ARTICLES » 1337

La ciència nàutica catalana i la descoberta del món

L'Alqu√≠mia catalana amb l'ampolleta feta amb dues "fioles"de vidre catal√† transparent " va permetre calcular la posici√≥ per estima ("sabir on estaven") als pilots atl√†ntics com en Colom o en Francesc Alb√≥ (pilot de Magallaes) batejat "griego de Rodas" quan, de fet, era "catal√† de Rodas=Rosas" amb les 18 ampolletes i els altres 15 "griegos de Rodas" embarcats a l'expedici√≥ amb una "encomienda" signada a Magallaes per Carles V a Barcelona. √Čs de gran inter√®s ja que el que s'hi diu √©s in√®dit.. obrint-ho a la llum p√ļblica per 1¬™ vegada ..

Amb les referències aportades es pot argumentar que la "navalla d'Ockham" és molt provable que s'hagués de dir la "navalla de Llull" sent un raonament totalment lul·lià.. doncs l'enunciat bàsic és:

"De dos tesis en conflicte, la més probable, és la que té l'explicació més senzilla..."

Aquesta deducció es basa en que la investigadora francesa, Pascale Barthelémy, ha demostrat que hi ha una còpia falsificada del manuscrit d'alquímia del carmelita "Guillem Sedacer" (desdoblament de Johan de Rupercissa segons Lynn Thorndike, però que apareix documentat com alquimista de Pere Terç), que el copista atribueix falsament a Guillem d'Ockham. D'aquest manuscrit se n'han trobat 6 còpies més arreu del món (més una traducció a l'italià emprada per la gent de Murano) que acrediten com autor al carmelita de Perpinyà "Guillem Sedacer" només una l'atribueix a Guillem d'Ockham, per tant Sedacer guanya per 7 a 1, i..


qui en falsifica una.. en falsifica dues!

Alg√ļ podria haver copiat la tesi de la navalla d'Ockham d'un manuscrit perdut (p.e. de Llull o.. del mateix Sedacer, que t√© llibres de "filosofia pura") atribuint tamb√© l'obra a Guillem d'Ockham.. com va passar amb el manuscrit d'Alqu√≠mia.. La difer√®ncia √©s que en aquest cas concret, s'ha pogut demostrar la falsedat de l'atribuci√≥.. Guillem d'Ockham va ser cridat al 1324 i retingut per heretgia a Aviny√≥ pel Papa de Roma Joan XXII (√©s l'√®poca del manuscrit, ja que mor el 1349 ) i els carmelites tamb√© hi estaven enfrontats-amb un prior catal√†- (en Sedacer va passar temps escrivint manuscrits a casa del canonge d'Elna, Nicholaus Egidii). Hi va haver un judici de de Deu, s'hi van presentar dos nobles catalans defensant al Papa i ning√ļ va voler lluitar contra ells.. (cal dir que l'arribada dels carmelites a Europa va tenir lloc a trav√©s de Catalunya).

La ciència nàutica catalana i la descoberta del món

Catalunya estant repartida a ambdues bandes dels Pirineus va tenir el paper "d'√ļltim tenedor" de les ci√®ncies del mig i lluny√† Orient abans de passar a Europa. El pa√≠s basc amb una posici√≥ semblant (Hendaya), va perdre aquesta opci√≥ degut al seu a√Įllament natural, (no va ser dominat ni per romans, ni per b√†rbars, ni per √†rabs, d'aqu√≠ el perqu√® han mantingut la seva llengua primitiva...)


L'alquímia catalana ens va obrir molts fronts, entre els quals podem esmentar: la navegació per estima emprada per Colom i Magalhaes mitjançant l'ampolleta de vidre català..

  • Diuen que l'alquimia medieval √©s catalana dos grans figures no catalanes!! en Men√©ndez i Pelayo -Historia de los heterodoxos espa√Īoles: estudios i en Jos√© Ram√≥n de Luanco -La alquimia en Espa√Īa... o indirectament els castellans que la volen per Alfonso X sense tenir-ne cap figura descollant: .." la presencia de la Alquimia en Espa√Īa, pa√≠s que, como se√Īala el propio autor, fue durante la Edad Media la "puerta mayor" por donde el Arte Regia penetr√≥ en Europa..."
  • El manuscrit d'en Sedacer √©s sobre lapidaris artificials - com fer gemes- recordeu el falsos rub√≠s de Perpiny√†.. a en Jacme Ferrer de Blanes li deien "el lapidario de Burgos"..per tant amb coneixaments d'Alquimia i repeteixo.. sense l'ampolleta en Colom no hauria arribat a Am√®rica..
  • Dels set manuscrits d'en Sedacer trobats per la investigadora francesa, Pascale Barthel√©my, n'hi ha un que el copista va atribuir a "Guillem d'Ockham" per√≥ Pascale Barthel√©my ha demostrat que √©s copiat del de Perpiny√† (6 vs. 1), sabeu el que aix√≥ significa.. qui en falsifica una en falsifica cent!!! pot-ser l'obra del fam√≥s Ockham estigui copiada de ..Llull.¬† jo ja fa mesos que dic "la navalla de Llull"
  • Els vidrers de Murano segueixen la Sedacina ( manuscrit itali√† traducci√≥ del manuscrit de Perpiny√†) i el llibre impr√®s "Arte vetraria" que diu que per fer bon vidre cal comprar la sosa d'Hispania (la barrella-sosa creix al llevant catal√† de M√ļrcia a Montpeller)
  • En Sedacer va crear la llavor del vidre catal√† des del Palau del Vidre, passant per Vidreres, a totes les Vall-vidrera que trobareu a Catalunya, malauradament s'han perdut la majoria dels Forns del vidre, fins i tot el Forn del vidre d'Arenys, i el de Matar√≥ del que hi ha registres de carregaments de vidre enviats per mar i un viatge expr√©s de Felip el Bell al Forn de Vidre de Matar√≥ per a poder admirar la seva t√®cnica.
  • Felip el Bell, en arribar a Barcelona el 1502, va fer un viatge per mar a Matar√≥ per veure els sus forns de vidre que feien un vidre de gran qualitat que s'exportava arreu del Mediterrani fins i tot als pa√Įsos Baixos
  • Felip V va agafar al 1727 com fundador de la "Real F√°brica de Cristales de La Granja" al catal√† Bonaventura Sit, prova de que els artesans catalans eren els que en sabien m√©s.. juntament amb la tradici√≥ catalana del porr√≥ i l'almorratxa..qu√® √©s una ampolleta sin√≥ dos brocs de porr√≥ units per un tub de coure.




versió per imprimir

  1. Abiya
    09-06-2016

    Very nice post here thanks for it .I always like and such a super contents of these post.Excellent and very cool idea and great content of different kinds of the valuable information's. Informatica training in chennai

Introdu√Įu el codi de seguretat