26-12-2013  (3042 lectures) Categoria: Articles

L'ADN dels Colom i dels Colombo

Confusió: No confongueu l'article amb l'estudi de l'ADN dels Colom i L'Antropologia_forense:

cliqueu: L'ADN DELS COLOM I L'ANTROPOLOGIA FORENSE



El dia 2 de desembre del 2008 va tenir lloc una conferència del Dr. José Antonio Lorente Acosta, director del Laboratorio de Identificación Genética de la Facultat de Medicina de la Universitat de Granada, a la sala d’actes de l’Arxiu reial de Barcelona amb el títol: "L’origen de Cristòfor Colom: resultat actual de les anàlisis de les persones de cognom Colom i Colombo". i que es va fer amb molt poca repercussió mediàtica, pel que hi va haver molt poca assistència.

Resum: Codi genètic molt semblant entre els Colom genovesos i catalans

La primera evidència de l’estudi duut a terme pel Dr Lorente és que els ADN de la gent amb cromosoma XY (mascle) dels cognoms Colom catalans i de la gent amb cromosoma XY (mascle) dels cognoms Colombo italians són tan similars, que no és factible atribuir un origen geogràfic concret en base a les diferències d' ADN que s’han pogut observar. Segons en Lorente els Colom catalans serien  descendent d'un o d'uns Colombo,  naturalitzats a Catalunya, que podien haver fet peu al país a finals del s. XIV; amb la possibilitat d'haver originat la branca dels Colom de Barcelona que van arribar a la Presidència de la Generalitat.

At√®s que l'ADN no podia ser un factor deteminant al tenir ambdues branques els mateixos gens, la documentaci√≥ i el sentit com√ļ tornaven a recuperar el protagonisme. Per√≤ √©s clar, com queda la situaci√≥? No m'he pogut sostreure a la necessitat de fer un petit escandall de les possibilitats que aquesta dada cient√≠fica, tan esperada i tan important, obre sobre la connexi√≥ entre Catalunya i els remots or√≠gens dels catalans.

Es clar que a tots els períodes històrics, Catalunya ha acollit molta gent que hi ha vingut i s'hi ha quedat i naturalitzat, i amb el temps, ha oblidat els seus orígens forans. La repoblació occitana forma en gran part Catalunya, des de les envestides de Carlemany fins al s. XVIII. Però la tradició marinera i la presencia Catalana a Itàlia també ha d'haver portat intercanvis de gent a les dues contrades.

Un Colombo es va instal·lar a Catalunya

Caldria potser, trobar el Colombo genovès (cal suposar que també persona principal) que va venir en època molt reculada a instal·lar-se a Catalunya. Si ens centrem en els Colom (prescindint de divisions administratives) en el s. XV tenim una gent principal que, en aquella època és una de les famílies preeminents de Catalunya.

Els estudis genealògics (tant els que fins ara han fet els colombòfils, com també l'estudi genètic) s'han fet pensant en dos llinatges diferents o en una multitud de llinatges, per tant el resultat ha estat una sorpresa. Els estudis genealògics de la família Colom o dels ancestres de l'almirall no arriben tan lluny com caldria, segurament perquè no s'ha pensat fins ara que existís aquesta connexió.

Es fa evident doncs que caldrà retrocedir en els arxius uns quants segles, fins a trobar els "nous" catalans. Calen uns estudis que han d'aprofundir moltes generacions més.

Potser que sobre aquest tema existeixin altres estudis m√©s complerts, per√≤ si consultem el numero 44 del Centre d'Estudis Colombins, ens parla del retrobat arxiu de Ricard Carreras i Valls (autor d'un buidat d'arxius notarials barcelonins). Aquest estudi√≥s diu que trob√† documents en que hi intervenen els Colom de Barcelona, que hom creu que era la fam√≠lia de l'almirall, amb dates a partit del 1.393. I en el n¬ļ 45 hi ha un arbre geneal√≤gic, fet tamb√© pel mateix estudi√≥s.

En el seu arbre hi ha tres llinatges, els Colom, els Mont-rós o segons altres grafies i estudiosos: Muntrós, Terrarrubea, Torroja..., i els Bertran. El fa fill d'una línia borda dels Colom-Cardona-Barcelona. Però l'autor de l'article, el membre del centre d'estudis colombins, en Llorenç Margarit i Torras no ha trobat les fitxes que ho corroboren. Els seus antecessors serien a partir del pare d'en colom: Francesc, Guillem, Jaume, Guillem.

També podem consultar la genealogia que el recercador Jordi Bilbeny ens posa al seu llibre, "Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya", on ens presenta els arbres genealògics d'en colom referits als seus parents que són: el casal de Barcelona fins a Alfons III, el dels almiralls Cardona, els de les cases reials portuguesa, l'anglesa, els Anjou i la casa reial francesa, i àdhuc el rel?laciona amb el comptes de Lemos- Trastamara,i els Furtado de Mendoça.

En el que es referiria a l'estudi de la branca dels Colom de Barcelona queda encara insuficient, ja que va fins als avis. Tenim el pare, Jaume-Joan, i l'avi Guillem. Amb els almiralls Bertran i amb Pere Margarit. (important conqueridor), fins al nivell de besavi. I la conexi√≥ amb l'almirall Casanova-Colom, en aquesta l√≠nia apareix el besavi Colom tamb√© dit el Major, i √©s l'ancestre com√ļ dels dos navegants (Casanova- Colom i Crist√≤for Colom) i l'avi √©s anomenat el jove. Tamb√© inclou els entroncaments amb els almiralls Cabrera i el comte sobir√† de Barcelona Mart√≠ l'hum√†, per√≤ no afecten la gen√®tica ni llinatge de l'almirall.

Però tornant a la gent que cal trobar, que va viure segles abans, de moment hem de fer especulacions. Així tenim que, durant el període de la reconquesta, Catalunya és una nova frontera i terra de pioners que la van repoblant. No ens ha d'estranyar que uns genovesos s'hi instal?lin. Es pot fer alguna hipòtesi de quan pogué passar això segles abans del naixement del gran almirall. A més caldrà tenir en compte, que les relacions Catalunya-Gènova no sempre han estat fàcils, generalment eren rivals.

En una petita llista de moments propicis, un dels períodes de màxima col?laboració fou el regnat de Ramon Berenguer IV, en que una fructífera aliança que permeté importants accions conjuntes;

Expedició a València del 1.092:

Aquesta expedició de naus Catalano-Genovesa-Pisana en ajut de Alfonso VI de Castella és un important precedent de la col?laboració que més endavant tindrà Ramón Berenguer IV.

Expedició a les Balears:

Ramon Berenguer III junt amb Genovesos i Pisans entre 1.114 i 1.116 intenta reconquerir les illes balears però no s'hi pot mantenir.

El 1.146 Ramon Berenguer IV, comte sobirà de Barcelona, fa una aliança amb els genovesos, amb una franquícia d'impostos per a Genovesos i Catalans ens els estats respectius, situació que es mantingué fins el 1.497.

En l'article del n¬ļ 2 us parlava de l'espessa boira que cobreix els fets dels catalans, i aqu√≠ hi ha una inversemblan√ßa: heu vist l'escut d'Almeria? En l'actualitat ens expliquen que √©s la creu de Sant Jordi... de G√®nova!!!!, i que l'hi posaren en record d'aquesta expedici√≥. Com si aquest s√≠mbol no fos tamb√© Catal√†. Per√≤ el m√©s greu √©s la ofensa als reconqueridors Catalans de l'√®poca de Ferran II el cat√≤lic, que portaven aquesta mateixa creu, per√≤ catalana. Prefereixen honorar uns estrangers, no sempre amics, en una gesta tres segles anterior que no va tenir continu√Įtat.

Quan els Catalans conqueriren Granada, no sembla possible que es donés aquesta explicació, ja que no haurien acceptat i haurien protestat.

Si continuem llegint l'escut, ens diuen que la creu √©s sobre un mar. De fet √©s la bandera de la marina de guerra Catalana. Per entendre'ns, la del Real Club Deportiu Espanyol (club de futbol), que diu que els seus colors, blanc i blau, s√≥n els de l'almirall Roger de flor; els de l'armada catalana. A m√©s, a sobre hi ha una sobirana corona tancada, i G√®nova era una rep√ļblica. El que obviament tenia sobir√† era Catalunya. De fet els genovesos es podrien ofendre d'aquesta inclusi√≥

Expedició a Almeria

Actualment sembla que Almeria no hagi tingut gran importància històrica, però al s. XI, era la segona ciutat dels musulmans, després de Còrdova, i una de les principals ciutats del món. Les seves muralles tenien quinze portes, algunes espectaculars i especialment monumentals. El més important d'ella és que era la seu del potent almirallat Cordobès, i port dels pirates i corsaris que fiblonaven les costes mediterrànies. La seva conquesta es feu en base a una aliança dels cristians peninsulars i els genovesos i pisans. Un estol catalano-pisano-genovès de 426 naus es presentà davant de la gran Almeria.

