23-08-2021  (1167 lectures) Categoria: Maltese

Rent químic

Culleradeta de rent químic, que sol ser la quantitat per a un vas (120 grams) de farina

El¬†llevat, rent, lleute qu√≠mic o la¬†llevadura qu√≠mica, √©s un¬†agent leudant que permet donar esponjositat a una¬†massa a causa d' una¬†reacci√≥ qu√≠mica que allibera¬†di√≤xid de carboni, de forma relativament similar als¬†llevats en els processos de¬†fermentaci√≥ alcoh√≤lica. S'empra amb freq√ľ√®ncia en¬†rebosteria, per exemple per¬†a bescuits. Es distingeix del¬†rent de fleca en qu√® el seu efecte √©s molt m√©s r√†pid i no cal esperar que les masses fermentin.

√Čs la mescla qu√≠mica d'un √†cid no t√≤xic (com el c√≠tric o el tart√†ric) i un carbonat o hidrogencarbonat per a donar esponjositat a una massa. L'√†cid reacciona amb l'hidrogencarbonat produint bombolles de CO‚āā, i donant volum a la pasta. Es diferencia del llevat biol√≤gic perqu√® l'efecte d'aquest darrer √©s molt m√©s lent, hores, i el del rent qu√≠mic √©s immediat i perceptible a la vista.

Terminologia

Anunci de 1919 del gasificant Royal

Aquests productes es venen sovint amb el nom ¬ęrent qu√≠mica¬Ľ, expressi√≥ tamb√© utilitzada freq√ľentment en¬†franc√®s (levure chimique) per√≤ mai en¬†angl√®s que fa servir el terme ¬ępols de fornir¬Ľ (baking powder). Aquesta primera denominaci√≥ √©s incorrecta ja que el terme ¬ęrent¬Ľ es reserva als fongs unicel¬∑lulars que aixequen,1de manera que ¬ęsi √©s rent, no pot ser qu√≠mica i si √©s qu√≠mica no √©s rent¬Ľ.2En alguns pa√Įsos √©s coneguda com a Royal com a conseq√ľ√®ncia de la popularitzaci√≥ de la marca anglesa "Royal baking powder" (¬ęReial pols de fornir¬Ľ) que pertany a la multinacional¬†Mondelńďz des del 2017. Originalment contenia cremor t√†rtar, √©s a dir bitartrat p√≤tasic, especificament un derivat del ra√Įm. Avui dia la pols de fornir sol contenir bicarbonat de sodi i f√®cula de blat de moro, que limita el risc d'absorci√≥ d'humitat.

Història

Els grecs i romans coneixien el cremor t√†rtar, que es formava on hi havia suc de ra√Įm residual. El bitartrat pot√†ssic √©s a√Įllat el 1769 pel qu√≠mic suec Carl Wilhelm Scheele. Ser√† conegut com a cremor t√†rtar. Ja al segle¬†xviii es van comen√ßar a buscar noves formes de llegir el pa; d'aquesta manera la cuinera¬†Amelia Simmons l'any¬†1796 en el seu llibre anomenat "American cookery" descriu ja receptes que empren¬†carbonat de potassi (potassa) que en ser¬†alcal√≠ i reaccionar amb els¬†components √†cids de la¬†massa produeix di√≤xid de carboni, un fenomen similar a l'observat amb els rents,3fent de precursor del gasificant que posteriorment arribaria entre el per√≠ode que va des de 1830 i 1850.

L'operaci√≥ amb aquest tipus de p√≥lvores gasificants va fer que molts dels seus promotors acabessin promovent una empresa. Un dels primers inventors va ser el qu√≠mic angl√®s¬†Alfred Bird que va crear una empresa anomenada¬†Bird and Sons Ltd., de la mateixa manera el farmac√≤leg¬†alemany August Oetker va comen√ßar a vendre aquestes mescles (en¬†alemany: "Backpulver") a les¬†mestresses de casa alemanyes el 1891, arribant a patentar la f√≥rmula el 1903.¬†Eben Norton Horsford, un estudiant de¬†Justus von Liebig va desenvolupar una f√≥rmula especial a la qual va donar el nom en honor del¬†Comte de Rumford: "Horsford's Yeast Powder". Es va dedicar a investigar la forma dels recipients i va poder comprovar que les llaunes de metall eren les m√©s adequades per mantenir la barreja fora de la¬†humitat ambiental. El 1869 es pot dir que ja es comercialitzava gasificant tal com la coneixem en l'actualitat4‚Äčl'any 1889 els qu√≠mics William M. Wright (1851-1931) i¬†George Campbell Rew (1869-1924) desenvolupen la pols gasificant de "doble acci√≥" que comencen la seva acci√≥ en la massa i repeteixen al forn, van comercialitzar la seva¬†patent sota la denominaci√≥: "Calumet Baking Powder". Actualment es pot fer a casa la barreja, que dura activa aproximadament un any si es mant√© seca : dos quarts de cremor t√†rtar, un quart de bicarbonat de sodi, un quart de f√®cula de blat de moro.

Usos

Per regla general se sol emprar una quantitat d'una culleradeta (5 ml) per fer créixer un volum de farina d'una copa (200-250ml), si es passa en la quantitat l'excés fa que es formin bombolles i surtin a la superfície, en alguns casos aquest efecte és desitjable. Si els ingredients emprats en la massa són ja àcids convé rebaixar una mica la quantitat per no agregar massa elements àcids. En aquests casos alguns llibres de cuina esmenten que si els elements àcids són molt abundants es pensi a emprar bicarbonat sòdic.

Vegeu també

Referències

  1. ‚ÜĎ Reial Acad√®mia Espanyola.¬†¬ęrent¬Ľ.¬†Diccionari de la llengua espanyola (23a edici√≥).
  2. ‚ÜĎ El Jurat de la Publicitat conclou que el rent qu√≠mic¬†no s'hauria de vendre com a rent
  3. ‚ÜĎ Simmons, Amelia. "American Cookery".¬†Oxford University Press, 1958
  4. ‚ÜĎ Rumford Chemical Works. American Chemical Society. Arxivat des de¬†l' original el 5 d' octubre de 2008. Consultat el 3 d' octubre de 2008.




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.