ARTICLES » 7480

Nicolau Cotoner i d'Olesa

Gran maestre de l'Orde de Malta
Coat of arms of the Sovereign Military Order of Malta (variant) .svg
Escut d'armes de la Militar i Sobirana Ordre de Malta
Frey Nicol√°s Cotoner
titular
Frey Nicol√°s Cotoner
Des del 1663 - 1680

tractament El seu Més Eminent Altesa Majestat
residència Palau Magistral de Malta
seu Via dei Condotti, Roma , Itàlia
primer titular Gerardo Tum
creació 1099
precedit per Rafel Cotoner
succe√Įt per Gregorio Carafa
lloc web https://www.orderofmalta.int
Facebook https://www.facebook.com/OrderofMalta/

Frey Nicolau Cotoner i d'Olesa ( Mallorca , 1608 - Malta , 29 de abril de 1680 ), va ser un noble català (mallorquí ) de la Casa de Cotoner i el sexágesimprimer Gran maestre de l'Orde de Malta entre 1663 i 1680 .

Biografia

Era fill de¬†Marc Antoni Cotoner i de Santmart√≠ i germ√† del Gran Mestre anterior, frey¬†Rafel Cotoner . La ingent obra de Cotoner perfila a un avan√ßat de la il¬∑lustraci√≥ que concep el seu govern en termes d'art i ci√®ncia al servei dels s√ļbdits. No pot dubtar-se de la inquietud cultural de Cotoner. No obstant aix√≤, ell mateix admetia sense rubor que en la seva vida no havia llegit un llibre. Sense m√©s formaci√≥ que la de l'experi√®ncia, el seu talent era natural. La extravag√†ncia, no debades, va ser una de les notes de la seva forta personalitat; l'altra el seu zel de pr√≠ncep, fins al punt de recriminar que el seu retrat no s'exhib√≠s en algunes esgl√©sies durant les respectives festes. Home de geni i pocs amics, per√≤ respectat, ja que sabia humiliar la seva c√≤lera davant un of√®s, era notat a Malta per t√©mer als espanyols, voler poc a italians i alemanys, apreciar alguna cosa als francesos, i per una especial debilitat, la de beneficiar els de Mallorca, l'illa que va abandonar sent nen per no tornar a trepitjar mai, ni tan sols el continent. Eximia tua pietas encap√ßala el breu que dirigeix a Cotoner el papa Alexandre VII, que li va regalar una imatge de la Verge en 1665. El gran afecte dels maltesos t√© mostra impresa a les Laudes Cottoneriae, publicades a Li√≥ el 1673, obra de l'malt√®s Bonamico a qui es deu la primera poesia publicada en malt√®s, un sonet en honor de Nicolau Cotoner. El seu cos va ser enterrat en Sant Joan, primer a sepultura simple, despr√©s com el seu germ√†, en una monumental. El seu cor, com el de Rafel, confiat al comendador Moix, va ser enviat a Mallorca per al seu enterrament en Sant Jaume, esgl√©sia parroquial al mateix carrer de la casa familiar.

Cronologia:

  • 1627: Nicolau rep l'h√†bit a la capella de Nostra Senyora del Pilar de l'esgl√©sia dels carmelites a La Valetta.
  • 1634: Rafel i Nicolau s√≥n nomenats auditors de comptes de la Llengua d'Arag√≥. 1639: Nicolau √©s designat Comissari dels Soldats.
  • 1640: Nicolau √©s designat membre de la Comissi√≥ de Sanitat.
  • 1641: Nicolau succeeix a Rafel al c√†rrec de Castell√†.
  • 1643: Nicolau succeeix a Rafel al comandament de la galera Sant Lloren√ß. Per mort en combat de Boisbaudran, Nicolau assumeix el comandament de l'esquadra.
  • 1652: Nicolau √©s nomenat Prohom de l'esgl√©sia conventual.
  • 1653: Nicolau rep l'enc√†rrec de Barbens a Catalunya.
  • 1656: Nicolau √©s elegit Bayl√≠o de l'Negroponte. Rafel ren√ļncia al Baylia de Mallorca per√≤ ret√© seient en el Consell de l'Orde.
  • 1657: Nicolau √©s nomenat Procurador del Com√ļ Tresor.

