ARTICLES » 8867

Origen del ciao i del siau català..

En Joan Calsapeu es va fer ressò de la possible filiació catalana del salut ciao dient: "..Primer Manel Capdevila, i després Frank Dubé i Jordi Bilbeny, proposaven que el mot italià pot provenir del siau català. Tots tres al·legaven la llarga presència catalana a Itàlia i dubtaven del pas schiavo>ciao, propugnat fins ara per la filologia italiana.."

Article:

Quan vaig conèixer en Jordi Forch l'any 1979 en sentir-li emprar "siau" com comiat, li vaig preguntar: "ho dius com els avis a pagès o com equivalent del "ciao" italià? i em va dir... "els italians que diguin el que vulguin, però ara que fas el paral·lelisme pot-ser tinguis raó perquè en "milanese" també diuen "nem'o" equivalent al nostre "nem-hi".. jo de fet copio els avis,  però en el meu cas, el motiu d'emprar aquesta segona part de la salutació ("adeu siau"), és que no vull dir la primera meitat que és massa religiosa.."

____________________________________________________________________________________________________________________________

A-deu-siau/A-dio-ciao

Dono per suposat que és de tots conegut que els avis -sobretot a pagès- empren el "siau" o fins i tot "apa siau".. afegint la pregunta.. "No seria possible que el costum de dir: "Siau/Ciao" tingués el seu origen en una abreviació anti-religiosa.. en no voler pronunciar la primera meitat de l'expressió: A-deu/Ad-dio"?

_____________________________________________________________________________________________________________________

Article publicat el 2 de novembre de 2007

Aquest estudi el vaig re-entomar arrel d'una discussi√≥ amb un amic castell√† de Pucela. Es va empenyar en que l' "a" de¬†"adi√≥s" era l'imperatiu de "haber" (ha Dios!). Li vaig explicar que "a" era preposici√≥, que encara que en franc√®s l' "a" de "adieu", podria venir d' "avoir", a la resta de llengues no pot ser: en itali√† seria "habete" i en catal√† "hagueu" (incl√ļs en castell√† seria "habed"). Ho proba el fet que a l'altre expressi√≥ equivalent castellana tamb√© √©s una preposici√≥: "con Dios" abreviaci√≥ de "estad¬†con Dios" o¬†"quedad¬†con Dios".

A m√®s a m√®s, a l'expressi√≥ equivalent en catal√†¬†"adeu" (ab-deu) , "a"¬†ve de "ab" que tamb√© √©s preposici√≥, (√©s a dir, en general a totes les lleng√ľes rom√†niques cristianes, que fan servir sigueu o esteu amb "Deu" com salutaci√≥ : adieu, addio, adeu, adeus, adi√≥s), a totes vindria del "ab" llat√≠.

En catal√†, l'expressi√≥ completa que dona "adeu" √©s¬†"a-deu-siau" (de amb deu siau -¬†ab deu siau), que abreujat per la dreta ens dona¬†"siau", i per parel¬∑lelisme entre lleng√ľes germanes, en itali√†, l'expressi√≥ que donaria "addio" hauria de ser¬†"a-dio-ciao", que abreujat per la dreta va donar¬†"ciao". -Equivalent al "tsch√ľ√ü/tschau" alemany, que de fet deriva millor de "siau" -.

Aquí és ón em va venir la inspiració per explicar la semblança del "ciao" italià amb el "siau" català, que m'ha ballat pel cap tota la vida, perquè l'expressió italiana correcte no seria mai "a dio ciao" sinó: "a dio siate" millor dit "con dio siate" (o bé: con-dio-state / a-dio-habete).

La forma imperativa¬†"ciao" no √©s toscana. "Ciao" no pot venir mai de les formes imperatives¬†"siate-state-habete" sin√≥ per parel¬∑lelisme amb el "siau" catal√† derivat de "sigueu". L'origen de¬†"ciao", l'hauriem de buscar, doncs, fora d'all√† √≥n es diria¬†"a-dio-siate" (toscana=>itali√† actual),¬†√©s a dir a llocs d'influ√®ncia catalana; Al n√†polit√†, al sicili√†, al N√†pols catal√†, al Ducat de Saboia-Piemont, al Milanesat, a Sic√≠lia, a Sardenya, a¬†la Roma¬†dels Borgia, a les rep√ļbliques marineres: (G√©nova o Ven√®cia) o a totes elles plegades, √©s a dir, al catal√†.

