ARTICLES » 202

Mates Grammatica


Bartomeu Mates

Bartomeu Mates (Barcelona,¬†? -¬†?, 1463) fou un gram√†tic i mestre catal√†. Consta que fou batxiller en arts des de 1424, mestre de les escoles majors de Barcelona des de 1431 i mestre en arts l'any 1440.[1] Autor d'una gram√†tica llatina per a √ļs escolar, la coneguda com a Gram√†tica de Mates. Es tracta d'una grammatica prouerbiandi, √©s a dir, d'un text gramatical llat√≠ de car√†cter pedag√≤gic, que utilitza la llengua roman√ß, en aquest cas el catal√†, com a recurs did√†ctic a trav√©s de frases exemplificatives o prouerbia que es tradueixen al llat√≠.[2]

Contingut

Gramàtica de Mates (incunable)

La Gramàtica de Mates ès un incunable imprès a Barcelona, obra de l'impressor alemany Joan Gherlinc a una "edat primerenca",[3] corregit i millorat per Pere Joan Matoses sota els auspicis de Guillem Ros i, segons explica el colofó -acabat al 1468-: "Llibret per a compondre oracions segons requereixen les lleis gramaticals, compost pel docte home Bartomeu Mates i corregit i millorat per Pere Joan Matoses ministre de Crist i prevere, a expenses de Guillem Ros i imprès amb artifici meravellós per Joan Gherling, alemany. s'acaba a Barcelona a les nones d'octubre (dia 7) de l'any 1468 de la Nativitat del Senyor".

Controvèrsia sobre la data del colofó - 1468

"Cal veure que la data està escrita en xifres romanes i que el 'frare' proposat pels enemics de l'incunable Català
"1468 en lloc de 1486"(possible en xifres aràbigues)-àdhuc no és possible canviar MCCCCLXXXVIII per MCCCCLXVIII".

En el colof√≥ d'aquest incunable (impr√®s a Barcelona per Joan Gherlinc) hi consta la data de 1468: "Any despr√©s de la Nativitat del Senyor MCCCCLXVIII ". De ser certa la data, es tractaria de la primera producci√≥ tipogr√†fica produ√Įda a la pen√≠nsula Ib√®rica i, fins i tot, anterior a la impremta veneciana i parisenca. Tanmateix, tal data ha estat molt controvertida, amb uns estudis a favor oposant-se als duts a terme per Vicent Salv√° (Catalogo de la biblioteca de Salv√† -1872),[4] Konrad Haebler (1923)[5] i Sanpere i Miquel[6] que van en contra de la seva autenticitat.

Arguments de Konrad Haebler a Geschichte des spanischen fr√ľhdruckes in stammb√§umen (1923):[5] "El llibre de Mates √©s un tomell en octau, de seixanta fulls, repartits en set quaderns, marcats amb signatures cada un d'ells (a-b-c-d-e-f- "g"). Si la data fos certa, Gherlinc hauria estat l'inventor de les signatures i el primer en fer un llibre tant petit -amb els tipus tant petits-"!

Per cert, Haebler va haver d'anar canviant, en les obres posteriors, totes les "primeres dates" de les diferents tècniques tipogràfiques, donades com inamovibles a les seves "primeres obres ", i que emprava per poder demostrar que era impossible la data del colofó. S'hi va veure obligat a mida que van anar apareixent diferents incunables anteriors a les dates que ell havia donat, amb el detall interessant que de tots aquests incunables "nou trobats" no va posar en dubte cap de les dates dels seus colofons, simplement els va emprar posant al dia la seva cronologia, que es va anar apropant cada vegada més al 1468.[7]

Els estudis que defensen a ultrança l'autenticitat de la data de 1468, realitzats per Canibell (1906)[8] i per Miquel i Planas (1930), diuen que les erratae de Gherlinc "reforcen de facto" la imatge d'un jove aprenent sense recursos l'any 1468 (li manquen tipus i habilitat com caixista) amb 20 anys menys d'experiència com impressor, que el professional en que es convertí el 1488, demostrat per les actes notarials de creació d'una societat amb un capitalista genovès, trobades després dels primers estudis negatius de Haebler.[7]

