03-09-2016  (3119 lectures) Categoria: cipher

Xifratge de Bacon

El xifratge de Bacon o codi de Bacon (en anglès Baconian cipher) és un mètode de codificació de missatges esteganogràfic ideat per Francis Bacon el 1605. [1] [2] [3] Un missatge xifrat s'amaga en la presentació del text, més que en el seu contingut.

D'acord amb Sir Francis Bacon, existeixen tres propietats que ha de tenir un xifratge:

1) Ha de ser facil d'escriure i de llegir

2) Ha de ser confiable i que no pugui ser desxifrat

3) Si és possible lliure de sospita.

Aquesta √ļltima condici√≥ fa que el codi Bacon suposi un h√≠brid entre els sistemes criptogr√†fics i els esteganogr√†fics compartint caracter√≠stiques d'ambd√≥s. At√®s que, si un missatge arrib√©s a caure en mans incorrectes, aquest no podria ser desxifrat tot i ser examinat per experts.[4]

Codificació

Per codificar un missatge, cada lletra de text pla és reemplaçada per un grup de cinc lletres 'A's' o 'B's'. El reemplaçament es fa d'acord amb l'alfabet del codi Bacon, mostrat aquí sota:

a   AAAAA g   AABBA n   ABBAA t    BAABA
b   AAAAB h   AABBB o   ABBAB u-v  BAABB
c   AAABA i-j ABAAA p   ABBBA w    BABAA
d   AAABB k   ABAAB q   ABBBB x    BABAB
i   AABAA l   ABABA r   BAAAA i    BABBA
f   AABAB m   ABABB s   BAAAB z    BABBB

Nota: Una segona versi√≥ del codi Bacon empra un codi √ļnic per a cada lletra. D'aquesta manera, la I i la J tindrien el seu propi codi.

L'escriptor ha d'emprar dos diferents tipus de lletra per al seu codi.

Després de preparar un fals missatge amb el mateix nombre de lletres "A i B" del missatge real, es trien dos tipus de lletra, un per a representar les A's i un altre per a les B's. Llavors, cada lletra del fals missatge ha de ser presentada amb el tipus de lletra apropiat, segons correspongui a una A o a una B.[5]

Per exemple, suposant que es vol encriptar el missatge:

te espero a las cinco

Un cop codificat utilitzant el codi Bacon:

BAABA AABAA AABAA BAAAB ABBBA AABAA BAAAA ABBAB AAAAA ABABA AAAAA BAAAB AAABA ABAAA ABBAA AAABA ABBAB

Si s'eliminen els espais:

BAABAAABAAAABAABAAABABBBAAABAABAAAAABBABAAAAAABABAAAAAABAAABAAABAABAAAABBAAAAABAABBAB

Després cal construir un missatge fals que tingui el mateix nombre de lletres que el missatge encriptat original o veritable:

BAABAAABAAAABAABAAABABBBAAABAABAAAAABBABAAAAAABABAAAAAABAAABAAABAABAAAABBAAAAABAABBAB
NODESEOVERTEMASMEHASDECEPCIONADOPREFIEROESTARSOLOADIOSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS

Els estils de lletres seran maj√ļscules per a les B i min√ļscules per les A. El resultat seria¬†:

BAABAAABAAAABAABAAABABBBAAABAABAAAAABBABAAAAAABABAAAAAABAAABAAABAABAAAABBAAAAABAABBAB
NodEseoVerteMasMehaSdECEpciOnaDoprefIErOestarsOlOadiossSsssSsssSssSssssSSsssssSssSSsS

Finalment col·locant els espais:

No dEseo Verte Mas Me haS dECEpciOnaDo prefIErO estar sOlO adiossSsssSsssSssSssssSSsssssSssSSsS

D'aquí que el mètode pugui ser considerat com esteganogràfic.

Per poder decodificar el missatge, s'empra el m√®tode invers. Cada "tipus de lletra 1" en el fals missatge ha de ser reempla√ßat amb la lletra A, i cada "tipus de lletra 2" amb la lletra B. L'alfabet de Bacon √©s llavors utilitzat per a recuperar el missatge original. Qualsevol m√®tode d'escriptura que permeti emprar dues representacions diferents per a cada car√†cter pot ser emprada per al Codi Bacon. El propi Francis Bacon va preparar un Alfabet Biliteral per poder escriure a m√†, amb lletres min√ļscules i maj√ļscules de dues formes alternatives. Aquest alfabet va ser publicat com a il¬∑lustraci√≥ en la seva obra De Augmentis Scientiarum (L' Augment de les Ci√®ncies).

