ARTICLES » 1948

Pals vila reial

diu que Pals

Que Pals era vila reial ho demostra el document de la màxima autoritat de Ferran VII Miñano-Machuca:
PALS, V. R. de España, provincia de 
Cataluña , corregimiento y obispado de Gerona, 
A. O. , 300 vecinos, 1,500 habitantes , una  
parroquia , un hospital. Situada en una pe- 
queña altura , a una legua del mar por la 
parte del E., y la rodea una dilatada cam- 
piña...
estĂ  al costat de Torroella de MontgrĂ­, que tenia el palau dels reis, tots els reis catalans han passat per aquest palau, ja que aparentment era el palau d'estiueig dels reis. per tant es molt probable que molta aristocrĂ cia i els "bons homens" tambĂ© tinguessin residĂšncia per la contrada. el que Ă©s interessat Ă©s el creixement fora muralles d'alguns pobles de la contrada, per exemple Ullastret (conegut per les ruĂŻnes iberes) que tĂ© una llotja medieval o del renaixement fora muralles, aixĂČ nomĂ©s es podria haver donat nomĂ©s si per la contrada s'hi movien moltes riqueses.

 

El fet de que en Pla no esmenti el port Pals i que no en digués ni piu, no sorprÚn en absolut.. Pot-ser no ho sabia o en el cas que ho sabés, el que podem tenir ben segur és que era coneixedor de  quines coses podia o no podia publicar.

 

REFERÈNCIES

Document de na Eva Sans

La guerra civil catalana del segle XV: La societat catalana ... - PĂ gina 17

Santiago Sobrequés Vidal, ?Jaume Sobrequés i Callicó - 1972 - ?Visualització de fragment - ?Més edicions
... propietaris i capitalistes, hostes de reis,2 i un humil pellaire del Mercadal o un pagĂšs de Pals, Calonge o CruĂŻlles, els quals, no pas pel fet de pertĂ nyer a poblacions reials i amb vot a les Corts eren per aixĂČ menys rĂșstics? I, aixĂČ no obstant, ...


La corona catalanoaragonesa i el seu entorn mediterrani a la ...

Maria Teresa Ferrer i Mallol, ?Josefa Mutgé Vives, ?Manuel Sånchez Martínez - 2005 - ?Visualització prÚvia
... mentre el rei podia vendre senyories senceres amb rendes i jurisdiccions com els castells d'Aleixar o de Pals, només ... vendes dels castells d'Aleixar i de Pals, dels llocs de Sedó i Riber, de la vila de Vilareal d'Aragó, i, molt possiblement, ...

Obra completa: El meu pais - PĂ gina 691

Josep Pla - 1968 - ?VisualitzaciĂł de fragment - ?MĂ©s edicions
L'any 1322, fou adquirida altra vegada per la mitra i capítol de Girona, i passà posteriorment a la Corona. En el segle xvi era vila reial. De tota manera, Pals no té pas l'aspecte de vila reial, com tenen Torroella i Palamós, els nuclis bàsics dels ...

Auca de la Vila Reial de Pals
1. Pals té perfil i renom
i Ă©s Ășnica amb aquest nom.

2. S’aixeca dalt d’un turó
on s’aireja amb distinció.

3. I abasta un ample paisatge
amb vila, masos i platja.

4. Prop del mar, lluny dels serrats,
té molts camps ben conreats,

5. Com els tĂ­pics arrossars
que verdegen quan fa el cas.

6. TĂ© un bell conjunt medieval
amb nucli antic i raval.

7. I uns carrerets costeruts,
que mai no trobarĂ s bruts.

8. Passejant pels seus carrers
t’hi sents bĂ© com el que mĂ©s.

9. Des del barri del PedrĂł
veus PenĂ­ i el CanigĂł.

10. Tal com feia Josep Pla
aquĂ­ fa de bon badar.

11. Les muralles medievals
és el millor que té Pals

12. TĂ© la Torre de les Hores
que es veu de lluny, dels afores.

13. I fa anar ben puntual
tota la gent del veral.

14. Fins a la torre d’en Rom
no t’oblidis de fer un tomb.
15. L'església parroquial
una visita bé val..

16. I la Casa de la Vila
també fa molt bona fila.

17. Passejant, si vas a peu,
arriba’t fins al Museu,

18. ...el Museu de Ca la Pruna,
i repassa d’una en una

19. ...les peces del fons marĂ­
i tot el que es guarda allĂ­.

20. A la plaça del costat
moltes cobles han tocat.

21. Hi ha velles cases privades
i botigues arranjades.

22. Amb un xic de murrieria
s'hi ven mel i artesania.

23. Restaurants a bé de preu
no cal dir que hi trobareu.

24. Pals fou, Ă©s i romandrĂ 
la joia de l’Empordà.

Ramon Cular/Joan Vilamala, 201

 




versió per imprimir

    IntroduĂŻu el codi de seguretat