ARTICLES » 699

LluminĂ ries, magranes i pedrenyals catalans

Entre les primers armes de foc documentades hi ha les ballestes de tro.[6]

  • 1300-1426. La primera documentaciĂł d’una ballesta de tro podria ser anterior a l’any 1300. En qualsevol cas seria anterior a l’any 1426.[7][8]
« “..., vos veets desparar una ballesta, qui es dita de tró, la qual tira una grossa pilota, e tira molt luny,… mes que es aer e fum de foch,…”. »
— Biblia Parva.
  • 1338. ”Ballesta de tron de ferre”. Girona.[9]
  • 1347. Pere III demana que des del Regne de Mallorca se li envien quatre ballestes de tro, pĂłlvora i pilotes.[10]

Les ballestes de tro havien de tenir una mena de canĂł (prou resistent per a resistir la pressiĂł de la pĂłlvora) i un encep. El mecanisme de disparar encara no existia. Els primers artesans que les construĂŻren foren els equivalents dels futurs pedrenyalers.

  • 1420. Setge de Bonifacio per part de l’estol d’Alfons el MagnĂ nim. SĂłn esmentades les “bombardes manuals”, anomenades “escopetes”, que tiraven bales de plom.[11]
« “Gli Aragonesi poi dalle gabbie degli alberi e sulle torri dei navigli, senza posa, spesseggiavano con dardi, misti a bombarde metalliche a mano, introdotte in una canna simile a un fucile, chiamata schioppetto, con la quale chi portavala colpiva con una pallottola dì piombo spinta dalla violenza del fuoco”. »
— Istoria di Corsica-De rebus corsicis (en llatí i italià). Per Pietro Cirneo.

  • 1431: Magranes de pĂłlvora esmentades per Alfons el MagnĂ nim, carregades a les galeres a Barcelona.
« indica que el rei Alfons «el Magnànim» "portava CC-milia magranes de coure plenes de pólvora" per a la campanya de Nàpols.
  • 1431: Escopetes esmentades per Alfons el MagnĂ nim, com a arma coneguda i necessĂ ria.[12]
« indica que el rei Alfons «el Magnànim», «en 24 de mayo de 1431 empenó al Bizconde de Ala [sic: per Illa] la ... que, desta hora en avant, dins trenta dies, tingueu bones y a punt llurs armas, so es, ballestes o escopetes, y assó en pena ...” »
— Els castells catalans - Volum 5 - Pàgina 934; Català i Roca, Pere
  • 1433. L’estol d’Alfons el MagnĂ nim va carregar a Barcelona:
    • 10.000 espingardes ( “MĂ©s, portava .X. mĂ­lia espinguardes, que lançaven les pedres de coure, axĂ­ com una nou”).
    • 200 bombardes manuals (“Encara portava .CC. bonbardes xiques: cascuna lançava quatre o .V. rotlons de coure, e tiraven-ne axĂ­ com de huna balesta”.)[13]
  • 1492. "Las primeras escopetas se vieron en España en 1492".[14]
  • 1543. "...disparasen las escopetas de pedernal...".[15]
    • La cita anterior, d'un llibre del segle XIX, tradueix malament una referència de 1565, molt mĂ©s propera als fets.[16]
« “…Animosamente saltorno in terra, sparando tutti gli archibugetti à ruota che avevano, onde i Francesi colti alla sprovista, molti di loro furono dalle archibugiate morti e spaventati…


“Saltaren a terra amb valor, disparant tots els petits arcabusos de roda que portaven. Amb això, molts dels francesos – agafats desprevinguts- foren morts o posats en fuga…” Terzo Libro, pàgina 126.

»
— La historia de fatti di Cesare Maggi da Napoli, per Luca Contile

 

  • 1550. Inventari de Ferran d'AragĂł, duc de CalĂ bria: “Una scopeta de Boemia, de pedernal".[17]
  • 1555. “Escopeta a so de ballesta desparada ab nou”.[18]
  • 1561. Memorial de Joan Copeu, escopeter i arcabusser de Vilareal, de les reparacions dels “arcabusos escopetes” del Consell de Vilareal. És interessant per la terminologia associada a les armes de foc de l’època. Alguns termes sĂłn els segĂĽents: caixes o caragols, mols (molls, molles?), claus, tornets, galetes, mires, punts, ametes, caixes dels arcabusos, fogons, cobertures de fogons, claus de colp (panys de pedrenyal), claus de guero (?) de arcabusos.[19]
  • 1571. Escopeta de rastell del guerrer moro el TuzanĂ­, a la Rebel·liĂł de les Alpujarras.[20]
« Una buena espada en un tahalí bien hecho, su escopeta de rastrillo, también muy buena, y que él sabia manejar, porque había estado muchas veces en Valencia y en Játiva, y en otros lugares donde se usan semejantes armas, y en donde compró aquella llave de su escopeta. »
— Guerras civiles de Granada. Per Ginés Pérez de Hita.
  • 1586. “Constitutions fetes per la Sacra Catholica Real Magestat del Rey Don Phelip”. Prohibicions sobre pedrenyals.[21]
  • 1600. “Depuis vingt ou trente ans, I’on appelle Petrinals de pareils instrumĂ©nts...Et l’on croit que ceste arme soit invention de bandouiller des monts Pirenees.”. Origines des Chevaliers, Armoiries, et Heraux (etc.). Per Claude Fauchet.[22][23]

 


Acte, gravaciĂł de so i vĂ­deo:



________________________

Conferència d'en Manel Capdevila




versió per imprimir

    IntroduĂŻu el codi de seguretat