L'elecció i el Gran Magisteri de Nicolau Cotoner

Nicolau, germ√† gran de Rafel, va ser elegit sense cap oposici√≥. Enfront del car√†cter prudent de Rafel, Nicolau va fer gala de temperament fort. Gel√≥s de la dignitat del seu c√†rrec, va posar tots els mitjans al seu abast per posar el convent de l'Orde a Malta a l'altura de les corts europees. El valor militar de Nicolau, que va influir en la unanimitat de la seva elecci√≥, havia quedat acreditat en el comandament de la galera Sant Lloren√ß durant la presa d'un gran gali√≥ turc al setembre de 1644, en aig√ľes de Rodes. Els cavallers de Sant Lloren√ß, per l'obstinaci√≥ del seu capit√† van ser els primers a assaltar la coberta del vaixell. Van morir el general de la Capitana i el capit√† de la galera Santa Maria, a m√©s de sis cavallers i un centenar de tripulants. Cotoner va assumir el comandament de l'esquadra que va arribar a port al novembre, molt malmesa pel combat i les borrasques La cr√≤nica d'aquesta campanya va ser publicada aquell mateix any a Malta. Quatre grans obres, principals en la hist√≤ria i la cultura de Malta, tenen el segell dels Cotoner: l'esgl√©sia conventual de Sant Joan, les l√≠nies cotoneras, el Gran Hospital i l'Escola de Medicina.

L'església conventual de Sant Joan

Armes de Nicolau Cotoner i d'Olesa, gran mestres de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem al segle XVII. Catedral de Sant Joan de La Valletta, a l'illa de Malta.

La continuaci√≥ de les reformes a l'esgl√©sia conventual, iniciades pel seu germ√† Rafel, va donar als Cotoner el mitj√† per assegurar-lloc preeminent en la hist√≤ria de l'Orde. Nicolau Cotoner no va reparar en mitjans per ornamentar amb tot luxe l'esgl√©sia de Sant Joan. Promou dos nous √≤rgans, fa portar de Flandes plom per protegir la volta que Mattia Preti decora, encarrega el baldaqu√≠ per al cobriment del Sant√≠ssim, regala un cubrealtar i dues terns amb les armes de Cotoner -un en mem√≤ria del seu germ√† i un altre per a la seva-, ofereix pagar tot el marbre de revestiment de les pilastres, inicia la singular pavimentaci√≥ de marbre, ref√† en noguera les portes de l'esgl√©sia, d√≥na seient en nous bancs als grans creus, cobreix de plata els graons de l'altar, paga llums d'or i plata. Les armes dels Cotoner, campegen aix√≠ en cada pilastra, al llarg de tota la volta, en gaireb√© tots els racons de l'esgl√©sia, signen el revestiment decoratiu de l'austera esgl√©sia conventual constru√Įda al segle XVI. La planta de cot√≥ √©s a Malta marca d'una √®poca de progr√©s, del que s'ha anomenat el Renaixement de Malta.10 √Čs estrany l'edifici en que no acrediti la liberalitat dels Cotoner. Pot trobar-se en la capella de Sant Antoni de l'esgl√©sia franciscana de la Valetta, a la gruta de Sant Pau, a l'esgl√©sia dels Jesu√Įtes, als balcons correguts del palau magistral, en canons i bastions, oa l'oratori del palau estival de Verdala on, flanquejant l'altar de la Verge, Preti va pintar a Sant Nicolau ia Sant Rafel.

La Cotonera

Rafel i Nicolau es van formar en l'Orde i van experimentar el risc de Malta com a avantguarda de la resist√®ncia. Tots dos van tenir curta full de serveis en combat naval, per√≤ suficient perqu√® se'ls reconegu√©s el seu coratge. Van ser testimonis de la primerenca mort en combat del seu germ√† Miguel (n. 1610), tamb√© cavaller de Sant Joan, en 1630. Amb l'itali√† Carafa, successor de Nicolau, van ser els √ļltims Grans Mestres que van con√®ixer el treball de la resist√®ncia i van haver governar en estat de m√†xima alerta. La voluntat de govern de Nicolau s'iniciar√† amb una proposta colossal per posar definitivament fi a la inseguretat de Malta. Per comen√ßar, a l'any de govern, imposa el m√†xim rigor en les galeres. L'Orde, en els primers anys de Rafel, seguia tenint motius per t√©mer per la seguretat de Malta davant els turcs. A Europa se seguia amb gran expectaci√≥ i alarma la resist√®ncia de la ciutat de C√†ndia a Creta, assetjada pels turcs des de 1648. El lloc es va empitjorar el 1666, quan davant la pla√ßa es va concentrar una for√ßa de 80.000 homes que va posar l'ai al cor totes les nacions. Venecians, espanyols, toscans, alemanys, i francesos van ser comprometent-se en la seva defensa. Despr√©s de l'estiu de 1669, tot i haver resistit tots els assalts, als defensors de C√†ndia no els va quedar m√©s alternativa que demanar la capitulaci√≥. Alguns mesos abans, l'Orde de Malta, tement el pitjor, va comen√ßar a preocupar-se per l'illa com a pr√≤xima l√≠nia de resist√®ncia a la Mediterr√†nia. El govern de l'Orde, despr√©s de l'experi√®ncia del setge per vint anys de C√†ndia, al cost de m√©s de cent mil homes per part turca, va voler preparar l'illa per a una lluita similar. Es va fer venir al comte de Valperga, enginyer al servei del duc de Savoia, perqu√® don√©s el seu dictamen sobre les defenses de l'illa. Valperga va arribar a Malta a principis de 1670. Els punts febles que va observar en el Gran Port li van fer concebre un pla de dimensions descomunals. El Gran Mestre secundar el va projectar de Valperga, per√≤ va haver doblegar la resist√®ncia de molts cavallers que no creien possible el seu finan√ßament. Ho va fer fent una important donaci√≥ i el van secundar el cavaller Giovanni Ricasoli -en agra√Įment al qual es va donar el seu nom a un dels nous fortes-, i el Prior de Navarra Galdiano. El 28 d'agost de 1670 Nicolau Cotoner posa la primera pedra de la Cotonera. El finan√ßament anaven a completar-impostos sobre els b√©ns arrels de l'illa o sobre alguns superflus com licors, tabac i jocs de cartes.