Els diccionaris italians diuen que "ciao" ve de l'època d'en Goldoni al segle XVIII
Font: Enciclopedia italiana Treccani

Ciao. interiezione [voce di origine veneta- da s-ciao, s-ciavo, propr. "(sono vostro) schiavo"]. - Forma di saluto amichevole, un tempo frequente soprattutto nell'Italia settentr., ora diffusa dappertutto; equivale ad addio, ma, oltre che nel lasciarsi, si usa anche nell'incontrarsi (meno spesso nella chiusa di lettere, dove è molto confidenziale). Con riferimento a bambini, fare "ciao", fare cenni di saluto aprendo e chiudendo la manina.

 

El fet que en italià es faci servir el "ciao" tant per a dir hola o com adeu, té un antecedent a Catalunya... al Rosselló es fa servir "adieu" per dir "hola", en el mateix context que el "ciao" italià:
"Adieu pour bonjour, bonsoir ou bonne nuit. Ainsi un camarade qui en aborde un autre dira : Ha! adieu, com te va? l'autre répondra : hou ! adieu, va pas mal!"

http://webs.racocatala.cat/eltalp/mias1.htm

http://bibiloni.cat/blog/?p=872

http://www.racocatala.cat/forums/fil/93391/cada-cop-diu-menys-adeu-acomiadar-se

A Castella¬†el "con Dios" tamb√® s'ha fet servir per dir hola i adeu, igual que el "al√† sia amb tu" dels sarra√Įns, el "shalom" dels jueus, el "salve" dels romans,¬†el¬†"aloha" de Hawaii o tants d'altres. Qualsevol amb dos dits de front, veu que √©s impossible que "ciao" vingui de "schiavo" √≥n "chi" sona "ki" ("qui" en catal√†) , passant per ordre divina a "Tshi" ("Txi" en catal√†). Per aquest canvi caldrien for√ßa segles. D'altra banda, una "si" sonora pot passar f√†cilment a "tshi" (hi ha un defecte de dicci√≥ que consisteix en aquest canvi). Fregant-me els ulls d'incredulitat, ho he mirat a un altre lloc:

-Originally, the word was esclavum in Latin. In 18th century, Carlo Goldoni -- the Italian Molière -- used it in the derivation form schiavo..:"sono vostro schiavo". Eventually, the pronunciation "changed" and "ciao" became a greeting-

Hi veuen també un paral·lelisme amb el "servus" austríac (servidor). Casualment, l'original llati "esclavum" (així com el relacionat "clavum") => "schiavo","chiavo" e infinitat d'altres ab el só "K", no han donat ni una sola paraula derivada amb el só "TSHI", i en tenen una pila. Això "e ben trobatto" ma non puó essere vero (no m'ho crec!, no passa el test de la navalla d'Ockham). Si en trobeu un sol cas, callaré.

A part de tot aix√≤, s'hauria d'haver canviat el costum de fer servir com salutaci√≥ d'arribada i de comiat, el¬†"ab-Deo" de les lleng√ľes rom√†niques cristianes (substitut del "salve" rom√†), per¬†"sono vostro schiavo", fet poc probable ja que per despedirse encara fan servir¬†"addio", que com he dit abans, es l'altre abreviaci√≥ del salut complet¬†"ab Dio ciao", equivalent al¬†"ciao" del "bella ciao".
El¬†paral¬∑lelisme en la manera de saludar dels pa√Įssos europeus, que faig servir com a base del meu raonament, no el tenim nom√®s amb:¬†addio, adeu, adieu, sino tamb√© amb:¬†A rivederci, A reveure, Au revoir, Au vie der sehen, See you...

El problema √©s que It√†lia com a naci√≥ t√© 150 anys, i es van haver de reinventar la seva hist√≤ria (sobretot durant el feixisme), el 1861 Catalunya (que va dominar les parts importants d'It√†lia durant uns 400 anys escaig), encara dormia el son causat pel Borb√≥, i no podia defensar les seves coses, aix√≠ els italians ens ho varen prendre tot, i els castellans (exceptuant en Julio Rey Pastor i alg√ļn altre) els hi han seguit el joc:

  • En Colom (no cal explicaci√≥)
  • La cartografi√≠a: Al pobre Angelino Dulcert diuen que √©s Dallorto mal escrit!, Petrus Rosselli=> itali√† (el seu deixeble i ell mateix, diuen que √©s Pere Rossell de Mallorca)
  • La p√≥lvora: Diuen que ve de l'itali√† "polveri" (Coromines documenta les p√≥lvores de les dones en catal√† el s.xii)
  • La bombarda: Diuen que s√≥n els primers que la fan servir => Lombarda (Arantegui Sanz documenta que varem ser els catalans)
  • L'arquebus : Segons ells √©s itali√° perqu√® ve de l'itali√† "arco-buggio" (jo dic que ve del catal√† arc-ab-burs, "burs" no √©s conegut per√≤ bursada s√≠)
  • L'escopeta: Diuen que ve de schioppo=> explossi√≥
  • La pistola: Diuen que ve de la ciutat "pistoia"

Si us plau! fem servir el sentit com√ļ, l'argument √©s molt f√†cil, si les rep√ļbliques italianes haguessin tingut totes aquestes armes elles haurien conquerit Catalunya, i va ser exactament a l'inversa!