Codificaci√≥ m√ļltiple

D'acord amb Martin Gardner, (en el seu llibre en castellà Rosquillas anudadas y otras amenidades matemáticas), aquest xifrat pot emprar-se per enviar diversos missatges al mateix temps. Això es deu al fet que l'elecció dels símbols que han de representar les A's i les B's del xifrat poden ser diferents. En el seu llibre, diu que, no obstant això, no poden enviar-se més de cinc missatges diferents al mateix temps.i en dona alguns exemples.[6]

Bacon i Shakespeare

Alguns defensors de la teoria baconiana de l'autoria de Shakespeare, com Elizabeth Wells Gallup, han afirmat que Bacon va utilitzar el xifrat per codificar missatges que revelaven la seva autoria al Primer Folio . No obstant aix√≤, els cript√≤legs nord-americans William i Elizebeth Friedman van refutar les afirmacions que les obres de Shakespeare contenen xifres ocultes que revelen l'autoria secreta de Bacon o de qualsevol altre candidat al seu The Shakespeare Ciphers Examined (1957). L'an√†lisi tipogr√†fica del Primer Foli mostra que s'utilitzaven un gran nombre de tipus de lletra, en comptes de les dues necess√†ries per al xifrat, i que les pr√†ctiques d'impressi√≥ de l'√®poca haurien fet impossible la transmissi√≥ d'un missatge amb precisi√≥.¬† La l√†pida de Friedman inclo√Įa un missatge al xifrat de Bacon que no s'havia detectat durant molts anys. [1]

Afirmacions no demostrades

Les afirmacions seg√ľents no estan confirmades, hi ha controv√®rsia entre els diferents estudiosos del tema , per√≤ existeix un corrent de pensament que afirma que ho estan, com tamb√© afirmen que va ser l'autor de les obres de Shakespeare.Aquesta √ļltima asseveraci√≥, negada en el llibre de William & Elizabeth Friedman: The¬†Shakespearean Ciphers Examined, Cambridge University Press, 1957,[7] per√≤ defensada per Andrew Stevens Peck, al seu llibre: Francis Bacon Tudor Equals William Shakespeare.[8] Per a major informaci√≥. Vegeu el llibre de Martin Gardner (en castell√†)¬†Rosquillas anudadas y otras amenidades matem√°ticas on es fa l'an√†lisi matem√†tica m√©s detallada del xifratge.[6]

Ressenya històrica[8]

Per enc√†rrec del rei¬†Jaume I d'Anglaterra,¬†Sir Francis Bacon va realitzar la revisi√≥ de la primera versi√≥ de la B√≠blia protestant. En ella, Bacon va introduir una s√®rie de codis secrets que amagaven missatges relacionats amb els coneixements ocults de¬†rosacreus i¬†ma√ßons. Aquests Codis, a m√©s a m√©s ofereixen paral¬∑lelismes amb les obres de¬†Shakespeare i amb el n√ļmero 33.¬†[8]

Jaume I va autoritzar la traducci√≥ i publicaci√≥ de la primera versi√≥ protestant de la¬†B√≠blia en angl√®s. Quaranta-set homes van comen√ßar el 1607 una tasca que els ocuparia dos anys i set mesos per reescriure la B√≠blia, preparant-la per ser impresa. El 1609 els traductors van lliurar els seus manuscrits al rei perqu√® aquest don√©s la seva aprovaci√≥. La tasca d'unificar els textos procedents de tantes mans va ser encomanada a Bacon. Es deia que el rei havia portat la ma√ßoneria escocesa a¬†Anglaterra. D'altra banda, Bacon era un ma√ß√≥ iniciat, fundador de la Societat Secreta Liter√†ria Rosacreu i de la L√≤gia dels Ma√ßons Especulatius, ambdues el 1580. Bacon a l'edat de setze anys, va ser convidat a¬†Par√≠s per la reina¬†Mar√≠a Estuard perqu√® estudi√©s les filosofies √†rab, eg√≠pcia, hind√ļ i grega. Durant la seva estada en aquesta ciutat va inventar un sistema de codis secrets que podrien ser incorporats a un document sense aixecar sospites. La seva iniciaci√≥ ma√ß√≤nica data d'aquesta √®poca europea.[9]