Conquesta de Tortosa

La tornada d'Almeria amb parada a Barcelona fou aprofitada per a convenir expedicions amb els genovesos contra les Balears i Tortosa. Ens diu Josep Igl√©sies a "la conquesta de Tortosa": feia mesos que la platja i el moll de Barcelona eren tots en enrenou de gents i de naus, (...) El 29 de juny de 1.148 √©s el dia escollit per a l'embarcament. A part els genovesos pujaren a les naus les forces aparellades a Occit√†nia entre els s√ļbdits del comte de Barcelona, comandats per Guillem de Monpellier, Bertran de Tolosa, i Ermengarda de Narbona. Tamb√© els estrangers anglesos, normands pisans lorens, i els templers i hospitalers.

També ens explica que només ens han arribat les cròniques Genoveses (com no podia ser d'altra manera, les catalanes també han desaparegut) i que aquestes es dediquen a magnificar la actuació dels Genovesos i oblidar la dels altres, Com Caffaro di Caschi Gellone a la seva Ystoria Captionis Alamaris et Turtuose.

Els cronistes genovesos ens expliquen l'extraordinària actitud del genovesos, com quan ompliren un fossat per a fer-hi passar un castell de fusta, obra que fou considera irrealitzable però que els consols genovesos feren acabar.

El que si se sap √©s que els potentats barcelonins sostenien a llurs despeses l'estol i que feren cr√®dits a Ramon Berenguer IV per causa de l'allargament del setge. Com foren Bernat Marc√ļs, Joan Mart√≠ Aymeric, guillem Pons, Arnal Adarro, Pere Amalric...

Un establiment important de Genovesos a Catalunya

Vol dir res? Ja ho veurem.

La senyoria de G√®nova s'emportava un ter√ß de la conquesta. √Čs per tant evident que molts genovesos s'establiren a Tortosa, i segurament a Barcelona, en aquesta √®poca. Manuel Bestraten, del cercle d'estudis colombins, en el seu llibre sobre el Colom tortos√≠, ens explica el fet que va existir una G√®nova amb parr√≤quia a Tortosa. Era una illa situada davant de la ciutat i ara unida a la riba, que coincidiria amb el barri de Ferreries. D'aquesta illa, el 1.149, dues terceres parts eren del cap√≠tol de San Lorenzo de G√®nova. Un any despr√©s els genovesos donaren a la seva catedral l'altra tercera part que els correspongu√©. L'any 1.153, cinc anys despr√©s, el com√ļ de G√®nova vengu√© la seva part al Comte de Barcelona, per√≤ el vincle ja hi era i el 1.289 el bisbe de Tortosa compr√† l'illa al cap√≠tol de G√®nova. Est√† documentat com el cap√≠tol genov√®s pobl√† l'illa. Anteriorment a les an√†lisis gen√®tiques, existia la teoria del Colom tortos√≠, d'aquesta G√®nova de l'Ebre, i de gent instal?lada all√† a causa de la reconquesta.

Veiem, doncs, com la puixança genovesa fa que molts genovesos s'instal?lin a quasi tots els emporis comercials, també els catalans, i com la expansió catalana es fa amb el concurs dels genovesos que n'obtenen grans beneficis.

Posteriorment la rivalitat entre catalans i genovesos anirà creixent, fins a extrems d'odi. Hi haurà la gran batalla naval de Ponça, les baralles per Còrsega i Sardenya i l'atac català a Gènova en temps d'Alfons IV.

La via Provençal o occitana, de Gènova a Barcelona.

Trobem una altra possible via de que un Genov√©s arrib√©s a Catalunya. La Proven√ßa, com l'Arag√≥, era un territori dels Barcelona. De la mateixa civilitzaci√≥ i cultura que Catalunya i, com que √©s un territori ve√≠ a la Lig√ļria, est√† documentat que gent que havia d'exiliar-se de G√®nova anava a la Proven√ßa.√Čs normal que algun Colombo s'hi instal?l√©s per fugir de dissensions dins la rep√ļblica l√≠gur, per comer√ß, matrimoni o altres causes, i posteriorment des de la Proven√ßa arrib√©s a Catalunya.

Per raons dinàstiques també es crearà una gran rivalitat amb la Provença.

Acords comercials

El 1.233 foren creats consolats genovesos a totes les ciutats marítimes catalanes, i els catalans crearen el seu a Gènova. I les colònies de mercaders i comerciants genovesos foren molt nombroses a Barcelona, València i Mallorca i la dels catalans també fou nombrosa a Gènova.

Unes reflexions

En les rotllanes que es feren posteriorment a la conferencia del Doctor Lorente, els estudiosos que assistiren deien que aquest ADN Colombo no els molestava en absolut, ja que, com veieu, la possibilitat de que un Colombo s'instal?l√©s a Catalunya √©s segura, encara que no es trobi documentaci√≥. De fet, fins ara, ni s'ha trobat documentaci√≥, ni sospitat, i la ci√®ncia diu que √©s la veritat. Per aix√≤ tamb√© dic al primer article que la l√≤gica i el sentit com√ļ tamb√© han de ser acceptats en aquest incre√Įblement complicat tema hist√≤ric, ja que no hi hauria d'haver cap secret en un personatge tan important. √Čs la maledicci√≥ castellana qui ens confon i pret√©n que no es pugui treure l'aigua clara.

Els genovesos i els Catalans: gent amb potència comercial, marítima i financera

Alg√ļ podr√† dir que el que dir√© ara no √©s seri√≥s. √Čs possible que tingui ra√≥, per√≤ tot i aix√≤ no vull pas callar-ho, doncs √©s una conjectura: els genovesos i els catalans eren experts financers, navegants i mercaders. Doncs resulta que la nissaga Colom de Barcelona funda el 1.401, amb en Guillen Colom, la Taula de Canvi de Barcelona, un dels primers bancs. Els Colom d'aquesta fam√≠lia son nobles, canonges, o √†dhuc president de la generalitat, son una nissaga altament situada. Segurament ser√† una gran troballa saber com aquests personatges tenen un estatus tan alt. Per la conquesta de Tortosa? Per ser mariners experts al servei de la corona catalana...?

Per què diuen Genovés al Català Colom

El m√©s interessant (anava a posar graci√≥s) √©s que amb aquesta esperada i silenciada dada cient√≠fica resulta que no ens ha d'estranyar que a en Joan Crist√≤for Colom, pr√≠ncep de Catalunya, el diguin genov√®s o ligur. No √©s aquest el punt principal de la pol√®mica? Que ambaixadors de G√®nova el diuen Genov√©s... Doncs el seleccionador de futbol de Fran√ßa es diu Berenguer, i √©s fill d'exiliats catalans, podem dir als francesos que √©s catal√†. I jo sostinc que el gran m√ļsic Manuel Falla era Catal√† i que el fet de presentar-lo com a gadit√† √©s una vergonya.

Per√≤ malgrat els segles viscuts al nou pa√≠s, els de l'antic solar el poden tenir com a propi, no √©s cap cosa lletja. I malgrat haver-se succe√Įt generacions passen coses tan curioses com que un descendent de Japonesos (Fujimori, president del Per√ļ) sigui dit xin√®s, o que un descendent de sirians sigui dit Turc, o que els serbis diguin turcs als seus ve√Įns musulmans per√≤ d'√®tnia eslava. Fins fa poc el canvi de nacionalitat o el record d'un origen no era una cosa tan fr√≠vola com ara.

El que cal entendre és perquè historiadors oficials i cortesans aprofiten aquest fet per posar tota la boira castellana possible sobre el personatge. I perquè la censura s'acarnissa a fer les manipulacions. I estaria bé que els genovistes reconeguin, independentment de si era un Colombo de la Gènova ligur o de la Gènova de l'Ebre, també "ligur" que hi ha una terrible censura, que defensa els interessos de la corona espanyola. Si tal no fan, caldrà pensar que actuen interessadament

Per què els Colom van a Gènova a trobar els seus orígens

També ha d'agradar molt als estudiosos de les teories Catalanes, que quan el fill d'en Colom descobridor vol anar a Gènova a trobar dades sobre els orígens del seu pare, o de la seva família, l'emperador Carles li prohibeix de fer-ho. Si la tesi Catalana fins ara ho veia com un possible problema o un tema a explicar, ara és un argument a favor. Fer l'arbre genealògic obligaria als importants Colom de Barcelona a anar a Gènova (estem segurs de quina Gènova?).

El que és preocupant és que tant alt personatge encara no tingui fet aquest arbre. De fet quan més antiga sigui la baula que marxà de Gènova més havien de cercar, ja que el record no seria ja ni complert ni segur.

Llaços familiars amb el nord d'Itàlia

També s'entendria d'aquesta manera que als judicis successoris s'hi presentessin italians, sobretot si van renovar llaços de sang amb la terra dels ancestres. Si bé aquí la valoració és més complexa, ja que pot anar des de l'aprofitat, a parents però en quin grau?.

Les tesis genovistes parlen de graus no massa llunyans. Ens hem de preguntar també fins quan els Colombo porten dones Ligurs per a casar-se quan ja són a Catalunya? Però els Colom, per a arribar a Virreis hereditaris, almiralls, capitans generals... no podien ser uns estrangers.