Resumint, i tornant al tema "ciao"; No ho dubteu el¬†"ciao" √©s l'abreviaci√≥ per la dreta de¬†"a-dio-ciao" (igual que en catal√†), encara que els italians no ho s√†piguen, o no ho vulguin recon√®ixer, (degut a que l'arrel de¬†"ciao" no pot venir de l' itali√† de¬†la Toscana). La prova del paral¬∑lelisme amb el¬†"siau" √©s, com he dit abans, el fet que tenen l'expressi√≥ abreujada per l'esquerra¬†"addio", per acomiadar-se, com la resta de lleng√ľes rom√†niques.

Epíleg

En comen√ßar l'estudi fa uns anys, deia que calia buscar en √†rees d'influ√®ncia catalana, at√®s que el paral¬∑lelisme, tant sem√†ntic com fon√®tic, entre "ciao" i "siau" era ben pal√®s. A Argentina, Per√ļ i Uruguai diuen "chau" en lloc de "chao", i la √ļltima i m√©s grossa, els inuit de Labrador tamb√© diuen "chau" i precisament √©s on va arribar en Joan Cabot el segle XV.

La influència del català a la llengua italiana és proporcional a la influència catalana a Itàlia. Aquest Nadal vaig estar al Ticino amb un xicot de Milà que em parlava en "milanese", que s'assembla  més al català que a l'italià. Per exemple, utilitzen l'expressió "Oh, va bé" com en català, a l'estil del "romanx" suís, o de l'emilià-romanyol d'Emilia Romagna.

Cal remarcar de forma especial que en milanese també diuen "nemo" exactament equivalent al nostre "nem-hi" (anem-hi)

"EUREKA! DEO GRATIAS!, pensava que no ho arribaria a trobar mai!", he trobat unes expressions que deixen palès que el ciao italià ve de l'expressio (milaneso-veneciana) "A DIO S-CIAO".. un entorn amb possible influencia del català "A DEU SIAU" -hi varem ser 200 anys!- Els llocs on diuen SIAU-CHAU seria per influència directa del català:


¬ę..The word¬†"s-ci√†o" is still used¬†in Venetian and in the Lombard language as an exclamation of resignation, as in: O, va be', s-ci√†o! ("Oh, well, never mind!").¬Ľ

En català: O, va be, sia!  (s-ciào!=sia!)

¬ę..A Milanese proverb/tongue-twister says: Se gh'inn gh'inn, se gh'inn no s-ci√†o ("if they are - meaning money - they are, if they aren't, no problem").¬Ľ

En català: Si, n'hi ha, n'hi ha, si no n'hi ha, sia! (s-ciào!=sia!)


Els estudiosos italians accepten que l'expressió "ciào" els va venir del nord, però el que no té cap sentit es dir que "s-ciào" ve de "schiavo", quan en ambdós casos es veu ben clar que no és cap salutació, i que es pot substituir pel nostre imperatiu "sia", mantenint el significat que ells li donen: O, va be', s-ciào! => O, va bé, sia! ("Oh, va bé, tan és!"), en canvi no té sentit si el substituim per "schiavo".

Es tracta dons d'un paral¬∑lelisme entre lleng√ľes germanes (catal√†-milan√®s), el problema √©s que al considerar dialectes el veneci√† i el milan√®s, es trameteren oralment i no coneixen la seva gram√†tica, √©s a dir, saben el sentit de la frase per√≤ no arriben a cop√ßar quin tipus de vocable fan servir (si √©s un verb, en quin temps), per aix√≤ no ho saben explicar b√© i accepten que ve de "schiavo" com aquell qui res.

V√†rem controlar el Milanesat¬†de¬†1525 a¬†1714, els austr√≠acs ho feren de¬†1714 a¬†1860, per√≤ els √ļltims 100 anys amb un sentiment anti-√Äustria molt fort, penseu en els cors de Nabucco de Verdi, i no crec que hi hagu√©s "caldo de cultiu" per transferir l'expressi√≥ "servus" =>"schiavo"=> "ciao", a part que el catal√† podia molt b√© influ√Įr sobre el "milanese", per√≤ dif√≠cilment ho podia fer l'alemany, massa lluny√†.

At√®s que la forma (o el so) "s-ciao" no existeix en el tosc√†, per√≤ s√≠ que existeix al "milanese-veneci√†", "Ciao" ha de venir del "s-ci√†o" derivat de l'expressi√≥ "a-dio s-ci√†o!" i no pas de "schiavo". Tenint en compte que el fet de que es pugui explicar des de el catal√† i ning√ļ hagi trobat cap altre explicaci√≥ fefaent, havent de rec√≥rrer a¬†"schiavo", deixa entreveure la possible influ√®ncia de la nostra llengua a¬†la Lombardia, on hi vam ser durant 200 anys.

