i nenes d’entorns castellanoparlants no aprendrien el català adequadament, ja que és una llengua minoritària, mentre que el castellà segueix sent una llengua majoritària al país i per tant es garanteix l’exposició diària i fins i tot. prestigi. L’Organització de les Nacions Unides per a l’educació, la ciència i la cultura (UNESCO) i altres organitzacions internacionals han elogiat l’enfocament català d’immersió.

59. El relator especial ha rebut nombrosos informes de grups minoritaris que afirmaven altres dos grans àmbits de preocupació en l'educació. A les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears els preocupa que hi hagi estat una erosió gradual dels enfocaments educatius existents que, fins ara, es reivindica, oferien models d’immersió no segregats amb gran èxit en aconseguir un bilingüisme efectiu entre la majoria de nens. . En algunes altres comunitats autònomes, com Galícia i Navarra, es va argumentar que els sistemes educatius existents eren insuficients per garantir eficaçment que els nens minoritaris podrien ser educats en la llengua minoritària cooficial.

60. Un altre punt de preocupació per al relator especial era l’absència de dades empíriques actuals sobre l’impacte de diferents models educatius mitjançant mètodes d’ensenyament immersius, bilingües o plurilingües. Aquestes dades s'havien recollit a tot Espanya abans del 2010. Aquesta manca de recollida de dades pot estar alimentant els sentiments que les autoritats estatals no poden complir plenament les seves obligacions respecte als drets de les minories en matèria d'ús de la llengua en l'educació. També pot estar creant preocupació entre els pares d’alumnes no minoritaris que consideren que poden estar sotmesos a règims educatius nocius per a l’èxit acadèmic dels fills.

61. El relator especial reitera que, per dissipar aquestes preocupacions i avaluar adequadament l'impacte de diversos models educatius amb diferents llengües cooficials i minoritàries, el Govern d'Espanya hauria de restablir la recopilació de dades nacionals sobre l'impacte de diferents formacions. models.

62. El manual del 2017 sobre drets lingüístics de les minories lingüístiques va posar de manifest la importància de proporcionar l’educació en una llengua minoritzada. Quan sigui practicable, les llengües minoritàries s’han d’utilitzar com a mitjà d’instrucció seguint principis generals de proporcionalitat. Cap model educatiu en concret és ideal ni possiblement sigui adequat per a tots els diferents contextos de poblacions locals o dels estats implicats. No obstant això, el manual exposa principis generals, entre ells els següents:

Si hi ha una demanda numèrica suficientment elevada, els serveis d’educació pública s’han de proporcionar en una llengua minoritzada al grau adequat, a grans trets, seguint un enfocament proporcional. Inclou tots els nivells d’educació pública des de la llar d’infants fins a la universitat. Si la demanda, la concentració de parlants o altres factors fan que això no sigui factible, les autoritats estatals haurien de garantir, sempre que sigui possible, la disponibilitat de l’ensenyament de les llengües minoritàries. A més, tots els nens han de tenir l’oportunitat d’aprendre l’idioma (s) oficial (s). [12]

63. El manual també deixa clar que:

Les diferències d’idiomes no s’han d’utilitzar com a excusa per segregar els estudiants segons les línies ètniques o racials en l’educació. Quan està obert a tots els que comparteixen un mateix idioma, independentment de l’ètnia o la raça, l’ús de les llengües minoritàries com a mitjà d’ensenyament no és ni una segregació discriminatòria ni imperceptible.

Per afavorir la tolerància i la inclusió, tots els estudiants haurien de conèixer-se mútuament: no s’ha d’impedir que les minories entenguin la cultura i la llengua de la comunitat nacional en el seu conjunt ni que participin en les seves activitats, i la majoria també s’han de donar oportunitats similars en relació. a les cultures i llengües minoritàries. [13]

64. Cadascuna de les comunitats autònomes té establerts diferents enfocaments i models educatius per a l'ús de les llengües minoritàries com a mitjà d'ensenyament o per a la seva inclusió com a matèria. Moltes comunitats autònomes implementen més d’un model dins de la seva pròpia jurisdicció. Queda fora de l’àmbit del present informe detallar cadascun d’aquests enfocaments per determinar quina pot ser o no coherent amb les obligacions internacionals d’Espanya respecte als drets humans de les minories. El relator especial reitera, però, que independentment del model o enfocament existent, els membres de les minories lingüístiques tenen dret a l’ús de la seva llengua a l’educació en la mesura que aquest ús sigui raonable i proporcional, de manera que els nens puguin, sempre que sigui pràctic. , adquireixen efectivament fluïdesa en la llengua pròpia i en la llengua nacional d’un estat.

65. A la vista dels felicitacions que ha rebut Catalunya de la UNESCO i d’altres comentaristes internacionals pel seu model d’immersió amb gran èxit, el relator especial recomana que les autoritats espanyoles, inclosa a nivell de comunitats autònomes, revisin qualsevol mesura que pugui reduir la proporció d’ensenyament. que es porta a terme en llengua minoritzada catalana a les escoles públiques.

66. El relator especial recomana també que les autoritats espanyoles assegurin que hi hagi recursos adequats, professors, personal de suport i infraestructures perquè els nens de les comunitats autònomes amb poblacions significatives pertanyents a minories lingüístiques tinguin la possibilitat d’estudiar en els seus propis idiomes. Malgrat l’existència, en molts casos, de legislació que reconegui aquest dret, en la pràctica dels individus a Navarra, les Illes Balears, la Comunitat Valenciana i Galícia han indicat que s’enfronten a obstacles pràctics o altres limitacions per exercir aquest dret. Per exemple, es va cridar l’atenció del Relator Especial que algunes escoles públiques de les Illes Balears havien optat per un model trilingüe (castellà, català i anglès), que reduïa significativament l’ensenyament en la llengua minoritària cooficial.

C. Participació en la vida pública

67. El relator especial s’uneix a col·legues que ja han manifestat preocupacions greus sobre les restriccions, les acusacions penals i els judicis i sentències posteriors de personatges polítics i manifestants pertanyents a la minoria catalana. El relator especial sobre la promoció i la protecció del dret a la llibertat d’opinió i expressió va emetre una declaració el 6 d’abril de 2018 en què instava les autoritats espanyoles a abstenir-se de perseguir l’acusació criminal de rebel·lió contra aquestes figures polítiques i manifestants. [14] Va indicar que aquests càrrecs per fets que no impliquessin violència o incitació a la violència podrien interferir amb la llibertat d'expressió, incloent la protesta pública i la dissidència pacífica. El relator especial sobre qüestions de minories comparteix les preocupacions pel que fa al senyal que això dóna a les minories de manera més general. La dissidència política no violenta per part de les minories no hauria de donar lloc, com assenyala el relator especial sobre la promoció i la protecció del dret a la llibertat d’opinió i expressió a les acusacions penals, ja que aquestes restriccions només s’han d’imposar quan siguin estrictament necessàries. i proporcional. El relator especial en qüestions de minories assenyala que les 12 persones condemnades per llargs períodes de presó en relació amb el referèndum d’octubre de 2017 són membres de la minoria catalana.

68. El relator especial en qüestions de minories també està d’acord amb les conclusions recents extretes del Grup de treball sobre la detenció arbitrària en el seu dictamen núm. 6/2019, sobre la detenció prolongada de dos membres d’organitzacions de la societat civil (expresident de l’Assemblea Nacional Catalana , Jordi Sánchez, i president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart) i l’exvicepresident de Catalunya, Oriol Junqueras, acusats de sedició per una candidatura fallida per obtenir la independència catalana d’Espanya el 2017. Assenyala la convicció del Grup de Treball que la el propòsit de les acusacions penals contra aquests individus era intimidar-les a causa de la seva visió política. [15] També fa notar les conclusions similars de nombroses organitzacions internacionals, com Amnistia Internacional, Human Rights Watch i la Comissió Internacional de Juristes, en relació amb els fets del 2017, la persecució posterior de membres del govern de Catalunya i membres de civils. la societat i l’ús d’una força excessiva per part de la policia per trencar activitats pacífiques.

69. El relator especial observa que aquestes qüestions van sorgir de l'expressió dels punts de vista de la minoria catalana -i d'altres- en relació amb la seva participació i estatus continuats en la política d'Espanya. També es va assabentar de les denúncies a Catalunya que el discurs d’odi contra els catalans com a minoria havia aparegut cada cop més a mitjans socials i altres com a conseqüència dels fets recents. Els polítics i altres membres de la regió havien començat a pintar els catalans com una amenaça i els traïdors als quals s'havia de tractar greument, de vegades amb un llenguatge violent.