La Sacra Infermeria

Rafel Cotoner a 1662 va posar la primera pedra de la nova Sacra Infermeria. En 1666 el seu germ√† va concloure l'obra, una sala de 153 metres de longitud, que va presumir d'ara endavant ser la major d'Europa. L'obra es va acompanyar de regulacions sanit√†ries modernes: a√Įllament d'infecciosos, prohibici√≥ de fumar, registre de pacients. El Gran Mestre, a m√©s, va defensar davant de la Inquisici√≥ el dret a tractar malalts no cat√≤lics, aix√≠ com assumir la cura i el suport dels malalts de les galeres pontif√≠cies. En 1667 es va manar al procurador de l'Orde a Mallorca que envi√©s els diners necessaris per fer els pavellons i, la fundaci√≥ del Gran Prior Ver√≠, es va carregar el cost de les cortines blanques.

L'Escola de Cirurgia i Anatomia de Malta

En 1676 Nicolau Cotoner funda i dota a c√†rrec la C√†tedra d'Anatomia i Cirurgia a la Sacra Infermeria. En el seu testament estableix el pagament a perpetu√Įtat del lector de medicina. Va ser el fonament de la Facultat de Medicina creada el 1771 a la Universitat, erigida pel Gran Mestre Pinto dos anys abans. L'aportaci√≥ de Cotoner als estudis de medicina m√©s tard va ser emulada per un altre mallorqu√≠. En 1794 el Bayl√≠o de Mallorca Nicolau Dezcallar Dameto, Gran Prior de Catalunya, va fundar una C√†tedra de Dissecci√≥ i va reconstruir l'aula d'anatomia. Per cobrir la pla√ßa va pagar els estudis de medicina a Flor√®ncia de Giovanni Andreotti, el primer lector.11

 

 

predecessor:
Rafel Cotoner
Blason Ordre Malte 3D.svg
Gran maestre de l'Orde de Malta
1663 - 1680
successor:
Gregorio Carafa

Referències

  1. Volver arriba‚ÜĎ Orde de Malta - ref Grans Mestres
  2. Volver arriba‚ÜĎ Relatione di Malta vaig donar Monsignor Ranuzzi (sic), Inquisitore i Delegato Apostolico, 1668, fols. 371t, 401t, Fons Ottoboniane Latini, Biblioteca Apost√≤lica Vaticana. A copy of this document was Kindly provided by Mr Michael Ellul. I subsequently found a copy in Reg. Actorum Civilium A 4, fols. 279-308, Inquisitor 's Archives, Mdina.
  3. Volver arriba‚ÜĎ La petjada Mallorquina a Malta
  4. Volver arriba‚ÜĎ Vertot, L'Abbe. The History of the Knights of Malta, London, 1728, Book 3, pp. 96-97.
  5. Volver arriba‚ÜĎ Wettinger G. & Fsadni M. Peter Caxaro 's Cantilena, Malta, pp. 5, 10., Bonamicus GF Laudes Cottoneriae, Lugduni, 1673.
  6. Volver arriba‚ÜĎ El front balear a la Mediterr√†nia. Els Grans Mestres mallorquins REF. frey Nicolau Cotoner
  7. Volver arriba‚ÜĎ Federico LACROIX, Hist√≤ria de Malta i el Goig, Barcelona, 1840, a les p√†gines 131 a 133
  8. Volver arriba‚ÜĎ Treballs realitzats en per Mattia Preti i Gregorio Carafa
  9. Volver arriba‚ÜĎ Antonio PAU ARRIAGA, L'Orde de Malta, un mil¬∑lenni de fidelitat, Madrid, Premsa i Edicions Iberoamericanes, 1996, pp. 153 i 154
  10. Volver arriba‚ÜĎ Melita historica. 8 (1980) 1 (38-47) Sacra Infermeria
  11. Volver arriba‚ÜĎ Melita historica. 8 (1980) 1 (38-47) Escola de Cirurgia i Anatomia

Enllaços externs

 

 




versió per imprimir

    Introdu√Įu el codi de seguretat