Miquel i Planas troba una fal¬∑l√†cia palesa en les tesis de Salv√† i Haebler: el fet d'esgrimir l'argument de que els "Caplletres d'impremta s√≥n molt m√©s tardans", fet cert per√≤.. resulta que Gherlinc no els empra en el llibre de 1468, sin√≥ que deixa els espais en blanc que m√©s tard seran dibuixats a m√†, de fet doncs √©s una fal¬∑l√†cia dir que els utilitza, com fan ambd√≥s autors.[7] AntoniPalau i Dulcet al seu opuscle "Or√≠genes de la imprenta en Espa√Īa" de 1948, parla de la possible falsedat del colof√≥ per√≤ no ho aclareix res.[9]

Més recentment J. M. Casas Homs a un opuscle Sobre la Gramàtica de Mates de 1950,[9] no veu suficients els arguments per a falsificar la data (pot-ser per poder vendre més llibres?), dona arguments en canvi per la seva veracitat, ja que tot i observant els defectes tipogràfics i bibliogràfics, amb pàgines deplorables al llarg del llibre, que semblen augmentar a mida que es fa una lectura detinguda del text, s'arriba a un colofó, que és el que està en entredit, gairebé sense imperfeccions.

Aquesta tesi que va contra el parer dels autors d'altres , com Manuel Llanas i Pont (segons cita del 2002)[10], que també ho consideren una errada, dient que la data correcta és la de 1488.[10]

Obres

  • Libellus pro efficiendis orationibus ut grammatice artis leges expostulant, e docto uiro Bertholomeo Mates conditus, et per P. Iohannes Matoses, Christi minister presbyterque castigatus et emendatus sub impensis Guillermi Ros, et mira arte impressa (?) per Iohannem Gherlinc alamanum finitur Barcynone nonis octobriis anni a natiuitate Christi MCCCCLXVIII.
  • Principia artis grammatices ad prouerbiandum perutilia per Magistrum Mates edita. Impressum Barchinone per Iohannem Luschner anno natiuitatis Dominis MDIII.

Referències

  • Mari√†ngela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogr√†fic, 1993, ISBN 978-84-7256-930-0
  • Vicente Calvo Fern√°ndez; <> En torno a la Grammatica prouerbiandi; Cuadernos de Filolog√≠a Cl√°sica, Estudios latinos, 1998, n¬ļ 15, p√°g. 489
  • Ram√≥n Miquel y Planas. El incunable barcelon√©s de1468. Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 1930.
  • Catalogo de la biblioteca de Salva, Autor: Pedro Salv√° y Mallen; Vicente Salv√° y P√©rez, Editorial: Valencia, Imprenta de Ferrer de Orga, 1872.
  • Geschichte des spanischen fr√ľhdruckes in stammb√§umen, Autor: Konrad HaeblerEditorial: Leipzig, K.W. Hiersemann, 1923
  • De la introducci√≥n y establecimiento de la imprenta en las coronas de Arag√≥n y Castilla y de los impresores de los incunables catalanesAutor: Salvador Sanpere i Miquel, Barcelona¬†: L'Aven√ß, 1909.
  • Ram√≥n Miquel y Planas. El incunable barcelon√©s de1468. Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 1930.
  • Bartolom√© Mates; Eudald Canibell. Facs√≠mil de la gram√†tica d'en Mates, estampada a Barcelona ab la data de l'any 1468 y noticies ilustratives de la seva celebritat, escrites per Eudald Canibell. Institut Catal√† de les Artes del Llibre, 1906.
  • |http://www.raco.cat/index.php/BoletinRABL/article/view/196632/269769 J. M. Casas Homs Sobre la Gram√†tica de Mates, Barcelona 1950, p√†g. 2.
    1. Manuel Llanas i Pont, L'edició a Catalunya: segles XV a XVII. Gremi d'Editors de Catalunya, Barcelona 2002, pàg. 59.

    Bibliografia






    Libros de segunda mano: el incunable barcelones de 1468 gramatica de b. mates reproduccion en facsimil barcelona 1948 - Foto 1 - 36008173


    Cronologies de Gherlinc

    • Amb aquesta guerra per a ser els primers, entre catalans (1468) i Valencians (1474)¬† ens han dat pel sac i ha guanyat el sinodals de aguilafuente 1472
    • He fet un article sobbre les signatures
    • En Sanpere i Miquel amb el seu anticlericalisme ens ha dat pel sac, per√≤ al seu llibre den√ļncia que en Haebler √©s un mentider que canvia la data que situa Gherlinc-Barna el 1488 per la de 1498 data en la que ell situa la possible impressi√≥ de l'incunable..