70. Segons el relator especial, al costat de les observacions anteriors exposades dels seus col·legues i d’altres organitzacions, Espanya té obligacions legals per protegir els drets humans de les minories, inclosa la minoria catalana, especialment en relació amb la llibertat d’expressió, inclosa la política. expressió, d’acord amb l’article 19 del Pacte internacional de drets civils i polítics; la llibertat de reunió i d'associació pacífica, d'acord amb l'article 11 de la Convenció per a la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals (Convenció Europea de Drets Humans) i els articles 21 i 22 del Pacte; i participació en la vida pública, d’acord amb l’article 25 del Pacte.

D. Comunitat sorda i ús de llengües de signes

71. Els membres de les minories de llengua de signes espanyoles i de llengua de signes catalanes han experimentat un avenç considerable a Espanya des de l'adopció de la legislació el 2007 (Llei núm. 27/2007) que preveu la base legal i les condicions per utilitzar la llengua de signes a les institucions estatals i serveis. Les actituds també han canviat: una vegada considerada simplement com una eina per compensar una discapacitat, la llengua de signes ha començat a ser reconeguda com un llenguatge en ple funcionament. Tanmateix, la legislació nacional actual continua reflectint una “llengua de signes com a eina” i no una posició de “llengua adequada”.

72. Un canvi en la legislació seria benvingut, ja que, malgrat la llei de 2007, encara hi ha reticències en algunes escoles a reservar recursos per proporcionar als nens sords amb l'ensenyament en llengua de signes i la implementació de la llei encara sembla feble.

73. El relator especial recomana canvis legislatius per tal de garantir que es reconegui amb més claredat la llengua de signes espanyola i la llengua de signes catalana com a llengües de ple dret i també recomana que les autoritats espanyoles augmentin recursos per augmentar la disponibilitat d’instal·lacions educatives bilingües per a nens sords i serveis públics en tots dos idiomes. També insta el Govern a reconèixer les dues llengües oficials en l'àmbit nacional.

VII. Conclusió i recomanacions

74. El relator especial en qüestions de minories felicita el Govern d'Espanya pels enormes avenços que ha fet en el seu camí cap a una societat més inclusiva i tolerant des dels anys 70. Felicita les autoritats espanyoles pels avenços que han fet per adaptar-se i reflectir la diversitat lingüística, religiosa i ètnica del país i pel seu esforç per reconèixer millor les contribucions inestimables de totes les seves poblacions components, incloses les gitanes. Tot i així, encara queda marge de millora, especialment per fer front als greus obstacles que continuen enfrontant els migrants i les persones de descendència africana, així com el que sembla un augment del nacionalisme xenòfob dirigit a aquelles i altres minories, incloses les comunitats històriques com els catalans. .

75. Les següents recomanacions estan destinades a ajudar Espanya en els seus esforços per abordar millor les qüestions de les minories i complir més plenament les seves obligacions en relació amb els drets humans de les minories.

76. El Govern hauria de replantejar l’adopció d’una llei integral contra el racisme, la discriminació racial, la xenofòbia i la intolerància relacionada, inclòs discurs d’odi publicat a Internet i en altres mitjans de comunicació. En particular, el relator especial recomana que el Govern prengui més accions per contrarestar l’augment del discurs d’odi, el discurs xenòfob i misogínic i el desallotjament de minories entre polítics i líders polítics.

77. El Govern hauria de revisar i modificar la legislació i altres disposicions relacionades amb la prohibició de la discriminació per tal que reflecteixin els motius continguts en els principals tractats internacionals de drets humans, és a dir, qualsevol àmbit com ara raça, color, sexe, idioma, religió, política o una altra opinió, origen nacional o social, propietat, naixement o un altre estatus.

78. El relator especial recomana que els governs d'Espanya i de les comunitats autònomes facin una revisió integral dels llibres de text escolars per incorporar retrats més inclusius i positius de la diversitat del país, així com campanyes de sensibilització i altres activitats per a la celebració del públic en general. la rica associació del país amb moltes cultures, idiomes i religions i que els reconeix com a part integrant de la moderna societat espanyola. A més, el Govern hauria de dur a terme campanyes de sensibilització pública i mitjans de gran visibilitat per continuar fomentant una societat inclusiva formada per moltes cultures, religions i idiomes diferents per intentar contrarestar els augments de la parla d’odi i la intolerància contra les minories, incloses les negatives. estereotipat de gitanos, migrants i persones d’origen africà.

79. El relator especial convida el Govern a restablir, com a part del currículum de les escoles públiques, el curs de ciutadania i drets humans com a un pas per promoure una societat encara més inclusiva i tolerant a través de l'educació.

80. El relator especial recomana que el Govern d'Espanya adopti una nova estratègia nacional d'integració de gitanos que inclogui mesures més detallades, incloses mesures per a la seva aplicació, per evitar i reduir la concentració d'alumnes gitanos en escoles segregades de facto, així com realitzar una revisió identificar els establiments on encara es produeixi una concentració. Insta el Govern a dirigir l'atenció per millorar la situació dels gitanos no espanyols i reforçar les mesures per garantir que els gitanos no espanyols puguin accedir als serveis públics sense cap discriminació.

81. Com a part d’una nova estratègia nacional d’integració de gitanos, el Govern hauria d’incloure mesures per a un millor reconeixement de les cultures i identitats gitanes, inclòs pel que fa a l’ensenyament de la història dels gitanos i proporcionar més oportunitats d’estudiar idiomes gitanos a les escoles on els estudiants gitanos estan inscrits .

82. El relator especial recomana fermament que el Govern reculli, recopili, analitzi, publiqui i difongui dades estadístiques fiables, respectant plenament els estàndards de protecció de dades rellevants, desglossats segons les línies ètniques, lingüístiques i religioses a partir de l’autoidentificació voluntària, per tenir eines fiables per al desenvolupament de polítiques i mesures més efectives per a la protecció i la promoció dels drets humans de les minories.

83. El relator especial insta el Govern a restablir la col·lecció de dades nacionals sobre l’impacte de diferents models educatius, més precisament la recollida per part de l’institut d’avaluació de dades sobre nivells de competència en l’adquisició de fluïdesa en castellà i idiomes cooficials a tot arreu. el país, per ajudar a dissipar les preocupacions sobre l'impacte de diversos models educatius amb diferents llengües cooficials i minoritàries.

84. El Govern hauria d’adoptar canvis legislatius perquè la llengua de signes castellana i la llengua de signes catalana siguin més clarament reconegudes com a llengües de ple dret. Les autoritats espanyoles haurien d’augmentar els recursos per ampliar la disponibilitat d’instal·lacions educatives bilingües per a nens sords i serveis públics en ambdues llengües de signes i reconèixer les dues com a llengües oficials a nivell nacional.

85. El ponent especial convida el Govern a modificar l'article 231 de la llei orgànica sobre el poder judicial per tal de garantir un dret més directament exercible d'utilitzar una llengua cooficial minoritària conjuntament amb el castellà per tal de procedir al procediment penal, civil i administratiu. les autoritats es poden celebrar efectivament en els dos idiomes cooficials.

86. Les autoritats espanyoles haurien de revisar qualsevol mesura o pràctica que pugui reduir la proporció d’ensenyament que s’imparteix en idiomes minoritzats a les escoles públiques.

87. El relator especial recomana que les autoritats espanyoles assegurin que hi hagi recursos adequats, professors, personal de suport i infraestructures perquè els nens de les comunitats autònomes amb poblacions significatives pertanyents a minories lingüístiques tinguin la possibilitat d’estudiar en els seus propis idiomes.

88. Les minories tenen dret a expressar lliurement i pacíficament la seva opinió sobre la seva posició dins de la llei espanyola. El Govern hauria de revisar, com a prioritat, la definició legal del delicte de sedició per garantir que no criminalitzi indegudament els actes de desobediència civil pacífica o imposi càstigs desproporcionats per altres accions relacionades amb l'exercici de les minories dels drets a llibertat d’expressió i llibertat de reunió pacífica. En els assumptes en curs que impliquen persones que exerceixen els seus drets democràtics a la participació en la vida pública i política, el Relator Especial insta el Govern a complir el principi de legalitat i constància respecte dels delictes la definició i la interpretació d’aquests poden contravenir els estàndards internacionals de drets humans acceptats per Espanya. .

89. El relator especial reitera la seva satisfacció per la voluntat del Govern d’iniciar-se en el diàleg, la cooperació i l’acció per abordar els problemes i millorar les pràctiques i polítiques relacionades amb els drets humans de les minories. Espera que el seu informe recolzi el Govern en aquest procés i manifesta la seva voluntat i disponibilitat per ajudar en aquest important esforç.


* El resum de l'informe s'està distribuint en tots els idiomes oficials. L’informe mateix, que s’adjunta al resum, es fa circular només en llengua d’enviament i només en castellà.

** El present informe es va enviar un cop transcorregut el termini per incloure la informació més recent.

[1] L'absència de dades desagregades significa que aquesta és només una estimació; els números reals es poden situar entre 500.000 i 1 milió.

[2] Tot i que l'esborrany de l'informe en anglès es compartia amb antelació amb el Govern d'Espanya, el Relator Especial no va ser informat en aquell moment que s'havia de proporcionar la traducció a l'espanyol amb el seu esborrany d'informe. El Relator Especial voldria expressar el seu agraïment pel fet que, malgrat aquestes circumstàncies, el Govern d'Espanya ha compartit les seves inquietuds i opinions respecte al present informe. Aquests comentaris es troben en un addendum a l'informe.

[3] Centre d’Investigacions Sociològiques, “Macrobarómetro d’octubre de 2019. Eleccions generales preelectorals 2019”, estudi núm. 3263 (octubre de 2019), p. 38.

[4] Comissió Europea, Informe de país: No discriminació - Espanya 2019 (Luxemburg, Unió Europea), p. 6. Disponible a www.equalitylaw.eu/downloads/4963-spain-country-report-non-discrimination-2019-pdf-1-32-mb.

[5] Ibid., Pàg. 9.

[6] Vegeu https://asistenciavictimasdiscriminacion.org/wp-content/uploads/2013/10/TRIPTICO-Folleto-Servicio-de-atencio%CC%81n-INGLES-web1.pdf.

[7] Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància, "Informe ECRI sobre Espanya (cinquè seguiment

cicle ”(27 de febrer de 2018), p. 15.

[8] Vegeu www.mscbs.gob.es/ssi/familiasInfancia/PoblacionGitana/docs/tripticos/TripticoCastellano.pdf.

[9] Per exemple, el relator especial sobre formes contemporànies de racisme, discriminació racial, xenofòbia i intolerància relacionada. Vegeu A / HRC / 23/56 / Add.2.

[10] Fiscalia, circular núm. 7/2019 de 14 de maig. Disponible a www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2019-7771 (en castellà).

[11] Relator especial en qüestions de minories, “Drets lingüístics de les minories lingüístiques: guia pràctica” (Ginebra, 2017), p. 23.

[12] Relator especial en qüestions de minories, “Drets lingüístics”, p. 16.

[13] Ibid., Pàg. 19.

[14] Disponible a www.ohchr.org/EN/NewsEvents/Pages/DisplayNews.aspx?NewsID=22928&LangID=E.

[15] Dictamen núm. 6/2019, par. 119.

______________________________________________________________________________

 

 

A/HRC/43/47/Add.1

 

Advance Edited Version

Distr.: General

9 March 2020

 

Original: English





Human Rights Council

Forty-third session

24 February–20 March 2020

Agenda item 3

Promotion and protection of all human rights, civil,
political, economic, social and cultural rights,
including the right to development

Visit to Spain

Report of the Special Rapporteur on minority issues*,**

Summary

The Special Rapporteur on minority issues visited Spain from 14 to 25 January 2019. In the present report, he makes a number of recommendations and observations with a view to assisting the Government and other relevant actors in their efforts to address the challenges in implementing the human rights of minorities in Spain.

In the report, the Special Rapporteur also looks at positive developments, and focuses on areas of particular significance regarding minorities, such as education, the use of minority languages, housing, employment, administrative and judicial services, access to health and other public services, the participation of minorities in public life, and efforts to combat hate speech and other forms of intolerance directed at minorities, including islamophobia and anti-Gypsyism. The report also includes a section on the deaf community and the use of sign languages in Spain.

 

 

 

Annex

Report of the Special Rapporteur on minority issues on his visit to Spain

I.    Introduction

1.   The Special Rapporteur on minority issues conducted, at the invitation of the Government, an official visit to Spain from 14 to 25 January 2019. He visited the capital, Madrid, and the localities of Barcelona, Bilbao, Santiago de Compostela, Seville and Vitoria-Gasteiz in the autonomous communities of Andalusia, Basque Country, Catalonia and Galicia. He consulted widely with a number of government representatives and stakeholders, both national and local, including senior government officials from the Ministry of the Presidency, Relations with the Cortes and Equality, the Ministry of Foreign Affairs, the European Union and Cooperation, the Ministry of Justice, the Ministry of the Interior, the Ministry of Education and Vocational Training, the Ministry of Labour, Migration and Social Security, the ministry responsible for territorial policy and public function, the Ministry of Culture and Sport and the Ministry of Health, Consumer Affairs and Social Welfare. He also met with the Prosecutor-General and members of his office, members of the Supreme Court, members of the Senate and of the Congress of Deputies, and the Ombudsperson and members of his teams. He was also able to meet with authorities of, as well as ombudsmen and members of their teams in, the four autonomous communities visited.

2.   In addition, the Special Rapporteur consulted with a wide spectrum of civil society organizations working on issues affecting minorities. He also met with members of minority communities, such as the Roma, Asturian, Balearic, Basque, Catalan, Galician and Valencian communities, and their representatives; representatives from Muslim and Jewish minorities; migrants from Morocco; and others. Of the members of minority communities the Special Rapporteur met, members and representatives of the Roma community represented, by far, the largest proportion. This was partly because the Roma population in Spain, estimated at 750,000,[1] is estimated to be the largest population of Roma in Western Europe, but also because Roma remain among the country’s most marginalized and vulnerable people, with anti-Gypsyism still widespread and deeply entrenched in social and cultural attitudes and institutional practices. He also met with defenders of minority rights, representatives of minority women and youth, as well as community workers.

3.   In his 2019 annual report to the General Assembly (A/74/160), the Special Rapporteur presented a study on the concept of a minority in the United Nations system. As a result of the study, he stated that he would use and promote, as part of his mandate to promote the full and effective realization of the human rights of minorities and in carrying out his activities under the mandate, the following concept of a minority:

An ethnic, religious or linguistic minority is any group of persons which constitutes less than half of the population in the entire territory of a State whose members share common characteristics of culture, religion or language, or a combination of any of these. A person can freely belong to an ethnic, religious or linguistic minority without any requirement of citizenship, residence, official recognition or any other status (ibid., para. 53).

4.   Consistent with this concept, and as announced at the 2017 Forum on Minority Issues, deaf and hard-of-hearing persons who use sign languages are considered to be members of a linguistic minority. Catalan, Basque and other linguistic groups who may constitute a numerical majority in some regions of the country, but remain numerically less than half of the population in the entirety of the State, are also considered minorities pursuant to this working definition.

5.   The Special Rapporteur thanks the Government of Spain for the constructive spirit and cooperation shown during the visit and its readiness to engage in an open dialogue to better understand and assess the human rights situation of minorities in the country. He also expresses his gratitude to the numerous national and international non-governmental organizations that provided information and met with him.[2]

II.    Visit objectives

6.   The objectives of the visit were to identify, in a spirit of cooperation and constructive dialogue, good practices in, and possible obstacles to, the promotion and protection of the human rights of persons belonging to national or ethnic, religious and linguistic minorities in Spain in conformity with the mandate. More specifically, the Special Rapporteur aimed at proposing possible ways of addressing existing gaps, identifying possible improvements to existing legislation, policies and practices and, in particular, identifying pathways for the effective implementation by Spain of its international obligations in relation to the human rights of minorities.

7.   The overall aim was to examine existing legislation, policies and practices for the protection and promotion of the rights of persons belonging to national or ethnic, religious or linguistic minorities. The Special Rapporteur also wished to explore aspects pertaining to minorities in areas of particular significance, such as education, the use of minority languages, housing, employment, administrative and judicial services, access to health and other public services, the participation of minorities in the political process, and efforts to combat hate speech and other forms of intolerance directed at minorities, including islamophobia and anti-Gypsyism. He also wanted to get a better sense of the normative framework governing human rights in general, and particularly those of minorities, including the latest amendments to relevant legislation, acts and other mechanisms that have been established in that regard. These aspects are key to better understanding the barriers to inclusion experienced by some minority communities, and why some minorities may be distrustful of State public entities and mechanisms or have grievances in relation to what they perceive as the negation of their human rights or rejection, based on long-standing prejudices or bias.

III.    General context

8.   With a population of over 46 million, Spain presents a rich tapestry of languages, cultures and religions.

9.   The official national Spanish language (Castilian) is spoken by almost all Spaniards either as their first or second language. In 11 of the 17 autonomous communities, Castilian is the sole official language. In the remaining six autonomous communities (Catalonia, Balearic Islands, Galicia, Basque Country, Navarra and the Valencian Community), Castilian is a co-official language along with one or more of the following languages: Catalan, Basque, Valencian, Galician and Occitan (Aranese). The minority co-official languages are spoken by almost 30 per cent of the population of Spain. Furthermore, the linguistic diversity of Spain is further enriched by the array of languages spoken by the different immigrant communities, including Arabic, Romanian, English, German, French, Russian, Portuguese and Italian. While there are no reliable data on the precise number of users of sign languages (Spanish Sign Language and Catalan Sign Language) in the country, some estimate it to be between 100,000 and 150,000.

10.                A clear majority of Spaniards consider themselves to be Catholics, although in a recent study 46.8 per cent of respondents self-identified as non-practising Catholics, as compared to the 21.5 per cent of respondents who self-identified as practising Catholics.[3] Many people who are minorities in terms of religion or belief self-identify as atheist (12.5 per cent) or agnostic (7.3 per cent). Other religious minorities represent much smaller proportions of the Spanish population. Recent waves of immigration have led to an increasing number of Muslims and non-Catholic Christians, especially Protestants, with Islam constituting the country’s second-largest religious grouping. It is suggested that almost 2 million Muslims may be living in Spain, making up about 4 per cent of the country’s total population. Many are immigrants from North African countries; almost half are Spanish citizens. Jews in Spain comprise less than 0.2 per cent of the population, or some 40,000 people.

IV.    Legal and institutional framework

A.     International framework

11.                Spain is a party to all core international human rights treaties, with the exception of the International Convention on the Protection of the Rights of All Migrant Workers and Members of Their Families. It has a comprehensive legal framework for the protection of human rights and a well-developed institutional architecture. Furthermore, Spain has been a party to the Council of Europe’s Framework Convention for the Protection of National Minorities since 1 September 1995.

12.                The Special Rapporteur notes that during the second cycle of the universal periodic review, Spain accepted a number of recommendations with regard to measures combating racism, racial discrimination, xenophobia and related informs of intolerance, ethnic and racial profiling by law enforcement, and discrimination against minorities in all areas, including in the field of employment, education and housing, as well as recommendations on the human rights situation and social inclusion of Roma, on protection and promotion of the rights of religious minorities, and on access to justice and to effective remedies by persons belonging to minorities (see A/HRC/29/8 and Add.1).

B.     Constitutional and legislative framework

13.                Non-discrimination is enshrined in article 14 of the Constitution, which stipulates that Spaniards are equal before the law and may not in any way be discriminated against on account of birth, race, sex, religion, opinion or any other personal or social condition or circumstance.

14.                Protection is guaranteed for a large number of human rights under Title I of the Constitution, including freedom of religion or belief (art. 16), freedom of expression (art. 20), freedoms of assembly and of association (arts. 21–22), access to justice (art. 24), the right to education (art. 27), the right to adequate housing (art. 47) and guarantees for the rights of persons with disabilities (art. 49).

15.                Law No. 62/2003 of 30 December 2003 transposed into national law Directives No. 2000/43 and No. 2000/78 of the Council of the European Union on non-discrimination. It covers all grounds of discrimination and includes definitions for both direct and indirect discrimination, although in some cases one or more grounds are not specifically listed in an individual provision.

16.                In Organic Law No. 4/2000 of 11 January 2000 on the rights and freedoms of aliens in Spain and their social integration, discrimination is defined as any act against a foreigner on the basis of race, colour, descent, national or ethnic origin or religious beliefs and practices.

17.                While all of the above-mentioned laws may, when broadly interpreted, cover all grounds of discrimination, they do not specifically include language – an omission that is potentially inconsistent with a number of international treaty obligations for which this characteristic is fundamental.

18.                Other important legislative developments include the adoption of Law No. 27/2007 of 23 October 2007, in which sign languages and speech aid systems were recognized, and Royal Legislative Decree No. 1/2013 of 29 November 2013, by which the general law on the rights of persons with disabilities and their social inclusion was adopted.[4]

C.     Institutional framework

19.                Law No. 62/2003, as amended by Law No. 15/2014 of 16 September of 2014 on the rationalization of the public sector and other measures of administrative reform, provided for the establishment of the Council for the Elimination of Racial or Ethnic Discrimination. The Council became operational on 28 October 2009.[5] It is administratively attached to the Ministry of Presidency, Relations with the Cortes and Equality through the Institute for Women and Equal Opportunities, and is a collegiate body that includes representatives of national, regional and local administrations, social partners and a number of civil society organizations. Operating independently, it provides assistance to victims of discrimination, conducts research and publishes reports, offers mediation and files complaints with the Ombudsperson, public authorities, inspection services and consumer organizations. The Council helped in the establishment of a network to provide assistance for victims of racial or ethnic discrimination; support services are provided by eight specialized organizations with offices in different regions.[6] However, there are concerns about the Council’s ability to launch investigations in discrimination cases and to initiate and participate in court proceedings.[7]

20.                There are specialized hate-crime units in provincial prosecutorial offices in the country, and an inter-institutional memorandum of understanding among national public administration institutions, including civil society organizations as observers. Furthermore, the Observatory on Racism and Xenophobia has developed and implemented training programmes for government officials, including law enforcement, and specific programmes on non-discrimination in areas such as health, education and the Internet.

21.               The Office of the Ombudsperson was established through Organic Law No. 3/1981 of 6 April 1981, with the mandate to monitor the respect and promotion of human rights within the General State Administration (national State administrative services) and the regional and local administrations, and to launch investigations both ex officio and on the basis of received complaints. The ombudspersons of the autonomous communities also contribute to the human rights agenda at the regional and local levels.

22.                Finally, with regard to the Roma associative movement, the State council of the Roma people was established in 2005 through Royal Decree No. 891/2005 of 22 July 2005,[8] as an interministerial advisory body attached to the Ministry of Health, Consumer Affairs and Social Welfare, with the participation of a significant number of Roma organizations and associations. Its main goals are to develop and strengthen collaboration with the State administration, particularly in the area of social welfare policies, and to increase awareness of the human rights of Roma in Spain and strengthen the capacity for the protection and promotion of those rights. Similar advisory bodies were established at the regional level, for example in Catalonia, Basque Country and Extremadura.

V.    Positive steps and development

23.                The enormous strides made by Spain in the field of human rights since it transitioned to democracy in 1977/78 are not always fully appreciated or sufficiently acknowledged. The country’s more than 40 years of democracy has led to a modern and dynamic State that is fully engaged in European and international institutions, with an effective government, an independent judiciary and forms of autonomy that respond in part to the reality of a State with a rich cultural diversity. Spain is not a federation, but a highly decentralized unitary State. The 17 autonomous communities have greatly contributed to the more effective political participation of the country’s largest minorities, such as the Basque, Catalan and Galician minorities, and have provided means for recognizing and implementing the rights of such minorities in areas such as language and culture. This has been a defining development in the country’s path to a democracy that is more inclusive and embraces its historical diversity and the reality of its rich tapestry of languages, cultures and religions.

24.                Spain has made many legislative, institutional and policy strides in areas such as human rights protection, the combating of gender violence, and the inclusion of Roma communities, although many of the initiatives in these areas were hit hard during the severe financial crisis of 2008–2014. The operational plans established to implement the National Roma Integration Strategy in Spain 2012–2020, along with numerous other measures, have undoubtedly contributed to a decrease in illiteracy, an increase in school attendance and other positive and measurable outcomes. Spain recognized its two main sign languages in 2007 and has taken steps to ensure the use of sign language in a number of areas, although its recognition and support tends to focus on Spanish Sign Language and not Catalan Sign Language. There have been innovative initiatives to better assist and integrate the increasing numbers of migrants and foreigners, such as Moroccans and Romanians, arriving and staying in Spain, including some provision of information and assistance in their languages.

25.                In 2006, the Government incorporated into its educational system a course entitled “Education for citizenship and human rights”, in accordance with recommendation Rec(2002)12 on education for democratic citizenship, issued by the Committee of Ministers of the Council of Europe to member States.

26.                Spain must be commended for these and other measures. However, human rights issues in relation to minorities at times feel like an “unfinished story”. These include continuing challenges or lacunae in a number of cross-cutting matters, such as the language of education, as well as issues specific to long-established minorities or to more recent arrivals regarding the nature of their rights as minorities.

VI.    Areas of concern and areas for further improvement in the recognition, protection and implementation of the human rights of minorities

27.                The Government has taken significant steps in recent years towards a fairly comprehensive strategy and initiatives to tackle discrimination, hate speech and hate crimes against minorities and other vulnerable groups. The Special Rapporteur urges, however, the Government to undertake additional steps, improvements and changes in areas where further efforts may be needed to ensure the country’s full compliance with its international human rights obligations in relation to minorities. Furthermore, he notes that some unfortunate developments need to be addressed. The elimination of human rights and citizenship education as a distinct course in schools, and its replacement with a more general class on civic and constitutional education as an interdisciplinary topic, in the academic year 2014/15, was not particularly helpful in terms of promoting an inclusive, tolerant society through education, and should be reconsidered.

