25-02-2017  (55870 lectures) Categoria: Articles

Burgfrieden

A l'edat mitjana, el terme Burgfrieden o Burgfriede (mhd. burcvride 'pau contractual dins de la comunitat d'hereus d'un castell'[1]) es referia a un estatus legal especial de llocs emmurallats (ciutats o castells), en l'àmbit del qual s'aplicaven els drets domiciliaris i el poder punitiu del senyor del castell i es prohibien les disputes i la violació de la pau amb càstigs rigorosos. [2][3] A Baviera, el Burgfrieden era el districte sobirà, protector, comercial i judicial de les ciutats i mercats. [4]

Significat

Burgfriedenssäule prop de Landshut

Si diverses parts tenien la propietat d'un castell i, per tant, eren considerats senyors del castell, es conclo√Įen¬†els anomenats tractats de pau del castell, que tamb√© s'anomenaven¬†treva del castell per abreujar i sovint establien normes de gran abast per viure junts al castell, per exemple per al manteniment i la defensa o el salari proporcional dels gu√†rdies. De particular import√†ncia va ser la treva per als castells que eren propietat conjunta de diversos socis (Ganerbenburg). Els copropietaris (ganerben, mesquins) es van jurar m√ļtuament mantenir la pau a la zona del castell sense previ av√≠s, fins i tot si havien d'entrar en disputa entre ells.¬†[5]

No es podia negar la concessió de treva, sobretot a l'alta edat mitjana. Durant les visites a altres castells, inclòs el d'un enemic, s'havia de posar en repòs una disputa, ja que també hi havia una treva per als opositors a les proximitats del castell. La treva es podia acabar amb una carta especial de feu, per exemple per poder assetjar legalment el castell respectiu.

El senyor del castell també podia concedir asil a les persones i d'aquesta manera posar-les sota la seva protecció, però també obligar-les a estar sota la seva sobirania.

El l√≠mit de la pau era generalment lluny davant de les muralles. Si no hi havia demarcaci√≥ natural, l'√†mbit territorial de la treva es podia marcar en conseq√ľ√®ncia, per exemple amb pedres de pau del castell o¬†columnes. [6][7]

Literatura

  • Gerd Althoff: Regles del¬†joc de la pol√≠tica a l'edat mitjana. Comunicaci√≥ en pau i disputa. Primus-Verlag, Darmstadt 1997,¬†ISBN 3-89678-038-7.
  • Busson:¬†Mecenatge cavalleresc. Franz Pechel, Graz 1907.
  • Herbert Obenaus:¬†Llei i Constituci√≥ de les Societats amb Sant J√∂rgenschild a Su√†bia. Estudi sobre noblesa, entrada, arbitratge i disputa al segle XV (=¬†Publicacions de l'Institut Max Planck d'Hist√≤ria. 7,¬†ISSN 0436-1180). Vandenhoeck & Ruprecht, G√∂ttingen, 1961, (al mateix temps: G√∂ttingen, Universitat, dissertaci√≥, 1959).
  • Margret S√§nger:¬†Die Burgfrieden der Grafen von Katzenelnbogen. A:¬†Bl√§tter f√ľr deutsche Landesgeschichte. Vol. 116, 1980,¬†ISSN 0006-4408,¬†pp. 189‚Äď234.
  • Christoph Terharn:¬†Les disputes de Herford a la baixa edat mitjana. Una contribuci√≥ al dret feudal (=¬†Fonts i investigacions sobre la hist√≤ria del dret penal. vol. 6). Schmidt, Berl√≠n 1994,¬†ISBN 3-503-03090-5 (tamb√©: M√ľnster, Universitat, dissertaci√≥, 1993).
  • Thomas Vogel: Dret feudal¬†i pr√†ctica del feu a la baixa edat mitjana utilitzant l'exemple de la capital imperial Nuremberg (1404-1438) (=¬†Contribucions de Friburg a la hist√≤ria medieval. Estudis i textos. Vol. 11). Lang, Frankfurt am Main et al. 1998,¬†ISBN 3-631-33100-2 (al mateix temps: Friburg (Breisgau), Universitat, dissertaci√≥, 1994).

Enllaços

Viccionari: Burgfrieden ‚Äď significat, origen de la paraula, sin√≤nims, traduccions

Referències

  1. ‚ÜĎ Burgfriede bei Duden en l√≠nia.
  2. ‚ÜĎ Burgfrieden Mittelalter-Lexikon, Petita Enciclop√®dia de l'Edat Mitjana Alemanya, fundada per Peter C. A. Schels, consultada el 28 de setembre de 2018
  3. ‚ÜĎ Fritz H. Herrmann:¬†C√†stig per incompliment dels Burgfrieden. A:¬†Wetterauer Geschichtsbl√§tter 1954, p. 148
  4. ‚ÜĎ Reinhard Heydenreuter:¬†Kriminalgeschichte Bayerns 2003, p. 320
  5. ‚ÜĎ Joachim Schneider:¬†Ganerbschaften und Burgfrieden in der Fr√ľhen Neuzeit: Rel√≠quies o adaptacions funcionals? A:¬†Adel a Hessen. Dominaci√≥, autoimatge i estil de vida. 2010, p. 129‚Äď14
  6. ‚ÜĎ Josef Buchowiecki:¬†L'√ļltim Burgfriedenstein supervivent. A:¬†Wiener Geschichtsbl√§tter 1970, p. 123
  7. ‚ÜĎ Andreas Sauer: Testimonis de pedra de la hist√≤ria¬†jur√≠dica: les columnes de treva de la ciutat de Pfaffenhofen a.d. Ilm - hist√≤ria, significaci√≥, conservaci√≥. A:¬†Sch√∂nere Heimat 2018, pp. 39‚Äď42

 




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.