Abans de tornar a Anglaterra va estar també a Itàlia i a Espanya i als 20 anys es va dedicar completament a l'estudi de les lleis. Gràcies als seus coneixements dels secrets apresos amb els maçons, va decidir reactivar les societats secretes britàniques fundant les dues ordes esmentades. Els primers textos anglesos de la Bíblia van romandre en mans de Bacon durant gairebé un any i segons l'escriptor britànic Alfred Dodd en el seu llibre The Martyrdom of Francis Bacon (El martiri de Francis Bacon):[10]

"... va reunir els diferents estils dels traductors donant-los la unitat, el ritme i la m√ļsica de la prosa shakespeariana, escrivint els prefacis i creant l'esquema global de la versi√≥ autoritzada de la B√≠blia".

El treball de Bacon no va consistir en una revisi√≥ i correcci√≥, sin√≥ que va incorporar informaci√≥ secreta codificada, tant en l'Antic Testament com en el¬†Nou Testament; documentaci√≥ sobre la base del secret ma√ß√≤nic i que es refereix a una altra hist√≤ria del cristianisme diferent de la descrita en la versi√≥ romana de la B√≠blia. Una vegada finalitzat el seu treball, el rei Jacobo I i Bacon van mantenir una s√®rie de reunions per tractar assumptes relacionats amb la seva publicaci√≥, i tamb√© per incloure una "dedicat√≤ria al rei" per expr√©s desig del monarca, aix√≠ com la frase: "Apta per llegir a les Esgl√©sies", que hauria de figurar a la primera p√†gina. Amb aquestes paraules el monarca volia deixar clar que l'Esgl√©sia d'Anglaterra comptava amb el seu perm√≠s per analitzar la nova B√≠blia que substitu√Įa a les anteriors en¬†grec o¬†llat√≠. Aquest mandat va ser interpretat com un intent de distanciar entre les b√≠blies cat√≤lica i protestant. √Čs tamb√© interessant ressaltar que la versi√≥ protestant de la B√≠blia cont√© set llibres menys que les versions cat√≤liques; √©s a dir, seixanta-sis. Al m√≥n anglosax√≥ actual, es tendeix a pensar que la B√≠blia del rei Jacobo I √©s la "original", i per tant, aut√®ntica, i que totes les revisions posteriors s√≥n falsificacions. Els documents originals en grec, arameu i hebreu ja no existeixen i les¬†b√≠blies actuals han sofert cinc revisions des de la primera compilaci√≥.No se sap el que va ser escrit en la majoria dels originals escrits, de manera que les paraules "autoritzat" i "original", aplicaves a qualsevol versi√≥ de la¬†B√≠blia, no signifiquen, necess√†riament, "aut√®ntica" o "veritable"

Exemples del codi[8]

Una vegada creat el m√®tode que permet√©s la transmissi√≥ de missatges per a la posteritat, Bacon i uns altres com ell, van promoure la distribuci√≥ de certs documents, especialment preparats, que incorporaven criptogrames amb profunds secrets sobre la¬†religi√≥, el¬†misticisme i la¬†filosofia. D'aquesta manera, els ma√ßons i rosacreus medievals disseminaven els seus ensenyaments per tot el m√≥n sense aixecar sospites, ja que els textos que contenien aquests criptogrames podien ser examinats sense revelar la pres√®ncia de secrets. En l'edici√≥ de 1612 de la¬†Versi√≥ autoritzada de la B√≠blia del rei James, sobre el t√≠tol:¬†To the Christian Reader (Per al Lector Cristi√†) hi ha un disseny de gossos, consells i arquers. El mateix que en l'edici√≥ en foli d'una obra de¬†Shakespeare. No obstant aix√≤, √©s l'edici√≥ en quart de la¬†Biblia de 1612 la que presenta un major inter√®s, ja que a la p√†gina de t√≠tols hi ha dos complexos dissenys d'encap√ßalament emprats per Bacon en llibres previs apareguts al 1593 i al 1594. L'elecci√≥ d'aquests dissenys no obe√Įa a cap capritx; es tractava de relacionar certs llibres i crear connexions entre ells. M√©s clares eren les lletres A maj√ļscules, clara i fosca (A.A) del disseny inferior, tamb√© repetit en diverses obres de¬†Shakespeare. Aquesta relaci√≥ directa entre la B√≠blia i les obres del genial dramaturg angl√®s va ser passada per alt durant molt temps, malgrat contenir una informaci√≥ xifrada que encara no ha estat desxifrada en l'actualitat.