    1. Haebler (falsejant la data de Gherlinc a Barna al 1498, ja que es basa en la troballa d'en Sanpere i Miquel- que és de 1488
    2. Sanpere i Miquel:Gherlinc, se encuentra en las negociaciones que precedieron √° la impresi√≥n del Missale Barcinonense, acabado por Diego de Gumiel el 28 de marzo de 1488¬Ľ .
    • Barna 1488 (1¬™ refer√®ncia coneguda de Gherlinc, per√≤ podria haver comen√ßat a Barna com aprenent 20 anys abans)
    • Braga Portugal 1494
    • Monterrey Galicia 1496
    • Barna 1498
    • Tolosa Fran√ßa en 1513 -1521

    Aquesta biblioteca, com la de la Catedral,
    no va patir els estralls de guerres ni de revolucions,
    no van ser dispersades com les dels
    convents amb motiu dels successos de 1835,
    i, no obstant això, no existeixen. Sel's menjaria
    completament l'arna? En aquest cas opino que
    seria una arna intel·ligent, coneixedora del
    valor dels llibres incunables.

    www.histo.cat/sabies/Mates-Grammatica
    _________________________________________________________________

    Teniem de l'any 1468

    www.histo.cat/premsa/gram-tica-de-mates


    Hi havia també aquest valencià de 1474

    Però negant l'any 1468 de la G. de Mates

    es van treure de la mànega.. fa un anys un llibre castellà..

    el Sinodal de aguilafuente de 1472 que diuen que és el més antic

    __________________________________________________________

    Libellus pro efficiendis orationibus ut grammatice artis leges expostulant, e docto uiro Bertholomeo Mates conditus, et per P. Iohannes Matoses, Christi minister presbyterque castigatus et emendatus sub impensis Guillermi Ros, et mira arte impressa (?) per Iohannem Gherlinc alamanum finitur Barcynone nonis octobriis anni a natiuitate Christi MCCCCLXVIII
    .

    Trad.:

    ¬ę librito para componer oraciones seg√ļn requieren las leyes gramaticales compuesto por el docto var√≥n Bartolomeo Mates y corregido y mejorado por Pedro Juan Matoses ministro de Cristo y presbitero, a expensas de Guillermo Ros e impreso con artificio maravilloso por Juan Gherling, alem√°n. se termina en Barcelona en las nonas de octubre (d√≠a 7) del a√Īo 1468 de la Natividad del Se√Īor.

    ¬ęLlibret per a compondre oracions segons requereixen les lleis gramaticals, compost pel docte var√≥ Bartomeu Mates i corregit i millorat per Pere Juan Matoses ministre de Crist i prevere, a expenses de Guillem Ros i impr√®s amb artifici meravell√≥s per Joan Gherling, alemany. s'acaba a Barcelona a les nones d'octubre (dia 7)de l'any 1468 de la Nativitat del Senyor.

    Conocidji es la poltiiiica que, a propósito de la feclia que figura en el colof6n
    del lihrn com√ļnmente Ilamaalgunos escritores, catalanes y valencianos principalmente. Puede decirs.:
    que los t2rminos de la pol√©mica son lo √ļnico que de la obra se Iia divulgado.
    12x1 el debate, lo m√°s iiiteresante, lo √ļnico interesante, era iiiia cuesti√≥n de
    honor : de ser cierta la impresió~l del libro en 1468, como niujr claramente
    lee e11 SU colofón ', granjearía para Barcelona la gloria de ser la ciudad
    en la cual se imprimi√≥ el libro espa√Īol n√°s aiitig~iu que se conserva... No es
    esta la cuestión que hoy riiiieve nuestra plunia; pero si el riragiuter ~1i:~itJ.
    las observacioiies bibliogr√°ficas Iiaceii imposible tal impresi√ļn en aqiicllr
    fecliii, ~~ermítaserions,o cbstante, decir como qlie se inlprinriera u11 libro de tal fornlato, con sigilaturas, ctc., etc., sien,
    pre permanecer√° inexplicailu y misterioio el motivo que iiicit√ļ a escribir, e
    iiiipriniir luego, por iiiedio del reitificio maravilloson, maravilloso por dc;-
    conocido, iio liay duda, aquel ¬ęai√≠o despu√©s de la Natividad del Se√Īor
    %IC1CCCLXVITIi>. Miqiiel 3: Planas, que con Caiiibell fu6 de los pocos que
    la maiie,jnroii y estudiaron a fondo un aspecto de la Grtrii%btii,n de Malen,
    liizo observar los defectos tipogiificos, defectos que parecen acrecentarsr.
    cuando se liace una lectura detenida del texto. Pero al ledo de p√°xinas dsplorahles
    tipogr√°ficaiiiente, que desacredita11 a P. Juan Matoses como corrector,
    titulo de que acaso se envnnece el colofón nieiicioiiado, se encuentran
    otiss casi sin iinperfeccióii y aiiii francamente ~irfectai. Es preciso


