La vaca cega desconfiada
_FRASE_TOP
 |
Per a altres significats, vegeu «Escaire (desambiguació)». |
 |
|
| Tipus | categoria de productes  |
|---|---|
| Dades bà siques | |
| Utilitzat per | artesà de la fusta, obrer del metall, dibuixant i treballador de la construcció |
Un escaire és un tipus d'eina que s'utilitza per marcar i fer referència a angles de 90°, encara que els escaires de biaixos també s'utilitzen per mesurar angles de 45°. S'empren habitualment en fusteria, metal·listeria, construcció i dibuix tècnic.[1] Alguns escaires incorporen una escala per poder mesurar distà ncies (un regle graduat ) o per calcular angles.
Molts escaires estan fets de dues parts, una «culata» i una «fulla» o «llengua» recta.[1] :472La culata sol ser més gruixuda que la fulla, que es fixa dins o sobre la culata. La fulla sol tenir vores paral·leles. La culata generalment se sosté contra la vora d'una peça de treball o una taula de dibuix i després la llengüeta s'usa com a regla per fer una marca o com a referència per verificar la precisió d'un angle.
Escaire de comprovació emprat a l'antic Egipte (2000 anys a. C.)
S'han conservat escaires de comprovació de fusta procedents de l'antic Egipte i antiga Roma, i apareixen representats en obres d'art dels dos perÃodes. A partir del segle xviii van començar a emprar-se escaires fabricats per altri, encara que anteriorment eren els mateixos menestrals els que construïen els seus propis escaires,[1] :472i alguns fusters segueixen fent-ho.[2]
Està tua a Hèlsinki de Tomàs l'Apòstol subjectant un escaire
Hi ha molts tipus diferents d'escaire que s'utilitzen per a una gran varietat d'indústries i propòsits diferents:
| Nom | Imatge | Descripció i ús |
|---|---|---|
| Escaire central, cercador central o escaire radial | .jpg) |
Dissenyat per marcar el centre d'objectes rodons, com les clavilles en fusteria. La forma més corrent consisteix en una culata en forma de 'L' que té una fulla llarga fixada seguint l'interior de la bisectriu de l'angle recte.[3] Un altre tipus està fet d'una sola peça de metall amb dos passadors perpendiculars que es col·loquen contra la vora de la peça de treball.[1]:477[4] Els escaires centrals també es fabriquen per a ser emprants formant part d'un escaire combinat.[5] |
| Escaire combinat, o escaire lliscant |  |
Un escaire combinat té un regle (fulla) que pot lliscar i ser ajustat per un extrem (culata), que sol tenir una cara a 90° del regle i una altra a 45°. Dissenyat originalment per a mecà nics, també s'utilitza en fusteria.[5] Hi ha models amb extrems localitzadors centrals que sovint, incorporen un nivell de bombolla.[6]:124-127 |
| Escaire cilÃndric, o escaire de cilindre | Un escaire cilÃndric és un cilindre d'acer sòlid de pes considerable, que ha estat mecanitzat amb un alt grau de precisió, amb les cares dels extrems perpendiculars a l'eix del cilindre, utilitzat en metal·listeria. En col·locar-lo en posició vertical sobre una superfÃcie plana coneguda, com una planxa metà l·lica, es pot usar per verificar la precisió d'altres elements, com els escaires d'enginyer.[7] | |
| Escaire d'enginyer, o escaire de mecà nic |  |
Un escaire d'enginyer és l'equivalent a un escaire de comprovació dels treballadors metal·lúrgics. Consisteix en una fulla d'acer inserida i soldada o reblada en una culata d'acer més pesada i gruixuda amb un angle de 90°.[8] |
| Escaire de disseny anglès |  |
És un històric escaire de fusteria en forma de 'A', que també es pot combinar amb una plomada per marcar angles.[9] |
| Escaire de fuster, escaire d'acer o escaire de dissenyar teulades |  |
Dissenyat originalment per construir entramats de fusta, un escaire de fuster està fet d'una sola peça plana de metall o polÃmer amb un disseny estandarditzat, amb una fulla llarga i ampla, i amb una llengüeta més curta i estreta a 90°. També es pot utilitzar per mesurar longituds i calcular angles.[1]:475[10] |
| Escaire en L |  |
Terme genèric que s'utilitza per denominar els escaires en forma de L, incloent-hi el de fuster, el de mecà nic i el de comprovació. La vora més curta sol ser la culata i la vora més llarga és la fulla. |
| Escaire de comprovació de Durero |  |
És un tipus històric d'escaire per treballar la fusta, en què l'amplada de la fulla coincideix amb el llarg de la culata (apareix en el gravat d'Alberto Durero. titulat Melancolia). Ha vist un renovat interès en els últims anys per part d'alguns fusters.[11] |
| Bisell d’angle |  |
Un bisell d’angle és una variant històrica de l’escaire de biaixos, amb un disseny similar al de l’escaire representat al gravat Melancolia de Dürer.[12] |
| Escaire de biaixos |  |
L'escaire de biaixos s'utilitza en fusteria per marcar i mesurar angles de 45° i el seu angle suplementari, 135°. El tipus més comú (a la foto) té una llengüeta col·locada a 45° respecte a la culata. Els escaires de biaixos fabricats comercialment per lo general tenen una llengüeta de metall i una culata de fusta, tot i que històricament els fusters solien fer els seus escaires amb fusta.[1]:472, 476 Malgrat tenir el nom d'escaire, la majoria d'escaires de biaixos no s'utilitzen per marcar o verificar angles de 90°. |
