Hug Bonapart
| Biografia |
| Naixement |
segle xiv  |
| Mort |
segle xv |
|
|
| Regent |
|
|
|
| Activitat |
| OcupaciĂł |
Regent |
| Activitat |
(Floruit:Â 1409 ) |
Hug Bonapart, (segles XIV–XV), va ser un jurista que va ser nomenat pel rei Martà l'Humà l'any 1409 regent de Còrsega.[1] Era membre de la familia Bonapart, documentada a Mallorca des de mitjans dels segle xiv.[2] Segons alguns genealogistes d'aquest Hug Bonapart descendeix Carlo Maria Buonaparte, pare de Napoleó Bonaparte.[3] Altres investigadors, però, defensen que la nissaga corsa descendiria de la nissaga deFrancesco Buonaparte, d'origen florentà que, , establert a Còrsega a inicis del segle XVI.[4]
Context històric: la relació catalana amb Còrsega
L’illa de Còrsega mantingué una relació estreta amb la monarquia catalanoaragonesa des de 1297, quan el papa Bonifaci VIII infeudà Sardenya i Còrsega a Jaume II.[5]
Tot i això, el domini catalĂ fou sovint mĂ©s nominal que efectiu. La RepĂşblica de Gènova controlava les ciutats de Bonifacio i Calvi, i disputava el poder als reis catalans. El partit filocatalĂ cors —format per famĂlies com els Della Rocca i els ĂŤstria— donava suport a la Corona d’AragĂł.[6]
El rei Martà fou el primer monarca català que trepitjà l’illa: hi estigué almenys un mes l’any 1397, després de visitar Sardenya.[7]
El nomenament d’Hug Bonapart (1409)
El 1409, Martà l’Humà nomenà Hug Bonapart regent de Còrsega.[8] Bonapart fou l’últim regent designat directament des de Barcelona.
Durant la seva regència s’intensificà el conflicte entre:
- les oligarquies procatalanes (ĂŤstria, Della Rocca),
- i les progenoveses.
Aquest enfrontament desembocà en una guerra civil corsa (1414–1434).[9]
La crisi amb els TrastĂ mara
Amb l’arribada de la dinastia Trastà mara (1412), el domini català sobre Còrsega esdevingué gairebé nominal. El 1414, en plena ofensiva genovesa, Vicentello d’Istria substituà Bonapart, però el nou rei Ferran I no confirmà el nomenament i s’allunyà completament de la crisi corsa.[10]
Alguns historiadors apunten que Ferran I ignorĂ Còrsega perquè el partit procatalĂ havia donat suport a Jaume II d'Urgell durant el CompromĂs de Casp.[11]
Exili de les famĂlies corses
Després de la derrota del partit procatalà (1434):
- els Ístria i els Della Rocca s’exiliaren a Barcelona,
- els Bonapart (estament mercantil) marxaren a la República de Florència.[12]
Una o dues generacions després, els Bonapart retornaren a Còrsega, ara sota la forma Buonaparte, que evolucionaria cap a Bonaparte.
La connexiĂł amb NapoleĂł
A partir del segle XVI, la famĂlia Buonaparte apareix documentada a Còrsega. El 1768 nasquĂ© a Ajaccio Nabulione Buonaparte, que esdevindria l’emperador NapoleĂł I.[13]
Tot i que no hi ha proves definitives que NapoleĂł coneguĂ©s l’origen catalĂ de la seva nissaga, Ă©s significatiu que durant el seu primer mandat incorporĂ©s Catalunya al Primer Imperi Francès i convertĂs Barcelona en la “ParĂs de la MediterrĂ nia”.[14]
Llegat
Hug Bonapart Ă©s una figura clau per entendre:
- la presència catalana a Còrsega,
- la polĂtica mediterrĂ nia de MartĂ l’HumĂ ,
- i els orĂgens medievals de la famĂlia Buonaparte.
Referències
Enllaços externs
Â
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: