01-11-2009  (1206 lectures) Categoria: Calendari

Calendarius et tempus romanus

Introducció

Al llarg de les √®poques homes i dones es van veure en la necess√†ria tasca d'administrar el seu temps, no tant per plaer sin√≥ m√©s aviat per necessitat. Amb la divisi√≥ cronol√≤gica del temps sem√†ntic es va aconseguir de manera efica√ß, per primera vegada en la hist√≤ria, predir les estacions de l'any, els per√≠odes en qu√® el bestiar don√©s el seu cria o la data de floraci√≥ dels cultius fruiters. Permetent-los aix√≠ a la gent primitives planejar la seva vida de forma m√©s organitzada, en si la divisi√≥ del temps va ser un factor determinant per a l'establiment de la societat urbana. Al principi els calendaris van ser mers recomptes de dies que no servien m√©s que a la tasca de "predir" les √®poques dels diferents cultius. Si b√© √©s discutible l'origen de les innovacions en l'√†rea, s√≠ que podem afirmar que van ser Roma i Gr√®cia les que van crear una divisi√≥ del temps tan eficient i √ļtil que encara avui, mil¬∑lennis despr√©s, se segueix utilitzant un d'aquests sistemes. Amb la creaci√≥ dels calendaris utilitaris i complexos, aptes a tot tipus de tasques, veiem una evoluci√≥ que va des dels m√©s simples que marcaven estacions a veure uns altres que fins dividien els tipus de dies i setmanes en un ordre cronol√≤gic marcat i espec√≠fic. √Čs l√≤gic assumir que una civilitzaci√≥ tan longeva com la Romana no va tenir un sol calendari. L'avan√ß social i tecnol√≤gic els va portar amb si la necessitat d'adaptar el calendari als nous coneixements que s'anaven obtenint. √Čs aix√≠ que veiem la transformaci√≥ del calendari Soli-lunar en el calendari Juli√†, el qual √©s l'absoluta base del calendari Gregori√† que utilitzem els Occidentals avui dia. Aquest article es basar√† principalment en el calendari antic, el qual √©s de fonamental comprensi√≥ per tenir un millor enteniment de Roma i la seva hist√≤ria. Com veurem el calendari mateix va arribar a tenir pes pol√≠tic.

 

 

Bases astrològiques i religioses

El calendari antic estava basat sota un context purament astrològic. Regit sota les idees i plantejaments de Ptolemeu, Plató i Pitàgores, és a dir, una mirada geocèntrica de l'univers. La Terra era inamovible i tots els objectes celestes a l'univers giraven al voltant d'aquesta. Tenint en compte l'anterior podem assumir la utilització dels objectes celestes més visibles com a referència, és a dir, la ubicació del Sol i la Lluna respecte a la Terra. D'aquesta manera neix el calendari sol-lunar. Sent el Sol el que marqués l'any i la Lluna els mesos. Un any es calculava sobre la base del pas del Sol per un mateix punt en dues oportunitats, el que actualment sabem que ocorre a causa de l'òrbita de la Terra al voltant d'aquest i no al contrari com creien els antics; d'altra banda el mes s'obtenia calculant el lapse en què la Lluna anava de Lluna plena a Lluna plena.
No obstant això el mètode no era perfecte, la manca de concordança entre la durada dels anys solars, 365 dies, i els anys lunars, 360 dies, comportava un desfasaje inevitable en el mesurament del temps que s'intensificava amb el pas dels anys. La solució es va obtenir intercalant un mes cada cert període de temps, per equilibrar així l'any solar amb la piga. Els encarregats d'assignar i controlar aquest "pegat" en el mesurament eren els sacerdots i estudiosos, encara que generalment la seva implementació resultava poc reeixida. Atès se solia introduir el temps sobrant com era degut, el passar del temps incrementava aquest problema fins al punt que les inconsistències entre el calendari i les estacions de l'any van fer que Juli Cèsar es veiés obligat a replantejar i enviar a redissenyar el calendari per complet. Donant origen d'aquesta manera a l'calendari Julià.
Alguns mesos del calendari eren nomenats en honor a una de√Įtat, i se solia retre tribut a aquests d√©us i deesses en els seus mesos respectius. Tamb√© aix√≠ mateix la divisi√≥ interna dels dies al Fasti consagrava certs dies als d√©us. Els kalendaes a Juno, els Idus a J√ļpiter, etc. -En aquest mateix article a tractarem el tema en profundidad.-

 

 

Nota: Per veure una llista amb els noms dels mesos dirigeixi al quadre sinòptic , on s'enumera en detall el nom en Català, el seu semblant en Llatí i una breu ressenya del seu significat.