A.     Disaggregated data

28.                Spain, along with some other countries, does not systematically collect disaggregated data on its population’s languages, cultures or religion, but does collect population data regarding gender and nationality (distinguishing between citizens of Spain and foreigners). This approach does not result in the precise information on the population that is necessary to design better-targeted, effective and evidenced-based government policies and programmes. As the Special Rapporteur has maintained on previous country missions, such data allows Governments to plan programmes so as to reach those most in need. This is particularly true with respect to measuring the impact that policies and programmes have on those who are most vulnerable and marginalized, including minorities.

29.                This approach seems to be aimed mainly at protecting personal data and grounded in misplaced privacy considerations. Personal information can be removed from census data and other useful disaggregated data collections, as is done for the data collected on gender in many other countries. As some international and European organizations have noted, a non-disaggregated approach makes it particularly difficult to effectively identify those experiencing discrimination and to adequately build evidence-based policies that guarantee the provision of access to a variety of services and full compliance with human rights, even basic rights such as education. Authorities need to pursue and expand their efforts to improve practices for obtaining reliable data on equality, disaggregated by ethnic or national origin, language, religion and culture, in full respect of the relevant international data protection standards, in order to increase the effectiveness of measures designed to promote the full and effective equality of persons belonging to national minorities.

30.                For example, clear and objective assessments of the impact of the different educational models using immersion, bilingual or multilingual teaching that are implemented throughout Spain would be greatly beneficial to dispel inaccurate and unhelpful claims regarding the pedagogical impact of those models on academic performance generally and regarding competence in the national and co-official languages more specifically. It appears that the evaluation institute under the Ministry of Education stopped collecting such empirical evidence in 2010.

31.                The view of the Special Rapporteur, and of most international observers, is that disaggregated data is indispensable to ensure that positive measures to address human rights issues, including those of minorities, are effective. It was made clear to him, particularly by members of civil society, that the lack of data collection is viewed with frustration and as preventing concrete progress on human rights issues involving Roma, people of African descent, migrants and others.

32.                The Special Rapporteur also recommends that, in the field of education, the evaluation institute under the Ministry of Education resume the collection of data on levels of competency in the acquisition of fluency in Castilian and co-official languages throughout the country.

B.     Law enforcement and judicial authorities

33.                A number of minority representatives from particularly vulnerable or marginalized groups, such as the Roma community, people of African descent and migrants, vividly expressed to the Special Rapporteur during the mission how they remained distrustful and at times fearful of police forces and even the judiciary. While for a few migrants this may be connected to their precarious situation, if their stay in the country is not legal, others shared stories of ethnic profiling, harassment, ridicule and even violence from forces and officials who are supposed to protect. While ethnic profiling is not condoned officially by State authorities, it would seem that its practice has unfortunately not entirely disappeared. The Special Rapporteur was in this respect also informed that there continue to be large numbers of complaints to the Ombudsperson alleging excessive stop-and-search checks.

34.                Although praiseworthy steps towards eliminating ethnic profiling by the police have been taken, particularly in the training of national police, more such programmes need to be set in motion to more effectively and specifically address the phenomenon, which was described as endemic by the Working Group of Experts on People of African Descent in the 2018 report on its mission to Spain (A/HRC/39/69/Add.2, para. 19). The Working Group noted how provisions in the Law on the Security of Citizens, which imposed large fines for filming law enforcement agents and reversing the burden of proof, had had the perverse effect of people of African descent – and it should be added this is also true of minorities in general – underreporting discriminatory acts by law enforcement officials, and had also led to failure to investigate and prosecute perpetrators of crimes (ibid., para. 21). This was raised in some of the Special Rapporteur’s meetings with representatives of migrant communities as a significant factor contributing to distrust of the police and the judiciary: minorities felt that they were unable to present their allegations, since filming such incidents is illegal, and that they had to assume the burden of proof for any allegation of police misbehaviour. The Special Rapporteur was informed, however, by the Ministry of the Interior that Organic Law No. 4/2015 of 30 March 2015, on protection of public safety, was aimed at guaranteeing that the principles of proportionality and non-discrimination would be strictly respected in the identification of people for reasons of racial or ethnic or other personal characteristics. Allegations of racial profiling nevertheless persist. In relation to penalties for filming law enforcement agents, the Special Rapporteur was advised that the State Secretariat for Security had issued, in October 2018, strict instructions that filming or taking a photo of law enforcement officials was not an infraction as such. The instructions also clarify that after all physical searches, law enforcement agents must give the person searched a written statement including the reasons for the search, his or her identification information and a description of the incident. While the Special Rapporteur commends Spanish authorities for these clarifications, he notes that the legislation still in force could be seen to contradict the proposed strict interpretation, and that the practice of law enforcement agents in the field in 2019 did not seem to fully comply with the instructions.

35.                The Special Rapporteur was informed that a reporting formula that had been developed would require law enforcement officers to identify potential situations of ethnic profiling in their interactions with members of the public. This has apparently been used systematically only by the Madrid municipal police, although there are proposals for its expansion.

C.     Human rights framework

36.                Spain has, broadly speaking, a comprehensive legal framework for the protection of human rights. There are, however, some omissions in its well-developed and fairly extensive human rights architecture that may have a negative impact on minorities in particular. Article 14 of the Constitution and article 23 of Organic Act No. 4/2000, both dealing with equality and non-discrimination, contain a limited number of grounds for prohibited distinctions that do not include language – an omission that is potentially inconsistent with a number of international treaty obligations for which this characteristic is fundamental. While article 13, paragraph 1, of the Constitution does indicate that non-citizens are to enjoy the public freedoms enshrined in title I of the Constitution in accordance with the law and treaties, the use of the term “Spaniards” for those entitled to claim the right to equality without discrimination in article 14 is problematic, since it excludes non-citizens. Criticisms of the restricted list of prohibited grounds of discrimination in legislation and the Constitution have been raised previously by other United Nations special procedure mandate holders.[9] It should be noted that article 14 excludes language and other prohibited grounds of distinction commonly found in United Nations human rights treaties. This could be of concern in relation to possible discriminatory practices against linguistic minorities, including members of the deaf community who use Spanish Sign Language or Catalan Sign Language.

37.                It has been suggested by Spanish officials that the above-mentioned provisions are open-ended, and that judicial and other authorities may therefore interpret them liberally in a manner consistent with the international obligations of Spain. No data were presented, however, to indicate whether that was systematically or necessarily the case. Thus, linguistic minorities can be susceptible to the vagaries of local or individual interpretation and application.

38.                The Special Rapporteur recommends that the Government review and amend legislation and other provisions dealing with the prohibition of discrimination to ensure that any list of grounds contain at least those routinely contained in major international human rights treaties, namely, any grounds such as race, colour, sex, language, religion, political or other opinion, national or social origin, property, birth or other status.

D.     Racism, xenophobia and hate speech

39.                Another important area of concern for minorities is protection against hate speech and incitement to violence. The Government has made considerable progress in addressing those issues and must be commended for the establishment of specialized units to address hate crime, within the offices of provincial public prosecutors, and of a national special prosecutor to oversee the coordination of anti-discrimination activities. Other noteworthy protections, especially in terms of legislation, include article 510 of the Criminal Code, which criminalizes public incitement to violence, hatred or discrimination and the acts of those who, with knowledge of its falseness or reckless disregard for the truth, distribute defamatory information, which can often target minorities and other vulnerable groups. Following the Special Rapporteur’s mission to Spain, a circular clarified how this provision should be interpreted, helping to circumscribe more clearly its application, particularly to protect minorities.[10] Article 170 of the Criminal Code provides for greater penalties if threats are intended to frighten members of a minority and other identified groups. Article 22 of the Criminal Code identifies as an aggravating circumstance an intent to commit an offence on the grounds of racism, antisemitism, the religion or beliefs of the victim or his or her ethnicity, citizenship, gender, sexual orientation or gender identity.

40.                While welcoming noteworthy initiatives such as that of the government-supported Observatory on Racism and Xenophobia, which collects information on hate crime and hate speech and conducts training programmes for educators, law enforcement officials and others, the Special Rapporteur notes that Spain, along with San Marino, are the only two members of the Council of Europe not to have an independent equality body. The Council for the Elimination of Racial or Ethnic Discrimination is still not an independent entity, engages in few activities and has few resources at its disposal. Proposals to rectify this situation were under discussion in 2019.

41.                The Special Rapporteur was informed that minorities such as Roma, people of African Descent, migrants, and religious minorities such as Muslims report that they sense that they remain the main targets and victims of intolerance expressed in hate speech. In addition, connected to events that took place in Catalonia in 2017, the Special Rapporteur received reports of an apparent increase in hate speech, vilification, vandalism, physical threats and even assaults against members of the Catalan minority and, to a lesser degree, other national minorities. Some reports suggest that authorities are not sufficiently responding to or prosecuting these allegations, thus indirectly contributing to an atmosphere of increasing intolerance against minorities and of nationalistic vitriol. While the Special Rapporteur is not able to comment on the veracity on the allegations, he notes that, among members of those minorities, as among members of migrant communities and people of African descent, there is significant distrust of the police and even the judiciary.