Resumint, encara que sigui difícil de demostrar la influència del català en el cas de "ciao" (ja que hauria sigut passant pel "milanese-venecià").. en el cas dels termes amb el so "u" comuns a llocs al costat del mar, és a dir : "siau, chau, çau..", tant si apliquem la llei de Chapman-Kolmogorov com la navalla d'Ockham.. guanya l'origen català!...


Selecció de llocs amb el só semblant a "siau".. tots al costat del MAR ..

1        Amharic: ??, chaw ("goodbye")   
1        Catalan: siau, txau ("goodbye")   
1        Czech: ?au ("hello" or "goodbye")   
1        Esperanto: ?a? ("hello" or "goodbye")   
1¬†¬†¬† ¬†¬†¬† Estonian: "tŇ°au", also "tŇ°auki" - sometimes pronounced with "s" ("hello" or "goodbye")¬†¬†¬†
1        Finnish: "tsau", also "tsaukki" ("hello" or "goodbye")   
1        German: ciao, tschau ("goodbye", in Switzerland also "hello")   
1        Inuit: siau   
1        Latvian: ?au ("hello" or "goodbye")   
1        Lithuanian: ?iau ("goodbye", rarely "hello")   
1        Maltese: ?aw ("goodbye"); also ?aw ?aw ("bye bye")   
1        Portuguese: tchau ("goodbye"); in Portugal xau is also used, without the "t" sound, especially in written informal language such as SMS or web chats   
1        Sicilian: ciau ("hello", "hi")   
1        Slovak: ?au (variations: ?auko, ?aves, ?auky, ?af); mostly as "goodbye", but stands in for "hello" primarily in informal written communication (text messages, emails) and phone calls because it is more character-efficient/shorter and more hip than the Slovak "ahoj"   
1        Spanish, esp. in Spain and Latin America: chao or chau ("goodbye")   
1        Swiss-German: ciao/Tschau ("hello" or "goodbye")   
1        Vietnamese: chàu ("hello" or "goodbye")   
1        Turkish: çav ("goodbye")

 

Curiosament després de posar-me en contacte amb alguns italians rebatent lo de "schiavo" n'han donat tres versions més.. *acciàro amb el so "ci":

A. ¬ęAi mondiali di Italia '90 il nome della mascotte, "Ciao", √® stato scelto per due motivi. Perch√© ciao ormai √® una parola internazionale conosciuta in tutto il mondo. E poi perch√© ciao viene da *chiao e *chiaio, forme medievali per clńĀru(m)‚Ķ L'augurio di una giornata 'luminosa', anticamente‚Ķ E anche di 'chiarezza' della manifestazione, volendo¬Ľ.

B. ¬ęSei stato a Catania?... Quando?... E lo el so, lo el so. No‚Ķ No. Non ironizzare tanto‚Ķ s√¨, √® cos√¨, 'servo vostro' √® in pratica il corrispettivo di 'ciao', sai‚Ķ Solo che oggi non ci facciamo pi√Ļ caso‚Ķ¬Ľ.
C. ¬ęNel medioevo, salutandosi, c'era l'usanza di accomiatarsi augurando l'acińĀriu(m), il vero e proprio 'acciaio' (della lama). Una sorta di augurio apotropaico: come il moderno "in bocca al lupo": ci si augurava ‚Äď esorcizzando il pensiero ‚Äď di venir trapassati da una spada o da un pugnale‚Ķ Ma solo per scongiurare ritualmente un pericolo possibile. Da *acci√†ro si √® avuto *acci√†o e poi ci√†o¬Ľ.


Manel Capdevila

Nota: mireu el comunicat d'un italià a Joan Calsapeu..

"..Hola. Sóc un italià que viu a Barcelona des de fa nou anys i m'agrada molt tot el que es refereix al català, la seva història i les seves connexions amb la meva llengua materna. Fa una setmana mirava una pel·li italiana on hi havia gent de la Puglia, regió del sud d'Itàlia, i de cop surt un siau de salut. Em va sobtar molt i he començat a preguntar i buscar en quins dialectes italians es fa servir siau com a salutació de comiat. No cal dir que les respostes que he tingut apunten a totes les regions del regne català: Sardegna, Sicilia, Napoli, Calabria, Puglia... Apareix en tot el sud d'Itàlia. En alguns dialectes del nord es fa servir ciau, amb u final, com a salutació de comiat també.."




versió per imprimir

    Introdu√Įu el codi de seguretat