 

bases històriques

A nivell hist√≤ric trobem diversos treballs d'escriptors i historiadors de l'√®poca que ens porten llum al funcionament i aplicaci√≥ interna del calendari antic. Ovidi¬†-sent aquest un dels referents m√©s importants que tenim-en la seva obra¬†NASONIS FASTORUM LIBER SEXTVS d√≥na detalls puntuals i molt rics sobre el sistema de datat; Varr√≥n i Titus Livi tamb√© ens presenten amb evid√®ncies i cites sobre com era el m√®tode utilitzat, les tradicions i costums, etc. M√©s endavat en el temps, entrada l'√®poca Imperial, tenim els relats de Macrobi, Plutarc, Di√≥n Casio i diversos autors m√©s que ens ajuden a tancar la imatge general del que representaven tant el calendari antic com el Juli√†. √Čs gr√†cies a aquests escriptors i investigadors del m√≥n contemporani que podem saber a la perfecci√≥ la utilitzaci√≥ dels diferents calendaris al llarg dels segles en el m√≥n Llat√≠. Potser una de les troballes m√©s importants no es troba en els llibres de text sin√≥ en l'antiga ciutat de Antium. Aqu√≠ va ser on el 1915 es va descobrir el¬†Fasti ANTIATES maiores, un dels m√©s complets fasti¬†-calendario- amb qu√® es compta en l'actualitat, ja que els descoberts anteriorment no eren m√©s que diminuts fragments escampats per tot el m√≥n Llat√≠. Gr√†cies a aquest Fasti avui dia podem saber les diferents dates tant civils com¬†religioses. Veurem m√©s sobre aix√≤ en uns instants.

 

 

 

El calendari romà antic seus orígens i característiques

Els or√≠gens de les versions m√©s antigues del calendari rom√† encara estan sota una fervent disputa entre els escolars especialitzats en el tema. Si b√© l'especulaci√≥ √©s molt gran, en l'√ļltim segle gr√†cies a l'avan√ß de l'antropologia, l'estudi hist√≤ric i l'etnografia es van poder deixar en clar diversos aspectes que fins fa poques d√®cades enrere eren un tant ambigus o totalment desconeguts.
Els romans prenen part del seu calendari del grec. Al principi aquest consistia de 304 dies els quals conformaven els 10 mesos totals del calendari m√©s primitiu, aquests mesos eren: Martius 31 dies, Aprilis 30 dies, Maius 31 dies, Iunius 30 dies, Quintilis 31 dies, Sextilis 30 dies, September 31 dies, October 30 dies, November 31 dies, December 30 dies. En particular aquesta versi√≥ del calendari rom√† era pr√†cticament un calendari exclusivament lunar, completament regit pels per√≠odes de la Lluna. Podem notar que en el calendari a mar√ß, Martius, era el mes que donava principi a l'any ja que aqu√≠ passa l'equinocci de primavera. Tenint en compte aix√≤ dedu√Įm que era de certa forma un calendari perpetu, aplicable de la mateixa manera en tots els anys. Si b√© √©s molt poc probable es creu que aquest calendari va ser introdu√Įt per Romulus, primer rei i fundador de Roma¬†-almenys segons explica la llegenda-. Al principi dos mesos eren ignorats, exactament uns 61 dies, el que ens resulta obvi en veure que nom√©s tenien deu mesos per any. Els mesos ignorats tocaven en l'√®poca hivernal. Durant el per√≠ode que ocupaven aquests mesos es vivia una mena de per√≠ode festival esperant la primavera, on el nou any comen√ßaria. Amb el pas del temps aquesta falta es va anar fent cada vegada m√©s evident a presentar-se un desfasament important a les estacions i el que assenyala el calendari, la soluci√≥ a aquest problema es va aconseguir amb Numa Pompilius. Si b√© no √©s totalment segur que fos el que va afegir els dos mesos restants¬†-Januarius i Februarius- com els dos mesos hivernals per fer. En el proc√©s va reduir la quantitat de dies dels mesos de 30 dies a 29, quedant els mesos d'aquesta manera: Martius 31 dies, Aprilis 29 dies, Maius 31 dies, Iunius 29 dies, Quintilis 31 dies, Sextilis 29 dies, September 29 dies, October 31 dies, November 29 dies, December 29 dies, Ianuarius 29 dies, Februarius 28 dies.Elevant d'aquesta manera la quantitat de dies de 304 a 355, el que encara portava problemes i presentava limitacions.