42.                Spain has developed a number of policies and approaches to these challenges that must be commended, including proposals for a more comprehensive organic law on discrimination and for a comprehensive strategy against racism, racial discrimination, xenophobia and other related intolerance, as well as institutional structures at the national, provincial and local levels, including the Council for the Elimination of Racial or Ethnic Discrimination and others referred to above. However, concerns were expressed that many of those initiatives were either developed without direct input or representation from the minorities affected, or still do not necessarily result in concrete implementation action. Issues such as the perpetuation of negative stereotypes of Roma in news items in which Roma are portrayed in a negative light, or in criminal cases where a defendant’s ethnic origin is regularly revealed when a Roma is involved, are recurrent and largely unaddressed by Spanish authorities despite the many initiatives and policies currently in place. Difficult challenges also remain regarding the dissemination of racist, xenophobic and antisemitic messages on the Internet and through social media networks. Such challenges need to be addressed more forcefully, both in terms of practice and in terms of what is permitted under current legislative and regulatory schemes. Particular attention should also be paid to growing signs of intolerance and hate speech targeting other minorities in light of the events of 2017.

43.                The Special Rapporteur recommends that a national review be conducted and strategic plan be adopted to combat all forms of racism, xenophobia and intolerance. It should be a priority that alleged cases of hate speech committed on the Internet and other media be more effectively investigated, prosecuted and sanctioned. As part of such an approach, a comprehensive review of school textbooks to incorporate more inclusive and positive portrayals of the country’s diversity, as well as awareness-raising campaigns and other activities for the general public celebrating its rich association with many cultures, languages and religions and acknowledging them as integral parts of modern Spanish society, should be considered. In addition, the Special Rapporteur recommends that the Government carry out high-visibility media and public awareness campaigns to continue its encouragement of an inclusive society comprised of many different cultures, religions and languages in order to try to counter an apparent rise in hate speech and intolerance against minorities.

VII.    Specific issues

A.     Discrimination against Roma

44.                Many Roma are highly integrated in parts of Spain, but too many still face significant socioeconomic disadvantages and even exclusion, as well as discrimination and prejudice in areas such as education, housing and employment. It was, for example, perplexing to hear that for the single most important area of economic activity for Roma, street trade, regulations varied from locality to locality, and that Roma could be subjected to numerous vagaries of application or treatment that were often arbitrary and dismissive – even discriminatory. It would seem sensible to take a nationwide approach so that this traditional and central economic activity can be carried out more effectively and be a positive step towards a more responsive and inclusive acknowledgment of this dimension of Roma identity. Another area of concern is that Roma have almost no representation in elected political bodies at the national, regional or municipal levels.

45.                Two issues in particular were often raised during the mission and need to be addressed: the continuing existence of segregated schools and the need to combat negative stereotyping in a more proactive way and with a much more positive image of the contributions of Roma people. The Special Rapporteur was impressed by the Roma parents and activists he met in Seville, who were eloquent in expressing their firm belief in the importance of quality education for their children, by Roma women university graduates, who serve as powerful role models for future generations, by the committed teachers and other officials of the government of Andalusia working tirelessly towards a more inclusive society, and by others who emphasized how necessary it was to challenge and take steps to displace the negative stereotyping that kept dragging down members of the Roma community.

46.                Despite uncontested and commendable efforts and progress in the field of education in terms of increased literacy rates in recent years, about 64 per cent of Roma children still do not complete compulsory secondary education, whereas for the general population this figure is around 13 per cent. The Special Rapporteur was informed that although not condoned by Spanish authorities, in public schools in some parts of the country, such as in the region of Seville, as many as 90 per cent of the students are Roma, partly as a result of non-Roma parents sending their own children to other schools (which they are legally allowed to do), instead of having them be seated next to Roma. The significant Roma population in the immediate area of the schools in and of itself did not explain the high concentration of Roma students.

47.                More efforts are necessary to tackle de facto instances of educational segregation more effectively. Despite the National Roma Integration Strategy in Spain 2012–2020, which includes a specific line of action for developing measures to avoid the concentration of Roma pupils, there is neither a national study to detect the extent of the phenomenon nor a plan to combat it.

48.                The Special Rapporteur therefore recommends that a new national Roma integration strategy be adopted and that it include as a matter of priority more detailed measures, including steps for implementation, to avoid and reduce the concentration of Roma students in de facto segregated schools, and provisions for conducting a review to identify the establishments in which this is still occurring.

49.                The Special Rapporteur reaffirms that specific strategies and measures are needed to combat negative stereotyping of members of the Roma minority with more positive images. Also needed are initiatives that raise the general public’s awareness of the rich and numerous contributions of Roma people throughout Spanish history. The Special Rapporteur highly recommends that a national campaign be implemented to displace the negative stereotyping that continues to drag down members of this minority community. Such initiatives should be an essential part of an overall national strategy for combating the apparent rise of intolerance and hate speech against this and other minorities that has been observed in parts of the country in recent years.

B.     Language rights

50.                The handbook entitled “Language rights of linguistic minorities: a practical guide”, published in 2017 under the mandate of the Special Rapporteur on minority issues, emphasizes the central role and importance of language for many minorities, and the State obligations in that regard under various United Nations treaties and other instruments. The competence of autonomous communities in the fields of education, social services and other areas has led to the adoption of a variety of models and practices in the use of different languages in education and in access to public services, which reflect diverse contexts, populations and expectations.

51.                One concern encountered on a number of occasions in meetings with civil society organizations and others from the Balearic Islands, the Basque Country, Catalonia, Galicia and the Valencian Community was the feeling, particularly in the areas of education, law enforcement and the judiciary, that there was a disconnect between the claimed status of co-official languages and the extent of their actual use and of the implementation of legislation. For example, it was pointed out that judges and law enforcement officials, such as the national police, are not subject to any requirement of knowledge of a co-official language even when based in an autonomous community. It has been suggested that this leads to a significant number of grievances and to frustration in some of those communities, and to unfortunate misunderstandings and even denial of or discrimination in access to public services.

52.                As a general proposition, the human rights obligations of States regarding the use of minority and other languages in public services, including in public education, are based on the prohibition of discrimination on the ground of language. As outlined in the above-mentioned handbook, where State authorities can practicably use a particular minority language in a specific territory, and in the absence of any reasonable basis to exclude such use of a minority language, it would be discriminatory in international law to forbid the use of a minority language in administrative, judicial and other public services.[11]

53.                Spain made huge strides from the 1970s, as it moved towards a full-fledged democracy, in removing the previously existing prohibitions on the use of minority languages by State authorities, including the prohibition of personal names in non-Castilian languages. However, the Special Rapporteur was advised in the areas inhabited mainly by linguistic minorities in the Basque Country, Galicia, Navarre, Valencian Community, Catalonia, the Balearic Islands and others that in recent years judicial interpretation and other developments have generally led to increasing obstacles to the use of minority languages in a range of public services.

54.                Some of the issues raised include the weak use of the Basque language in areas of Navarre having large concentrations of Basque speakers. While existing legislation recognizes the co-official status of Basque with Castilian in the Basque-speaking regions of Navarre and the mixed-language zones, the use of the Basque language appears not to be sufficiently guaranteed or implemented, according to members of this linguistic minority. In Navarre, as in other parts of the country, judicial pronouncements have in recent years limited the permissible use of minority languages. This includes an October 2019 pronouncement of the High Court of Justice of Navarre that overturned provisions requiring bilingual public signage and notices in mixed-language and non-Basque-speaking areas, and setting aside any consideration of Basque as a merit in job positions unless absolutely necessary. Article 231 of the organic law on the judiciary has been identified as one of the obstacles to the full implementation by Spain of its human rights obligations in relation to the use of co-official minority languages, since it stipulates that in judicial procedures, judges, magistrates, prosecutors, clerks and other officers are to use Castilian, and that co-official minority languages will be allowed only if no party objects. In most cases, this has led to criminal, civil and administrative judicial authorities proceeding officially in Castilian. Furthermore, members of the public who may wish to use a minority language in such proceedings cannot be guaranteed that the magistrate or other officials would be directly able to understand the minority language if it were to be used. While in theory individuals may still use a minority co-official language even when Castilian is the language used for the proceedings, consistent reports in different parts of the country indicate that individuals are simply told to comply with the chosen use of the national language. In the view of the Special Rapporteur, this blanket obstacle to the use of a minority co-official language gives rise to concerns regarding compliance by Spain with its human rights obligations, particularly the prohibition of discrimination, as outlined in the handbook on language rights of linguistic minorities and the Declaration on the Rights of Persons Belonging to National or Ethnic, Religious and Linguistic Minorities.