| Stanley
Odd Jobs |
 |
És una eina multifunció fabricada originalment per Stanley, que incorpora un escaire de prova i un escaire de biaixos. |
| Escaire amb plomada | |
Un escaire que incorpora una plomada per comprovar si alguna cosa està nivellada i per fer marques horitzontals. |
| Escaire de posicionament, escaire de subjecció o escaire de muntatge | Un escaire en forma de L que s'utilitza en fusteria per comprovar un angle interior o exterior en muntar peces de treball, com per exemple caixes. Estan dissenyats per ser prou rÃgids com per poder subjectar les peces al seu lloc.[13][14] | |
| Joc d'escaires |  |
Els jocs d'escaires s'utilitzen en dibuix tècnic, permetent en treballar combinats traçar un angle recte o un altre angle determinat, recolzant-ne un sobre l'altre, col·locats alhora sobre una alineació de referència. Normalment, estan fets de plà stic transparent. Els jocs més emprats són els escaires de 45° (un angle de 90° i dos angles de 45°) i els cartabons de 60/30 (amb angles de 90°, 60° i 30°). Un altre tipus és l'escaire ajustable, que presenta una vora que es pot ajustar a qualsevol angle de 0° a 90°.[15][16] |
| Escaire rà pid, escaire de biga, escaire d'angle de biga, escaire de triangle, o escaire de disseny |  |
Un escaire rà pid és un escaire de fuster triangular que combina les funcions d'unescaire combinat, d'un escaire de comprovació i d'un escaire de fuster en una sola eina. Es pot utilitzar per calcular i marcar angles, per suspendre una plomada i com a guia per a una serra circular.[17][18][19] |
| Escaire de comprovació, o escaire d'ajust |  |
Un escaire de comprovació és l'equivalent en fusteria d'un escaire d'enginyer. Fabricat amb una fulla d'acer prima fixada a 90° sobre una peça més gruixuda, que normalment està feta de fusta. La cara interior de la culata de vegades està folrada amb llautó per reduir el desgast. Històricament, els fusters solien fabricar els seus propis escaires de prova fets de fusta. La part superior de la culata de vegades està en un angle de 45°, de manera que l'escaire també es pot usar com un escaire de biaixos.[1]:477-479[20] |
| Regle en T o escaire de vidrier[1] |  |
En un regle en T, la fulla està fixada al centre de la culata, formant una 'T'. El tipus més comú d'escaire en T és una guia per dibuixar lÃnies horitzontals en una taula de dibuix, servint de suport a un escaire per dibuixar lÃnies verticals o diagonals.[21] Els fusters i vidriers utilitzen algun tipus d'escaire en T per marcar materials subministrats en forma de peces rectangulars, com ara fusta contraxapada, vidre i plaques de guix.[1][22] |
Verificació d'un escaire de comprovació contra si mateix
Les diferents indústries i aplicacions tenen diferents requisits de precisió per als escaires. Alguns es fabriquen per complir els està ndards de precisió regulats, com les normes British Standards BS 939: 2007 per a escaires d'enginyeria i BS 3322 per als escaires de prova.[23][24]
Un escaire pot tornar-se inexacte amb el temps degut a l'ús diari o al seu envelliment, ja sigui pel desgast de les vores, per caigudes o maltractar-lo. Els materials, sobretot els de fusta, també poden variar amb els canvis de temperatura i d'humitat. Es pot comprovar la precisió de les escaires amb una referència coneguda, com un escaire o peça de maquinà ria de la que es coneix la precisió. També es poden fer servir uns calibres de gruixos per verificar si hi ha espais entre l'escaire i l'objecte a què fa referència.
A través de la simetria, els escaires també es poden comparar amb ells mateixos. Un mètode per poder verificar els escaires en forma de L (a la il·lustració) és: sostenint l'escaire contra una vora recta fiable, es traça una lÃnia emprant un llapis de punta ben fina, i després es gira l'escaire i des del mateix punt es traça una altra lÃnia. Si l'escaire és exacte, només hi hauria d'haver una lÃnia visible.[25][26]
Escaire i compà s, sÃmbol dels maçons
Hi ha diversos mètodes per corregir manualment un escaire inexacte. Per exemple, les fulles de fusta es poden corregir amb un ribot manual i paper de vidre, mentre que les fulles de metall es poden corregir amb una llima, amb una mola plana o amb paper de vidre.[27][28] Els escaires d'ajust es poden corregir amb un martell i un punxó.[29]
L'escaire està incorporat al sÃmbol de la francmaçoneria més comú, l'escaire i el compà s.[30] Històricament, els fusters també han utilitzat escaires, com a sÃmbols en cartells i herà ldica per representar el seu ofici.[31] L'escaire com a sÃmbol també es veu en les representacions artÃstiques dels sants cristians Tomà s Apòstol i Jaume el Menor.[32]
 |
CALAUERA SOBRE CANARIES I TORNADA 2ON VIATGE PER MADEIRA - NO L'ANADA DEL 3ER |
 |
Crux gemmata |
 |
Prismà tico con brújula |
 |
Arrel catalana de Nova Orleans |
 |
Amalfi: Invenció de la bruixola |
 |
GarcÃa Jiménez de Cisneros i la reforma de Montserrat - Censura |
 |
Aigua potable abord |
 |
Bearing compass |
 |
Cartago Vetus-Olérdola - Púnica Barcino |
 |
Elionor de Provença fundadora del primer 'college' de Cambridge |