 

 

 

El calendari Republicà (pre-julià)

Una nova i extensiva modificaci√≥ va ser realitzada per l'etrusc Tarquini Priscio, aproximadament en el 153 AC, en un intent d'adaptar el calendari lunar al solar, en si es va veure en la necessitat de retocar-per fer-ho m√©s d'acord als canvis estacionals. Aquest sistema √©s conegut com el Calendari Republic√† o pre-juli√†¬†-Actualment hi ha una discussi√≥ molt forta sobre si en aquest per√≠ode el principi de l'any es va c√≥rrer a gener, o seguir al mar√ß. La versi√≥ m√©s acceptada √©s que, com veurem en la part del calendari Juli√†, Juli C√®sar va c√≥rrer el principi de l'any a gener per planejar les campanyes militars amb m√©s temps a l'hivern. √Čs important aclarir que els romans feien els seus plans estrat√®gics i tra√ßats militars al principi de cada any-. Una de les modificacions per arreglar el problema dels dies que falten va ser l'agregat d'un tretz√® mes conegut Mercedoinus¬†-nomenat d'aquesta manera per Plutarc en els seus relats sobre la reforma del calendari per Julio C√®sar-, ja que tot i la inserci√≥ de els nous mesos encara es trobava un desfasament entre els mesos lunars i l'any solar que feia que les dates s'anessin corrent amb el passar de les estacions. Mensis Intercalaris o¬†Mercedoinus es va implementar per solucionar aix√≤ i any per mig. Situant-se despr√©s d'Febrarius, afegia de 22 a 23 dies. Els anys que contenien aquest mes passaven a tenir un total de 377 o 378 dies, equilibrant d'aquesta manera el desfasament temporal. Ja entrada la Rep√ļblica, aquests mesos intercalaris eren establerts pel Pontifex Maximus, i la seva durada era variable. El seu objectiu original era intercalar dies a l'any per fer-ho d'acord amb les temporades i eliminar el desfasament del temps. No obstant aix√≤ gradualment va esdevenir una eina pol√≠tica. Aix√≤ va crear un gran problema, la manipulaci√≥ d'aquests dies addicionals generalment es realitzava amb interessos en ment: la votaci√≥ d'un funcionari, el terme d'un c√†rrec pol√≠tic, etc. Fets que van portar a un desfasament de diversos mesos per al final de la Rep√ļblica.

 

 

consul
Un dels Fasti més complets que s'han trobat. En el podem veure com s'organitzaven els dies. En aquest mateix article, s'analitzarà això en profunditat.

 