55.                In light of what appear to be consistent impediments to the use of co-official languages that could be deemed to be discriminatory in some autonomous communities, the Special Rapporteur invites the Government to consider modifying article 231 of the organic law on the judiciary so as to guarantee a more directly exercisable right to use minority co-official languages jointly with Castilian, so that the proceedings before criminal, civil and administrative judicial authorities can effectively be held in both co-official languages.

56.                The Special Rapporteur was made aware of numerous other issues regarding the use of minority languages in autonomous communities. In Galicia, legislation and a number of initiatives promoting the visibility and position of Galician seem impressive initially, and the authorities of Galicia must be commended in that regard. However, many appear not to be implemented effectively, and the Special Rapporteur received consistent reports of members of the Galician-speaking minority being unable to use their own language, despite the apparent right to do so with public authorities in the region. Similar allegations were heard in other autonomous communities, such as Navarre. In addition, persons belonging to linguistic minorities who live outside of autonomous communities where their languages are co-official find it particularly difficult to use their language in most areas of public life.

57.                The issue of the language of education, and striking the appropriate balance, is particularly sensitive and challenging in Spain. This is partly due to recent judicial pronouncements that have emphasized the prominent constitutional position of the sole national official language, which, in accordance with article 3 of the Constitution, all Spaniards have the duty to know and the right to use, and what they may imply in relation to the right to be taught in Castilian as opposed to in co-official languages. It is also partly because educational policies, including those regarding the medium of instruction, fall within the competence of the country’s constituent communities, with 6 of the 17 autonomous communities having co-official languages in addition to Castilian. This multiplicity of languages in different regions has led to various educational approaches, leading to some claims that co-official minority languages are not being used to the extent they ought to be in education, and related counterclaims, and even claims from some parties that the use of minority languages in education may, in certain contexts, contravene the Constitution. In 2015, for example, the Supreme Court of Spain ruled against the Catalan school model of immersion, indicating that schools in Catalonia were to teach at least 25 per cent of their subjects in Castilian, including at least one core subject.

58.                The Catalan school system is based on a linguistic immersion approach for all children that privileges Catalan as the main, but not exclusive, language of instruction; it is claimed that all children in the system effectively acquire fluency both co-official languages. It has been suggested that if there were less exposure to Catalan, many children from Castilian-speaking environments would not learn Catalan properly, as it is a minority language, whereas Castilian remains a majority language in the country and is therefore guaranteed daily exposure and even prestige. The United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization (UNESCO) and other international organizations have lauded the Catalan immersion approach.

59.                The Special Rapporteur has received numerous reports from minority groups asserting two other main areas of concern in education. The autonomous communities of Catalonia and of the Balearic Islands are concerned that there has been a gradual erosion of existing educational approaches that had, until now, it is claimed, offered non-segregated immersion models that were largely successful in achieving effective bilingualism among most children. In some other autonomous communities, such as Galicia and Navarre, it was argued that existing educational schemes were insufficient to effectively guarantee that minority children could be educated in the co-official minority language.

60.                Another point of concern for the Special Rapporteur was the absence of current empirical data on the impact of different educational models using immersion, bilingual or multilingual teaching methods. Such data had been collected throughout Spain before 2010. This lack of data collection may be feeding feelings that State authorities may not be fully meeting their obligations regarding the rights of minorities in the area of the use of language in education. It also may be creating concern among parents of non-minority pupils who feel they may be subjected to educational regimes that are harmful to their children’s academic achievement.

61.                The Special Rapporteur reiterates that, in order to dispel such concerns and to properly assess the impact of various educational models using different co-official and minority languages, the Government of Spain should reinstate the collection of national data on the impact of different educational models.

62.                The 2017 handbook on language rights of linguistic minorities highlighted the importance of providing education in a minority language. Where practicable, minority languages must be used as medium of instruction following general principles of proportionality. No one particular educational model is ideal or could possibly be appropriate for all of the different contexts of local populations or of the States involved. Nevertheless, the handbook does set out general principles, including the following:

Where there is a sufficiently high numerical demand, public education services must be provided in a minority language to the appropriate degree, broadly following a proportional approach. This includes all levels of public education from kindergarten to university. If demand, the concentration of speakers or other factors make this not feasible, state authorities should as far as practicable at least ensure availability of minority language teaching. In addition, all children must have an opportunity to learn the official language(s).[12]

63.                The handbook also makes clear that:

Language differences must not be used as an excuse to segregate students along ethnic or racial lines in education. When open to all who share the same language, regardless of ethnicity or race, the use of minority languages as a medium of instruction is neither discriminatory nor impermissible segregation.

To promote tolerance and inclusion, all students should learn about each other: minorities must not be prevented from understanding the culture and language of the national community as a whole or from participating in its activities, and the majority must also be given similar opportunities in relation to minority cultures and languages.[13]

64.                Each of the autonomous communities has in place different educational approaches and models for the use of minority languages as a medium of instruction or their inclusion as subject matter. Many autonomous communities implement more than one model within their own jurisdiction. It is beyond the scope of the present report to detail each of those approaches to determine which may or may not be consistent with the international obligations of Spain vis-à-vis the human rights of minorities. The Special Rapporteur reiterates, however, that regardless of the model or approach in place, members of linguistic minorities have the right to the use of their language in education to the extent that such use is reasonable and proportional, so that children may, wherever practical, effectively acquire fluency in their own language as well as in a State’s national language.

65.                In light of the commendations that Catalonia has received from UNESCO and other international commentators for its highly successful immersion model, the Special Rapporteur recommends that Spanish authorities, including at the level of autonomous communities, review any measure that might reduce the proportion of teaching that is carried out in the Catalan minority language in public schools.

66.                The Special Rapporteur also recommends that Spanish authorities ensure that appropriate resources, teachers, support personnel and infrastructure are in place so that children in autonomous communities with significant populations belonging to linguistic minorities have the possibility of studying in their own languages. Despite the existence, in many cases, of legislation recognizing such a right, in practice individuals in Navarre, the Balearic Islands, the Valencian Community and Galicia have indicated that they face practical obstacles or other limitations in exercising that right. For example, it was brought to the Special Rapporteur’s attention that some public schools in the Balearic Islands had opted for a trilingual model (Castilian, Catalan and English), which significantly reduced teaching in the co-official minority language.

C.     Participation in public life

67.                The Special Rapporteur joins colleagues who have already expressed grave concerns about restrictions placed on, criminal charges against, and the subsequent trials and sentences of political figures and protesters belonging to the Catalan minority. The Special Rapporteur on the promotion and protection of the right to freedom of opinion and expression issued a statement on 6 April 2018 in which he urged Spanish authorities to refrain from pursuing the criminal charge of rebellion against those political figures and protesters.[14] He indicated that such charges for acts that did not involve violence or incitement to violence could interfere with the freedom of expression, including peaceful public protest and dissent. The Special Rapporteur on minority issues shares those concerns in terms of the signal this gives to minorities more generally. Non-violent political dissent by minorities should not give rise, as the Special Rapporteur on the promotion and protection of the right to freedom of opinion and expression also points out, to criminal charges, since such restrictions should only be imposed where they are strictly necessary and proportionate. The Special Rapporteur on minority issues points out that all 12 people convicted for long periods of imprisonment in connection with the October 2017 referendum are members of the Catalan minority.

68.                The Special Rapporteur on minority issues also agrees with the recent conclusions drawn by the Working Group on Arbitrary Detention in its opinion No. 6/2019, concerning the extended detention of two members of civil society organizations (former president of the Catalan National Assembly, Jordi Sánchez, and president of Òmnium Cultural, Jordi Cuixart), and the former vice-president of Catalonia, Oriol Junqueras, charged with sedition for a failed bid to obtain Catalonian independence from Spain in 2017. He notes the Working Group’s conviction that the purpose of the criminal charges brought against those individuals was to intimidate them because of their political views.[15] He also notes the similar conclusions of numerous international organizations, such as Amnesty International, Human Rights Watch and the International Commission of Jurists, in relation to the 2017 events, the subsequent prosecution of members of the government of Catalonia and members of civil society, and the use of excessive force by the police to break up peaceful activities.

69.                The Special Rapporteur observes that these matters arose from the expression of the views of the Catalan minority – and others – in relation to their continued participation and status in the polity of Spain. He also learned of allegations in Catalonia that hate speech against Catalans as a minority had increasingly been appearing in social and other media as a result of the recent events. Politicians and others outside the region had begun to paint Catalans as a threat and traitors who had to be dealt with severely, at times using violent language.

