ARTICLES » 1682

Complot histĂČric contra Catalunya

L'Institut Nova HistĂČria vol demostrar que grans icones espanyoles eren catalanes

Cristian Segura (El Pais) Arenys de Munt 23 NOV 2014 - 23:26 CET

És difĂ­cil processar tantes revelacions en una sola tarda. M’assec en una cadira plegable al final de la sala polivalent de l’ajuntament d’Arenys de Munt, al costat de la taula dels entrepans i de les begudes. El meu bolĂ­graf treu fum i el suport de la taula m’ajuda a prendre millor les notes. En les Ășltimes cinc hores del XIV Simposi sobre la Descoberta Catalana d’AmĂšrica m’han dit que Colom, Cervantes, Leonardo da Vinci, AmĂ©rico Vespucio, Hernan CortĂ©s, BartolomĂ© de las Casas, el Lazarillo de Tormes i molts mĂ©s eren catalans, i per catalans l’Institut Nova HistĂČria (INH) entĂ©n tambĂ© valencians. Herois dels PaĂŻsos Catalans que un frau teixit durant segles va convertir en espanyols.

Da Vinci i Montserrat

L’INH ja no Ă©s una agrupaciĂł de nacionalistes excĂšntrics. Els representants destaquen que molta gent fora del seu cercle els veu aixĂ­, perĂČ la veritat Ă©s que han deixat de ser una cosa marginal. A la seva ĂČrbita hi ha 107 estudiosos dedicats a revisar els capĂ­tols mĂ©s destacats del passat per trobar petjades catalanes.

"La Gioconda", de Leonardo Da Vinci.

 

El president, Albert Codinas, i l’estrella de l’INH, Jordi Bilbeny, apareixen en programes de rĂ dio i de televisiĂł, tambĂ© en articles de premsa. Les seves darreres intervencions estel·lars a TV3 i Catalunya RĂ dio han estat aquest 2014 arran de la pel·lĂ­cula ‘Desmuntant Leonardo’, en la qual volen demostrar que Da Vinci era catalĂ  perquĂš el seu escut d’armes eren les tres barres de la casa reial de NĂ pols, “la casa reial catalana”. La Mona Lisa Ă©s Isabel d’AragĂł, filla del valenciĂ  Ferran de NĂ pols, segons Bilbeny. Per a ell, de Da Vinci no en coneixem cap dona perquĂš si les coneguĂ©ssim, descobrirĂ­em les seves arrels catalanes. Encara dirĂ­em mĂ©s: les muntanyes dels quadres de Da Vinci sĂłn les de Montserrat.

Suports de pes


Retrat de CristĂČfol Colom.

A part de nombrosos mitjans espanyols que han volgut reproduir sorneguerament la histĂČria de l’INH, a Catalunya hi ha gent que s’ha afegit amb franquesa a les seves teories revisionistes. Entre d’altres, Manuel CuyĂ s, articulista i autor de les memĂČries de Jordi Pujol, va escriure el setembre passat que Bilbeny el convenç. CuyĂ s no nomĂ©s assumeix que Colom seria catalĂ  sinĂł que Cervantes tambĂ© ho era i que realment es deia Miquel Sirvent, com la famosa orxateria de Barcelona. TambĂ© PatrĂ­cia Gabancho ha donat suport per escrit a les tesis de l’INH. La fundaciĂł que controla l’INH va rebre el 2010 una subvenciĂł de la Generalitat de 3.200 euros.

No només Colom seria català, també Cervantes, i es deia  Miquel Sirvent


Miguel de Cervantes.

El XIV Simposi

El XIV Simposi va ser inaugurat divendres pels alcaldes d’Arenys de Munt i Arenys de Mar i per Miquel SellarĂ©s, l’home que diu estar darrere de tots els moviments a l’ombra de la seguretat catalana. Un altre dels membres mĂ©s destacats de l’INH Ă©s en VĂ­ctor Cucurull, membre del secretariat nacional de l’ANC. L’expresident de la Comunitat de Madrid Joaquin Leguina sembla obsessionat amb Cucurull.

Fray Bartolomé hauria estat un precursor dels drets humans de Molins de Rei i no sevillà

Una teoria apunta que Santa Teresa de JesĂșs era de Barcelona, una abadessa del monestir de Pedralbes

 

Teresa de JesĂșs, en un oli de Rubens.

Leguina, que acaba de publicar ‘Los 10 mitos del nacionalismo catalĂĄn’ (Planeta), no perd cap oportunitat de mofar-se de la teoria de Cucurull que diu que Santa Teresa de JesĂșs era de Barcelona, una abadessa del monestir de Pedralbes. Cucurull assegura que no tĂ© ni idea de qui Ă©s Leguina: “Jo em dedico al coneixement de la naciĂł catalana. La naciĂł espanyola no m’interessa gens”. Cucurull confirma que no ha tingut temps de ser ponent del simposi d’aquest any perquĂš la feina a l’ANC per alliberar Catalunya Ă©s massa absorbent.

Josep Mir Ă©s un informĂ tic de 30 anys que treballa a Hamburg. És un del centenar d’assistents al simposi. Ha aprofitat que el cap de setmana era aquĂ­ per acompanyar un amic seu, ponent de l’INH. Per a Mir, el que s’explica en el simposi tĂ© paral·lelismes amb el procĂ©s d’independĂšncia: “Els intel·lectuals espanyols se’n riuen perĂČ desprĂ©s assumiran el xoc i finalment entraran en arguments. Crec que passarĂ  aixĂČ, com amb la independĂšncia”.