La divisió dels temps hores, dies, mesos i anys

Dies i hores

Els dies es dividien en 24 hores, de les quals 12 marcaven el dia i 12 la nit. Si b√© aix√≤ pot reflectir una semblan√ßa amb la manera actual de mesurar els dies, el proc√©s era molt diferent. Les hores eren variables √©s a dir, que cada hora tenia el seu lloc en el dia i variava si el dia era m√©s curt o m√©s llarg. El comen√ßament del dia es donava amb la sortida del Sol i al final del dia arribava amb la seg√ľent sortida del Sol. Com tots sabem, els dies, referint-nos als moments de llum i Sol, poden ser m√©s llargs depenent de l'estaci√≥ de l'any . A l'estiu el dia durar√† m√©s que la nit, i la nit es prolongar√† m√©s que el dia a l'hivern. Una cosa que portaria molts problemes a la manera d'assignar les hores establertes. La soluci√≥ va ser implementar hores vers√†tils adequades a l'√®poca de l'any. √Čs aqu√≠ on rau una de les majors difer√®ncies amb la nostra manera actual de mesurar el temps. Per exemple a partir del 21 de juny, quan els dies per la seva estaci√≥ es feien m√©s llargs, les hores romanes tindrien l'equivalent a 1 hora amb 16 minuts de la nostra escala temporal. El 21 de desembre, quan les nits passaven a allargar-se, les hores del dia passarien a tenir l'equivalent a 44 minuts actuals. No sempre eren exactament 1 hora amb 16 minuts a l'estiu i 44 minuts a l'hivern. El temps relatiu d'aquestes variava depenent del dia, √©s a dir, com m√©s s'acost√©s l'estiu m√©s s'anava allargant el dia i com m√©s s'anava acostant l'hivern m√©s s'escur√ßava el dia, allargant-se i escur√ßant les hores juntament amb aquests. Hi havia dos dies en qu√® les hores romanes equivalien a 60 minuts exactes. Era durant els equinoccis de Mar√ß 21 i 21 set.
No hem d'assumir per això que aquesta costum podia portar-li cap problema als romans. Si tenim en compte que aquest sistema era normal per a ells i que s'utilitzaven rellotges de Sol. Els quals estaven dividits en 11 línies que tallaven la circumferència del rellotge a grills -11 i no 12 ia que quan l'ombra de la bandera es posés sobre la primer línia significava que ja havia passat la prima hora-. Llavors ja que el temps d'exposició del Sol a l'hivern és menor que a l'estiu, podem observar que el temps que mesurarà el rellotge de Sol s'adequa a la utilització d'hores més curtes i hores més llargues.
Les hores eren prima hora, secunda hora, tertia hora, quarta hora, cinquena hora, sisena hora, setena hora, vuitena hora, nona hora, desena hora, onzena hora, dotzena hora.

Temps exclusius a la ciutat de Roma -ja que són els adequats en aquesta latitud, en altres ciutats romanes depenent de la seva latitud podien variar-. Comparativa de l'espai temporal de les hores romanes relacionades a les nostres hores actuals.

hivern
hora des fins
I. prima 07:33 08:17
II. secunda 08:17 09:02
III. tertia 09:02 09:46
IV. quarta 09:46 10:31
V. cinquena 10:31 11:15
VI sisena 11:15 00:00
VII. setena 00:00 00:44
VIII. vuitena 00:44 13:29
IX nona 13:29 14:13
X. desena 14:13 14:58
XI. onzena 14:58 15:42
XII duodecima 15:42 16:27
estiu
hora des fins
I. prima 04:27 05:42
II. secunda 05:42 06:58
III. tertia 06:58 08:13
IV. quarta 08:13 09:29
V. cinquena 09:29 10:44
VI sisena 10:44 00:00
VII. setena 00:00 13:15
VIII. vuitena 13:15 14:31
IX nona 14:31 15:46
X. desena 15:46 17:02
XI. onzena 17:02 18:17
XII duodecima 18:17 19:33

 

 

El seg√ľent quadre sin√≤ptic ens donar√† una comparaci√≥ dels dies Romans amb els dies en Catal√†.

Significat dels noms dels dies
nom original
significat
Nom en Català
dies Solis Dia del Sol
diu-menge (dominus)
dies Lunae Dia de la Lluna di-lluns
dies Martis Dia de Mart di-marts
dies Mercuris Dia de Mercuri (Hermes) di-mecres
dies Iovis Dia de J√ļpiter di-jous
dies Veneris Dia de Venus di-vendres
dies Saturni Dia de Saturn dis-sabte

 

Aclariment:¬†Si desitja veure l'equival√®ncia de les de√Įtats romanes amb les gregues i la seva funci√≥,¬†aneu a la taula comparativa.

 

Les setmanes.