Hi haurà canvis en les teories

Jo no s√≥c pas un expert colombista, aix√≠ que segurament m'haureu de disculpar per coses que he posat a l'escrit. Us ho prego. Per√≤ vist el silenci, no he pogut resistir fer aquestes notes sobre com imagino les corredisses dels vers colombistes a esclarir q√ľestions com aquestes.

No pretenc ser prolix, ni prendre partit per una tesi en concret.

El que si que crec √©s que algunes teories, sobretot les juda√Įtzants, han quedat arraconades, perqu√® ning√ļ no ha dit que els Colombo siguin jueus, o √©s que totes les personalitats amb vides incre√Įbles d'aquella √®poca han de ser jueus? No √©s veritat que desapareix un pa√≠s sencer que fins aquell moment donava moltes personalitats, no necess√†riament jueves? Us parlo de la gran pot√®ncia que era Catalunya. On son els Catalans? Doncs pot ser que siguin catalans!!! I √©s per aix√≤ que la boira que no ens deixa veure √©s castellana.

Per √ļltim felicitar als Genovesos i als Italians, amb esperit cristi√† i ol√≠mpic, ja que sempre gratant a can Colom ha d'apar√®ixer un Colombo, i recordar-los, que els catalans mai no ofenem a ning√ļ per la seva ascend√®ncia, que encara que aquesta fos ligur, continuem estimant Colom. I que tamb√© tenim tend√®ncia a recordar qui t√© or√≠gens catalans, algun cop vaig llegir que en Berlinguer descendia de Catalans, igual que en Napole√≥. Bonapart, aix√≠ √©s deia el virrei que v√†rem enviar els catalans a C√≤rsega uns segles abans.

A m√©s els Italians no nacionalistes haurien de considerar, que si Colom era de Barcelona, i les capitulacions de Santa Fe s√≥n un acord del parlament catal√†, els del regne de N√†pols, els Sicilians i Sards, eren compatriotes d'ell i pa√Įsos descobridors directes del nou m√≥n i colonitzadors ja que eren a la confederaci√≥ liderada pel comte de Barcelona, coneguda per Arag√≥ o Espanya, que no Castella. El Papat era ocupat per catalans -els Borja- m√©s coneguts per la grafia italiana Borgia; i G√®nova era el bressol de la nissaga. A mi em sembla que si no s'enceguen pel nacionalisme itali√†, la soluci√≥ Barcelonina √©s la m√©s l√≤gica, normal i que honora a m√©s italians. I fa part√≠ceps de la descoberta i colonitzaci√≥ m√©s territoris d'It√†lia. √Čs a dir, que mentir i falsificar per la tesi genovista, vol dir ofendre als napolitans sicilians i sards, com a m√≠nim.

Les tesis que aniran de Baixa:

El sentit com√ļ tamb√© ens parla. Qui podia ser virrei? Qui podia obtenir aquest c√†rrec reial, excepcionalment vitalici i hereditari, junt a altres alt√≠ssims t√≠tols de la corona catalana? Es podia obtenir sense que els reis sabessin a qui el confiaven? i sense que ning√ļ no protest√©s pels disbarats que ens expliquen que van fer els reis? Com es pot suposar que la guineu de Ferran II el cat√≤lic es deixes enganyar per un estranger fantasi√≥s, an√≤nim, d'una altra religi√≥ que ell perseguia i el convert√≠s en un home m√©s poder√≥s que ell mateix? Les tesis que no responen aix√≤ ja eren desacreditades d'abans.

Per altra banda, amb l'ajut de la ci√®ncia, ara sabem que podem descartar per err√≤nies totes les teories en que Colom no descendeix per l√≠nia masculina dels genovesos Colombo, o dels catalans Colom, ja que s√≥n els √ļnics que tenen un ADN com√ļ. Aquestes teories estan suportant una gran tensi√≥. Algunes ja fa temps que eren desacreditades.

En conclusió: algunes teories, que malgrat els malgrats encara cuegen, ho tenen molt més difícil a partir d'ara, vet aquí algunes:

La basca, que mai no s'ha pres gaire seriosament.

La gallega molt tocada des del s. XIX.

La Portuguesa, de la que s'acaba de fer un film.

La noruega, del noruec instal?lat a Itàlia.

Les castellanes. Eren estrangers al regne de Castella.

Aragonesa. - Grega. - Nord africana.

La papal, curiós invent de no fa gaire.

Les Franceses no relacionades amb els Colom de Barcelona

Les jueves, els Colombo eren jueus? Doncs que callat que ho teníeu.


Lluís Mª Mandado


Pdf: Com o quan vingueren els Colombo, que després foren Colom, a Catalunya?




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.