L'examen de desenes de "folis" i "quartilles" de Shakespeare, revela una infinitat de signatures acr√≤stiques. La forma m√©s senzilla era coneguda com "el codi de lletres maj√ļscules", pel qual un nom, en aquest exemple el de Bacon, quedava amagat en les primeres lletres de l√≠nies consecutives. En l'acte 1, escena II de la¬†Tempestat, hi ha un exemple de l'acr√≤stic de Bacon.

Begun to tell me what I am but stopt,

And left me to a bootlesse inquisition

CONcluding, stay; not yet...

No és només el nom BACON el que és important, sinó que la forma dibuixada per aquestes lletres és una "L". Aquesta lletra connecta amb altres dins l'obra fins a combinar 33 lletres consecutives. Aquestes lletres formen paraules completes amb un contingut específic. Aquest acròstic de 33 lletres es coneix amb el nom de Codi Bacon i apareix tant en les obres de Shakespeare com en la Bíblia de 1612.

Bacon i el n√ļmero 33 (Segons Andrew Stevens Peck)[8]

Gran part de la informació xifrada per Bacon en les obres teatrals i en la Bíblia se centren en el nombre maçònic 33.

En el prefaci del llibre, The Advancement and Proficience of Learning (publicat el 1640), Bacon aporta una pista en escriure:

"La glòria de Déu oculta alguna cosa i la dels Reis és esbrinar-ho"

Aix√≤ condueix al Llibre dels reis de l'Antic Testament, que inclou m√©s codis que utilitzen el n√ļmero 33. El que Bacon volia que se sab√©s √©s que el primer Temple de¬†Salom√≥ va tenir 33¬†anys de m√†xima esplendor (segons el comput b√≠blic). El rei¬†David havia de regnar 33¬†anys a¬†Jerusalem i¬†Jesucrist havia de morir als 33¬†anys. No obstant aix√≤, l'Evangeli i el moviment original de l'Esgl√©sia van registrar que el rab√≠ Jes√ļs Cunobeline tenia molts m√©s anys que 33 (Joan 8:57). Si els registres de l'Esgl√©sia s√≥n correctes perqu√® el n√ļmero 33 va ser triat per simbolitzar la durada de la seva vida? Potser perqu√® en les societats secretes es necessitaven 33¬†anys m√≠stics per arribar al mestratge. Passar per set iniciacions, l'√ļltima de les quals, una amena√ßa per a la vida, requereix 33 graus de consci√®ncia. Bacon volia recalcar que els ma√ßons i altres societats secretes de l'√®poca, pensaven que Jes√ļs va ser un iniciat del grau 33 en els misteris sagrats. La dedicat√≤ria de l'obra¬†"Shakespeare folio 1623",[11][12] diu:

Dedicat a "la parella de germans" (els bessons¬†Judes Khrestus i el rab√≠ Jes√ļs?).

Aqu√≠ la frase t√© 33 lletres i a m√©s a m√©s dirigeix a l'interessat directament a la p√†gina 33 on hi ha una altra seq√ľ√®ncia de 33 lletres: "Jesus Christ, Initiation, Great Pyramid" (Jesucrist, iniciaci√≥, Gran Pir√†mide"). L'exist√®ncia d'aquesta informaci√≥ codificada en el foli de Shakespeare de 1623 √©s una prova de la relaci√≥ editorial de Bacon amb la B√≠blia i les obres teatrals de Shakespeare. En paraules de Tony Bushby, autor de¬†The Bible Fraud:[13]

"Qualsevol que desentranyi el Shakespeare folio 1623[12] probablement faci el descobriment literari més important de tots els temps. El miracle serà trobar la persona capaç de trencar el vel i revelar els secrets d'aquest tom"