Si b√© no hi havia un concepte de setmana com la coneixem actualment, al principi es feien servir una mena de setmana de 8 dies¬†-basada en la setmana "mercantil" etrusca-. 7 dies h√†bils de treball i un vuit√® dia de¬†"negocis". Aquest vuit√® dia era m√©s aviat festiu i de descans. La gent l'utilitzava per a les seves tasques personals i generalment altres activitats recreatives. Si b√© es va tractar d'implementar una setmana de 7 dies al llarg de l'Imperi mai es va aconseguir dur a terme o imposar el seu √ļs de manera regular. Va ser fins Constantino al 321 DC, que inspirat en la divisi√≥ dels dies del calendari Hebreu, va imposar una setmana de set dies. La difer√®ncia √©s que el dia de descans es va pasar al diumenge, per festejar la resurrecci√≥ de Jes√ļs i no en el dissabte com en la versi√≥ Hebrea i la seu Shabbat. Anteriorment a la reforma de Constant√≠ els mesos, si b√© no es dividien en setmanes, es dividien en dies especials com veurem a continuaci√≥.

Divisió del mes.

Hi havia tres tipus de dies especials que es feien servir per classificar els diferents períodes del mes:

Els kalendae (kalendas. √Čs probable certa confusi√≥ ja que el seu nom √©s en plural, per√≤ el kalendas era un sol dia): El primer dia del mes que es marcava amb el comen√ßament d'un nou cicle lunar. En aquest dia el pont√≠fex dictava els seg√ľents dies del mes. Si b√© es creu¬†-per la lletra K al principi de la paraula- que Kalendae √©s d'origen etrusc tamb√© √©s acceptat que prov√© de calare, que significa anunciar, trucar. Aix√≤ concordaria exactament amb que els kalendae eren els dies en qu√® els pont√≠fexs anunciaven els altres dies del mes.

Els dies Nonas (Senars): Ocorrien nou dies abans dels idus, al 5√®¬†-per als mesos curts: gener, febrer, abril, juny, juliol, setembre, novembre i desembre- o al 7√® dia del mes¬†-per als mesos mes llargs: mar√ß, maig, agost i Octubre-. eren tamb√© regits per les fases lunars i el mateix Pontifex Maximus s'encarregava de assignar-los. El Rex sacrorum, que era l'anunciant dels festius i festivals al mes, generalment establia els¬†sacra p√ļblica en els dies senars.

Els Idus¬†-dividir- (Idos en Catal√†): Eren tamb√© altres dies marcats pel pont√≠fex. Ocorrien en els dies 15 de cada mes que contingu√©s 31 dies, i els dies 13 dels mesos que no tinguessin 31 dies. Aquests dies es calculaven sobre la base de la Lluna plena. A causa de que la lluna entra en aquest estat aproximadament a la meitat de cada cicle lunar. D'aqu√≠ la classificaci√≥ "idus", com vam dir dividir. La import√†ncia d'aquests dies era not√≤ria, ja que la Lluna plena i que estiguin dedicats a J√ļpiter els atorgava gran atenci√≥ religiosa entre la poblaci√≥.

Els pridie: Aquests dies eren els dies abans dels dies especials. Per exemple pridie idus Octobris, es llegia com el dia anterior al idus d'octubre. Del seg√ľent obtenim que hi havia tres pridie, pridie Nonas, pridie Idus, pridie Kalendae.

Utilitzant aquestes tres dates divisores podem saber la manera en com els romans comptaven els dies. No ho feien de la manera l√≤gica actual, utilitzant nombres ordinals. Sin√≥ que es basaven en separar el mes en els dies especials. Es comptaven quants dies faltaven per a aquesta data¬†-tenint en compte que la manera d'explicar dels romans inclo√Įa al dia actual -. Per exemple, si est√†vem en un dia dimarts i el Idus toqu√©s un Dijous, no ens referirem com que falten dos dies per al Idus (dimecres i dijous), sin√≥ que ens referirem al fet que falten 3 dies per al Idus, incloent el dia actual en el recompte (dimarts, dimecres i dijous). Al principi pot resultar una mica conf√ļs, per√≤ aix√≤ no ho √©s tan aix√≠. Ens remetrem a un exemple pr√†ctic per entendre-ho. El 2 de juny era conegut com¬†IV Nonas Iunonius, aix√≤ ho interpretem com¬†"falten 4 dies per a les nonas de Juny".

