23-10-2011  (4152 lectures) Categoria: Hebreu

Comtat Venaissin

Comtat Venaissin
Comtat Venaissin (Francès)
Coumtat Venessin (Provençal)
Pagus Vendascinus
Venuxini Comitatus
1274‚Äď1791
Bandera del Comtat Venaissin
Bandera
Escut del Comtat Venaissin
Escut d'armes
Comtat venaissin.png
Europa 1748-1766 en.png
Estatus Enclavament papal
Capital Venasc (1274-1320)
Carpentras (1320-1791)
Lleng√ľes comunes Proven√ßal
Religió Catolicisme romà
Govern Monarquia
√ąpoca hist√≤rica Edat Mitjana

21 d'agost de 1271
‚ÄĘ Adquirits pel papat
1274
‚ÄĘ El capital es trasllada a
Carpentras

1320

1348
1663, 1668, 1768‚Äď74
‚ÄĘ Incorporat a¬†Fran√ßa
per plebiscit

14 de setembre de 1791
Moneda Scudo romà
Precedit per Succe√Įt per
Comtat de Tolosa Comtat de Tolosa
Papat d'Avinyó Papat d'Avinyó
Primera Rep√ļblica Francesa
Avui forma part de França

El¬†Comtat Venaissin (pronunciaci√≥ francesa: [k…ĒŐÉta v…ôn…õs…õŐÉ];¬†Proven√ßal:¬†lou Coumtat Venessin,¬†norma mistraliana:¬†la Coumtat, norma cl√†ssica:¬†lo Comtat Venaicin; El Comtat de Venaissin, sovint¬† anomenat comtat, formava part dels¬†Estats Pontificis (1274-u20121791) en el que avui √©s la regi√≥ francesa¬†proven√ßal-alps-costa blava.

Tota la regió era un enclavament dins del Regne de França, que comprenia l'àrea al voltant de la ciutat d'Avinyó (sempre un comtat separat) aproximadament entre el Roine, la Durance i el Mont Ventoux, i un petit enclavament situat al nord al voltant de la ciutat de Valréas comprada pel Papa Joan XXII. El Comtat també limitava (i majoritàriament envoltava) el Principat d'Orange. La regió encara és coneguda informalment com el Comtat Venaissin, encara que això ja no té cap significat polític.

Contingut

Història

El 1096, el Comtat va formar part del marcgraviat de Provença que va ser heretat per Ramon IV, comte de Tolosa de Guillem Bertrand de Provença. Aquestes terres del Sacre Imperi Romanogermànic pertanyien a Joana, comtessa de Tolosa, i al seu marit, Alfons, comte de Poitiers. [1] Alfons el va llegar a la Santa Seu a la seva mort el 1271. Com que això va passar durant un interregne, no hi havia cap emperador del Sacre Imperi Romanogermànic que protegís els drets de Joana. [Cal citació]

El Comtat es va convertir en¬†territori papal el 1274. La regi√≥ va rebre el nom de la seva antiga capital,¬†Venasque, que va ser substitu√Įda com a capital per¬†Carpentras el 1320.

Mapa que mostra el Comtat i el Principat d'Orange el 1547

Avinyó va ser venut al papat per Joana I, reina de Nàpols i comtessa de Provença, el 1348,[2] de manera que els dos comtats es van unir per formar un enclavament papal unificat geogràficament, tot i que conservant les seves identitats polítiques separades.

Els habitants de l'enclavament no pagaven impostos i no estaven subjectes al¬†servei militar, fent la vida al Comtat considerablement m√©s atractiva que sota la Corona francesa. Es va convertir en un refugi per als¬†jueus francesos, que van rebre un millor tractament sota el domini papal que a la resta de Fran√ßa. La¬†sinagoga carpentras, constru√Įda al segle XIV, √©s la m√©s antiga de Fran√ßa, i fins a la¬†Revoluci√≥ Francesa va conservar una¬†tradici√≥ jueva proven√ßal distintiva.

Els successius governants francesos van tractar d'annexionar la regi√≥ a Fran√ßa. Va ser enva√Įda per les tropes franceses el 1663, 1668 i 1768-1774 durant les disputes entre la Corona i l'Esgl√©sia. Tamb√© va ser sotm√®s a restriccions comercials i duaneres durant els regnats de¬†Llu√≠s XIV i¬†Llu√≠s XV.