Bibliografia

  • Rosquillas anudadas y otras amenidades matem√°ticas (1986) (Editorial Labor, 1987;¬†ISBN 84-335-5108-6)
  • The Advancement of Learning, Sir Francis Bacon, The Online Library of Liberty, Liberty Fund Inc.
  • Key to the Bi-literal Cipher of Francis Bacon, Charles Loughridge, Denver, Colorado, (Digitalizat per Microsoft, cedit per la Universitat de Calif√≤rnia)
  • The Bible Fraud, Tony Bushby, 2001
  • Masonic references in non-fiction, Web de la Gran Logia de Columbia Britanica y Yucon,¬†http://www.freemasonry.bcy.ca/fiction/non-fiction.html
  • The Mystery of Francis Bacon, William Smedley's
  • Archaeological Conspiracy at Williamsburg: The Mistery of Bruton Vault, David Allen Rivera, 2007
  • God's Secretaries, Adam Nicolson
  • Francis Bacon and the James 1st Bible, A. E. Loosley
  • William Friedman and¬†Elizabeth Friedman,¬†The Shakespearian ciphers examined,¬†Cambridge University Press, 1957
  • J.R. Carrell, "The Shakespeare Secret",2007 - A great story with surprising twists and turns, explaining a lot about Shakespeare an his time, but also contains a fantastic myth.

Referències

  1. ‚ÜĎ Bacon, Francis.¬†The Proficience and Advancement of Learning Divine and Humane, 1605.
  2. ‚ÜĎ Bacon, Francis.¬†Of the Advancement and Proficience of Learning. Oxford University, 1640, p.¬†257‚Äď271.
  3. ‚ÜĎ Dupuy, Jr., Paul J. ¬ęThe Advancement of Learning¬Ľ.¬†An Authorship Analysis - Francis Bacon as Shake-speare. Shake-n-Bacon. Arxivat de l'original el 2017-03-18. [Consulta: 18 mar√ß 2017].
  4. ‚ÜĎ [enlla√ß sense format] http://estudiosdeunprofano.blogspot.com.es/2010/01/en-esta-oportunidad-voy-complementar-mi.html
  5. ‚ÜĎ Helen F. Gaines.¬†Cryptanalysis: A Study of Ciphers and Their Solution. Courier Corporation, 18 novembre 2014.¬†ISBN 978-0-486-80059-2.
  6. ‚ÜϬ†Anar a :6,0 6,1 Martin Gardner.¬†Knotted Doughnuts and Other Mathematical Entertainments. W.H. Freeman, 1986.¬†ISBN 978-0-7167-1799-7.
  7. ‚ÜĎ William F. Friedman; Elizabeth S. Friedman¬†The Shakespearean Ciphers Examined: An Analysis of Cryptographic Systems Used as Evidence that Some Author Other Than William Shakespeare Wrote the Plays Commonly Attributed to Him. Cambridge University Press, 14 abril 2011, p.¬†170‚Äď.¬†ISBN 978-0-521-14139-0.
  8. ‚ÜϬ†Anar a :8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Andrew Stevens Peck.¬†Francis Bacon Tudor Equals William Shakespeare. Nova Publishers, 2001, p.¬†31‚Äď.¬†ISBN 978-1-56072-734-7.
  9. ‚ÜĎ Loughridge Charles.¬†Key to the Bi-Literal Cipher of Francis Bacon. Hardpress Limited, gener 2013.¬†ISBN 978-1-313-31623-1.
  10. ‚ÜĎ Alfred Dodd.¬†The Martyrdom of Francis Bacon. Rider & Company, 1945*.
  11. ‚ÜĎ Alexander Dyce.¬†A few notes on Shakespeare, with occasional remarks on the emendations of the manuscript-corrector in mr. Collier's copy of the folio 1632, 1853, p.¬†35‚Äď.
  12. ‚ÜϬ†Anar a :12,0 12,1 William Shakespeare; Samuel Ayscough; Nicholas Rowe¬†The Dramatic Works of William Shakespeare: With Explanatory Notes. To which is Added a Copious Index to the Remarkable Passages and Words. J. Stockdale, 1807, p.¬†29‚Äď.
  13. ‚ÜĎ Tony Bushby.¬†The Bible Fraud: An Untold Story of Jesus Christ. Pacific Blue Group, 1 gener 2001.¬†ISBN 978-0-9579007-1-4.

Enllaços externs




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.