Distribució dels dies al llarg de l'any
Mesos de 31 dies Mesos de 29 dies Mesos de 28 dies
Martius, Maius, Quintilis,
Octobris
Aprilis, Iunonius, Sextilis,
Septembris, Novembris,
Decembris, Januarius
Februarius
dia Noms en Llatí (Nonas = senars, idus = idus)
1 Kalendas Kalendas Kalendas
2 Ante diem VI Nonas Ante diem IV Nonas Ante diem IV Nonas
3 Ante diem V Nonas Ante diem III Nonas Ante diem III Nonas
4 Ante diem IV Nonas pridie Nonas pridie Nonas
5 Ante diem III Nonas nonas nonas
6 pridie Nonas Ante diem VIII idus Ante diem VIII idus
7 nonas Ante diem VII idus Ante diem VII idus
8 Ante diem VIII idus Ante diem VI idus Ante diem VI idus
9 Ante diem VII idus Ante diem V idus Ante diem V idus
10 Ante diem VI idus Ante diem IV idus Ante diem IV idus
11 Ante diem V idus Ante diem III idus Ante diem III idus
12 Ante diem IV idus pridie idus pridie idus
13 Ante diem III idus IDUS IDUS
14 pridie idus Ante diem XVII kalendas Ante diem XVI kalendas
15 IDUS Ante diem XVI kalendas Ante diem XV kalendas
16 Ante diem XVII kalendas Ante diem XV kalendas Ante diem XIV kalendas
17 Ante diem XVI kalendas Ante diem XIV kalendas Ante diem XIII kalendas
18 Ante diem XV kalendas Ante diem XIII kalendas Ante diem XII kalendas
19 Ante diem XIV kalendas Ante diem XII kalendas Ante diem XI kalendas
20 Ante diem XIII kalendas Ante diem XI kalendas Ante diem X kalendas
21 Ante diem XII kalendas Ante diem X kalendas Ante diem IX kalendas
22 Ante diem XI kalendas Ante diem IX kalendas Ante diem VIII kalendas
23 Ante diem X kalendas Ante diem VIII kalendas Ante diem VII kalendas
24 Ante diem IX kalendas Ante diem VII kalendas Ante diem VI kalendas
25 Ante diem VIII kalendas Ante diem VI kalendas Ante diem V kalendas
26 Ante diem VII kalendas Ante diem V kalendas Ante diem IV kalendas
27 Ante diem VI kalendas Ante diem IV kalendas Ante diem III kalendas
28 Ante diem V kalendas Ante diem III kalendas pridie kalendas
29 Ante diem IV kalendas pridie kalendas -
30 Ante diem III kalendas - -
31 pridie kalendas - -

Les feriae
El seu nom Llatí manté una semblança amb el terme en Català, festius. Eren un dia de descans, encara que la seva relació amb la religió era fonamental. Dies feriatus era com es coneixien i podien dividir-se en feriae publicae i privatae. Els de tipus stativae eren de data fixa i els conceptivae marcats pels pontífexs. A continuació una llista dels diferents feriae i els seus corresponents abreviatures: AGO agonàlia, ARM Armilustrium, CAR Carmentalia, CER Cerialia, AMB Consualia, DIV Divalia, EQU Equirria, FER Feralia, FON Fontinalia, FOR Fordicia; FUR Furrinalia, LAR Larentalia, LIB Liberalia, LUC Lucaria, LUP Lupercalia, MAT Matralia, MED Maditrinalia, NEP Neptunalia, OPA opiconsívia, PAR Parilia, POP poplifugia, PER Portunalia, QRCF Quando Rex Comitiavit Fas, QSDF Quando Stercur Delatum Fas, QUIN Quinquatrus , QUIR Quirinalia, REG Regifugium, ROB robigàlia, SAT Saturnalia, TER, Terminalia, TUB Tubilustrium, VEUS Vestalia, VIN Vinalia, Volk Volcanalia, VOLT Volturnalia.