    "a√Īo despu√©s de la Natividad del Se√Īor
    MCCCCLXVIII". Miquel Planas, que con Canibell fue de los pocos que
    la manejaron y estudiaron a fondo un aspecto de la Gram√°tica de Mates,
    hizo observar los defectos tipogràficos, defectos que parecen acrecentarse
    cuando se hace una lectura detenida del texto. Pero al lado de p√°ginas deplorables
    tipográficamente, llegamos a un colofón casi sin imperfecciones

    "Any després de la Nativitat del Senyor
    MCCCCLXVIII ". Miquel Planas, que amb Canibell va ser dels pocs que
    la van manejar i van estudiar a fons un aspecte de la Gramàtica de Mates,
    va fer observar els defectes tipogràfics, defectes que semblen augmentar
    quan es fa una lectura detinguda del text. Però al costat de pàgines deplorables
    tipogràficament, arribem a un colofó, que és el que està en entredit, gairebé sense imperfeccions


    D'altre banda J. M. CASAS HOMS a un altre opuscle Sobre la Gramàtica de Mates de 1950, dona arguments per la seva veracitat, ja que tot i observant els defectes tipogràfics i bibliogràfics, que semblen augmentar quan es fa una lectura detinguda del text, amb pàgines deplorables tipogràficament, s'arriba a un colofó, que és el que està en entredit, gairebé sense imperfeccions,

    Comentari
    "Cal veure que la data del colofó està escrita en xifres romanes i que el 'frare' proposat pels enemics de l'incunable Català"..1468 en lloc de 1486"(possible en xifres aràbigues)-àdhuc no és possible canviar MCCCCLXXXVIII per MCCCCLXVIII". per una simple errada...

    _______________________________________________________________________________________
    Genials reflexions de l'Àngel Daniel de Prupurink..

    He llegit el PDF perquè no acabava d'entendre els arguments pels quals hauria de ser una errada el 1468 i encara no els entenc.

     

    1. √Čs un llibre p√®ssimament composat i impr√®s obra d'un aprenent. A banda, la manca de tots els tipus m√≤bils delata un taller que acaba d'obrir i no disposa de tots les eines de treball. Si hagu√©s impr√®s una segona edici√≥ no hauria repetit els mateixos errors.
    2. El 1486 firma un contracte amb un mercader genovès, Jeroni Nigro, en el qual es parla d'aprenents. Aprenents el 1486 i suposadament el 1488 fa una gramàtica plena de defectes compositius? Quin mestre és aquest? No té sentit.
    3. De 1468  1488 hi ha una errata de 1 caràcter, però de MCCCCLXVIII (1468) a MCCCCLXXXVIII (1488) hi ha 2 caràcters de menys. També anava curt de Xs?
    4. No sabia l'any en que vivia? Si era una errata, què li impedia repetir el colofó o imprimir-lo bé en altres exemplars? Quants plecs amb el colofó havia imprès d'una tirada? Ja era massa tard?
    5. S'argumenta que havia de ser de 1488 perqu√® no es coneix obra fins a finals dels 80 i per tant, el 1468 quedaria com un bolet prematur. Molt b√©, i com √©s que no reapareix a Tolosa fins 1513. √Čs un bala perduda: Barcelona (1468), reapareix (1486-1490), Portugal (1494-1496) i Tolosa (1513-1521). Reapar√®ixer vol dir llibre o contracte localitzat. De fet, si no es trob√©s un document de la seva mort, aquest home documentalment encara estaria viu.
    6. Alguns llibres impresos¬†de 1471, 73... es donen per erronis perqu√® no s'han trobat! √Čs a dir, es nega l'historicidi, la crema de llibres, les inundacions, les rates menjallibres, les llars de foc escalfades amb llibres... √Čs m√©s, alguns fins i tot apuntaven que¬†Verger de la Verge Maria era de 1451! Diuen que √©s un error de dedicat√≤ria, tal persona no tenia tal c√†rrec aquell any.
    7. L'√ļnica prova contr√†ria a la data de 1468 √©s que el corrector Joan Matoses no era ministre de Crist i prevere el 1468, sin√≥ un simple estudiant. Podria ser que el llibre fos impr√®s per estudiants i que un estudiant es fes passar¬†per professor per superar una llei o per augmentar-ne el prestigi/vendes?
    8. Si el llibre fos de 1468 i hagu√©s mentit respecte el t√≠tol del corrector, la primera llei de control d'impremta √©s de 1480 (Pragm√†tica de les Corts de Toledo). √Čs a dir, 8 anys despr√©s del primer llibre oficial impr√®s (1472). Per tant, els primers anys eren un mercat alegal i tranquil. Se'm fa estrany. L'Esgl√©sia i la cancelleria sap dels perills de la impremta a Europa des de meitat XV i fins el 1480 no s'adona que ha de controlar els impressors i les idees subversives?
    9. Acceptem, doncs, que la Gramàtica és de 1488 i que aquesta és una impressió desastrosa. Molt bé, un any més tard, sorprenentment, rep uns quants encàrrecs (1.000 exemplars no conservats d'una obra i 350 d'una altra). Havia ser molt bo (o après molt ràpidament) i amb molts ajudants per poder acceptar, a més, imprimir en tan sols un mes 1.000 exemplars d'un Llunari que, casualment, tampoc n'ha sobreviscut cap. Recordeu que imprimir implica compondre (caixistes) cada pàgina.
    10. No s'entén que si aquell any havia imprès com a mínim 3 llibres per autors diferents, acceptés per contracte no imprimir durant un any per altres autors. Tampoc s'entén que de cop, PAM, desapareix de Barcelona i se'l troba a Galícia, Salamanca i Portugal. No devia complir el contracte i fugí? El van fer desaparèixer?
    11. No es pot negar una gens dissimulada batalla entre historiadors valencians i barcelonins per fer-se amb el primer llibre imprès.