70.                In the view of the Special Rapporteur, alongside the previous stated observations of his colleagues and other organizations, Spain has legal obligations to protect the human rights of minorities, including the Catalan minority, especially in relation to: freedom of expression, including political expression, in accordance with article 19 of the International Covenant on Civil and Political Rights; freedom of peaceful assembly and of association, in accordance with article 11 of the Convention for the Protection of Human Rights and Fundamental Freedoms (European Convention on Human Rights) and articles 21 and 22 of the Covenant; and participation in public life, in accordance with article 25 of the Covenant.

D.     Deaf community and the use of sign languages

71.                Members of the Spanish Sign Language and Catalan Sign Language minorities have seen considerable progress in Spain since the adoption of legislation in 2007 (Law No. 27/2007) that provides for the legal basis and conditions for using sign language in State institutions and services. Attitudes have also shifted: once simply considered as a tool to compensate for a disability, sign language has begun to be acknowledged as a fully functioning language. Current national legislation, however, continues to reflect a “sign language as tool” rather than a “language as right” stance.

72.                A shift in the legislation would be welcome since, despite the 2007 law, there is still reluctance in some schools to set aside resources for providing children who are deaf with teaching in sign language, and implementation of the law itself still appears weak.

73.                The Special Rapporteur recommends legislative changes so as to ensure that Spanish Sign Language and Catalan Sign Language are more clearly acknowledged as full-fledged languages, and also recommends that Spanish authorities increase resources to increase the availability of bilingual educational facilities for deaf children and public services in both those languages. He also urges the Government to recognize both as official languages at the national level.

VII.    Conclusion and recommendations

74.                The Special Rapporteur on minority issues commends the Government of Spain for the enormous strides it has made in its path towards a more inclusive and tolerant society since the 1970s. He congratulates Spanish authorities for the strides they have made to accommodate and reflect the linguistic, religious and ethnic diversity of the country, and for their efforts to better recognize the invaluable contributions made by all its component populations, including Roma. Nevertheless, there remains room for improvement, particularly in addressing the serious obstacles that migrants and people of African descent continue to face, as well as what appears to be a rise in xenophobic nationalism targeting those and other minorities, including historical communities such as the Catalans.

75.                The following recommendations are intended to assist Spain in its efforts to better address minority issues and more fully comply with its obligations in relation to the human rights of minorities.

76.                The Government should reconsider adopting a comprehensive law against racism, racial discrimination, xenophobia and related intolerance, including hate speech published on the Internet and in other media. In particular, the Special Rapporteur recommends that the Government take more action to counter the rise of hate speech, xenophobic and misogynistic discourse and the scapegoating of minorities among politicians and political leaders.

77.                The Government should review and amend legislation and other provisions dealing with the prohibition of discrimination so that they reflect the grounds contained in major international human rights treaties, namely, any ground such as race, colour, sex, language, religion, political or other opinion, national or social origin, property, birth or other status.

78.                The Special Rapporteur recommends that the governments of Spain and of the autonomous communities conduct a comprehensive review of school textbooks to incorporate more inclusive and positive portrayals of the country’s diversity, as well as awareness-raising campaigns and other activities for the general public celebrating the country’s rich association with many cultures, languages and religions and acknowledging them as integral parts of modern Spanish society. In addition, the Government should carry out high-visibility media and public awareness campaigns to continue its encouragement of an inclusive society comprised of many different cultures, religions and languages in order to try to counter increases in hate speech and intolerance against minorities, including negative stereotyping of Roma, migrants and people of African descent.

79.                The Special Rapporteur invites the Government to re-establish as part of the curriculum of public schools the citizenship and human rights course as one step in promoting an even more inclusive, tolerant society through education.

80.                The Special Rapporteur recommends that the Government of Spain adopt a new national Roma integration strategy that includes more detailed measures, including steps for implementation, to avoid and reduce the concentration of Roma students in de facto segregated schools, as well as conduct a review to identify the establishments where such concentration is still occurring. He urges the Government to direct attention to improving the situation of non-Spanish Roma and strengthening measures to ensure that non-Spanish Roma can access public services without discrimination.

81.                As part of a new national Roma integration strategy, the Government should include measures for better recognition of Roma cultures and identity, including with respect to teaching Roma history and providing more opportunities to study Roma languages in schools where in which Roma students are enrolled.

82.                The Special Rapporteur strongly recommends that the Government collect, compile, analyse, publish and disseminate reliable statistical data, in full respect of the relevant data protection standards, disaggregated along ethnic, linguistic and religious lines on the basis of voluntary self-identification, in order to have reliable tools for the development of more effective policies and measures for the protection and promotion of the human rights of minorities.

83.                The Special Rapporteur urges the Government to reinstate the collection of national data on the impact of different educational models, more precisely the collection by the evaluation institute of data on levels of competency in the acquisition of fluency in Castilian and co-official languages throughout the country, to assist in dispelling concerns about the impact of various educational models using different co-official and minority languages.

84.                The Government should adopt legislative changes so that Spanish Sign Language and Catalan Sign Language are more clearly acknowledged as full-fledged languages. Spanish authorities should increase resources to expand the availability of bilingual educational facilities for deaf children and public services in both sign languages, and recognize both as official languages at the national level.

85.                The Special Rapporteur invites the Government to modify article 231 of the organic law on the judiciary in order to guarantee a more directly exercisable right to use a minority co-official language jointly with Castilian so that the proceedings for criminal, civil and administrative judicial authorities can effectively be held in both co-official languages.

86.                Spanish authorities should review any measure or practice that might reduce the proportion of teaching that is carried out in minority languages in public schools.

87.                The Special Rapporteur recommends that Spanish authorities ensure that appropriate resources, teachers, support personnel and infrastructure are in place so that children in autonomous communities with significant populations belonging to linguistic minorities have the possibility of studying in their own languages.

88.                Minorities have the right to freely and peacefully express their views on their position within the polity of Spain. The Government should, as a matter of priority, review the legal definition of the crime of sedition to guarantee that it does not unduly criminalize acts of peaceful civil disobedience, or impose disproportionate punishments for other actions related to the exercise by minorities of the rights to freedom of expression and freedom of peaceful assembly. In ongoing matters involving individuals who exercised their democratic rights to participation in public and political life, the Special Rapporteur urges the Government to comply with the principle of legality and certainty with regard to offences whose definition and interpretation may contravene international human rights standards accepted by Spain.

89.                The Special Rapporteur reiterates his satisfaction at the willingness of the Government to engage in dialogue, cooperation and action to address issues and improve practices and policies involving the human rights of minorities. He hopes his report will support the Government in that process and expresses his willingness and availability to assist in this important endeavour.



*   The summary of the report is being circulated in all official languages. The report itself, which is annexed to the summary, is being circulated in the language of submission and Spanish only.

**   The present report was submitted after the deadline so as to include the most recent information.

[1]   The absence of disaggregated data means this is a broad estimate only, with actual numbers being possibly anywhere between 500,000 and 1 million.

[2]   While the draft report in English was shared in advance with the Government of Spain, the Special Rapporteur was not informed at the time that a Spanish translation was to be provided with his draft report. The Special Rapporteur would like to express his appreciation for the fact that despite these circumstances the Government of Spain shared its concerns and views in relation to the present report. These comments are contained in an addendum to the report.

[3]   Centre for Sociological Research, “Macrobarómetro de octubre 2019. Preelectoral elecciones generales 2019”, study No. 3263 (October 2019), p. 38.

[4]   European Commission, Country Report: Non-Discrimination – Spain 2019(Luxembourg, European Union), p. 6. Available at www.equalitylaw.eu/downloads/4963-spain-country-report-non-discrimination-2019-pdf-1-32-mb.

[5]   Ibid., p. 9.

[6]   See https://asistenciavictimasdiscriminacion.org/wp-content/uploads/2013/10/TRIPTICO-Folleto-Servicio-de-atencio%CC%81n-INGLES-web1.pdf.

[7]   European Commission against Racism and Intolerance, “ECRI report on Spain (fifth monitoring
cycle” (27 February 2018), p. 15.

[8]   See www.mscbs.gob.es/ssi/familiasInfancia/PoblacionGitana/docs/tripticos/TripticoCastellano.pdf.

[9]   For example, the Special Rapporteur on contemporary forms of racism, racial discrimination, xenophobia and related intolerance. See A/HRC/23/56/Add.2.

[10]   Attorney General’s Office, circular No. 7/2019 of 14 May. Available at www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2019-7771 (in Spanish).

[11]   Special Rapporteur on minority issues, “Language rights of linguistic minorities: apractical guide” (Geneva, 2017), p. 23.

[12]   Special Rapporteur on minority issues, “Language rights”, p. 16.

[13]   Ibid., p. 19.

[14]   Available at www.ohchr.org/EN/NewsEvents/Pages/DisplayNews.aspx?NewsID=22928&LangID=E.

[15]   Opinion No. 6/2019, para. 119.




versió per imprimir