 

 

 

Abreviatures i lletres dels Fasti

Els Fasti¬†-els calendaris que es dibuixaven sobre plaques de marbre o parets- les abreviacions utilitzades eren les seg√ľents:¬†Kal = Kalendas; ad = Ante diem -dia anterior-; Prid. = Pridie¬†-el dia abans-; Non. = Nona; Id. = Idus. Aix√≠ mateix cada dia tenia una s√®rie de lletres que no nom√©s identificaven el dia sin√≥ que a m√©s les seves caracter√≠stiques:¬†F = dies fasti, dies en qu√® diferents transaccions comercials podien ser condu√Įdes. Aquests dies perdien el seu car√†cter comercial quan un¬†feriae conceptivae es superposava. N dies nefasti, dies en qu√® transaccions comercials o votacions p√ļbliques no podien ser condu√Įdes; A endotercissus, dies en que certes transaccions comercials eren permeses. C dies comitiales, dies en que les reunions p√ļbliques, comunament conegudes com¬†comitia, eren portades. NP festivitats p√ļbliques; D per lletra nundial, que marcava el primer dia del mes intercalar. A part d'aquestes lletres cada dia tenien lletres que anaven de la¬†A a la¬†H assenyalant, les quals es repetien en s√®ries successives per les restes dels dies.

 

 

Per comprendre millor el que s'ha dit ens remetrem a un exemple gràfic:

fasti

 

Any de referència i mesurament cronològic dels anys

En l'era Republicana els anys es mesuraven en base als que van ocupar el c√†rrec de C√≤nsol, √©s a dir que no s'explicaven literalment. Vegem un exemple d'aix√≤: L'any que actualment anomenem 49 AC, per als Romans, seria anomenat com¬†"L'any dels c√≤nsols de Claudius Marcellus i Cornelius Lentulus". Posteriorment per q√ľestions de conveni√®ncia es va comen√ßar a utilitzar un sistema de datat en base a una data patr√≥¬†-exactament com ho fem avui en dia-. Els anys es mesuraven en relaci√≥ a la fundaci√≥ de Roma, la qual data del 753 AC¬†-Si b√© no √©s l'√ļnica data que s'estudia √©s la m√©s acceptada actualment-. El terme en Llat√≠ per definir l'any patr√≥ era¬†Ab Urbs Condita, i s'abreujava¬†AUC. Per tant l'any en qu√® va n√©ixer Juli C√®sar, per a nosaltres 100 AC, l'equivalent rom√† seria 653 AVC¬†-recordem que urbs en Llat√≠ √©s VRBE-. Tenint en compte aquestes dues dades podem dir que la nostra denominaci√≥ moderna 49 AC, per als romans seria¬†"L'any del consolat de Claudius Marcellus i Cornelius Lentulus" o el 461 AVC
Una cosa a tenir en compte quan es llegeixin textos originals i es pretengui calcular les dates que subministren els autors és que no tots els romans estaven d'acord respecte a l'any de la fundació de Roma, de manera que és normal trobar diferents dates per a un mateix any en particular en base als càlculs propis de l'autor.

 

 

Curiositats

  • Regifugium era la festa que marcava el cap d'any al febrer, aquesta festa estava associada a la Terminalia¬†- √ļltim dia de l'any-.
  • Donada la manipulaci√≥ pol√≠tica del calendari i m√®todes poc eficients per calcular els mesos intercaleres, el calendari prejuliano va arribar a tenir un error tal de 4 mesos pel que fa a les estacions de l'any.
  • Una de les millors maneres de saber que tan desfasat estava el calendari antic pel que fa a l'estaci√≥ anual √©s llegint les cr√≤niques de batalla. En aquestes gaireb√© sempre es cita el clima i el mes de l'any en qu√® van oc√≥rrer.
  • El fam√≥s historiador Will Durant en una lectura per a un grup universitari va proposar que les dates divis√≤ries (idus, Nonas, etc.) tocaven generalment en dies imparells ja que era molt dif√≥s creure que els n√ļmeros parells portaven mala sort.
  • El sistema amb el qual els romans comptaven els dies del mes¬†-per divisores- va durar fins ben entrada l'Edat Mitjana. Aix√≤ es pot observar en els treballs literaris seculars de l'√®poca.
  • La palaba nefast prov√© dels¬†dies nefasti. Si b√© no tenien cap car√†cter que indiqui una trag√®dia o un mal dia, gradualment la poblaci√≥ els va comen√ßar a considerar dies foscos.




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.