El control papal va continuar fins al 1791, quan es va celebrar un plebiscit no autoritzat, sota la pressió dels revolucionaris francesos, i els habitants van votar a favor de l'annexió per Part de França. Uns anys més tard, es va crear el departament vaucluse basat en el Comtat Venaissin, incloent l'exclavament de Valréas i una part del Luberon per a la meitat sud. El papat no ho va reconèixer formalment fins al 1814.

Administració

Sota els comtes de Tolosa, el cap del Comtat Venaissin era el Senescal. [3]

De 1294 a 1791 l'administrador en cap del Comtat Venaissin va ser el rector, que va ser nomenat directament pel Papa. La majoria dels titulars eren, de fet, prelats, ja fossin arquebisbes o bisbes, i el rector tenia el dret de portar un vestit morat, similar al d'un camarlenc apostòlic. [4] La seva residència oficial era a Carpentras. No tenia autoritat sobre Avinyó, però, que va ser administrat per un cardenal legat o un vice-legat, també nomenat directament pel Papa. [5] A poc a poc, però, el poder del vice-legat va envair el del rector, fins que el cardenal pràcticament va ocupar el càrrec de governador, i el rector tenia les funcions de jutge. En ambdós casos el seu mandat va ser per un període de tres anys, renovable. [6]

El rector tenia dret a rebre els juraments feudals d'homenatge de tots els vassànades papals. També tenia el dret de rebre els juraments dels bisbes que tenien propietats en virtut del seu càrrec que estava en possessió feudal del Papa. El rector va nomenar els Notaris del Comtat. Va presidir la negociació i el pagament dels ingressos de la Cambra Apostòlica. La seva cort era la Cort Suprema del Comtat Venaissin, i tenia jurisdicció penal i civil de primera instància, i apel·lava la jurisdicció dels tribunals dels jutges ordinaris dels tres circuits judicials. [7]

El rector va ser secundat per un vicerector, nomenat tinent del rector, també nomenat papal. Tenia poders judicials similars als del rector.

L'administraci√≥ del Comtat estava en mans dels Estats del Comtat, que consistien en l'√Člu (un noble), el bisbe de Carpentras, el bisbe de Cavaillon, el bisbe de Vaison i divuit representants dels tres partits judicials en qu√® es dividia el Comtat. Els estats van celebrar les seves reunions a Carpentras.¬†[8]

La Cambra Apost√≤lica (Tresor de la Santa Esgl√©sia Romana) tenia una oficina permanent a Carpentras, amb plena jurisdicci√≥ en tots els assumptes financers relatius als drets de la Santa Seu al Comtat. Aix√≤ inclo√Įa les obligacions dels bisbes i altres persones eclesi√†stiques amb el papat.¬†[9]

Vegeu també

Referències

  1. ^ Madaule, Jacques. La croada albigensiana. Nueva York, Fordham University Press, 1967.
  2. ^ Diana Wood (2002). Climent VI: El pontificat i les idees d'un papa d'Avinyó. Cambridge University Press. pp. 47-50. Isbn 978-0-521-89411-1.
  3. ^ Expilly, p. 91.
  4. ^ Expilly, p. 92 columna 1.
  5. ^ Una llista dels llegats i vice-llegats es pot trobar a:¬†Denis de Sainte-Marthe (1715).¬†Gallia christiana, in provincias ecclesiasticas distributa (en llat√≠). Vol. Tomus primus. Par√≠s: Coignard. pp. 841-850. Roger Vallentin Du Cheylard (1890).¬†Notes sur la chronologie des vice-l√©gats d'Avignon au XVIe si√®cle: extrait des M√©moires de l'Acad√©mie de Vaucluse (en franc√®s). Seguin fr√®res. [Extrait des M√©moires de l'Acad√©mie de Vaucluse 9 (1890) 200‚Äď213].
  6. ^ Séguin de Pazzis, p. 19.
  7. ^ Expilly, pp. 91-92.
  8. ^ Séguin de Pazzis, p. 32.
  9. ^ Expilly, p. 92 columna 2.

Bibliografia

 




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.