     

    Per cert, d'aquest Joannes Gherlinc qui era? No he trobat la seva biografia. Ja és curiós que se li pressuposa 40-50 anys de professió per bé que, si ens remetem als llibres documentats, fou un gandul.

    Se sap alguna cosa m√©s d'aquest Pere Joan Matoses? √Čs la clau de volta.

     

    Personalment Seg√≤via em tufeja,¬†perqu√® estar√≠em parlant de paracaigudisme industrial. La ind√ļstria i la cultura es troben als regnes costers (catalans) per√≤ PAM! la impremta entra a Seg√≤via via Barajas. A m√©s, alguns la volien fer arribar a Barcelona el 1478, 6 anys m√©s tard!

     

    Tindria més sentit que la primera impremta fos la de Gherlinc (1468), que existís un contracte d'impressors a Saragossa el 1473 i que a València s'iniciés el 1474. Per què Segòvia el 1472? També tindria sentit que la primera fos València pel pes econòmic i demogràfic, però de fet, si els impressors eren alemanys, més sentit tindria que hagués estat Perpinyà.

     

    Ja és curiós que la impremta exploti a la península després del matrimoni de Ferran amb Isabel (1469). De cop, PAM, apareixen tot d'impremtes. Hi havia algun veto abans? Si el rei hagués aixecat la prohibició, seria comprensible la ràpida proliferació de tallers. Aquest esclat em recorda la proliferació de revistes de dones nues als 70 i 80 del XX coincidint amb la fi de les lleis de censura franquistes. La gent volia veure cossos nus quan a Europa i als EUA ja feia dècades que era permès.


    Per altra banda, per què als anys 70 del XV va haver un boom alemany a la península? Quin fou l'efecte crida perquè impressors alemanys fessin les maletes a la recerca del Daurat? Tanta i inesperada febre d'or llibretera hi havia? I qui els va cridar?


    Per acabar, tot invent primer √©s secret, despr√©s l'usa exclusivament l'Estat (en aquest cas l'Esgl√©sia) i despr√©s s'obre a la ind√ļstria civil. Per√≤ aqu√≠ ens trobem que un invent tant perill√≥s com la impremta ja √©s en mans de la ind√ļstria civil catalana nom√©s apar√®ixer als 70. I Montserrat no l'us√† fins 1493-99? No havien enriquit la biblioteca amb llibres impresos europeus? No coneixien tal invent abans dels 70? No m'ho crec.


    Àngel

    -------------------------------------
    www.purpurink.com
    Estudi editorial

    Barcelona
    Pg. Pujades 31, 6?? 1a,
    08018 Barcelona
    686534250




    versió per imprimir

      Introdu√Įu el codi de seguretat