Llibres a la venda

A l’entrada de l’auditori hi ha a dues parades amb llibres a la venda. Els destacats sĂłn els llibres de Bilbeny com ‘La vida de LlĂ tzer de Tormos’, en quĂš pretĂ©n demostrar que el Lazarillo era de la Marina Alta. L’obra estĂ  publicada per Llibres de l’Índex, empresa del membre de l’INH Josep Maria Orteu. Entre les obres de Bilbeny, hi ha exemplars de ‘Victus’ i marxandatge patriĂČtic..

MaratĂł documental

DesprĂ©s de posar-me una mica al dia, em disposo a prendre nota d’una dotzena de ponĂšncies trencadores sobre la histĂČria:

Manel Capdevila va mostrar una investigaciĂł d'en Daniel Solano amb l'origen dels colors de la bandera americana basada en el colors navals dels Estuard (Maria Estuard-Guisa) que deriven dels colors del nostre bon rei RenĂ© de Provença com rei de NĂ pols, a travĂ©s dels Guisa, territori que mai no va guanyar perĂČ que varen reclamar els reis de França fins ser vençuts a Cerinyola amb una victĂČria nostra que encara celebrem els catalans quan fem xerinola. Va afegir un contrast amb un altre possible origen HolandĂ©s-CatalĂ  d'aquests colors, Ien emparentar-se RamĂłn Berenguer II amb la casa dels Merode (alemanys-flamencs).

Isaac Mestres va mostrar un gravat belga que provaria que Colom va ser rebut el 1493 pels reis catĂČlics a l’actual Palau de la Generalitat.

Francesc Jutglar va desenvolupar una sĂšrie de cĂ lculs estadĂ­stics que apuntarien la descoberta d’AmĂšrica per part de catalans a partir dels noms americans/catalans d'una dotzena d'animals seguits d'un reguitzell d'altres possibles paraules i topĂČnims arreu d'AmĂšrica.

LluĂ­s Maria Mandado va preparar una complexa disquisiciĂł per demostrar els vincles entre la primera ediciĂł en anglĂšs del Quixot i l’original, escrit en catalĂ . Mandado cita sovint l’historiador anglĂšs Francis Carr, que assegura –errĂČniament segons ell– que el Quixot el va escriure Francis Bacon.

L’italià Paolo Pellegrino va filar tot un seguit de documents gràfics del ‘Diálogo de los Perros’ que determinarien la catalanitat de Cervantes i que en aquest llibre, quan es parla de Valladolid, en realitat l’autor esmenta Valùncia, i que quan parla de Sevilla, pensa en Barcelona.

Joan Cassola va fer una glossa del pare Bartomeu Cases –fray BartolomĂ© de las Casas- com a precursor dels drets humans i de l’ecologisme. Cassola va acabar la ponĂšncia donant per fet que un home del segle XVI amb un principis democrĂ tics tan sĂČlids no podia ser sevillĂ  sinĂł de Molins de Rei.

Gravat de Fray Bartolomé de las Casas.


Joanjo Albinyana va oferir tota mena de documents que apuntaven que el conqueridor grec Pedro de Candia era de la GandĂ­a dels Borja, a ValĂšncia.

Bilbeny, estrella del col·lectiu, va ser l’Ășltim ponent a parlar per presentar la descoberta d’un llibre publicat a Praga el 1505 que assegura que AmĂ©rico Vespucio va viatjar a AmĂšrica en nom “del rei de Catalunya”. Vespucio era la versiĂł italiana del cognom Despuig, un navegant de casa que quan escrivia italiĂ , ho feia amb catalanades de manual.

El combat de Reyes

Eduardo Reyes, president del col·lectiu independentista SĂșmate, va cloure el Simposi amb un mĂ­ting independentista. Reyes va explicar que la primera vegada que va visitar Arenys de Munt va ser fa 45 anys, per participar en un combat de boxa que va perdre injustament, segons va repetir. Bilbeny el va presentar tres vegades com a Fernando –malgrat els intents dels presents perquĂš ho corregĂ­s- l’home que “ha sigut capaç d’entrar allĂ  on nosaltres en 35 o 40 anys al peu del canĂł no hi havĂ­em pogut entrar”. La seva participaciĂł s’havia anunciat amb la conferĂšncia ‘A la recerca d’una histĂČria verĂ­dica per a un futur plural’.

“EscopirĂ© als lĂ­ders catalans a la cara si els enxampo amb mentides”

Finalment Reyes va preferir que un dels membres de l’INH li plantegĂ©s preguntes i ell les respondria. Se li va demanar amb insistĂšncia si ell creia que el que feien a l’INH tenia alguna utilitat. Reyes va dir que ell no tenia estudis perĂČ que creia en la veritat: “He parlat amb tots els lĂ­ders polĂ­tics catalans, mirant-los als ulls, i serĂ© el primer que els escopirĂ© a la cara si els enxampo amb una mentida”. Reyes va concloure que la feina de l’INH Ă©s positiva si descobreix la mentida que difon la dictadura espanyola. Per a Reyes, encara vivim en una dictadura. El president de SĂșmate va acabar preguntant-se: “Colom era catalĂ  o genovĂšs? Doncs si hi ha interĂšs que sigui catalĂ , endavant amb aixĂČ de que era català”.




versió per imprimir

    IntroduĂŻu el codi de seguretat